Joan II de Ribagorça
 46è President de la Generalitat de Catalunya |
|
|---|---|
| 1512 - 1514 | |
| Nascut | 1457 Benabarre |
| Mort | 5 de juliol del 1528 Montsó |
| Càrrec eclesiàstic | Membre de l'orde de Sant Joan |
Joan II de Ribagorça o Joan II d'Aragó (Benabarre, 1457-Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485-1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513).
Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.
Núpcies i descendents [modifica]
Es va casar amb Maria Lopez de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479.
Varen tenir un fill:
Al enviudar en 1492, passà a ser membre de l'orde de Sant Joan i fou castellà d'Amposta en 1506.
Biografia [modifica]
En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expresament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins el 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a virrei i lloctinent de Nàpols entre 1507 i 1509.
Al 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nominat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins el 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions del altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renuncia fins el 10 de juny de 1514.
Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruit posteriorment.
Referències [modifica]
- Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153., pàg.88
- ↑ Inclós a la llista de nominats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).
| Precedit per: Jordi Sanç |
President de la Generalitat de Catalunya 1512–1514 |
Succeït per: Jaume Fiella |
| Precedit per: Alfons VI |
Comte de Ribagorça 1485–1512 |
Succeït per: Alfons VII |
| Precedit per: Joan Fernàndez d'Herèdia |
Lloctinent de Catalunya 1496–1501 |
Succeït per: Jaume de Luna |
.jpg)
