Dinastia Bonaparte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut dels Bonaparte.

La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.

La família Bonaparte es caracteritzava per ser una dinastia liberal imperial. No eren monarquies absolutes, però si emperadors liberals. La reialesa francesa envoltada entorn un dels personatges més famosos de la història francesa, Napoleó Bonaparte, Emperador de França, van expandir el territori francès per tota Europa a través d'annexions, aliats...

Un mètode per annexionar-se països eren les aliances matrimonials entre families reials europees o la imposició de reis liberals per part de Bonaparte a estats com Espanya.

El cas espanyol és singular. Bonaparte va portar a Baiona a Ferran VII i al seu fill, el seu successor, i els va fer abdicar als dos, possiblement amb la condició de deixar-los les Índies.

Així, va poder donar la corona al seu germà Josep I, conegut com a Pepe Botella, que va acabar amb l'Antic règim amb l'Estatut de Baiona i la Constitució de 1812 promulgada per les Corts liberals de Cadis.

Quan la dinastia borbònica va tornar a governar l'estat espanyol, i el germà de Bonaparte es va exiliar a França, el 1814, Espanya va tornar a la Monarquia absoluta, al règim feudal, als furs, als serfs, als arrendaments, a l'economia de subsistència, etc.

La influència revolucionària liberal francesa havia calat en els "afrancesats" i en els liberals de Cadis a través de Napoleó, i anys més tard, es tornaria a promulgar la Constitució de 1812, el 1820, gràcies a un pronunciament militar de Riego.

Napoleó Bonaparte va caure a la batalla de Waterloo, i el Govern dels cent dies es va acabar, així, com l'hegemonia francesa al continent. Llavors començava la Restauració europea: La consolidació de les monarquies absolutes i la fi d'aquestes el 1848 (Revolució liberal de masses i la primera democràtica).

El 1848 s'iniciava el Segon Imperi francès amb l'exili del monarca liberal Lluís Felip I d'Orleans i de Borbó, fill del duc d'Orleans. El 1848 Napoleó III, tornaria a intentar expandir França i consolidar la seva expansió.

La dinastia napoleònica va acabar el seu regnat amb la caiguda del Segon Imperi. El fill de Napoleó, Napoleó III, havia fracassat.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Carlo Buonaparte
│
├──> Josep I Bonaparte (1768-1844) 
│ └──> Julia Josefina Bonaparte (1796-1796)
│ └──> Zénaïde Laetitia Julie Bonaparte (1801-1854)
│ └──> Charlote Napoléone Bonaparte (1802-1839)
├──> Napoleó Bonaparte
│ └──>Napoleó II de França
├──> Lucien Bonaparte
│ └──>2 filles amb la seva primera dona, Katherina Boyer
│ └──>10 fills amb la seva segona dona, Alexandrine von Bleschamps, entre ells:
│ └──>Pierre Napoleon Bonaparte
│ └──>Louis Lucien Bonaparte
│ └──>Charles Lucien Bonaparte
├──> Elisa Bonaparte (1777-1820)
│ └──>5 fills
├──> Lluís Bonaparte, Rei d'Holanda.
│ └──> Napoleon Carlos Bonaparte (1802-1807)
│ └──> Napoleon Luis Bonaparte (1804-1831)
│ └──> Napoleó III (1832-1870)
│ │ └──> Napoleón IV (1870-1879)
│ └──> Eugène Bonaparte (1856-1879)
├──> Paulina Bonaparte (1780-1825)
├──> Carolina Bonaparte (1782-1839)
└──> Jérôme Bonaparte (1784-1860)
├──> 1 fill amb Elizabeth Patterson Bonaparte.
│ └──> Jérôme Napoleon Bonaparte
│ ├──> Charles Joseph Bonaparte-Patterson (1851-1921)
│ └──> Jérôme Napoleon Bonaparte II (1830-1893)
│ ├──> Louise-Eugénie Bonaparte (1873-1923)
│ └──> Jérôme Napoleon Charles Bonaparte (1878-1945)
└──> 3 fills amb la seva segona dona, Catherine de Wurtemberg, incloent a:
└──>Napoleon Joseph Charles Paul Bonaparte
└──> Napoleon Víctor Bonaparte (1862-1926)
└──> Charles Napoleon Bonaparte (*1950)
└──> Jean-Christophe Bonaparte (*1986)