Joan II de Ribagorça
De Viquipèdia
| 46è President de la Generalitat de Catalunya | |
|---|---|
| 1512 - 1514 | |
| Nascut | 1457 Amposta |
| Mort | 1528 |
| Càrrec eclesiàstic | Membre de l'orde de Sant Joan |
Joan II de Ribagorça o Joan II d'Aragó (1457-1528) fou castellà d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485-1512) i primer duc de Luna.
Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres. Es va casar amb Maria Lopez de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479.
Varen tenir un fill, Alfons VII de Ribagorça (1487), duc de Luna i comte de Ribagorça.
Al enviudar en 1492, passà a ser membre de l'orde de Sant Joan i fou castellà d'Amposta en 1506.
En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran II expresament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins el 1506 en que passa a substituir al Gran Capità com a virrei i lloctinent de Nàpols entre 1507 i 1509.
Al 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nominat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins el 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions del altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renuncia fins el 10 de juny de 1514.
Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del francès i reconstruit posteriorment.
| Precedit per: Jordi Sanç |
President de la Generalitat de Catalunya 1512–1514 |
Succeït per: Jaume Fiella |
| Precedit per: Alfons VI |
Comte de Ribagorça 1485–1512 |
Succeït per: Alfons VII |
| Precedit per: Joan Fernàndez d'Herèdia |
Lloctinent de Catalunya 1496–1501 |
Succeït per: Jaume de Luna |
[edita] Notes
- ↑ Inclós a la llista de nominats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran II a les Corts de Barcelona (1493).
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
