Segon Imperi Francès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Empire français
Segon Imperi Francès
Flag of France.svg
Flag of the Ottoman Empire (1453-1517).svg
Early Nguyen Dynasty Flag.svg
Bandera
1852 – 1870 Flag of France.svg
Flag of the German Empire.svg
de}}}Segon Imperi Francès de}}}Segon Imperi Francès
Bandera Escut
Lema nacional: Liberté, egalité, fraternité
"Llibertat, igualtat, fraternitat"
Himne nacional: Partant pour la Syrie
"Sortint per Síria"
Capital París
48° 49′ N, 2° 29′ E / 48.817°N,2.483°E / 48.817; 2.483Coord.: 48° 49′ N, 2° 29′ E / 48.817°N,2.483°E / 48.817; 2.483
Idioma oficial Francès
Religió Catòlica
Forma de govern Monarquia constitucional
Emperador dels francesos
 • 1852-1870 Napoleó III
Cap de gabinet
 • 1852–1869 Vacant
 • 1869–1870 Émile Ollivier
 • 1870 Charles Cousin-Montauban
Història
 • Cop d'estat 2 de desembre de 1851
 • Constitució 14 de gener de 1852
 • Guerra francoprussiana 19 de juliol de 1870
 • Batalla de Sedan 1 de setembre de 1870
 • Proclamació de la república 4 de setembre de 1870
Superfície
 • 1860 560.000 km2
Població
 • 1861 est. 37.386.000 
Moneda Franc francès
Història de França
Adhémar de Monteil à Antioche.jpeg

Edat antiga

Edat mitjana

Edat moderna

Edat contemporània

Vegeu també...

Cronologia

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870. L'Imperi va ser proclamat pel llavors President de França Lluís Napoleó Bonaparte, el 2 de desembre de 1852, tot i que exactament un any abans ja havia dissolt l'Assemblea Nacional, convertint-se en dictador. L'Imperi deixaria d'existir en ser capturat l'emperador Napoleó III durant la batalla de Sedan, l'1 de desembre de 1870. El 3 de desembre seria proclamada la Tercera República Francesa a París.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Lluís Napoleó Bonaparte, Napoleó III.

Lluís Napoleó Bonaparte, fill de Lluís Bonaparte i, per tant, nebot de Napoleó, es presenta a les primeres eleccions amb sufragi universal masculí que se celebrà a França el 1848. Obtingué una aclaparadora victòria, i es convertí en el primer president de la Segona República Francesa gràcies al suport de la població catòlica camperola.

Durant els tres anys que va durar el seu mandat va tramitar lleis com la llibertat d'ensenyament –la qual cosa no va deixar satisfets als catòlics extremistes perquè donava el monopoli d'atorgar títols a la universitat estatal–, la llei electoral –que no violava el sufragi universal però perjudicava als obrers, ja que per votar en un municipi s'hi havia d'haver residit durant tres anys– o la llei de premsa, que imposava límits a la llibertat d'expressió.

Els problemes arribaren al final del seu mandat, ja que no podia ser reelegit. Així, el 2 de desembre de 1851 donà un cop d'estat, amb el suport de la població francesa, i instituí el Segon Imperi Francès. Va trobar molt poca resistència entre els diputats; l'únic focus de resistència aparegué a París i els seus voltants, però no va ser gran cosa.

Desenvolupament de l'Imperi[modifica | modifica el codi]

L'establiment d'un nou imperi va ser aprovat per un plebiscit en el que es va demanar al poble que donés el seu suport. A partir d'aquí hi va haver una gran repressió sobre els grups opositors.

Igual com va succeir amb el Primer Imperi, aquest va ser impulsat i recolzat per una bona part de l'opinió pública. Per mantenir-lo calia imposar una autoritat més forta, pel qual ràpidament Napoleó III convertí el seu govern en un règim autoritari amb el suport de l'exèrcit, que havia perdut bona part de les seves idees liberals i volia títols i compensacions, entre altres coses.

També el recolzà la burgesia, que valorava més el nou ordre social establert així com la prosperitat econòmica de la conjuntura internacional. L'església fou el tercer bloc de suport, que així veia afavorida una nova aliança reflectida en el pressupost destinat al clericat i a les escoles religioses.

Durant el Segon Imperi es produí un fort desenvolupament dels mitjans de transport, així com una bonança econòmica. S'incrementa la xarxa bancària i es firma un tractat lliurecanvista amb Anglaterra el 1860 que fomenta el comerç internacional.

Deteriorament i davallada[modifica | modifica el codi]

La davallada començà cap al 1860 per mesures de política interna, ja que encara que tenien el suport dels republicans i els obrers, xocaven amb els catòlics i la burgesia financera; a més, la política exterior va tenir una sèrie de fracassos importants.

També es considera que el declivi de l'imperi s'inicià amb l'expedició a Mèxic, ja que allà l'imperi va sofrir la seva primera derrota militar des de la batalla de Waterloo; va ser el 5 de maig de 1862, a la batalla de Puebla davant les tropes mexicanes, per la qual França patiria l'escarni a Europa. En l'aspecte militar les coses ja no serien iguals després d'aquest esdeveniment; aparegueren problemes a Itàlia i l'estrepitosa derrota a la guerra de Mèxic va culminar amb l'execució de Maximilià (1867) i la terrible guerra francoprussiana de 1870 en la que Napoleó III va ser derrotat totalment.

Les derrotes es van produir per falta d'un exèrcit preparat així com d'aliats, igual com per les contradiccions de la política de Napoleó III, que estava en contra de les unificacions i en contra d'Europa. El cas és que, el 1870, Napoleó capitulà a Sedan i va ser fet presoner.

A partir d'aquí s'establí un govern provisional per part de les autoritats legals de l'Imperi, però el sector republicà envaí l'Assemblea i proclama la Tercera República Francesa el 1870.

Casat amb Eugènia de Montijo, comtessa de Teba, una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola, Napoleó III va tenir un fill, Eugène Bonaparte (1856-1879), que a la seva mort es va convertir en cap de la família i va ser anomenat pels seus partidaris Napoleó IV.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segon Imperi Francès Modifica l'enllaç a Wikidata
  • PAREDES, J.: "Manual de Historia Contemporánea Universal". Editorial Ariel.