Cardona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Cardona, municipi del Bages. Vegeu altres significats a «Cardona (desambiguació)».
Cardona
Bandera de Cardona Escut de Cardona
(En detall) (En detall)
Localització

Cardona situat respecte Catalunya
Cardona situat respecte Catalunya

Localització de Cardona respecte del Bages


Municipi del Bages
Castell de Cardona
Castell de Cardona
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages
Gentilici Cardoní, cardonina
Superfície 66,70 km²
Altitud 507 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.006 hab.
75,05 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 390750 4641250Coord.: 41° 54′ 49″ N, 1° 40′ 50″ E / 41.91361°N,1.68056°E / 41.91361; 1.68056
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 080478
Web

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Entitat de població Habitants
Cardona 4.577
Coromina, la 539
Dades: 2011. Font: Idescat

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament,[2] que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins al segle XVI, la vila va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i 4 ports de marítims.[3] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van arribar de xic en xic a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins al segle XVI, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya per part de les tropes de Felip V de Castella el 1714,[3] amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.[4]

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant la Guerra del Francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la que els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vil·la de Cardona contra l'atac francès.

Durant els segles XIX i XX van re-emprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
205 199 244 1.720 2.512 4.660 4.354 3.708 3.855 4.002
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.139 4.820 6.474 6.591 7.885 7.006 6.561 6.647 6.387 6.227
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.882 5.720 5.567 5.399 5.272 5.226 5.182 5.116 5006 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Cardona, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 975 35,88
ERC Oriol Junqueras 528 19,43
PSC Pere Navarro 368 13,54
PPC Alicia Sánchez-Camacho 280 10,13
C's Albert Rivera 139 5,11
ICV-EUiA Joan Herrera 136 5
Altres 245 9,02
Vots en blanc 46 1,67
Total 2.758

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Muntanya de Sal

Vegeu també la Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Inclou també els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Tots els diumenges al matí hi ha mercat.
  • Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comerços treuen les seves gangues al carrer.
  • Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a càrrec de diverses colles de la vila i veïnat.
  • Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes diversos i mercat medieval amb artesans.
  • Capvuitada de Corpus. Festes populars per barris a partir de Corpus.
  • Festa Major de La Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
  • Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al castell.
  • Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves del poble proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dóna topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos (balls, concerts, audicions, castell de foc,...).
  • Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la Guerra de Successió Espanyola.
  • Fira de la Llenega. Darrer cap de setmana d'octubre. Exposició boletaire. Degustació de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants del poble.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Amb tren
Cardona no disposa d'estacions de tren. L'estació ferroviària més propera és a Manresa on operen RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Autobús
Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona també hi ha línia regular que va en direcció a Barcelona.

Cardonins il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Cardonins

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Carta de població de Cardona (23 d’abril de l’any 986)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6/4/2014].
  3. 3,0 3,1 Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p.75. ISBN 8472028607. 
  4. «Organització militar». regiment de la ciutat. Guerra de Successió.cat. [Consulta: 29/8/2011].
  5. Masanés, Cristina. «L'or blanc de Cardona». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 7. ISSN: 1695-2014.
  6. Portal de turisme de la Gencat
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 47. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. Museu de la Sal
  9. Web de l'Ajuntament de Cardona
  10. 10,0 10,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]