Ramon Folc de Cardona-Anglesola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467Nàpols, 1522) fou un militar i marí català. Comte d'Albento, comte d'Oliveto i duc de Somma, baró de Bellpuig, Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-1522) i capità general de la Santa Lliga (1511-13).
Era fill d'Antoni de Cardona i de Centelles i de Castellana de Requesens.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Casat l'any 1506 amb Elisabet de Requesens i Enríquez, fou comte consort de Palamós, de Trivento i d'Avellino i baró de Calonge. Tingueren els següents fills:

Una filla il·legítima, Caterina de Cardona, fou criada a Nàpols i, de retorn, a Espanya, es retirà de la cort i féu vida eremítica a una cova de la província de Conca, adquirint fama de santedat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va destacar com a l'almirall que va conquerir Mers el-Kebir el 1505 durant les campanyes del nord d'Àfrica.

Va participar en la guerra de la Lliga de Cambrai (Guerres d'Itàlia) amb l'exèrcit de Ferran el Catòlic. Va ser virrei de Sicília (1507-1509) i Nàpols (1509-1522), on va aconseguir del rei que abandonés el projecte d'introduir a Nàpols la inquisició. Com a cap dels exèrcits de la Santa Lliga, al capdavant de les tropes pontifícies va assetjar Bolonya, revoltada contra el papa. Gastó de Foix, duc de Nemours —germà de Germana de Foix i cap de l'exèrcit francès—, el va derrotar a Ravenna (1512), en una de les batalles més sagnants d'Itàlia. Després de les las victòries de Novara i La Motta (1513), va restituir els Mèdici a Florència, va expulsar als francesos del nord d'Itàlia i va assetjar Venècia, apartada de l'aliança després de pactar amb França. A la mort del papa Juli II (1513) va prosseguir com a cap de l'exèrcit del nord d'Itàlia[1] fins a l'arribada de la poderosa expedició de Francesc I de França el 1515, data en què va tornar a Nàpols.

Mort Ferràn el Catòlic el 1516, Ramon féu jurar fidelitat a tots els nobles napolitants un per un. Renovà les propietats reials i les pròpies, com el de comte d'Albento i comte d'Oliveto.

Mort a Nàpols, va ser enterrat al seu Bellpuig natal, en un fastuós mausoleu encarregat per la seva vídua, Elisabet de Requesens i Enríquez, a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola.[2] Aquesta obra renaixentista, realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a l'Estat espanyol. Inicialment el mausoleu va ser ubicat al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, que ell va fundar; el 1841-1842, després de l'exclaustració, el mausoleu va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yeguas i Gassó, Joan. El mausoleu de Bellpuig: història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya. Joan Yeguas, 2009, p. 29. ISBN 846129582X. 
  2. Sepulcre de Ramon Folch de Cardona, Catalunya és cultura, Agència Catalana de Turisme, Consulta 3 de març de 2012


Precedit per:
Joan de Lanuza III «el vell»
Virrei de Sicília
1507 - 1509
Succeït per:
Hug de Montcada
Precedit per:
Joan II de Ribagorça
Virrei de Nàpols
1509 - 1522
Succeït per:
Carles de Lannoy


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Ballesteros Gaibrois, Ramón de Cardona, colaborador del rey católico en Italia, Madrid, Instituto de Estudios Africanos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1953, 93 pàgines (castellà).