Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cavallers del Sant Sepulcre
GA Ordre du Saint-Sépulcre.svg
Escut heràldic de l'orde
Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem
Nom oficial llatí Ordo Equestris Sancti Sepulcri Hierosolymitani
Sigles O.E.S.S.H.
Altres noms Cavallers sepulcristes, Sepulturistes, Guardians del Sant Sepulcre
Hàbit Túnica, mantell i caputxa blancs, amb la creu de Jerusalem vermella a l'esquerra
Lema Deus lo vult (Déu ho vol)
Tipus Militar, com a orde de canonges regulars; avui, orde honorífic
Objectius principals Protecció del Sant Sepulcre de Jerusalem i defensa dels pelegrins a Terra Santa, lluita contra els infidels; avui, caritat i beneficència
Fundació 1099, Jerusalem per Godofreu de Bouillon; restauració com a orde honorífic: 1847 per Pius IX
Aprovat per Pasqual II, en 1113
Regla Regla de Sant Agustí
Constitucions Per Balduí I de Jerusalem
Supressió 1489, incorporada a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem per Innocenci VIII; restaurada en 1847 per Pius IX com a orde honorífic dedicat a la beneficència
Branques i reformes Canongesses del Sant Sepulcre (branca femenina)
Primera fundació Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, 1098
Fundacions destacades Mont Sion (Jerusalem), Capua (Itàia), Colegiata del S. Sepulcro (Calataiud, 1149), Toro, Orléans, Miechow (Polònia), Warwick (Anglaterra)
Fundacions a terres de parla catalana Col·legiata de Santa Anna (Barcelona, 1141), Sant Miquel de la Comanda (Els Prats de Rei, 1261), Sant Sepulcre (Olèrdola), Sant Sepulcre (Peralada), Priorat de Marcèvol (Conflent)
Persones destacades Ramon Berenguer III de Barcelona, Alfons I d'Aragó
Lloc web http://www.vatican.va/roman_curia/institutions_connected/oessh/index_en.htm

L'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Godofreu de Bouillon, principal líder de la Primera Croada. Segons les opinions més autoritzades, tant de la Santa Seu com de Jerusalem, va començar com una confraternitat mixta clerical i laica de pelegrins que gradualment va créixer al voltant del Sant Sepulcre, la tomba de Jesucrist. La seva divisa és Deus lo vult (Déu ho vol).

Història[modifica | modifica el codi]

Creada el 1098, després de la victoriosa primera croada, per Godofreu de Bouillon, duc de la Baixa Lorena i Protector del Sant Sepulcre. El seu objectiu va ser primordialment protegir el Sant Sepulcre dels infidels amb l'ajuda de 50 esforçats cavallers. Balduí I de Jerusalem (germà de Godofred) va ser qui la va dotar oficialment del seu primer reglament a imitació del Temple i l'Hospital. Entre els seus fets més gloriosos, l'Orde del Sant Sepulcre va lluitar valerosament al costat del rei Balduí I de Jerusalem el 1123, va participar en el setge de Tir a 1124, de Damasc durant la Segona Croada (el 1148) i de Sant Joan d'Acre el 1180.

Després de la presa de la ciutat santa de Jerusalem per part dels musulmans de Saladí el 1187, es traslladà a Europa i es va estendre per països com Polònia, França, Alemanya i Flandes. Es va dedicar a partir de llavors al rescat de captius cristians de mans musulmanes. També a la península Ibèrica va obtenir un famós protagonisme en intervenir en nombroses batalles de la Reconquesta contra els invasors musulmans.

Els components de l'orde han estat sempre distingits membres de la noblesa europea. En 1489, el papa Innocenci VIII va incorporar l'orde a l'Orde de l'Hospital, encara que en alguns llocs com a Espanya va conservar la seva autonomia per a convertir-se en una entitat honorífica i dedicada a les obres de caritat, amb un règim especial dins de l'Església Catòlica.

Reorganització de l'orde al 1847[modifica | modifica el codi]

El Papa Pius IX des de l'inici del seu pontificat va mostrar una gran preocupació per Palestina, en tant que l'Imperi Otomà començava a defallir. El Papa volia unificar les forces missioneres a l'Orient Mitjà, llavors dividides en diverses congregacions. El 23 de juliol de 1847, mitjançant el breu Nulla Celebrior, restablí el Patriarcat llatí de Jerusalem, nomenant com a Patriarca a Giuseppe Valerga. El breu reorganitzà l'orde del Sant Sepulcre i el nou Patriarcat esdevingué el gran prior renovat el 15 de gener de 1848.

