Sardenya
Coord.: 40° N, 9° E / 40,9
 |
|
| Capital | Càller |
| President | Ugo Cappellacci (PdL) |
| Províncies | Càller Carbonia-Iglesias Medio Campidano Nuoro Ogliastra Olbia-Tempio Oristany Sàsser |
| Municípis | 377 |
| Àrea | 24,090 km² |
| - Ranked | 3º (8 %) |
| Població (2010) - Total - Ranked |
1 675 411 (31-12-2010) 11º (2,9 %) 69,55 h/km² |
 |
|
| Localització de Sardenya a Itàlia. | |
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km2 i una població, l'any 2009, d'1.671.001 habitants. La capital n'és Càller. Històricament dividida en 30 comarques (en sard, curadorias o partes o Merias), l'estat italià la va dividir en quatre províncies (Càller, Núoro, Oristany i Sàsser), que actualment, des del 2001, en són vuit arran de la creació de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Orografia [modifica]
L'illa és força accidentada, i constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secundària i eocènica. No presenta cap unitat orogràfica, no té veritables serralades i les formes de relleu són tabulars. Les principals muntanyes de l'illa són:
- El massís del Gennargentu, amb les alçàries de La Marmora (1834 m), i el Bruncu Spina (1829 m), considerada la zona més inhòspita de l'illa.
- Al Nord, la Gaddura, amb els Monts Ultana (amb el Pinu, 1743 m), i els Limbara (amb el Balistreri, 1363 m).
- Els Monti di Alá, amb el Padrone (831 m), Senaloga (1076 m), Nieddu (971 m) i Lerno (1094 m).
- La depressió de Campidanu, al sud-est.
- Els Monts Albo, al Nord, amb el pic Su Mutucrone (1050 m) i la punta Cupetti (1200 m).
- Al centre, la Catena dei Marghine, amb el Palai (1200 m).
- Les muntanyes Serpeddi (1069 m), Tasu (1359 m), i els Ferru (amb l'Urtigu, 1050 m).
Rius [modifica]
Els principals rius que travessen l'illa són els Tirsu, Flumendosa, Samascu, Coghinas, Posada, Cedrino, Oliena, Isalle, Mannu, Flumineddu, Cixerri, Canissoni, Liscia i Liscoi. També són importants els llacs, que són com albuferes, al costat de la costa, com les du Tirsu, Santa Giusta, Sassu, Sale Porcus, Coghinas i Calaris.
Clima [modifica]
El clima mediterrani és típic de gran part de Sardenya: al llarg de les zones costaneres, on resideix la gran majoria de la població, els hiverns són suaus gràcies a la presència del mar, amb nevades rares i temperatures quasi mai sota els zero graus. Els estius són càlids i secs, però la baixa humitat i la bona ventilació permeten suportar fàcilment les temperatures elevades, que pugen fins als 35 °C.
A les zones interiors el clima és més rigorós. Als massissos muntanyosos més elevats hi neva a l'hivern i les temperatures baixen a sota zero. Els estius són frescos, sobretot durant les hores nocturnes, i rarament hi fa calor molts dies consecutius.
Les precipitacions són particularment escasses a la costa i a la zona meridional, amb mitjanes inferiors als 500 mm anuals; en particular, la localitat de Capo Carbonara té el registre mínim absolut de tot Itàlia, amb una mitjana de 266 mm anuals. A l'interior de Sardenya la pluviositat mitjana és de 500-800 mm. Per superar el problema de la sequera, des de finals del segle XIX fins a avui s'han construït prop de 50 embassaments, molts dels quals dotats de centrals hidroelèctriques.
Sardenya és una regió molt ventosa. El vent dominant és el mestral, seguit del xaloc. El primer mitiga les temperatures estivals, però a causa de la seva velocitat crea danys a l'agricultura i afavoreix la propagació d'incendis. El segon és molest a finals de la primavera , ja que intensifica l'evapotranspiració i causa estrès hídric als cultius de secà.
El règim de vents ha afavorit la instal·lació de nombroses centrals eòliques en algunes carenes i en zones industrials.
