Joan II de Ribagorça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan II de Ribagorça
President de la Generalitat de Catalunya
46è President de la Generalitat de Catalunya
1512 - 1514
Nascut 1457
Benavarri
Mort 5 de juliol del 1528
Montsó
Càrrec eclesiàstic Membre de l'orde de Sant Joan
Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat

Joan II de Ribagorça o Joan II d'Aragó (Benavarri, 1457-Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485-1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513).

Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Maria Lopez de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479.

Varen tenir un fill:

en enviudar en 1492, passà a ser membre de l'orde de Sant Joan i fou castellà d'Amposta en 1506.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expresament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a virrei i lloctinent de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nominat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions del altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inclòs a la llista de nominats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).


Precedit per:
Jordi Sanç
President de la
Generalitat de Catalunya

15121514
Succeït per:
Jaume Fiella
Precedit per:
Alfons VI
Comte de Ribagorça
14851512
Succeït per:
Alfons VII
Precedit per:
Joan Fernàndez d'Herèdia
Lloctinent de Catalunya
14961501
Succeït per:
Jaume de Luna