Els Prats de Rei
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia |
||||
| Gentilici | Pradenc, pradenca | ||||
| Superfície | 32,45 km² | ||||
| Altitud | 608 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
534 hab. 16,46 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 378719 4618319Coord.: 41° 42′ 27″ N, 1° 32′ 32″ E / 41.70750,1.54222 | ||||
| Organització Entitats de població |
4 |
||||
| Codi territorial | 081705 |
||||
Els Prats de Rei és una vila i municipi situat oficialment a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.
L'església parroquial, dedicada a santa Maria és d'estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713.[2]
El 1711, durant la Guerra de Successió Espanyola, Guido Starhemberg prengué la decisió de replegar les seves tropes fins a l'interior de Catalunya després de la fallida presa de Madrid, car Lleida continuava sota control borbònic des de 1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta. Les tropes es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia, i les operacions van guanyant d'intensitat fins al enfrontament de Prats de Rei, en què els aliats aguanten les posicions i l'exèrcit de Lluís Josep de Vendôme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada però resistí en la fortalesa.[3]
També dins del nucli antic, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Portal (construït entre 1765 i 1787) en el lloc on hi havia hagut un portal de la muralla amb una capelleta on es venerava la mateixa imatge de la Mare de Déu.[2]
Des del 1971 es representa cada any als carrers del centre del poble el pessebre vivent, que té un acompanyament musical composat per Valentí Miserachs.[4][5] A l'escena de l'adoració dels pastors s'hi incorpora la dansa dels quatre cantons, que és un ball tradicional local.
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Manresana, la | 26 |
| Prats de Rei, els | 491 |
| Seguers | 9 |
| Solanelles | 6 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès [modifica]
Personatges notables [modifica]
- Josep Melcior Prat i Solà (1779-1855), literat, traductor i polític lliberal català, redactor del Diario de Sesiones de las Cortes de Cádiz, diputat, traductor del Nou Testament, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
- Simeó Rabasa i Singla (1901–1988), empresari català, fundador de l'empresa de motocicletes Rabasa-Derbi.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 2,0 2,1 Els Prats de Rei a festacatalunya.cat.
- ↑ Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ El pessebre vivent dels Prats de Rei a festacatalunya.cat.
- ↑ Pàgina del pessebre vivent dels Prats de Rei.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Marimon, Silvia. «Viatge a l'antiga 'Sigarra'». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Prats de Rei  |
- Lloc web oficial de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Diputació de Barcelona
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre l'Anoia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
