Els Prats de Rei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
els Prats de Rei
Bandera dels Prats de Rei Escut dels Prats de Rei
(En detall) (En detall)
Localització

Els Prats de Rei situat respecte Catalunya
Els Prats de Rei situat respecte Catalunya

Localització dels Prats de Rei respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Prats de Rei, amb Calaf al fons, vists des de la Torre Manresana
Prats de Rei, amb Calaf al fons, vists des de la Torre Manresana
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Pradenc, pradenca
Superfície 32,45 km²
Altitud 608 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
551 hab.
16,98 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 378719 4618319Coord.: 41° 42′ 27″ N, 1° 32′ 32″ E / 41.70750,1.54222
Organització
Entitats de població

4
Codi territorial 081705

Els Prats de Rei és una vila i municipi situat oficialment a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

L'església parroquial, dedicada a santa Maria és d'estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713.[2]

El 1711, durant la Guerra de Successió Espanyola, Guido Starhemberg prengué la decisió de replegar les seves tropes fins a l'interior de Catalunya després de la fallida presa de Madrid, car Lleida continuava sota control borbònic des de 1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta. Les tropes es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia, i les operacions van guanyant d'intensitat fins al enfrontament de Prats de Rei, en què els aliats aguanten les posicions i l'exèrcit de Lluís Josep de Vendôme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada però resistí en la fortalesa.[3]

També dins del nucli antic, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Portal (construït entre 1765 i 1787) en el lloc on hi havia hagut un portal de la muralla amb una capelleta on es venerava la mateixa imatge de la Mare de Déu.[2]

Des del 1971 es representa cada any als carrers del centre del poble el pessebre vivent, que té un acompanyament musical compost per Valentí Miserachs.[4][5] A l'escena de l'adoració dels pastors s'hi incorpora la dansa dels quatre cantons, que és un ball tradicional local.

La Torre de la Manresana, apareix documentada des de cap al 1034, però la construcció actual és del segle XII, per la qual cosa se suposa que degué substituir una edificació anterior més senzilla. La terrassa se situa a 21 metres d'altura.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Manresana, la 26
Prats de Rei, els 491
Seguers 9
Solanelles 6
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 38 47 980 705 1.018 988 1.002 883 857
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
847 783 713 824 831 677 605 568 571 555
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
552 558 537 558 540 532 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Personatges notables[modifica | modifica el codi]

  • Josep Melcior Prat i Solà (1779-1855), literat, traductor i polític lliberal català, redactor del Diario de Sesiones de las Cortes de Cádiz, diputat, traductor del Nou Testament, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
  • Simeó Rabasa i Singla (1901–1988), empresari català, fundador de l'empresa de motocicletes Rabasa-Derbi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 Els Prats de Rei a festacatalunya.cat.
  3. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  4. El pessebre vivent dels Prats de Rei a festacatalunya.cat.
  5. Pàgina del pessebre vivent dels Prats de Rei.
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. Marimon, Silvia. «Viatge a l'antiga 'Sigarra'». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Prats de Rei Modifica l'enllaç a Wikidata