Copenhaguen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb la ciutat estatunidenca Copenhagen
Copenhaguen
København
Segell del 1296 Escut
København segl 1296.jpg
Københavns byvåben 1894.png
Kopenhagen stadhuis.jpg
Ajuntament de Copenhaguen
Estat: Dinamarca
Regió: Hovedstaden
Municipi: Municipi de Copenhaguen
Batlle: Frank Jensen
Fundació: Segle XI


Demografia
Ciutat: 528.208 (2010)
 - Superfície: 88,25 km²
Conurbació: 1.181.239 (2010)
 - Superfície: 455,61 km²
 - Densitat: 2.592,65 hab/km²
Regió urbana: 1.901.789
 - Superfície: 3.030 km²
 - Densitat: 628 hab/km²
Zona horària: UTC +1
Lloc web: www.kk.dk/
Localització

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca. La població de la ciutat és de 1.181.000 habitants. El nom danès de la ciutat prové de la deformació de Købmandshavn que significa "port dels mercaders", en referència a l'estratègica localització de la ciutat a l'entrada del Mar Bàltic, a l'illa de Sjælland. El nom català prové de l'alemany Kopenhagen. Copenhaguen és la seu del parlament, el Folketing i de la monarquia danesa.

Taula de continguts

[modifica] Geografia

La ciutat de Copenhaguen està situada sobre la costa oriental de l'illa de Sjælland, i també sobre l'illa més petita d'Amager, de cara a l'estret de l'Øresund, que enllaça el mar del Nord amb el mar Bàltic. Les ciutats sueques de Malmö i Landskrona es troben sobre la costa oposada. Un pont uneix Copenhaguen amb Malmö des de l'any 2001.

El municipi de Copenhaguen és també un dels amter de Dinamarca (departament). La metròpoli de Copenhaguen, o Gran Copenhaguen (Storkøbenhavn), està composta de dos amter: Copenhaguen i Copenhaguen amt. Aplega diversos municipis, sobretot Copenhaguen, Frederiksberg i Gentofte.

La regió al voltant, Hovedstadsregionen, afegeix Frederiksborg i Roskilde. La regió d'Øresund comprèn la regió de Copenhaguen, d'una gran part de Selanda (Sjælland) i de la part occidental de l' Escània, a Suècia.

[modifica] Població

La població danesa de la regió metropolitana de Copenhaguen és de 1.800.000 habitants, dels qual un terç viu al municipi de Frederiksberg i un altre terç l'amt de Copenhaguen i les altres comunitats de la regió. El conjunt d'aquests nuclis de població es coneix com Storkøbenhavn. La regió Øresund, que comprèn l'est de Selanda i l'oest d'Escània (a Suècia), té una població total de 2.800.000 persones.

[modifica] Clima

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Copenhaguen Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 2
(36)
3
(37)
6
(43)
11
(52)
16
(61)
19
(66)
21
(70)
21
(70)
17
(63)
12
(54)
7
(45)
4
(39)
11,6
(53)
Mitjana més baixes °C (°F) -1
(30)
-2
(28)
0
(32)
3
(37)
7
(45)
11
(52)
13
(55)
13
(55)
10
(50)
7
(45)
3
(37)
0
(32)
3
(37)
Precipitació mm (inches) 53
(2.09)
33
(1.3)
43
(1.69)
43
(1.69)
46
(1.81)
56
(2.2)
74
(2.91)
61
(2.4)
61
(2.4)
59
(2.32)
66
(2.6)
61
(2.4)
656
(25,83)
Font: World Weather Information Service[1] 2008-01-06

[modifica] Llocs d'interès

El barri de Nyhavn

[modifica] Transports

Pont de l'Oresund entre Copenhaguen i Malmö

Copenhaguen té un sistema integrat de metro, autobús i trens, anomenat S-toget. El sistema opera amb un tipus de bitllet vàlid per a tots els mitjans, de manera que el transbords entre uns i altres es poden fer amb el mateix bitllet. També hi ha un servei de taxis (taxa, en danès).

Copenhaguen està connectada a un xarxa important de carreteres i autovies sense peatge. Des de l'estiu de 2000 les ciutats de Copenhaguen i de Malmö estan connectades per un pont de peatge, el pont de l'Oresund, que permet creuar el mar tant al transport de passatgers per ferrocarril com per carretera.

El pont el van inaugurar l'1 de juliol de 2000 el rei Carles XVI Gustau de Suècia i la reina Margarida II de Dinamarca. Com a resultat, Copenhaguen s'ha convertit en el centre d'una gran àrea metropolitana que s'estén per les dues nacions. La construcció del pont ha propiciat una gran quantitat de canvis en el sistema de transport públic i una bona renovació d'Amager, al sud de la capital. La utilització del pont pels automobilistes no ha estat tan gran como s'esperava, probablement a causa de l'alt cost del peatge. D'altra banda, hi ha molts trens de passatgers que fan aquest recorregut (un tren cada vint minuts).

Un dels mitjans de transport preferit pels habitants de Copenhaguen és la bicicleta. Durant certs períodes de l'any, i en certs llocs, es poden fer servir bicicletes públiques amb un dipòsit de 20 corones que es recupera en tornar la bicicleta en un dels llocs habilitats.

[modifica] Personatges il·lustres

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

  1. «Weather Information for Copenhagen». World Weather Information Service. [Consulta: 6 January 2008].

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Copenhaguen
Precedit per:
LuxemburgCiutat de Luxemburg
Capital Europea de la Cultura
1996
Succeït per:
GrèciaTessalònica
Antics Comtats de Dinamarca Bandera de dinamarca
Comtats
Århus | Copenhaguen | Fiònia | Frederiksborg | Jutlàndia Meridional | Jutlàndia Septentrional | Ribe | Ringkjøbing | Roskilde | Sjælland Occidental | Storstrøm | Vejle | Viborg
Comtats autònoms
Flag of Greenland.svg Grenlàndia | Flag of the Faroe Islands.svg Illes Fèroe
Municipis amb privilegi de comtat
Flag of Denmark Bornholm.svg Bornholm | Copenhaguen | Frederiksborg

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües