Ciutat de Luxemburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 49° 36′ 42″ N, 06° 07′ 48″ E / 49.61167,6.13000

Lëtzebuerg
Bandera de la ciutat de Luxemburg
Escut de la ciutat de Luxemburg
País Luxemburg Luxemburg
Superfície 51,73 km²
Població
 - Total (2009)
 - Densitat

88.586 hab.
61.66 hab./km²
Alcalde Paul Helminger (DP)
Districte Luxemburg
Cantó Luxemburg
Localització de Ciutat de Luxemburg
www.luxembourg-ville.lu

La ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Lëtzebuerg, en alemany: Luxemburg, en francès: Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Historia[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Luxemburg fou creada pels voltants de l'any 963 amb la construcció d'un castell sobre els vestigis d'un antic castillum romà dit Lucilinburhuc (petit castell), el nou castell, propietat de Sigifred I d'Ardenne fou protegit immediatament amb un primer mur en l'any 965. En 1050 un nou mur exterior paral·lel a l'anterior fou construït per a protegir la petita ciutat en expansió.

Des de 1096, el títol de Comtat de Luxemburg és utilitzat per primera vegada per Guillem I. En 1244 la duquessa Ermessenda I concedeix a la ciutat el dret a la llibertat. El 1320 comencen nous treballs per a la fortificació de la ciutat sota el regne de Joan el Cec, treballs que foren acabats en 1398. En 1354 Luxemburg esdevé ducat sota la regència de Wenceslau I.

Després que la ciutat fos conquierida per les tropes borgonyones dirigides per Felip el Bo, Luxemburg entra definitivament a l'esfera de les grans fortaleses europees, que li va valer el sobrenom de Gibraltar del Nord, a més de ser assetjada per les grans potències de l'època i trobar-se enclavada entre elles. En 1477, Luxemburg passa juntament amb totes les altres possessions burgundias a mà dels Habsburgs austríacs. En 1542, les tropes franceses sota el comandament de Francesc I s'apoderessin de la fortalesa, que és reconquerida per l'imperi el 1554. Després del setge de 1683-1684, les tropes franceses del Marquès de Vauban reconquereixen la fortalesa.

Entre 1684 i 1688, Vaubin fa construir fortificacions de defensa. Després de la signatura del tractat de Ryswick, l'administració espanyola va retornar al lloc en 1698, encara que aquesta fos substituïda per la francesa tres anys més tard. Després del tractat d'Utrecht en 1713, els holandesos van substituir als francesos durant dos curts anys, abans que les tropes austríaques reprenguessin el control del ducat en 1715 per a quedar-se amb ell durant vuitanta anys.

La Plaça d'Armes

En 1795 després d'onze mesos de lloc i de bloqueig francès, la ciutat es rendeix, per a convertir-se en el departament dels boscos, que fou incorporat a la República i més endavant a l'Imperi Francès. En 1815, després del congrés de Viena, la sobirania de Luxemburg és reconeguda, a més que el seu status és elevat al de Gran Ducat de Luxemburg. Després Luxemburg és declarat neutral a la conferència de Londres de 1867. En temps moderns, la ciutat de Luxemburg ha estat envaïda durant les dues guerres mundials, la primera de 1914 a 1918 i la segona de 1940 a 1944. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la ciutat no ha sofert cap altra invasió.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista del pont Adolphe sobre la vall de Péitruss.

La ciutat de Luxemburg es troba situada en l'encreuament dels rius Alzette i Pétrusse. La ciutat està dividida en vint-i-quatre barris: Beggen, Belair, Bonnevoie-Nord (Bona via nord) / Verlorenkost (costa perduda), Bonnevoie-Sud (Bona via sud), Ville-Haute (ciutat alta), Cents, Cessange, Clausen, Dommeldange, Eich, Gare (estació del tren), Gasperich, Grund, Hamm, Hollerich, Kirchberg, Limpertsberg, Merl, Muhlenbach, Neudorf-Weimershof, Pfaffenthal, Pulvermuhl, Rollingergrund / Belair-Nord i Weimerskirch.

Capital Europea[modifica | modifica el codi]

Ciutat natal d'un dels fundadors de l'Europa unida, Robert Schuman, Luxemburg és una de les tres seus de la Unió Europea. La ciutat alberga algunes de les institucions més importants de la UE, entre elles es troben el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Banc Europeu d'Inversions, el Tribunal de Comptes Europeu, el secretariat general del Parlament Europeu, l'ofici de publicacions, així com diferents serveis de la Comissió Europea.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'estació de nit.

Luxemburg és el principal centre bancari i administratiu del Gran Ducat. La ciutat compta amb uns cent mil ocupacions ocupats pels residents de la ciutat i per habitants d'altres ciutats frontereres. Luxemburg presenta a més una gran concentració de bancs i centres financers, que fan que el nivell de vida sigui alt, i que en l'actualitat la ciutat ostenti la cinquena posició de ciutats amb millor nivell de vida del món.

Població[modifica | modifica el codi]

La ciutat comptava amb uns 75.377 habitants el 1991, el 2004 la seva població havia augmentat a 83.832 persones. Una dada curiosa, però comuna en països petits com Luxemburg o Mònaco, és que la població autòctona és minoritària. Només un 39.58 % dels habitants de la ciutat són luxemburguesos, el 60,42 % de la població és estrangera i procedeix de més de 143 països diferents. La colònia més representativa és la portuguesa amb un sisè de la població total de la ciutat. Altres colònies en ordre d'importància numèrica són: francesos, italians, belgues, alemanys, anglesos, espanyols, iugoslaus i suecs.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Els llocs d'interès de la ciutat inclouen la Catedral de la Mare de Déu de Luxemburg, les fortificacions de l'edat mitjana, el Gran Palau del Ducat, la Plaça d'armes, l'hotel de la ciutat, entre algunes altres construccions.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat de Luxemburg


Precedit per:
PortugalLisboa
Capital Europea de la Cultura
1995
Succeït per:
DinamarcaCopenhaguen
Bandera de Luxemburg Comunes de Luxemburg Escut Luxemburg

Coat of arms bertrange luxbrg.png BertrangeCoat of arms contern luxbrg.png ConternCoat of arms hesperange luxbrg.png HesperangeBlason ville lu Luxembourg-ville.svg LuxemburgCoat of arms niederanven luxbrg.png NiederanvenCoat of arms sandweiler luxbrg.png SandweilerCoat of arms schuttrange luxbrg.png SchuttrangeCoat of arms steinsel luxbrg.png SteinselCoat of arms strassen luxbrg.png StrassenCoat of arms walferdange luxbrg.png WalferdangeCoat of arms weiler la tour luxbrg.png Weiler-la-Tour