Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cavallers del Sant Sepulcre
Cross of the Holy Sepulchre Order.svg
Creu de Jerusalem, emblema de l'orde
Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem
Nom oficial llatí Ordo Equestris Sancti Sepulcri Hierosolymitani
Sigles O.E.S.S.H.
Altres noms Cavallers sepulcristes, Sepulturistes, Guardians del Sant Sepulcre
Hàbit Túnica, mantell i caputxa blancs, amb la creu de Jerusalem vermella a l'esquerra
Lema Deus lo vult (Déu ho vol)
Tipus Militar, com a orde de canonges regulars; avui, orde honorífic
Objectius principals Protecció del Sant Sepulcre de Jerusalem i defensa dels pelegrins a Terra Santa, lluita contra els infidels; avui, caritat i beneficència
Fundació 1099, Jerusalem per Godofreu de Bouillon; restauració com a orde honorífic: 1847 per Pius IX
Aprovat per Pasqual II, en 1113
Regla Regla de Sant Agustí
Constitucions Per Balduí I de Jerusalem
Supressió 1489, incorporada a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem per Innocenci VIII; restaurada en 1847 per Pius IX com a orde honorífic dedicat a la beneficència
Branques i reformes Canongesses del Sant Sepulcre (branca femenina)
Primera fundació Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, 1098
Fundacions destacades Mont Sion (Jerusalem), Capua (Itàia), Colegiata del S. Sepulcro (Calataiud, 1149), Toro, Orléans, Miechow (Polònia), Warwick (Anglaterra)
Fundacions a terres de parla catalana Col·legiata de Santa Anna (Barcelona, 1141), Sant Miquel de la Comanda (Els Prats de Rei, 1261), Sant Sepulcre (Olèrdola), Sant Sepulcre (Peralada), Priorat de Marcèvol (Conflent)
Persones destacades Ramon Berenguer III de Barcelona, Alfons I d'Aragó
Lloc web http://www.vatican.va/roman_curia/institutions_connected/oessh/index_en.htm

L'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Godofreu de Bouillon, principal líder de la Primera Croada. Segons les opinions més autoritzades, tant de la Santa Seu com de Jerusalem, va començar com una confraternitat mixta clerical i laica de pelegrins que gradualment va créixer al voltant del Sant Sepulcre, la tomba de Jesucrist. La seva divisa és Deus lo vult (Déu ho vol).

Creada el 1098, després de la victoriosa primera croada, per Godofreu de Bouillon, duc de la Baixa Lorena i Protector del Sant Sepulcre. El seu objectiu va ser primordialment protegir el Sant Sepulcre dels infidels amb l'ajuda de 50 esforçats cavallers. Balduí I de Jerusalem (germà de Godofred) va ser qui la va dotar oficialment del seu primer reglament a imitació del Temple i l'Hospital. Entre els seus fets més gloriosos, l'Orde del Sant Sepulcre va lluitar valerosament al costat del rei Balduí I de Jerusalem el 1123, va participar en el setge de Tir a 1124, de Damasc durant la Segona Croada (el 1148) i de Sant Joan d'Acre el 1180.

Després de la presa de la ciutat santa de Jerusalem per part dels musulmans de Saladí el 1187, es traslladà a Europa i es va estendre per països com Polònia, França, Alemanya i Flandes. Es va dedicar a partir de llavors al rescat de captius cristians de mans musulmanes. També a la península Ibèrica va obtenir un famós protagonisme en intervenir en nombroses batalles de la Reconquesta contra els invasors musulmans.

Els components de l'orde han estat sempre distingits membres de la noblesa europea. En 1489, el papa Innocenci VIII va incorporar l'orde a l'Orde de l'Hospital, encara que en alguns llocs com a Espanya va conservar la seva autonomia per a convertir-se en una entitat honorífica i dedicada a les obres de caritat, amb un règim especial dins de l'Església Catòlica.

El 1847 el Papa Pius IX li va conferir uns nous estatuts. Actualment subsisteix dedicada a la caritat i conservant, com l'Orde de Malta o l'Orde Teutònic, un pes honorífic i particular dins de l'Església Catòlica.

L'orde a Catalunya i la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic van cedir al patriarca de Jerusalem, Beremund, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l'església dels Prats de Rei i les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol. El 1134, la mort d'Alfons I d'Aragó constituí l'orde com un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia (1140) hom els donà importants privilegis. El prior Giraud rebé de Ramon Berenguer IV de Barcelona viles a Aragó i la facultat d'erigir un convent del seu orde a Calataiud (1149), seu principal de l'orde a Aragó, a més de petits priorats, entre els quals un de canongesses regulars a Saragossa (Monasterio de Canonesas del Santo Sepulcro), fundat el 1276 per Marquesa de Navarra, senyora d'Híxar. A Catalunya l'orde tenia la seu a l'església de Santa Anna de Barcelona, que els fou cedida el 1141 i on funcionava una comunitat canonical[Aclariment necessari] cap al 1150. En depenien els priorats del Sant Sepulcre d'Olèrdola, del Sepulcre de Peralada, de Marcèvol (Conflent) i Sant Miquel de la Comanda (1261) als Prats de Rei.

Amb la secularització del 1595, s'extingiren els priorats catalans i l'antiga canònica de Calataiud, convertida en col·legiata, centrà les activitats de l'orde, que continuà amb caire purament distintiu i nobiliari. Avui, l'Orde està present a Catalunya a través d'una Lloctinència, establerta pel Gran Mestre, que té com a Lloctinent el comte de Lavern i com a Gran Prior, el cardenal-arquebisbe de Barcelona. El seu àmbit territorial és el de l'antiga Corona d'Aragó, més l'antic Regne de Navarra. Té la seva seu a la Parròquia Major de Santa Anna de Barcelona, on gràcies a les gestions del sacerdot i acadèmic lleidatà Mn. Jordi Farré el 17 de març de 1991 es va reposar la relíquia del Sant Sepulcre que va desaparèixer durant la Guerra Civil i es van restaurar les indulgències espirituals tradicionalment establertes per la Santa Seu (el conegut 'Jubileu dels Perdons'), coincidint amb el 850à aniversari de l'Orde a la Corona d'Aragó.

També es creà el 1906 el capítol del Regne de València a l'església col·legiata de Sant Bartomeu Apòstol i Sant Miquel, edificada sobre restes de la basílica del Sant Sepulcre de València, que subsistí fins al 1936.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem