Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 1522) fou un militar i marí català. Comte d'Albento, comte d'Oliveto i duc de Somma, baró de Bellpuig, Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-1522) i capità general de la Santa Lliga (1511-13).
Era fill d'Antoni de Cardona i de Centelles i de Castellana de Requesens.
Núpcies i descendents [modifica]
Casat l'any 1506 amb Elisabet de Requesens i Enríquez, fou comte consort de Palamós, de Trivento i d'Avellino i baró de Calonge. Tingueren els següents fills:
- Ferran de Cardona i de Requesens.
- Catalina Folc de Cardona i de Requesens.
Una filla il·legítima, Caterina de Cardona, fou criada a Nàpols i, de retorn, a Espanya, es retirà de la cort i féu vida eremítica a una cova de la província de Conca, adquirint fama de santedat.
Biografia [modifica]
Va destacar com a l'almirall que va conquerir Mers el-Kebir el 1505 durant les campanyes del nord d'Àfrica.
Va participar a la guerra de la Lliga de Cambrai (Guerres d'Itàlia) amb l'exèrcit de Ferran el Catòlic. Va ser virrei de Sicília (1507-1509) i Nàpols (1509-1522), on va aconseguir del rei que abandonés el projecte d'introduir a Nàpols la inquisició. Com a cap dels exèrcits de la Santa Lliga, al capdavant de les tropes pontifícies va assetjar Bolonya, revoltada contra el papa. Gastó de Foix, duc de Nemours —germà de Germana de Foix i cap de l'exèrcit francès—, el va derrotar a Ravenna (1512), en una de les batalles més sagnants d'Itàlia. Després de les las victòries de Novara i La Motta (1513), va restituir els Mèdici a Florència, va expulsar als francesos del nord d'Itàlia i va assetjar Venècia, apartada de l'aliança després de pactar amb França. A la mort del papa Juli II (1513) va prosseguir com a cap de l'exèrcit del nord d'Itàlia fins a l'arribada de la poderosa expedició de Francesc I de França el 1515, data en què va tornar a Nàpols.
Mort Ferràn el Catòlic el 1516, Ramon feu jurar fidelitat a tots els nobles napolitants un per un. Renovà les propietats reials i les pròpies, com el de comte d'Albento i comte d'Oliveto.
Mort a Nàpols, va ser enterrat al seu Bellpuig natal, en un fastuós mausoleu encarregat per la seva vídua, Elisabet de Requesens i Enríquez, a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola.[1] Aquesta obra renaixentista, realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a l'Estat espanyol. Inicialment el mausoleu va ser ubicat al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, que ell va fundar; el 1841-1842, després de l'exclaustració, el mausoleu va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau.
| Precedit per: Joan de Lanuza III «el vell» |
Virrei de Sicília 1507 - 1509 |
Succeït per: Hug de Montcada |
| Precedit per: Joan II de Ribagorça |
Virrei de Nàpols 1509 - 1522 |
Succeït per: Carles de Lannoy |
Bibliografia [modifica]
- ↑ Sepulcre de Ramon Folch de Cardona, Catalunya és cultura, Agència Catalana de Turisme, Consulta 3 de març de 2012
- Manuel Ballesteros Gaibrois, Ramón de Cardona, colaborador del rey católico en Italia, Madrid, Instituto de Estudios Africanos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1953, 93 pàgines (castellà).
