Copenhaguen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Copenhaguen (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb la ciutat estatunidenca Copenhagen
Copenhaguen
København
Segell del 1296 Escut
København segl 1296.jpg
Københavns byvåben 1894.png
Kopenhagen stadhuis.jpg
Ajuntament de Copenhaguen
Estat: Dinamarca
Regió: Hovedstaden
Municipi: Municipi de Copenhaguen
Batlle: Frank Jensen
Fundació: Segle XI


Demografia
Ciutat: 528.208 (2010)
 - Superfície: 88,25 km²
Conurbació: 1.181.239 (2010)
 - Superfície: 455,61 km²
 - Densitat: 2.592,65 hab/km²
Regió urbana: 1.901.789
 - Superfície: 3.030 km²
 - Densitat: 628 hab/km²
Zona horària: UTC +1
Lloc web: www.kk.dk/
Localització

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca. La població de la ciutat és d'1.181.000 habitants. El nom danès de la ciutat prové de la deformació de Købmandshavn que significa "port dels mercaders", en referència a l'estratègica localització de la ciutat a l'entrada del Mar Bàltic, a l'illa de Sjælland. El nom català prové de l'alemany Kopenhagen. Copenhaguen és la seu del parlament, el Folketing i de la monarquia danesa.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers signes d'activitat humana oposats daten al voltant de 4000 a. C., però no hi ha indicis d'assentaments permanents en aquell moment.

Les excavacions arqueològiques indiquen que la primera ciutat construïda es remunta al segle XI i que es componia de dos assentaments, un en la part occidental de la ciutat medieval, envoltat del que avui és el carrer de Mikkel Bryggersgade, Vestergade, Gammeltorv / Nytorv i Løngangsstræde, i un altre assentament més petit en el que avui és Kongens Nytorv. La zona circumdant a la platja es componia de prats humits i s'han trobat signes de pasturatge de bestiar. La ciutat probablement tenia un port situat en el que avui és Højbro Plads.

En els anys propers a 1100, Copenhaguen va assumir cada vegada més importància i la ciutat es va fortificar. L'Església Catòlica Romana va erigir catedrals en Roskilde i en Lund (en el que avui és Suècia), fet que va asseure les bases per a un major desenvolupament dels centres regionals. Copenhaguen es troba a mig camí entre les dues ciutats, la qual cosa va augmentar el tràfic i comerç per l'assentament.

El primer escrit esmentant la ciutat es remunta al segle XII, quan Saxo Grammaticus en la Gesta Danorum es refereix a Copenhaguen com Mercatorum Portus, que es tradueix com a port de comerciants o, en danès de l'època, Købmannahavn. En una carta de 1186, el Papa Urbà III es refereix a la ciutat com Hafn, però probablement només sigui versió reduïda del nom complet. El nom actual es deriva de la vella versió danesa.

Entorn de 1160 Valdemar va donar el control de Copenhaguen a Absaló, el bisbe de Roskilde. Considerant que altres ciutats del regne danès estaven sota el govern del rei, Copenhaguen es va cedir al bisbe de Roskilde per ser el seu senyor i mestre.

Durant els anys següents, la ciutat va créixer deu vegades quant a grandària es refereix. Es van fundar noves esglésies i abadies. L'economia va augmentar a causa dels ingressos procedents d'un gran comerç de pesca de l'areng, que va proporcionar a gran part de l'Europa catòlica romana, l'areng salat per la Quaresma.

Reconstrucció de Copenhaguen al voltant del 1500.

Copenhaguen està situat en el punt més important entre el mar Bàltic i el nord de la rica Alemanya, això li permet ser un centre de comerç important, un lloc on conflueixen poder i riquesa i això suposa una amenaça per a la seva pròpia existència. La ciutat va ser fortificada amb una muralla de pedra en el segle XIII, i sobre el 1290 fins a intervinguts del segle XIX tot el tràfic d'entrada i sortida de Copenhaguen va haver de passar a través d'una de les quatre portes de la muralla. Encara que diverses ciutats daneses tenien muralles en aquell moment, la majoria d'elles eren muralles de terra estacades, possiblement, en la part superior i amb un fossat. Copenhaguen és la segona ciutat danesa, després de Kalundborg a ser fortificada amb muralla i torres. Aquest fet és un factor que indica la seva importància en aquell moment de la història.

La ciutat va ser assetjada diverses vegades, igual que la resta de ciutats de la Lliga Hanseàtica. Al mateix temps, el rei danès va tractar de tenir el control de Copenhaguen en detriment del bisbe. La corona va aconseguir el seu objectiu en 1416, quan Eric de Pomerània va assumir el control de la ciutat. Des de llavors, Copenhaguen pertany a la Corona de Dinamarca.

Malgrat segles de lluites i guerres pel poder, la ciutat segueix creixent i fent-se més rica. Copenhaguen va mantenir un comerç molt dinàmic amb amics i enemics per igual. Van arribar a la ciutat comerciants estrangers. Es van establir gremis d'artesania. En 1479 es va fundar la Universitat de Copenhaguen.

A causa de la invenció dels canons, en 1581 es va realitzar l'ampliació més gran de les muralles de la història de la ciutat. Aquesta ampliació va ser supervisada per Christopher Valkendorf.

