ClaustreDetall d'un dels plafons ceràmics del claustre, amb escenes de la vida del sant
De l'antic convent, avui dia només se'n conserva l'església, el claustre i alguns espais adjacents. L'església consta d'una sola nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria; la façana és de composició senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilínia. El claustre, de planta quadrada i tres pisos, actualment integrat dins l'hospital de Sant Llàtzer, n'és l'espai més emblemàtic i té les parets de la planta baixa cobertes amb 26 plafons ceràmics policroms situats sota les voltes d'aresta, atribuïts al mestre escudellerbarceloníLlorenç Passoles i que daten dels anys 1671-1673. Aquesta decoració fou promoguda per Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, segons es dedueix de l'aparició del seu escut d'armes.[1]
El convent va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1835, arran de l'exclaustració i la marxa de la comunitat franciscana. De 1864 a 1868 va allotjar l'Escola Pia de Terrassa. Després d'algunes reformes i ampliacions, entre les quals l'aixecament d'un nou pis al claustre, l'enderrocament de l'antiga sagristia i la construcció de la presó de l'Estat, el 1869 s'hi va instal·lar l'hospital i casa de la caritat de Sant Llàtzer. Més endavant hi hagué noves reformes constructives i d'ús fins al darrer quart del segle xx: el 1907 l'hospital de Sant Llàtzer fou objecte d'una ampliació que va dur a terme l'arquitecte municipal Lluís Muncunill en una època de transició cap al modernisme, per tal de construir l'edifici del Seguro Tarrasense, que més endavant va passar a acollir la clínica del Remei. A partir del 1989, després d'un període de desocupació, s'inicia la rehabilitació de les dependències conservades del convent i avui se'n pot visitar el claustre amb els plafons ceràmics recuperats.
,_III.jpg)
.jpg)
.jpg)
