1851
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1851 (mdcccli) |
| Islàmic | 1267 – 1268 |
| Xinès | 4547 – 4548 |
| Hebreu | 5611 – 5612 |
| Calendaris hindús | 1906 – 1907 (Vikram Samvat) 1773 – 1774 (Shaka Samvat) 4952 – 4953 (Kali Yuga) |
| Persa | 1229 – 1230 |
| Armeni | 1300 |
| Rúnic | 2101 |
| Ab urbe condita | 2604 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1848 1849 1850 - 1851 - 1852 1853 1854 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 11 de març - Venècia: S'estrena al teatre de La Fenice Rigoletto, de Verdi, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse, de Victor Hugo.[1]
- Rebel·lió dels Taiping.
- Fundació del The New York Times.
- Publicació de Moby Dick.
- Fi de la Segona República Francesa.
- Léon Foucault demostra la rotació de la Terra amb un pèndol.
- Prohibició de l'esclavitud a l'Equador i Colòmbia.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1 de febrer, Barcelona: Jaume Ferran i Clua —més conegut com el Dr. Ferran—, metge i bacteriòleg, inventor d'un vaccí contra el còlera (m. 1929).
- 10 d'abril - Barcelona: Pauleta Pàmies, cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola (m. 1937).[2]
- 27 de maig, Barcelona: Joan Isern i Solé ,actor de teatre català de l'últim terç del segle xix (m. 1890).[3]
- 5 de juliol, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.[4]
- 1 d'agost, Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
- 9 d'octubre, Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
- Figueres (Alt Empordà): Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Barcelona: la Monyos, personatge icònic barceloní.
- Resta del món
- 10 de febrer, Amsterdam, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (m. 1908).[5]
- 4 d'abril, Saitama: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (m.1913).[6]
- 13 d'abril: Hermenegildo Estevan y Fernando, pintor
- 15 de maig, Hamburg, Alemanyaː Marie Lehmann, soprano operística alemanya (m. 1931).[7]
- 21 de maig, París, França: Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (m. 1925)[8]
- 29 de juny, Grycksbo, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (m. 1913).[9]
- 8 de juliol, Nash Mills,(Anglaterra): Sir Arthur Evans, arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos (m. 1941).[10]
- 27 de juliol, Torsång: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 15 de setembre, la Corunya: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
- 20 de setembre: Henry Stephens Salt, escriptor anglès.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- Vic: Gervasi Costa i Llobateras, divulgador científic i sacerdot (n. 1810).
- Resta del món
- 6 de març, Copenhaguenː Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer (n. 1807).[11]
- 21 de maig, París (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (m. 1925).
- 1 de febrer: Mary Shelley, escriptora anglesa (n. 1797).
- 10 de juliol, Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip (n. 1787).[12][13]
- 7 de setembre, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (n. 1768).[14]
- 14 de setembre, Cooperstown, Nova York (EUA): James Fenimore Cooper, novel·lista estatunidenc del Romanticisme (n. 1789).[15]
- 4 d'octubre, París, França: Manuel Godoy, gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial. Fou Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV (n. 1767).[16]
- 25 de desembre, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «Rigoletto». Liceu Opera Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Pauleta Pámies». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Joan Isern i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913. Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
- ↑ «Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Walter de Gruyter, 2012-02-22, p. 2667. ISBN 978-3-598-44088-5.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1920» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Sir Arthur Evans | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Jensen, Lisbeth Ahlgren. «Emma Hartmann». MUGI - Musik und Gender im internet. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Jacques Mandé Daguerre» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Daguerre, la Seine aux Tuileries» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «James Fenimore Cooper | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Manuel Godoy Álvarez de Faria» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1851 |