Giulio Andreotti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giulio Andreotti
Giulio Andreotti

Andreotti a la cimera econòmica del G7 a Bonn, Alemanya Federal, en 1978


58è, 61er i 70è
Primer Ministre d'Itàlia
Mandat
17 de febrer de 1972 – 7 de juliol de 1973
President Giovanni Leone
Precedit per Emilio Colombo
Succeït per Mariano Rumor
Mandat
29 de juliol de 1976 – 4 d'agost de 1979
Deputy Ugo La Malfa
President Giovanni Leone
Alessandro Pertini
Precedit per Aldo Moro
Succeït per Francesco Cossiga
Mandat
22 de juliol de 1989 – 24 d'abril de 1992
Deputy Claudio Martelli
President Francesco Cossiga
Precedit per Ciriaco De Mita
Succeït per Giuliano Amato

Mandat
4 d'agost de 1983 – 22 de juliol de 1989
Precedit per Emilio Colombo
Succeït per Gianni De Michelis

Mandat
15 de febrer de 1959 – 23 de febrer de 1966
Precedit per Antonio Segni
Succeït per Roberto Tremelloni
Mandat
14 de març de 1974 – 23 de novembre de 1974
Precedit per Mario Tanassi
Succeït per Arnaldo Forlani

Mandat
18 de gener de 1954 – 8 de febrer de 1954
Precedit per Amintore Fanfani
Succeït per Mario Scelba
Mandat
11 de maig de 1978 – 13 de juny de 1978
Precedit per Francesco Cossiga
Succeït per Virginio Rognoni

Mandat
19 de juny de 1991 – 6 de maig de 2013

Naixement 14 de gener de 1919
Roma, Laci, Itàlia
Mort 6 de maig de 2013 (als 94 anys)
Roma, Laci, Itàlia
Partit polític Democràcia Cristiana
Parella Livia Danese
Professió Polític
Periodista
Nacionalitat Italià
Religió Catòlic Romà

Giuglio Andreotti (Roma, 14 de gener de 1919 - Roma, 6 de maig de 2013)[1] va ser un polític italià de la Democràcia Cristiana, que va exercir com a Primer Ministre d'Itàlia de 1972 a 1973, de 1976 a 1979 i de 1989 a 1992. També va exercir com Ministre de l'Interior (1954 i 1978), Ministre de Defensa (1959-1966 i 1974) i Ministre d'Afers exteriors (1983-1989), i va ser senador vitalici al senat italià des de 1991 fins a la seva mort. També era periodista i escriptor, i dirigia des de la seva fundació la influent revista internacional catòlica 30 Giorni.

També era conegut com Divo Giulio (del llatí Divus Iulius, "Juli el diví", un epítet de Juli Cèsar) a causa de la seva autoritat i importància en la història de la política de la República italiana. La pel·lícula Il divo fa referència als llaços d'Andreotti amb la màfia i va guanyar el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Canes en 2008.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Giulio Andreotti (esquerra), amb el President dels EUA Richard Nixon i Frank Sinatra a la Casa Blanca, en 1973.

Andreotti va néixer a Roma i va realitzar els estudis de dret allà. Durant els seus anys de formació política, va tenir una estreta relació amb el líder demòcrata-cristià Alcide De Gasperi. Andreotti s'ha assegut al parlament sense interrupció des de 1946, quan va ser elegit a l'Assemblea Constituent. Ha estat reelegit per ocupar el seu seient a la Cambra de Diputats de manera gairebé continuada fins a l'any 1991, quan el president Francesco Cossiga, tot fent ús de les seves prerogatives constitucionals, el va nomenar senador vitalici.

