Palau Moja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista general de l'edifici

El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada amb la Rambla. Fou feta construir el 1774 pel marquès de Moja i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Mas i Dordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el 1784.[1]

En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el palau fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que s'hi va instal·lar el 1875,[1] i aquell any s'hi allotjà Alfons XII d'Espanya en la seva visita a Barcelona.[2]

Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era príncep.[3]

Part dels seus jardins van ser usats per construir els magatzems SEPU.[1]

Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[4] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de desembre de 2010 s'anomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[5]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Moja

Coord.: 41° 22′ 59.29″ N, 2° 10′ 18.69″ E / 41.3831361,2.1718583