Castell de Cardona
| Castell de Cardona | |
 El castell i l'església de Sant Vicenç
|
|
| Localització: | Turó a l'est de la població, Cardona (Bages) |
| Coordenades: | (i) |
| Construït: | 886 |
| Estil: | Romànic i gòtic |
| Administrador: | Paradores de Turismo |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 22/04/1949 |
| Identificador: | BCIN: 620-MH (IPA: 700) BIC: RI-51-0005236 |
  Localització a Catalunya
|
|
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). Està considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya.[1] Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener.[2]
Va ser construït a l'any 886 per Guifré el Pilós. Inclou l'anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresòls, on l'any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l'abat de Sant Vicenç. Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d'Aragó tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, car disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.
Després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V,[3] després d'una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, quan Manuel Desvalls i de Vergós va pactar la rendició i la retirada a Itàlia.
Actualment el castell acull el parador de turisme Ducs de Cardona, i el seu director és Jaume Sebastian. El 27 d'octubre de 2010 va esdevenir el primer parador-museu de Catalunya.[4] Depèn del Museu d'Història de Catalunya.[5]
La seva joia és la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre i l'església romànica de Sant Vicenç.
-
Vista del castell des de la plaça de la fira.
-
Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona.
-
Pati ducal del castell.
-
Castell de Cardona nevat.
[modifica] Referències
- ↑ ESCOLÀ, Estefania, La cartografia del castell de Cardona entre els segles XVIII i XIX, en un llibre, 31/12/2010. Consulta 2/01/2011
- ↑ Trullàs, Glòria. «L'últim reducte del 1714». Sàpiens [Barcelona], núm. 95 (setembre 2010), p. 61. ISSN 1695-2014.
- ↑ Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p.75. ISBN 8472028607.
- ↑ naciodigital.cat [1] Consulta 31/10/2010
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 47. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Cardona Turisme, Ajuntament de Cardona.
- Parador de Cardona