Renaixement[modifica | modifica el codi]

En el moment de la coronació de Cristià IV de Dinamarca en 1596, Copenhaguen es va convertir en una ciutat rica i poderosa. El nou rei va decidir fer de la ciutat un lloc estratègic important des del punt de vista econòmic, militar, religiós, i centre cultural per al conjunt de la regió nòrdica. El rei va concedir els primers drets a empreses per tenir l'exclusivitat per comerciar amb països d'ultramar. Amb la finalitat de restringir les importacions, es van crear fàbriques perquè el país pogués fabricar el nombre més gran possible dels béns pel seu compte, per minimitzar la dependència amb tercers.

Cristià IV va ampliar Copenhaguen amb dos nous districtes: Nyboder (Nova Stands) pensat per al gran nombre de personal de l'Armada i dels mercaders i el districte Christianshavn (Port cristià), realitzat prenent com a model Amsterdam. L'ampliació va venir acompanyada de més fortificacions i bastions per augmentar la seva seguretat.

A més de les noves ampliacions quant a superfície ocupada, Cristià IV va encarregar la construcció de nous grans edificis a arquitectes alemanys i holandesos per millorar així el prestigi de la ciutat. Fins al dia d'avui, aquells edificis de nova creació han marcat el paisatge urbà de Copenhaguen.

En el moment de la defunció de Cristià IV en 1648, Copenhaguen ja s'havia convertit en la principal fortificació i port naval de Dinamarca, sent el centre administratiu del regne de Dinamarca i un important centre comercial del nord d'Europa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Copenhaguen està situada sobre la costa oriental de l'illa de Sjælland, i també sobre l'illa més petita d'Amager, de cara a l'estret de l'Øresund, que enllaça el mar del Nord amb el mar Bàltic. Les ciutats sueques de Malmö i Landskrona es troben sobre la costa oposada. Un pont uneix Copenhaguen amb Malmö des de l'any 2001.

El municipi de Copenhaguen és també un dels amter de Dinamarca (departament). La metròpoli de Copenhaguen, o Gran Copenhaguen (Storkøbenhavn), està composta de dos amter: Copenhaguen i Copenhaguen amt. Aplega diversos municipis, sobretot Copenhaguen, Frederiksberg i Gentofte.

La regió al voltant, Hovedstadsregionen, afegeix Frederiksborg i Roskilde. La regió d'Øresund comprèn la regió de Copenhaguen, d'una gran part de Selanda (Sjælland) i de la part occidental de l'Escània, a Suècia.

Població[modifica | modifica el codi]

La població danesa de la regió metropolitana de Copenhaguen és d'1.800.000 habitants, dels quals un terç viu al municipi de Frederiksberg i un altre terç l'amt de Copenhaguen i les altres comunitats de la regió. El conjunt d'aquests nuclis de població es coneix com Storkøbenhavn. La regió Øresund, que comprèn l'est de Selanda i l'oest d'Escània (a Suècia), té una població total de 2.800.000 persones.

Clima[modifica | modifica el codi]

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Copenhaguen Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 2
(36)
3
(37)
6
(43)
11
(52)
16
(61)
19
(66)
21
(70)
21
(70)
17
(63)
12
(54)
7
(45)
4
(39)
11,6
(53)
Mitjana més baixes °C (°F) -1
(30)
-2
(28)
0
(32)
3
(37)
7
(45)
11
(52)
13
(55)
13
(55)
10
(50)
7
(45)
3
(37)
0
(32)
3
(37)
Precipitació mm (inches) 53
(2.09)
33
(1.3)
43
(1.69)
43
(1.69)
46
(1.81)
56
(2.2)
74
(2.91)
61
(2.4)
61
(2.4)
59
(2.32)
66
(2.6)
61
(2.4)
656
(25,83)
Font: World Weather Information Service[1] 2008-01-06

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El barri de Nyhavn

Transports[modifica | modifica el codi]

Pont de l'Oresund entre Copenhaguen i Malmö

Copenhaguen té un sistema integrat de metro, autobús i trens, anomenat S-toget. El sistema opera amb un tipus de bitllet vàlid per a tots els mitjans, de manera que els transbords entre uns i altres es poden fer amb el mateix bitllet. També hi ha un servei de taxis (taxa, en danès).

Copenhaguen està connectada a una xarxa important de carreteres i autovies sense peatge. Des de l'estiu de 2000 les ciutats de Copenhaguen i de Malmö estan connectades per un pont de peatge, el pont de l'Oresund, que permet creuar el mar tant al transport de passatgers per ferrocarril com per carretera.

El pont el van inaugurar l'1 de juliol de 2000 el rei Carles XVI Gustau de Suècia i la reina Margarida II de Dinamarca. Com a resultat, Copenhaguen s'ha convertit en el centre d'una gran àrea metropolitana que s'estén per les dues nacions. La construcció del pont ha propiciat una gran quantitat de canvis en el sistema de transport públic i una bona renovació d'Amager, al sud de la capital. La utilització del pont pels automobilistes no ha estat tan gran com s'esperava, probablement a causa de l'alt cost del peatge. D'altra banda, hi ha molts trens de passatgers que fan aquest recorregut (un tren cada vint minuts).

Un dels mitjans de transport preferit pels habitants de Copenhaguen és la bicicleta. Durant certs períodes de l'any, i en certs llocs, es poden fer servir bicicletes públiques amb un dipòsit de 20 corones que es recupera en tornar la bicicleta en un dels llocs habilitats.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Weather Information for Copenhagen». World Weather Information Service. [Consulta: 6 gener 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
LuxemburgCiutat de Luxemburg
Capital Europea de la Cultura
1996
Succeït per:
GrèciaTessalònica