Virrei de Catalunya
De Viquipèdia
El Lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s'introduí el mot virrei d'origen castellà, que acabà per substituir totalment el de lloctinent.
[edita] Lloctinència catalana
Durant la dinastia del Casal de Barcelona, el lloctinent era normalment l'hereu al tron o la reina consort, i només era intitulat quan el monarca es trobava fora del regne, com a lloctinent Reial. En el moment que el rei entrava al regne, el càrrec es desfeia immediatament. Així doncs, era un càrrec de curta durada i només emprat en moments extraordinaris.
[edita] Formalització del càrrec
Les coses van canviar amb l'entronització de la dinastia dels Trastàmara. Exceptuant el primer rei d'origen castellà (Ferran I), els dos monarques següents van necessitar contínuament un lloctinent ja sigui per les estades fora del Principat (en el cas d'Alfons el Magnànim) o pels continus intents de sublevació (en el cas de Joan el Gran.
El rei Ferran el Catòlic institucionalitzà el càrrec en la persona del seu cosí l'infant Enric d'Aragó Infant Fortuna, el 1479, ja que tenia moltes possessions arreu del món i s'allunyava dels territoris durant llargues estades. Aquestes vacants reials s'allargaren (i de fet, es feren quasi permanents, amb els Habsburg.
En un principi, el virrei havia de ser una persona de sang reial, però de fet era un noble o eclesiàstic que feia d'executor de les ordres del monarca al Principat. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals, aquests càrrecs requeien en membres de l’alta jerarquia eclesiàstica o de l’alta noblesa castellana, algun cop requeia sobre algun noble català.
Durant el segle XVI els monarques espanyols no van exercir una autoritat absoluta a Catalunya, però a partir del segle XVII la situació política i econòmica va canviar. Les Corts eren convocades cada cop amb menys freqüència fins que al segle XVII no se’n van convocar.
El càrrec desaparegué a la fi de la Guerra de Successió, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Els Decrets de Nova Planta canviaven el virrei pel capità general.
[edita] Llista de Lloctinents de Catalunya
[edita] Regnat d'Alfons II (1285-1291)
- 1285-1296: Pere d'Aragó, infant d'Aragó
[edita] Regnat de Pere III (1336-1387)
- (1355): Pere d'Aragó, infant d'Aragó, comte de Ribagorça i de Prades
- 1363-1387: Joan d'Aragó, duc de Girona i futur rei Joan I
[edita] Regnat de Joan I (1387-1396)
- 1387-1396: Martí d'Aragó, infant d'Aragó i futur rei Martí I
[edita] Regnat de Martí I (1396-1410)
- 1407-1410: Jaume d'Urgell, comte d'Urgell
[edita] Regnat d'Alfons IV (1416-1458)
- 1416-?: Joan d'Aragó, infant d'Aragó, duc de Montblanc i futur rei Joan II
- 1420-1423: Maria de Castella, reina consort d'Aragó
- 1432-1453: Maria de Castella, reina consort d'Aragó (2a vegada)
- 1453-1454: Galceran de Requesens
- 1454-1458: Joan d'Aragó, infant d'Aragó, duc de Montblanc, rei consort de Navarra i futur rei Joan II (2a vegada)
[edita] Regnat de Joan II (1458-1462)
- 1461: Carles de Viana, príncep de Girona i de Viana
- 1461-1462: Joana Enríquez, reina consort d'Aragó (en nom de l'infant Ferran, príncep de Girona, futur rei Ferran II)
[edita] Guerra civil catalana (1462-1472)
- Lloctinents de Joan II:
- 1462-1468: Joana Enríquez, reina consort d'Aragó (en nom de l'infant Ferran, príncep de Girona, futur rei Ferran II)
- 1468-1472: Ferran d'Aragó, príncep de Girona i futur rei Ferran II
-Lloctinents dels monarques proclamats per la Diputació del General de Catalunya:
- 1462-1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I, rei de Castella
- 1464-1466: títol vacant sota Pere IV, conestable de Portugal
- 1466-1470: Joan de Lorena, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i fill seu
- 1470-1472: Joan de Calàbria, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i nét seu
[edita] Regnat de Joan II (1472-1479)
- 1472-1479: Ferran d'Aragó, príncep de Girona i futur rei Ferran II
[edita] Regnat de Ferran II (1479-1516)
- 1479-1493: Enric d'Aragó i Pimentel, dit l'Infant Fortuna, duc de Sogorb i comte d'Empúries
- 1493-1495: Joan de Lanuza
- 1495-1496: Juan Fernández de Heredia
- 1496-1501: Joan d'Aragó, duc de Luna, comte de Ribagorça i castellà d'Amposta
- 1501-1514: Jaume de Luna
- 1514-1520: Alfons d'Aragó , arquebisbe de Saragossa
[edita] Regnat de Carles I (1516-1556)
- 1521-1523: Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona i bisbe d'Urgell
- 1523-1525: Antonio de Zúñiga, prior de l'Orde de Jerusalem a Castella
- 1525-1539: Fadrique de Portugal y de Noronha, bisbe de Sigüenza
- 1539-1543: Francesc de Borja i d'Aragó, marquès de Llombai i duc de Gandia
- 1543-1553: Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, marquès d'Aguilar de Campoo
- 1554-1558: Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, duc d'Alcalá de los Gazules
[edita] Regnat de Felip I (1556-1598)
- 1558-1564: García Álvarez de Toledo y Osorio, marquès de Villafranca del Bierzo
- 1564-1571: Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, duc de Francavilla i príncep de Melito.
