Virrei de Catalunya

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s'introduí el mot virrei d'origen castellà, que acabà per substituir totalment el de lloctinent.

Taula de continguts

[edita] Lloctinència catalana

Durant la dinastia del Casal de Barcelona, el lloctinent era normalment l'hereu al tron o la reina consort, i només era intitulat quan el monarca es trobava fora del regne, com a lloctinent Reial. En el moment que el rei entrava al regne, el càrrec es desfeia immediatament. Així doncs, era un càrrec de curta durada i només emprat en moments extraordinaris.

[edita] Formalització del càrrec

El Decret de Nova Planta va suprimir el càrrec de virrei de Catalunya.

Les coses van canviar amb l'entronització de la dinastia dels Trastàmara. Exceptuant el primer rei d'origen castellà (Ferran I), els dos monarques següents van necessitar contínuament un lloctinent ja sigui per les estades fora del Principat (en el cas d'Alfons el Magnànim) o pels continus intents de sublevació (en el cas de Joan el Gran.

El rei Ferran el Catòlic institucionalitzà el càrrec en la persona del seu cosí l'infant Enric d'Aragó Infant Fortuna, el 1479, ja que tenia moltes possessions arreu del món i s'allunyava dels territoris durant llargues estades. Aquestes vacants reials s'allargaren (i de fet, es feren quasi permanents, amb els Habsburg.

En un principi, el virrei havia de ser una persona de sang reial, però de fet era un noble o eclesiàstic que feia d'executor de les ordres del monarca al Principat. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals, aquests càrrecs requeien en membres de l’alta jerarquia eclesiàstica o de l’alta noblesa castellana, algun cop requeia sobre algun noble català.

Durant el segle XVI els monarques espanyols no van exercir una autoritat absoluta a Catalunya, però a partir del segle XVII la situació política i econòmica va canviar. Les Corts eren convocades cada cop amb menys freqüència fins que al segle XVII no se’n van convocar.

El càrrec desaparegué a la fi de la Guerra de Successió, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Els Decrets de Nova Planta canviaven el virrei pel capità general.

[edita] Llista de Lloctinents de Catalunya

[edita] Regnat d'Alfons II (1285-1291)

[edita] Regnat de Pere III (1336-1387)

[edita] Regnat de Joan I (1387-1396)

[edita] Regnat de Martí I (1396-1410)

[edita] Regnat d'Alfons IV (1416-1458)

[edita] Regnat de Joan II (1458-1462)

[edita] Guerra civil catalana (1462-1472)

- Lloctinents de Joan II:

-Lloctinents dels monarques proclamats per la Diputació del General de Catalunya:

  • 1462-1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I, rei de Castella
  • 1464-1466: títol vacant sota Pere IV, conestable de Portugal
  • 1466-1470: Joan de Lorena, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i fill seu
  • 1470-1472: Joan de Calàbria, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i nét seu

[edita] Regnat de Joan II (1472-1479)

[edita] Regnat de Ferran II (1479-1516)

[edita] Regnat de Carles I (1516-1556)

[edita] Regnat de Felip I (1556-1598)

  • 1558-1564: García Álvarez de Toledo y Osorio, marquès de Villafranca del Bierzo
  • 1564-1571: Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, duc de Francavilla i príncep de Melito.
  • 1571-1580: Fernando de Toledo, Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella
  • 1580-1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marquès d'Aitona
  • 1581-1582: Carles d'Aragó i Tagliavia, príncep de Castelvetrano i duc de Terranova
  • 1583-1586: Juan de Zúñiga y Avellaneda, comte de Miranda del Castañar
  • 1586-1590: Manrique de Lara y Girón, comte de València de Don Joan
  • 1590-1592: Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, mestre de Montesa i marquès de Navarrés
  • 1592-1596: Bernardino de Cárdenas y Portugal, duc de Maqueda
  • 1596-1602: Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, duc de Feria

[edita] Regnat de Felip II (1598-1621)

[edita] Regnat de Felip III (1621-1640)

[edita] Guerra dels Segadors (1640-1652)

-Lloctinents de Felip III:

-Lloctinents dels reis de França:

[edita] Regnat de Felip III (1652-1665)

  • 1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
  • 1653-1656: Joan Josep d'Àustria, infant d'Espanya
  • 1656-1663: Francisco de Orozco, marquès de Mortara (2n cop)
  • 1663-1664: Francisco de Moura y Corterreal, marquès de Castel Rodrigo
  • 1664-1667: Vicente de Gonzaga y Doria

[edita] Regnat de Carles II (1665-1700)

  • 1667-1669: Gaspar Téllez-Girón, duc d'Osuna
  • 1669-1673: Francisco Fernández de Córdoba, duc de Sessa
  • 1673-1675: Francisco de Tutavila y del Rufo, duc de Sant Germà
  • 1675-1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo, marquès de Cerralbo
  • 1676-1677: Alexandre Farnese, príncep de Parma
  • 1677-1678: Juan Domingo de Haro
  • 1678: Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés (interí)
  • 1678-1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville
  • 1685-1688: Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés
  • 1688: Juan Tomás Enríquez y de Cabrera, comte de Melga
  • 1688-1690: Carles de Gurrea Aragó i Borja, duc de Vilafermosa
  • 1690-1693: Juan Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia
  • 1693-1694: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, marquès de Villena i duc d'Escalona
  • 1694-1696: Francisco de Agurto, marquès de Gastanyaga
  • 1696-1697: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar
  • 1697-1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana
  • 1698-1701: Georg von Hessen-Darmstadt, landgrave de Hessen-Darmstadt (príncep Jordi)

[edita] Guerra de Successió (1700-1714)

- Lloctinents de Felip d'Anjou:

  • 1702-1703: Luis Fernández de Portocarrero, comte de Palma
  • 1703-1705: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop)
  • 1705: José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, marquès de Villagarcía
  • 1705-1713: François Bidal d'Asfeld

- Lloctinents de Carles d'Àustria:

[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Virrei_de_Catalunya»
En altres llengües