Joan II de Ribagorça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan II de Ribagorça
St George's Cross Crowned Badge.svg
46è President de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
1512 – 1514
Dades biogràfiques
Naixement 1457
Benavarri
Mort 5 de juliol del 1528
Montsó
Càrrec eclesiàstic Membre de l'orde de Sant Joan

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513).

Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat
Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres. Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan en 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta en 1506. En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nominat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions del altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inclòs a la llista de nominats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Jordi Sanç
President de la
Generalitat de Catalunya

15121514
Succeït per:
Jaume Fiella
Precedit per:
Alfons VI
Comte de Ribagorça
14851512
Succeït per:
Alfons VII
Precedit per:
Joan Fernàndez d'Herèdia
Lloctinent de Catalunya
14961501
Succeït per:
Jaume de Luna