- 1571-1580: Fernando de Toledo, Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella
- 1580-1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marquès d'Aitona
- 1581-1582: Carles d'Aragó i Tagliavia, príncep de Castelvetrano i duc de Terranova
- 1583-1586: Juan de Zúñiga y Avellaneda, comte de Miranda del Castañar
- 1586-1590: Manrique de Lara y Girón, comte de València de Don Joan
- 1590-1592: Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, mestre de Montesa i marquès de Navarrés
- 1592-1596: Bernardino de Cárdenas y Portugal, duc de Maqueda
- 1596-1602: Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, duc de Feria
[edita] Regnat de Felip II (1598-1621)
- 1602-1603: Joan Terés i Borrull, arquebisbe de Tarragona
- 1603-1610: Hèctor de Pignatelli i Colonna, duc de Monteleon
- 1611: Pedro Manrique, bisbe de Tortosa
- 1611-1615: Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, marquès d'Almazan
- 1615-1619: Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque
- 1619-1622: Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalà
[edita] Regnat de Felip III (1621-1640)
- 1622-1626: Joan Sentís i Sunyer, bisbe de Barcelona (interí)
- 1626-1627: Luís Díez de Aux de Armendáriz, bisbe d'Urgell (interí)
- 1627-1629: Miguel de los Santos de San Pedro, bisbe de Solsona
- 1629-1630: Gómez Suárez Figueroa y Córdoba, duc de Feria
- 1630-1632: Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duc de Sogorb
- 1632-1633: Ferran d'Habsburg, cardenal i infant d'Espanya
- 1633-1638: Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duc de Sogorb (2a vegada)
- 1638-1640: Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma
[edita] Guerra dels Segadors (1640-1652)
-Lloctinents de Felip III:
- 1640: Enric d'Aragó Folc, duc de Sogorb i comte d'Empúries (interí) (3a vegada)
- 1640: Garcia Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Barcelona i president de la Generalitat
- 1640-1641: Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez
- 1641: Federico Colonna
- 1641: Juan Ramírez de Arellano, marquès consort de la Hinojosa
- 1642-1644: Pere Antoni d'Aragó Folc de Cardona i Còrdova.
- 1644-1645: Andrea Cantelmo.
- 1645-1647: Diego Mesía Felípez de Guzmán, marquès de Leganés
- 1647-1648: Guillem Ramon de Montcada i Castre, marquès d'Aitona
- 1648-1650: Juan de Garay Otañez
- 1650-1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
-Lloctinents dels reis de França:
- 1641-1642: Urbain de Maillé, lloctinent de Lluís I
- 1642-1645: Philippe La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Lluís I
- 1645-1647: Henri Harcourt de Lorena, lloctinent de Lluís II
- 1647: Lluís II de Borbó-Condé, príncep de Condé i lloctinent de Lluís II
- 1647-1648: Miquel Mazarino, lloctinent de Lluís II
- 1649-1651: Lluís de Borbó, duc de Mercoeur i Vendôme i lloctinent de Lluís II
- 1651-1652: Philippe La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Lluís II (2a vegada)
- 1654-1657: Armand de Borbó-Conti, lloctinent de Lluís II
[edita] Regnat de Felip III (1652-1665)
- 1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
- 1653-1656: Joan Josep d'Àustria, infant d'Espanya
- 1656-1663: Francisco de Orozco, marquès de Mortara (2n cop)
- 1663-1664: Francisco de Moura y Corterreal, marquès de Castel Rodrigo
- 1664-1667: Vicente de Gonzaga y Doria
[edita] Regnat de Carles II (1665-1700)
- 1667-1669: Gaspar Téllez-Girón, duc d'Osuna
- 1669-1673: Francisco Fernández de Córdoba, duc de Sessa
- 1673-1675: Francisco de Tutavila y del Rufo, duc de Sant Germà
- 1675-1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo, marquès de Cerralbo
- 1676-1677: Alexandre Farnese, príncep de Parma
- 1677-1678: Juan Domingo de Haro
- 1678: Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés (interí)
- 1678-1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville
- 1685-1688: Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés
- 1688: Juan Tomás Enríquez y de Cabrera, comte de Melga
- 1688-1690: Carles de Gurrea Aragó i Borja, duc de Vilafermosa
- 1690-1693: Juan Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia
- 1693-1694: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, marquès de Villena i duc d'Escalona
- 1694-1696: Francisco de Agurto, marquès de Gastanyaga
- 1696-1697: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar
- 1697-1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana
- 1698-1701: Georg von Hessen-Darmstadt, landgrave de Hessen-Darmstadt (príncep Jordi)
[edita] Guerra de Successió (1700-1714)
- Lloctinents de Felip d'Anjou:
- 1702-1703: Luis Fernández de Portocarrero, comte de Palma
- 1703-1705: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop)
- 1705: José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, marquès de Villagarcía
- 1705-1713: François Bidal d'Asfeld
- Lloctinents de Carles d'Àustria:
- 1705-1711: càrrec vacant
- 1711-1713: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, reina consort d'Aragó i emperadriu romanogermànica
- 1713: Guido Wald Rüdiger, comte d'Starhemberg