Temperatures mitjanes de Sardenya:
| gener | febrer | març | abril | maig | juny | juliol | agost | setembre | octubre | novembre | desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| mínimes (C) | 8 | 8 | 9 | 11 | 14 | 18 | 21 | 21 | 19 | 16 | 13 | 9 |
| màximes (C) | 14 | 14 | 16 | 18 | 22 | 26 | 30 | 29 | 27 | 23 | 19 | 16 |
Demografia [modifica]
| Província | Habitants |
|---|---|
| Càller [CA] | 559.820 |
| Carbonia-Iglesias [CI] | 130.555 |
| Medio Campidano [VS] | 103.020 |
| Nuoro [NU] | 161.444 |
| Ogliastra [OG] | 58.097 |
| Olbia-Tempio [OT] | 154.319 |
| Oristany [OR] | 167.295 |
| Sàsser [SS] | 336.451 |
Tot i que Sardenya ha estat poblada des de fa diversos mil·lenis i que la població resident a l'illa s'ha triplicat ens el darrers 140 anys, aquesta és una de les poques regions europees en la qual una economia moderna i diversificada conviu amb un ecosistema encara intacte, si no verge, en grans àrees del territori. Aquest fet s'explica demogràficament gràcies a la baixa densitat de població, propera als 68 hab./km².
El 31 de desembre de 2008, d'una població d'1.672.422 habitants, hi havia 30.115 estrangers (1,8%). Les famílies compten, de mitjana, amb 2,5 membres.
Ciutats [modifica]
| Ciutat | Habitants | |
|---|---|---|
| 1 | Càller | 157.686 |
| 2 | Sàsser | 130.202 |
| 3 | Quartu Sant'Elena | 71.254 |
| 4 | Olbia | 53.229 |
| 5 | L'Alguer | 40.896 |
| 6 | Nuoro | 36.486 |
| 7 | Oristany | 32.434 |
| 8 | Carbonia | 30.039 |
| 9 | Selargius | 29.086 |
| 10 | Iglesias | 27.641 |
Les dues ciutats més poblades de l'illa són Càller (Cagliari), capital regional, i Sàsser (Sassari), segon pol de desenvolupament regional, respectivament al sud i al nord de l'illa.
Càller (163.000 habitants) és el centre d'una àrea metropolitana que té uns 450.000 habitants si s'hi inclouen Quartu Sant'Elena (71.254 hab.), Selargius (29.086 hab.), Assemini (26.056 hab.), Capoterra (21.391 hab.), Monserrato (20.785 hab.), Sestu (18.237 hab.) i Quartucciu (11.996 hab.).
Sàsser té uns 130.000 habitants i és l'única ciutat, a més de Càller, que supera els cent mil habitants. L'àrea urbana de Sàsser s'estén cap al golf d'Asinara i arriba als 270.000 habitants. Els nuclis principals de la zona metropolitana de Sàsser són: l'Alguer (40.896 hab.), Porto Torres (22.011 hab.) i Sorso (14.556 hab.).
La resta de ciutats tenen funcions de polaritat local i tenen totes una població compresa entre 10.000 i 60.000 habitants: Olbia (53.000 hab.), L'Alguer (40.900 hab.), Nuoro (36.500 hab.), Oristano (32.500 hab.), Carbonia (30.000 hab.), Iglesias (27.600 hab.), Villacidro (14.500 hab.), Tempio Pausania (14.200 hab.), Arzachena (12.800 hab.), Guspini (12.500 hab.), Sant'Antioco (11.700 hab.), La Maddalena (11.700 hab.), Siniscola (11.400 hab.), Ozieri (11.000 hab.), Macomer (10.800 hab.), Tortolì (10.500 hab.) i Terralba (10.400 hab.). Encara hi ha els centres menors, amb menys de 10.000 habitants, com ara Sanluri (8.500 hab.) i Lanusei (5.700 hab.).
Administració [modifica]
Sardenya és una de les cinc regions autònomes amb estatut especial d'Itàlia, però és l'única amb un estatut especial als habitants de la qual la Constitució de 1948 reconeix oficialment el nom de «poble sard». A les institucions sardes se'ls garanteix una certa autonomia administrativa atesa la situació perifèrica i insular de la regió. A més de tenir un estatut autonòmic, els habitants de Sardenya (com els del Vèneto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament italià.
L'Estatut organitza les tres autoritats que representen Sardenya:
- El Consell regional (poder legislatiu regional).
- La Junta regional (poder executiu regional).
- El president de la regió (cap del poder executiu regional).
Cultura [modifica]
Llengües [modifica]
La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte del cors, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Les llengües autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià en les noves generacions.
Música [modifica]
La musica tradicional sarda, cantada o instrumental, és una de les més antigues i riques del Mediterrani.
Els contes sards [modifica]
La forta tradició oral de l'illa ha mantingut vius molts contes i llegendes. A Boroneddu hi ha, fins i tot, Il museo della fiaba sarda (El museu de la faula sarda), consagrat als personatges dels contes tradicionals.
Universitats [modifica]
A Sardenya hi ha dues universitats, la Universitat de Càller, i la Universitat de Sàsser, coneguda especialment pels estudis de dret.
Història [modifica]
Història antiga [modifica]
Vegeu article: Sardinia
Els sherden o sards, un dels pobles del mar, que van donar nom a l'illa, s'hi van establir després de ser derrotats pels egipcis el segle XII aC.[1] Situada estratègicament al centre del mar Mediterrani occidental, Sardenya ha estat sempre un port obligatori per a tots els navegants que anaven d'un costat i de l'altre del Mediterrani cercant matèries primeres i noves rutes comercials.
Història de l'edat mitjana [modifica]
Vegeu: Jutjat de Torres, Jutjat de Gallura, Jutjat de Càller, i Jutjat d'Arborea
L'any 1324 hi va tindre lloc la batalla de Lucocisterma entre catalans i pisans dins la campanya pel domini d'aquesta illa.
L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
El regne de Sardenya va romandre amb la Corona d'Aragó de 1323 fins a 1714, quan passà a mans imperials pel tractat de Rastadt, tot i que el 1717 fou breument ocupat per les Espanyes.[2] Actualment es conserven una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya), actualment catalanoparlant.
Història moderna [modifica]
Transports [modifica]
Una bona opció per arribar a l'illa és amb avió a través dels aeroports de Càller-Elmas (al sud), de l'Alguer i d'Olbia. Tenen una bona connexió amb els aeroports de Roma, Milà, Torí i Nàpols, i també hi ha vols directes a Londres i a París. L'aeroport de l'Alguer està ben connectat amb Girona.
El ferri també és una bona opció per accedir a Sardenya. Des de França hi ha rutes des de Marsella i Toló fins a Porto Torres, i també de Bonifacio a Santa Teresa di Gallura. Des d'Itàlia hi ha bona connexió des de Gènova, Civitavecchia, Nàpols i Liorna. Els preus del viatge són semblants als d'un vol en companyies de baix cost.
És fàcil moure's en autobús amb diverses companyies regionals, o bé en cotxe. La ruta principal és la SS 131, que segueix el traçat d'un antiga via romana que travessa l'illa de nord a sud.
Referències [modifica]
- ↑ Dyson, Stephen L.; Rowland, Jr., Robert J. Archaeology And History In Sardinia From The Stone Age To The Middle Ages (en anglès). UPenn Museum of Archaeology, 2007, p.101. ISBN 1934536024.
- ↑ Colletta, Pietro. Storia del reame di Napoli dal 1734 sino al 1825 (en italià). Tip. e libreria Elvetica, 1834, p. vol.1, p.38.
Bibliografia [modifica]
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona.
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona.
- Rolando del Guerra; Genoveva Gómez (1986) Llengua, dialecte, nació, ètnia (Llengua i poder a Itàlia) La Magrana, Col. Alliberament, 19 Barcelona.
- Alexandre Cirici i Pellicer "Llengües minoritàries i dialectes a Europa" Altres Nacions, núm 4-5 1982-1983.
- Daniele Conversi Qüestions regionals i qüestions nacionals a Itàlia a Revista de Catalunya núm 21, agost 1988.
- Giovanni Lilliu Sa Sardigna e is arrexinis mediterraneas dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antoniu Cossu Sardigna: cultura e identità dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Eliseo Spiga Sardigna: economia e società dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonello Satta L'autonomia della Sardigna come mistificazione dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonio Lepori,Antonello Satta i Giovanni Lilliu Sardigna a MINORANZE núm 4, Milà, 4rt trimestre 1976.
- FERRER i MALLOL, M. Teresa; MANCONI, Francesco; SARI, Aldo; ARMENGUÉ i HERRERO, Joan; BOSCH i RODOREDA, Andreu; BOVER i FONT, August; Rafael Caria; NUGHES, Antoni Catalunya i Sardenya a Serra d'Or núm. 451-452 juliol-agost 1997.
Pàgines relacionades [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sardenya |
|
|||||||||||
| Sardenya | Itàlia | Províncies de Sardenya | Sardenya |
|---|---|---|
| Càller | Carbonia-Iglesias | Medio Campidano | Nuoro | Ogliastra | Olbia-Tempio | Oristany | Sàsser | ||
|
||||||||||
