Lluís XII de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de Lluís XII de França.

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Família[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 1462 sent fill del duc Carles I d'Orleans i la seva tercera esposa Maria de Cleves. Era nét per línia paterna del duc Lluís I d'Orleans i Valentina Visconti, i per línia materna del duc Adolf II de Cleves i Maria de Borgonya. Per línia paterna era besnét del rei Carles V de França i cosí alhora de Carles VIII de França.

Es casà el 1476 amb la princesa Joana de Valois, filla del rei Lluís XI de França i Carlota de Savoia. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el 1498.

Es va casar, en segones núpcies, el 8 de gener de 1499 a Nantes amb la duquessa Anna de Bretanya, viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:

El 9 d'octubre de 1514 es casà, en terceres núpcies, a Abbeville amb la princesa Maria Tudor, filla d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York. D'aquesta unió no tingueren fills.

Duc d'Orleans i Valois[modifica | modifica el codi]

El 1465 en quedar-se orfe fou adoptat pel rei Lluís XI de França, alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.

El 1484, descontent amb la regència d'Anna de França participa en l'anomenada Guerra Folla que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier el juliol de 1488. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les Guerres d'Itàlia, tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el ducat de Milà.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

El 1498 a la mort de Carles VIII de França fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia Orleans i el parent mascle més proper al rei difunt.

El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del Papa Alexandre VI, al concedir el duc d'Orleans a Cèsar Borja, fill del Papa, el ducat de Valentinois. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb Anna de Bretanya, duquessa de Bretanya i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legitimar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenir unida a la corona l'important Ducat de Bretanya.

El 22 de setembre de 1504 el rei va firmar el Tractat de Blois, pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur emperador Carles V d'Alemanya. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la Corona d'Aragó, sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els Estats Generals de França de 1506 l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, Francesc d'Angulema, i futur rei Francesc I de França. Els Estats Generals de França de 1506 van acordar per unanimitat concedir-li el títol de Pare del Poble.

Guerres d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Extensió del Ducat de Milà l'any 1494.
Article principal: Guerres d'Itàlia

Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el ducat de Milà, conduint el Regne de França novament a guerres a Itàlia, ocupant el ducat el 1499. Va obtenir diverses victòries però la unió de la Lliga de Venècia, el Papa Juli II, Regne d'Anglaterra, Ferran II d'Aragó i la República de Venècia, feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el 1512.

El 1501 aconseguí expulsar del tron el rei Frederic III de Nàpols. Aquest demanà ajuda al seu cosí Ferran el Catòlic, el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el 1504. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinó que l'integrà a la Corona d'Aragó.

Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una devaluació de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus productes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els estaments: la burgesia.

La majoria de guerres dutes a terme per l'exèrcit francès es van desenvolupar a terres italianes però el 1512 Ferran II d'Aragó va conquerir el sud del Regne de Navarra, integrant-lo a la Corona de Castella.

Lluís XII de França va morir el 1515 a París i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montarasso, Pauline. Le baptême de Renée de France en 1510 (en francès). CNRS, 2011, p. contraportada. ISBN 2271071178. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XII de França


Precedit per:
Carles I
Duc de Valois i Orleans
14651515
Succeït per:
reversió a la corona
Precedit per:
Carles VIII l'Afable
Rei de França
14981515
Succeït per:
Francesc I
Precedit per:
Lluís el Moro
Duc de Milà
14991512
Succeït per:
Maximilià Sforza
Precedit per:
Frederic III
Rei de Nàpols
14981515
Succeït per:
Ferran III
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte