Francesco Cossiga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesco Cossiga
Francesco Cossiga

23 de juny de 1985 – 28 d'abril de 1992
Precedit per Alessandro Pertini
Succeït per Giovanni Spadolini

4 d'agost de 1979 – 18 d'octubre de 1980
President Alessandro Pertini
Precedit per Giulio Andreotti
Succeït per Arnaldo Forlani

12 de juliol de 1983 – 3 de juliol de 1985
Precedit per Vittorino Colombo
Succeït per Amintore Fanfani

29 juliol de 1976 – 11 de maig de 1978
Primer Ministre Giulio Andreotti
Precedit per Aldo Moro
Succeït per Giulio Andreotti
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juliol de 1928
Sàsser, Italy (1861-1946) Itàlia
Defunció 17 d'agost de 2010 (als 82 anys)
Roma, Itàlia Itàlia
Nacionalitat Sarda
Partit Democràcia Cristiana (DC)
Cònjuge Giuseppa Sigurani
Professió Polític
Religió Catolicisme

Francesco Cossiga (Sàsser, 1928 - Roma, 2010) fou un polític, jurista i professor sard pertanyent a la democràcia cristiana italiana que ocupà el càrrec de vuitè President de la República Italiana entre 1985 i 1992. En italià, el seu cognom és comunament pronunciat [kos'siga], no obstant això la pronunciació original és ['kɔs-], amb accent en la vocal -o- (es tracta d'un cognom sard, que significa pròpiament Còrsega). Durant la Segona Guerra Mundial va estar en contacte amb organitzacions polítiques catòliques. Estudià dret i va ser professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sàsser.

Carriera política[modifica | modifica el codi]

A finals dels anys cinquanta, quan només tenia 17 anys, va iniciar la seva carrera política en el si de la secció sasseresa de Democrazia Cristiana. En 1966 va ser nomenat sotssecretari de defensa en el govern. Va ocupar des de llavors alts càrrecs de l'administració. Va ser ministre d'Interior des de 1976 a 1978, durant el període al capdavant d'aquest departament, en 1978, va haver de dimitir per la crisi que va generar l'assassinat d'Aldo Moro. Va ser cap de govern des de 1979 fins a 1980. Durant el seu mandat va haver d'afrontar l'oposició arran de diversos escàndols de corrupció política que van arribar a afectar al govern i que l'obligaren a retirar-se de la política durant un temps. Va ser designat president del Senat en 1983 i a les eleccions de 1985 fou elegit president de la República italiana, com a candidat de la Democràcia Cristiana.

La Presidència de la República Italiana[modifica | modifica el codi]

Cossiga en el seu despatx de president

El 1985 Cossiga esdevingué el vuitè president de la República Italiana, succeint a Sandro Pertini. Era la primera vegada a la història d'Itàlia que s'elegia el president a la primera volta, amb una gran majoria (752 de 977 votants) i amb 57 anys va ser el polític més jove a ocupar el càrrec. A més del suport de la Democràcia cristiana Cossiga va rebre aleshores els vots del PSI, del PCI, del PRI, del PLI, del PSDI i de l'Esquerra independent.

El nom de Francesco Cossiga es va veure de nou relacionat amb assumptes il·legals i va haver d'abandonar anticipadament la presidència el 28 d'abril de 1992, a dos mesos de la fi del seu mandat.

Senador vitalici[modifica | modifica el codi]

Després de la seva dimissió del càrrec de President, li fou atorgat el títol de senador vitalici, com ho són tots els antics Presidents de la República Italiana a partir del 1992. Va abandonar la Democràcia Cristiana el 1998 i fundà el partit Unió Democràtica per a la República, d'idees centristes. Aquest partit fou un suport fonamental de la majoria que va donar suport al govern de Massimo D'Alema a l'octubre del 1998, després de l'ensorrament del govern de Romano Prodi que va perdre un vot de confiança.

Cossiga declarà després que el seu suport a D'Alemany tenia com a intenció d'acabar amb l'exclusió convencional dels líders de l'antic Partit Comunista (PCI) al càrrec de Primer Ministre a Itàlia.

El 1999 es va dissoldre l'UDR i Cossiga tornà a les seves activitats de senador. Fou molt actiu en les qüestions de seguretat.

El 1991 Francesco Cossiga va ser investit doctor "honoris causa" per la Universitat de Barcelona. Cossiga era partidari del dret a l'autodeterminació i havia manifestat un interès particular per a Catalunya i Euskadi.

Li fou atorgat el títol de President Emèrit de la República Italiana que conservà fins a la seva mort. Morí el migdia del 17 d'agost de 2010 en un hospital de Roma (Itàlia), a l'edat de vuitanta-dos anys, a conseqüència d'una aturada cardio-respiratòria.[1]



Precedit per:
Alessandro Pertini
President d'Itàlia
19851992
Succeït per:
Oscar Luigi Scalfaro


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Cossiga Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Es mor l'ex-president italià Francesco Cossiga, VilaWeb, 17 d'agost 2010 (consulta: 17-8-10).