Germana de Foix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, vers 1488 o 1490 - Llíria, 1538) fou reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1538).

Princesa francesa de la casa de Foix, filla de Joan de Foix i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França.

Es casà el 19 d'octubre de 1505, als 17 o 18 anys, amb Ferran II d'Aragó, el seu oncle-avi de 53, sent la segona muller d'aquest després de la mort d'Isabel I de Castella. D'aquesta unió tingueren un fill, l'infant Joan, que morí tan bon punt nasqué (3 de maig de 1509), i que hauria heretat la Corona d'Aragó.

Encara que era probablement una relació romàntica la que tingueren ambdós, una raó important de la unió era establir una treva entre el Regne de França i el Regne de Castella. Així, pel Tractat de Blois es dictaminà que Germana rebia els drets dinàstics del Regne de Nàpols i li concedí el títol de reina de Jerusalem. Enric VIII d'Anglaterra, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb Caterina d'Aragó, va veure's traït. Així, enfadat i en un acte de venjança, Enric VIII va casar la seva pròpia germana, Maria Tudor, amb el rei Lluís XII de França, un rei envellit, però enriquit però tot va desapareixer per culpa del seu defelliment.

Durant les absències del rei va presidir algunes sessions de les Corts generals. Germana quedà viuda el 1516. En el seu testament, Ferran II deixà a Germana una renda anual de més de 50.000 florins.

Amb l'arribada de Carles I a Castella el 1517 amb només 17 anys va conèixer la seva aviastra, de 29 anys. Entre ells es creu que va sorgir una relació que s'acabà amb el naixement d'una filla, Isabel, que va residir i fou educada a la Cort de Castella. Es casà novament el 1519 amb Joan de Brandenburg, guarda personal de l'emperador Carles.

El 1523 s'establí a València, d'on fou nomenada lloctinent i virreina, i on va encetar un dur procés de repressió contra els agermanats. Personalment, reconegué haver ordenat l'execució de més d'un centenar de persones, tot i que les cròniques coetànies eleven a 800 el nombre d'execucions. A més, imposà unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del regne que trigarien molts anys a pagar-se). Germana de Foix és considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexió en el procés castellanitzant del regne de València.

Es casà en terceres núpcies amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, l'any 1525.


Precedit per:
Diego Hurtado de Mendoza
Virreina de València
(des de 1526 amb el seu espòs Ferran d'Aragó)

1523-1537
Succeït per:
Ferran d'Aragó