Des del moment en què prengué el comandament de l'orde, Giuseppe Valerga la volia reorganitzar. Demanà la divisió dels cavallers en graus i classes, amb atributs propis no només per presentar-se com la resta d'ordes, sinó que també per poder recompensar aquells que s'havien distingit per mèrits particulars. Després d'anys d'insistència, Pius IX, mitjançant la carta apostòlica Cum multa sapienter del 24 de gener de 1868, instituí les tres classes demanades, Cavaller, Comandant i Gran Creu. El Patriarca inicià al 1867 una gira per les principals corts catòliques a Europa en vista d'obtenir el reconeixement jurídic de l'orde. Monsenyor Valerga, en eliminar la clàusula de noblesa requerida fins llavors per la noció de pertànyer a una elit, volia fer créixer el nombre de cavallers. En menys de 25 anys en creà 1.417.

La qüestió de l'admisió de les dones en el si de l'orde aparegué ben aviat. A la societat del segle XIX, els estats no admetien dones dins els ordes de cavalleria o de mèrit més que a títol excepcional. Es fundà sobre un cartulari del Sant Sepulcre, publicat a París el 1849, que citava ja el nom de dames, el Patriarca va obtenir de Pius IX al 1871 l'autorització d'aceptar una dama noble anglesa a l'orde. Amb aquest precedent, el segon patriarca, Monsenyor Bracco, n'acceptà un centenar entre 1873 i 1889. El Papa Lleó XIII, mitjançant el breu Venerabilis frater del 3 d'agost de 1888, donà la seva aprovació a l'ingrés de dames a l'orde.

El Patriarca llatí de Jerusalem al 1826

Per consolidar la posició de l'orde a Terra Santa, el Papa Pius X es reservà per a sí i els seus successors el càrrec de Gran Mestre mitjançant la carta apostòlica Quam multa del 13 d'octubre de 1908, i acordà amb els cavallers un lloc a les capelles papals, tant que el patriarca era designat com a Rector i administrador perpetu de l'orde. Pius XI restituí al patriarca les seves prerrogatives mitjançant la carta apostòlica del 6 de gener de 1928 i confià a l'orde la tasca de la preservació de la fe a Palestina.

A causa d'una controvèrsia protocol·lària sorgida entre l'orde de Malta i la del Sant Sepulcre, l'orde passà a anomenar-se "Orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem"; i la dignitat de Gran Mestre, restaurada per Pius X, va ser abolida i els bails representats del patriarca passarien a anomenar-se "tinents" amb el títol d'"excel•lència". Aquests nous estatuts presentats pel patriarca van ser aprovats per un decret de la Congregació de cerimonial del 5 d'agost de 1931.

Al juliol de 1940, Pius XII instituí un cardenal protector de l'orde. El seu paper continuà tot i que la Segona Guerra Mundial aturà l'acció del patriarca llatí de Jerusalem. El Gran Mestrat va ser restaurat el 14 de setembre de 1949 mitjançant el breu Quam Romani Pontifices en benefici del cardenal protector. Els nous estatuts van ser promulgats, en els termes segons el qual l'orde, sota la protecció de la Santa Seu, disposaria de personalitat jurídica i seria tornada a un cardenal gran mestre nomenat pel Papa. La visibilitat de l'orde a Roma es manifestà mitjançant l'establiment de la seva seu eclesial a l'església de Sant Onofre, concedint el motu proprio el 15 d'agost de 1945[1] i per la cessió del palau della Rivere, proper al Vaticà, que esdevingué la seu del Gran Mestrat, definitivament establert a Roma. Jerusalem ja quedaria com a seu històrica.

La darrera modificació estatutària va ser aprovada pel Papa Pau VI al 1977.

El codi de Dret Canònic considera l'orde com una associació pública de fidels.

L'orde a Catalunya i la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic van cedir al patriarca de Jerusalem, Beremund, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l'església dels Prats de Rei i les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol. El 1134, la mort d'Alfons I d'Aragó constituí l'orde com un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia (1140) hom els donà importants privilegis. El prior Giraud rebé de Ramon Berenguer IV de Barcelona viles a Aragó i la facultat d'erigir un convent del seu orde a Calataiud (1149), seu principal de l'orde a Aragó, a més de petits priorats, entre els quals un de canongesses regulars a Saragossa (Monasterio de Canonesas del Santo Sepulcro), fundat el 1276 per Marquesa de Navarra, senyora d'Híxar. A Catalunya l'orde tenia la seu a l'església de Santa Anna de Barcelona, que els fou cedida el 1141 i on funcionava una comunitat canonical[Aclariment necessari] cap al 1150. En depenien els priorats del Sant Sepulcre d'Olèrdola, del Sepulcre de Peralada, de Marcèvol (Conflent) i Sant Miquel de la Comanda (1261) als Prats de Rei.

