Virrei de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s'introduí el mot virrei d'origen castellà, que acabà per substituir totalment el de lloctinent.

Taula de continguts

[modifica] Lloctinència catalana

Durant la dinastia del Casal de Barcelona, el lloctinent era normalment l'hereu al tron o la reina consort, i només era intitulat quan el monarca es trobava fora del regne, com a lloctinent Reial. En el moment que el rei entrava al regne, el càrrec es desfeia immediatament. Així doncs, era un càrrec de curta durada i només emprat en moments extraordinaris.

[modifica] Formalització del càrrec

El Decret de Nova Planta va suprimir el càrrec de virrei de Catalunya.

Les coses van canviar amb l'entronització de la dinastia dels Trastàmara. Exceptuant el primer rei d'origen castellà (Ferran I), els dos monarques següents van necessitar contínuament un lloctinent ja sigui per les estades fora del Principat (en el cas d'Alfons el Magnànim) o pels continus intents de sublevació (en el cas de Joan el Gran).

El rei Ferran el Catòlic institucionalitzà el càrrec en la persona del seu cosí l'infant Enric d'Aragó, anomenat Infant Fortuna, el 1479, ja que tenia moltes possessions arreu del món i s'allunyava dels territoris durant llargues estades. Aquestes vacants reials s'allargaren (i de fet, es feren quasi permanents, amb els Habsburg.

En un principi, el virrei havia de ser una persona de sang reial, però de fet era un noble o eclesiàstic que feia d'executor de les ordres del monarca al Principat. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals, aquests càrrecs requeien en membres de l'alta jerarquia eclesiàstica o de l'alta noblesa castellana, algun cop requeia sobre algun noble català.

Durant el segle XVI els monarques espanyols no van exercir una autoritat absoluta a Catalunya, però a partir del segle XVII la situació política i econòmica va canviar. Les Corts eren convocades cada cop amb menys freqüència fins que al segle XVII no se’n van convocar.

El càrrec desaparegué a la fi de la Guerra de Successió, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Els Decrets de Nova Planta canviaven el virrei pel capità general.

[modifica] Llista de Lloctinents de Catalunya

[modifica] Regnat d'Alfons el Franc (1285-1291)

[modifica] Regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387)

[modifica] Regnat de Joan el Caçador (1387-1396)

[modifica] Regnat de Martí l'Humà (1396-1410)

[modifica] Regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458)

[modifica] Regnat de Joan el Gran (1458-1462)

[modifica] Guerra civil catalana (1462-1472)

- Lloctinents de Joan el Gran:

-Lloctinents dels monarques proclamats per la Diputació del General de Catalunya:

[modifica] Regnat de Joan el Gran (1472-1479)

[modifica] Regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516)

[modifica] Regnat de Carles I (1516-1556)

[modifica] Regnat de Felip I (1556-1598)

[modifica] Regnat de Felip II (1598-1621)

[modifica] Regnat de Felip III (1621-1640)

[modifica] Guerra dels Segadors (1640-1652)

Lloctinents de Felip III Lloctinents dels reis de França
1640: Enric d'Aragó Folc, duc de Sogorb i comte d'Empúries (interí) (3a vegada)
1640: Garcia Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Barcelona i president de la Generalitat
1640-1641: Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez		 1641-1642: Urbain de Maillé, lloctinent de Lluís I
1641: Federico Colonna
1641: Juan Ramírez de Arellano, marquès consort de la Hinojosa
1642-1644: Pere Antoni d'Aragó Folc de Cardona i Còrdova
1644-1645: Andrea Cantelmo.
1642-1645: Philippe de La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Lluís I
1645-1647: Diego Mesía Felípez de Guzmán, marquès de Leganés 1645-1647: Henri Harcourt de Lorena, lloctinent de Lluís II
1647-1648: Guillem Ramon de Montcada i Castre, marquès d'Aitona 1647: Lluís II de Borbó-Condé, príncep de Condé i lloctinent de Lluís II
1647-1648: Michele Mazzarino, germà del Cardenal Mazzarino i lloctinent de Lluís II
1648-1650: Juan de Garay Otañez 1649-1651: Lluís de Borbó-Vendôme, duc de Mercoeur i Vendôme i lloctinent de Lluís II
1650-1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara 1651-1652: Philippe de La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Lluís II (2a vegada)
1654-1657: Armand de Borbó-Conti, lloctinent de Lluís II

[modifica] Regnat de Felip III (1652-1665)

[modifica] Regnat de Carles II (1665-1700)

[modifica] Guerra de Successió (1700-1714)

Lloctinents de Felip d'Anjou Lloctinents de Carles d'Àustria
1702-1703: Luis Fernández de Portocarrero, comte de Palma
1703-1705: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop)
1705: José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, marquès de Villagarcía
1705-1713: François Bidal d'Asfeld 1711-1713: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, reina consort d'Aragó i emperadriu romanogermànica
1713: Guido Wald Rüdiger, comte d'Starhemberg

[modifica] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virrei_de_Catalunya&oldid=7663987»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües