Danès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Albert Danès Tejedor».
Danès
dansk
Parlat a: Dinamarca, illes Fèroe, Grenlàndia, Alemanya
Regió: Alemanya, Amèrica del Nord
Parlants: 6 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
   Escandinava
    Oriental
     Danès

estatus oficial
Llengua oficial de: Dinamarca i illes Fèroe; a Alemanya és reconeguda com a llengua minoritària; Unió Europea
Regulat per: Consell de la Llengua Danesa (Dansk Sprognævn)
codis de la llengua
ISO 639-1 da
ISO 639-2 dan
ISO 639-3 dns
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El danès (dansk) és una llengua escandinava oriental (branca de les llengües germàniques de la família indoeuropea) parlada a Dinamarca (això inclou també les Illes Fèroe i Grenlàndia on és cooficial amb el feroès i el grenlandès respectivament) i a la regió alemanya del Schleswig. A més, a Islàndia (antiga colònia danesa) n'és obligatori l'estudi a l'escola primària com a llengua estrangera.

A més, la llengua escrita danesa donà lloc a un dels dos estàndards actuals del noruec, el bokmål, i encara avui són molt propers.

S'escriu amb l'alfabet llatí, si bé proveït de 3 lletres addicionals: æ, ø i å (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ä, ö i å).

És la llengua escandinava que més ha divergit respecte l'antic nòrdic, no només amb una enorme simplificació gramatical (pas de tres gèneres a dos: comú i neutre, pèrdua de bona part de la flexió verbal) sinó també fonològicament, amb una notable reducció i assimilació tant de consonants com de vocals. Així hi destaca la sonorització de certes oclusives sordes, que passen de «p, t, k» a «b, d, g». Aquesta modificació consonàntica, independent de la que patí l'alt alemany (segona mutació consonàntica germànica), l'allunya de tota la resta de llengües germàniques, tal com es pot veure a la taula següent:

Català Danès Noruec (bokmål) Neerlandès Anglès Mutació consonàntica
comprar
córrer (nl: caminar; en:saltar)
be
be
kjøpe
pe
kopen
lopen
shop
leap
p → b
fora
seure
ud
sidde
ut
sitte
uit
zitten
out
sit
t → d
llibre
setmana
bog
uge
bok
uke
boek
week
book
week
k → g
Classificació dels dialectes del danès en funció dels gèneres que tenen. Noteu que tot i que l'estàndard en té dos, a l'oest de Jutlàndia s'han arribat a reduir a un de sol, mentre que a Fiònia es mantenen tots tres.


Sons[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El danès és un idioma pla i monòton comparat amb els tonals noruec i suec. La r és uvular, molt profunda i produïda rere la gola, contrari al que passa als idiomes eslaus i llatins.

Dues de les característiques importants són:

  • La d suau.
  • El stød (literalment, empenta), una parada o espasme gutural que causa una interrumpció brusca d'un so (una vocal), per donar lloc a l'emissió ràpida del so següent. Es correlaciona amb un dels dos tons lingüístics que existeixen en el suec i el noruec i que permet la diferenciació de paraules ambl a mateixa ortografia. L'stød només existeix al danès.
Anterior Central Posterior
no arrodonida arrodonida no arrodonida arrodonida
Tancada (alta) i y u
Semitancada e ø o
Intermèdia ə
Semioberta ɛ œ ɐ ɔ
Oberta (baixa) a ɑ ɒ

El danès modern estàndard té 14 fonemes vocàlics. Totes les vocals poden ser llargues o curtes, tret de dues, que són la schwa i /ɐ/. Les realitzacions llargues i curtes sovint difereixen en qualitat i hi ha diversos al·lòfons que difereixen si apareixen juntament amb una /r/. Per exemple, /ø/ és més baixa quan apareix abans o després de /r/, i /a/ es pronuncia [æ] quan és llarga.

Consonants[modifica | modifica el codi]

Bilabial Labiodental Alveolar Alveolo-
palatal
Palatal Velar Uvular-
faringeal
Glotal
Oclusives b d g
Nasals m n ŋ
Fricatives f s (ɕ) h
Aproximants v ð, l j r

Les consonants /b/ /d/ i /g/ són ensordides en tots els contexts. Les consonants /v/ i /ð/ sovint tenen una petita fricació, però es pronuncien usualment com aproximants. La diferència entre /pʰ ~ b/, /tˢ ~ d/ i /kʰ ~ g/ és només a principi de paraula o al començament d'una síl·laba tònica. D'aquí que lappe i labbe són pronunciades [labə]. La combinació de /sj/ es realitza com a alveolo-palatal fricativa, [ɕ], fent possible postular un fonema temptatiu /ɕ/ en danès. La consonant /r/ pot ser descrita com a "tautosil·làbica", això significa que pren la forma d'una consonant fonètica o una vocal. Al començament d'una paraula o després d'una consonant, es pronuncia com a fricativa uvular, [ʁ], però a la majoria de les altres posicions com una no sil·làbica vocal central baixa, [ɐ] (que és gairebé idèntica a com /r/ es pronuncia sovint en alemany) o simplement es combina amb la vocal precedent. El fenomen és també comparable a les pronunciacions no ròtiques en anglès.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Substantius[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos gèneres gramaticals per als substantius: comú i neutre. Tot i que la major part dels substantius (el 75%) són comuns, el gènere no és fàcilment predictible i, en general, cal memoritzar-lo.

Articles[modifica | modifica el codi]

Una característica distintiva dels idiomes escandinaus, entre ells el danès, és l'article definit enclític. Un exemple:

  • Un home (indefinit) → en mænd
  • L'home (definit) → mænden

L'article indefinit pren les formes següents:

  • en precedeix els substantius de gènere comú.
  • et precedeix els substantius de gènere neutre.

L'article definit és:

  • -en al final dels substantius de gènere comú.
  • -et al final dels substantius de gènere neutre.

No obstant això, quan el substantiu és precedit per un adjectiu, aquest declina i l'article definit enclític (al final) es perd i es reemplaça per una partícula:

  • den amb els substantius de gènere comú.
  • det amb els substantius de gènere neutre.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danès