Amb la secularització del 1595, s'extingiren els priorats catalans i l'antiga canònica de Calataiud, convertida en col·legiata, centrà les activitats de l'orde, que continuà amb caire purament distintiu i nobiliari. Avui, l'Orde està present a Catalunya a través d'una Lloctinència, establerta pel Gran Mestre, que té com a Lloctinent el comte de Lavern i com a Gran Prior, el cardenal-arquebisbe de Barcelona. El seu àmbit territorial és el de l'antiga Corona d'Aragó, més l'antic Regne de Navarra. Té la seva seu a la Parròquia Major de Santa Anna de Barcelona, on gràcies a les gestions del sacerdot i acadèmic lleidatà Mn. Jordi Farré el 17 de març de 1991 es va reposar la relíquia del Sant Sepulcre que va desaparèixer durant la Guerra Civil i es van restaurar les indulgències espirituals tradicionalment establertes per la Santa Seu (el conegut 'Jubileu dels Perdons'), coincidint amb el 850à aniversari de l'Orde a la Corona d'Aragó.

També es creà el 1906 el capítol del Regne de València a l'església col·legiata de Sant Bartomeu Apòstol i Sant Miquel, edificada sobre restes de la basílica del Sant Sepulcre de València, que subsistí fins al 1936.

Objectius de l'orde[modifica | modifica el codi]

Els objectius de l'orde del Sant Sepulcre estan definits a l'article II dels seus estatuts:

  • Augmentar entre els seus membres laics de la pràctica de la vida cristiana, en la fidelitat absoluta al Summe Pontífex, observant base dels principis de la caritat, per als que l'ordre és una eina fonamental per ajudar a la Terra Santa
  • Sostenir i ajudar, notablement mitjançant un ajut material, les obres i institucions d'adoració, culturals, caritatives i socials de l'Església Catòlica a Terra Santa, particularment aquelles situades dins la jurisdicció del Patriarcat Llatí de Jerusalem (diòcesi que ocupa Israel, Jordània, Cisjordània, Gaza i Xipre); sostenint 52 parròquies amb 80 preveres, 206 establiments escolars amb 45.000 alumnes, diferents establiments mèdics i socials, a més d'organitzacions caritatives catòliques, i el Gran Seminari de Beit Jala.
  • Encoratjar la conservació i la propagació de la fe en aquelles regions, i interessar els catòlics estesos per tot el món, units en la caritat pel símbol de l'orde, així com a tots els cristians.

Organització[modifica | modifica el codi]

L'orde del Sant Sepulcre és una "persona jurídica de dret canònic", segons el dret de l'Església catòlica, compost essencialment de membres laics i eclesiàstics. Les Constitucions de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre, que actualment regeixen l'orde, van ser aprovades el 8 de juliol de 1977 pel Papa Pau VI.

Govern de l'orde[modifica | modifica el codi]

Sant Onofre al Janícul, seu de l'orde
El pavelló de l'orde al Palazo Della Rovere, seu administrativa

En tenir la condició de dret pontifici, està col·loca sota la protecció de la Santa Seu i governada per un Cardenal Gran Mestre.

El Gran Mestre dóna les seves directives i dirigeix l'orde des de la seu del Palazzo Della Rovere de Roma. Proporciona els informes de la institució amb la Santa Seu i les altes autoritats eclesiàstiques i civils internacionals. A nivell nacional, generalment delega les seves funcions als tinents o als delegats magistrats sobre el territori de la seva competència.

El gran magisteri de l'orde assisteix el gran mestre en l'organització i coordinació de les seves activitats arreu del món i més particularment a Terra Santa, així com la gestió i l'administració de l'orde. Està composta per:

  • el tinent general, escollit entre els membres laics de l'orde, representa el gran mestre;
  • el governador general, igualment escollit entre els membres laics, supervisa les activitats del gran magisteri, la Consulta i les comissions, estudia les necessitats de les obres a Terra Santa i de les tinències i organitza l'administració;
  • el canceller, secretari del gran magisteri de la consulta, supervisa les nominacions i les promocions a l'orde, així com de la renovació dels càrrecs de les tinències;
  • el cerimonier, escollit entre els membres eclesiàstics, organitza les cerimònies religioses i tracta amb qüestions relatives a la vida espiritual de l'orde;
  • una dotzena de membres de l'orde, escollits i nomenats pel gran mestre, dos terceres parts dels quals són laics.

Es reuneixen dues assembles per assistir el gran mestre:

  • el Consell del Gran Magisteri, que és l'orgue executiu del gran magisteri. Està format pel governador general, el canceller i els membres eventuals del gran magisteri
  • la Consulta, convocada i presidida pel Gran Mestre, qui determina l'orde del dia, reunit el Patriarca Gran Prior, l'assessor, els tinents i delegats magistrats, un representant de la Secretaria d'Estats i un representant de la Congregació per a les Esglésies Orientals.

L'assessor és un prelat, nomenat pel Cardenal Gran Mestre amb l'aprovació del Papa. Pot estar present en les reunions del gran magisteri, sense dret de vot. Quan el càrrec de gran mestre està vacant, representa l'orde i la dirigeix en col·laboració amb els organismes estatutaris previstos. És rellevat de les seves funcions en ser nomenat un nou gran mestre que pot, però, confirmar-lo al càrrec.

Gran Magisteri actual[modifica | modifica el codi]

La composició del Gran Magisteri és:[2]

Gran mestres de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (des de 1848 i fins avui)[modifica | modifica el codi]

Escut del cardenal Gran Mestre de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem

1848-1907: Patriarca llatí de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

1907-1928: Summe Pontífex[modifica | modifica el codi]

1928-1947: Patriarca llatí de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

  • Luigi Barlassina (des del 1920 Lloctinent de l'Orde)

Des del 21 de novembre de 1949: Cardenal delegat del Romà Pontífex[modifica | modifica el codi]

Rangs[modifica | modifica el codi]

Wearing of the insignia of OESSJ (gentlemens).svg
Heràldica
Blason Chevalier.svg
Cavaller
Blason Commandeur.svg
Cavaller Comandant
Blason Grand-Officier.svg
Cavaller Comandant amb Estrellar
Blason Grand-Croix.svg
Cavaller Gran Creu
Blason Chevalier de collier.svg
Cavaller del Collar
Galons
OESSG Cavaliere BAR.jpg
Cavaller
OESSG Commendatore BAR.jpg
Cavaller Comandant
OESSG Commendatore con Placca BAR.jpg
Cavaller Comandant amb Estrella
OESSG Cavaliere di Gran Croce BAR.jpg
Cavaller Gran Creu
OESSG Cavaliere di Collare BAR.jpg
Cavaller del Collar
Distinions especials
Galons
OESSG Distinzione Speciale - Conchiglia del Pellegrino BAR.jpg
Petxina de pelegrí
OESSG Distinzione Speciale - Palma di Gerusalemme di Bronzo BAR.jpg
Palma de Jerusalem (en bronze)
OESSG Distinzione Speciale - Palma di Gerusalemme d'Argento BAR.jpg
Palma de Jerusalem (en plata)
OESSG Distinzione Speciale - Palma di Gerusalemme d'Oro BAR.jpg
Palma de Jerusalem (en or)
Distincions al Mèrit
Galons
OESSG Decorazione di Merito - Croce al Merito del SSG BAR.jpg
Creu al Mèrit del Sant Sepulcre de Jerusalem
OESSG Decorazione di Merito - Croce con Placca d'Argento al Merito del SSG BAR.jpg
Creu al Mèrit del Sant Sepulcre de Jerusalem amb Estrella de Plata
OESSG Decorazione di Merito - Croce con Placca d'Oro al Merito del SSG BAR.jpg
Creu al Mèrit del Sant Sepulcre de Jerusalem amb Estrella d'Or

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Site de la lieutenance du Canada - Montréal « L’usage de l’église dédiée à Saint-Onuphre sur le Janicule ainsi que le monastère attenant et le musée de Torquato Tasso, avec tout son ameublement et toutes les propriétés fixes, sont assignés par la loi à l’Ordre Équestre du Saint-Sépulcre de Jérusalem. »
  2. «Le Grand magistère de l'ordre». [Consulta: 3 février 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Modifica l'enllaç a Wikidata