Va ser l'últim primer ministre demòcrata-cristià d'Itàlia, en el govern que presidí des de 1989 fins a 1992. El seu darrer mandat es va veure esguitat per la revelació de la corrupció, que en última instància va acabar amb el partit. El 24 d'octubre de 1990, Giulio Andreotti va reconèixer davant la Cambra dels Diputats l'existència de l'Operazione Gladio , una estructura anti-comunista secreta de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Durant les primeres etapes de laTangentopoli, va romandre intacte, però l'abril de 1993 va ser investigat per les seues relacions amb la màfia i jutjat, però va ser absolt. El 1994, la Democràcia Cristiana, el partit que havia governant el país des de la fi de la Segona Guerra Mundial i del qual Andreotti havia estat una figura predominant, desapareixia de l'esfera política italiana.

El 14 d'abril de 1986, durant el seu període com a ministre d'Afers Exteriors, Andreotti va revelar al ministre d'Afers Exteriors de Líbia, Abdel-Rahman Shalgam, que els Estats Units bombardejarien Líbia l'endemà en represàlia per l'atac terrorista a una discoteca de Berlín, al qual que havia estat vinculada Líbia.[2] Com a resultat de l'advertència rebuda per l'aliat dels EUA, Itàlia, Líbia va estar preparada per al bombardeig estatunidenc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «S'ha mort Giulio Andreotti, la figura més inquietant de la política italiana». Vilaweb, 6 maig 2013 [Consulta: 6 maig 2013].
  2. Reports: Italy warned Libya of 1986 US strike, Associated Press Writer, October 30, 2008


Precedit per:
Emilio Colombo
Aldo Moro
Ciriaco De Mita
Flag of prime minister of Italy.svg
President del Consell de Ministres de la República Italiana

17 de febrer de 1972 – 7 de juliol de 1973
26 de juliol de 1976 – 4 d'agost de 1979
22 de juliol de 1989 – 28 de juny de 1992
Succeït per:
Mariano Rumor
Francesco Cossiga
Giuliano Amato
Precedit per:
Emilio Colombo
Emblem of Italy.svg
Ministre d'Exteriors de la República d'Itàlia

4 d'agost de 1983 - 22 de juliol de 1989
Succeït per:
Gianni De Michelis
Precedit per:
Amintore Fanfani
Emblem of Italy.svg
Ministre de l'Interior de la República d'Itàlia

18 de gener de 1954 - 10 de febrer de 1954
Succeït per:
Mario Scelba
Precedit per:
Roberto Tremelloni
Emblem of Italy.svg
Ministre de Finances de la República d'Itàlia

6 de juliol de 1955 - 1 de juliol de 1958
Succeït per:
Luigi Preti
Precedit per:
Giuseppe Medici
Emblem of Italy.svg
Ministre del Tresor de la República d'Itàlia

1 de juliol de 1958 - 15 de febrer de 1959
Succeït per:
Fernando Tambroni
Precedit per:
Antonio Giolitti
Emblem of Italy.svg
Ministre del Balanç de la República d'Itàlia

23 de novembre de 1974 - 29 de juliol de 1976
Succeït per:
Tommaso Morlino
Precedit per:
Antonio Segni
Mario Tanassi
Emblem of Italy.svg
Ministre de Defensa de la República d'Itàlia

15 de febrer de 1959 - 23 de febrer de 1966
14 de març de 1974 - 23 de novembre de 1974
Succeït per:
Roberto Tremelloni
Arnaldo Forlani
Precedit per:
Edgardo Lami Starnuti
Emblem of Italy.svg
Ministre d'Indústria i Comerç de la República d'Itàlia

23 de febrer de 1966 - 12 de desembre de 1968
Succeït per:
Mario Tanassi
Precedit per:
Franco Piga
Emblem of Italy.svg
Ministre de les Participacions Estatals de la República d'Itàlia

26 de desembre de 1990 - 28 de juny de 1992
Succeït per:
Giuseppe Guarino
Precedit per:
Ferdinando Facchiano
Emblem of Italy.svg
Ministre de l'Herència i les Activitats Culturals de la República d'Itàlia

12 d'abril de 1991 - 28 de juny de 1992
Succeït per:
Alberto Ronchey
Precedit per:
?
President de la Casa de Dante a Roma
20 d'agost de 2010 - 1 de març de 2012
Succeït per:
Gianfranco Ravasi