Islàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Islandia».
Ísland
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneLofsöngur
Capital
(i major ciutat)
Reykjavík
64° 08′ N, 21° 56′ O / 64.133°N,21.933°O / 64.133; -21.933Coord.: 64° 08′ N, 21° 56′ O / 64.133°N,21.933°O / 64.133; -21.933
Idiomes oficials Cap. De facto, islandès.
Gentilici Islandès, islandesa
Govern Democràcia parlamentària
  President
Primer Ministre
Ólafur Ragnar Grímsson
Sigmundur Davíð Gunnlaugsson
Independència
 
 -Sobirania
 -República
de Dinamarca
1 de desembre de 1918
17 de juny de 1944 
Superfície
 -  Total 103.125 km2 
 -  Aigua (%) 2,70%
Població
 -  Est. jul. 2010 308.910  (178è)[nb 1]
 -  Cens (Abril de 2007) 309.699 
 -  Densitat 2,95 /km2 (226è)
Moneda Corona islandesa (ISK)
Fus horari GMT
 -  Estiu (DST) No (UTC)
Domini internet .is 
Codi telefònic 354
  1. Dades del World Factbook

Islàndia (en islandès: Ísland; IPA: [ˈislant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord[1] a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².[2] La seva capital i ciutat més gran és Reykjavík, que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és volcànicament i geològicament activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts rius glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel corrent del Golf i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del Cercle Polar Àrtic.

Segons el Landnámabók l'assentament d'Islàndia va començar el 874 quan el capità noruec Ingólfur Arnarson es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.[3] Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Fins al segle XX,la població islandesa depenia de la pesca i l'agricultura, i de 1262 fins a 1918 era part de les monarquies noruega i danesa. El segle XX, l'economia d'Islàndia i el seu sistema de benestar es va desenvolupar ràpidament. En dècades recents, Islàndia va aprovar el lliure comerç dins l'Espai Econòmic Europeu i va diversificar la seva economia.

En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.[4] El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Islàndia és membre de l'ONU, l'OTAN i l'OCDE.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Mapa representant les principals plaques tectòniques a Islàndia. En gris el tram de dorsal atlàntica travessa totalment l'illa.

Islàndia és la divuitena illa més gran del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes Britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Fèroe. Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els guèisers. Els llacs més grans són el Þórisvatn i el Þingvallavatn.

Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny. Hi ha quatre parcs nacionals a Islàndia: el Parc Nacional Jökulsárglijúfur, el Parc Nacional Skaftafell, el Parc Nacional Snæfellsjökull i el Parc Nacional Þingvellir.

Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat a un punt calent i creuat per la dorsal atlàntica. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts volcans, entre els quals els Hekla, Eldgjá, Herðubreið i Eldfell. Islàndia és un dels dos països del món on una dorsal oceànica s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts guèisers, entre els quals Geysir, del qual es deriva la paraula en català, així com el famós Strokkur que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'energia geotèrmica i hidràulica per a la producció barata d'electricitat.

El clima islandès és oceànic, marcat per la lluita entre la influència càlida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener és de 0 °C Reyjavik (11 °C al juliol, mitjana anual d'uns 5 °C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Estructura de govern[modifica | modifica el codi]

L'Alþingi a Reykjavík i la Catedral a l'esquerra

Islàndia és una democràcia representativa i una república parlamentària. El parlament actual, conegut en islandès com a Alþingi, va ser fundat el 1845, com a organ consultiu per al monarca danès. És considerat com el restabliment de l'assemblea fundada el 930 durant el període de mancomunitat i abolit el 1799. Per tant, Islàndia és considerada com una de les democràcies parlamentàries més antigues del món.[5] Actualment té 63 membres, electes per períodes de quatre anys.

El president d'Islàndia té un rol principalment cerimonial o honorífic; és el cap d'estat i diplomàtic d'Islàndia, però també té l'autoritat de bloquejar una legislació aprovada pel parlament per sotmetre-la a referèndum nacional. El president actual és Ólafur Ragnar Grímsson. El cap de govern és el primer ministre, actualment Sigmundur Davíð Gunnlaugsson, qui, amb el gabinet, és responsable de la facultat executiva del govern. El gabinet és designat pel president després de les eleccions generals de l'Alþingi; en la pràctica, tanmateix, la designació és el resultat de les negociacions entre els líders dels partits polítics, els quals decideixen entre ells mateixos quins partits han de formar part del gabinet i com s'han d'assignar les posicions ministerials, sota la condició que la designació ha de tenir el suport de la majoria de l'Alþingi. Únicament quan els líders dels partits no aconsegueixen posar-se d'acord dins un temps raonable, el president exerceix la seva facultat per designar el gabinet. Això no ha ocorregut des de la fundació de la república el 1944, tot i que el 1942, el regent del país, Sveinn Björnsson, que havia estat designat per l'Alþingi el 1941, va designar un gabinet no parlamentari. El regent tenia, en termes pràctics, la posició de president, i de fet Sveinn es convertí en el primer president del país independent el 1944. Els governs d'Islàndia han estat gairebé sempre format per coalicions de dos o més partits, ja que cap partit ha rebut la majoria absoluta dels escons des de la fundació de la república.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Islàndia es divideix en regions, circumscripcions, comtats i municipis. Són vuit les regions utilitzades principalment en la recopliació de dades estadístiqiues. Les jurisdiccions de les corts de districte fan ús d'una versió més antiga de la divisió regional. Fins al 2003, les circumscripcions per a les eleccions parlamentàries i les regions eren coextensives, però després d'una esmena consitucional, les circumscripcions actuals són: Reykjavík del Nord, Reykjavík del sud, el sud-est (quatre àrees suburbanes de Reykjavík geogràficament separades), el nord-est, el nord-oest i el sud (excloent-ne Reykjavík i els suburbis). Aquest canvi es va produir per balancejar el pes de les diferents circumscripcions, ja que anteriorment un vot emet en les àrees poc poblades tenia el mateix pes que no pas un vot de Reykjavík. Aquest imbalanç s'ha reduït amb el nou sistema, però no ha estat eliminat.

Els vint-i-tres comtats d'Islàndia són merament divisions històriques. Actualment, Islàndia es divideix en vint-i-sis magistrats (sýslumenn, en singular sýslumaður), els quals representen el govern en diversos graus. Entre les seves tasques hi ha la recaptació d'imposts, l'administració de les declaracions de fallida, i el registre civil. Després d'una reorganització el 2007 la meitat està encarregat de la policia local.

Hi ha 79 municipis a Islàndia els quals són encarregats dels afers locals com ara l'educació, el transport i la designació de zones de construcció. Aquestes són les divisions administratives de segon nivell d'Islàndia, ja que les circumscripcions només són divisions electorals i estadístiques.

Economia[modifica | modifica el codi]

Akureyri, poble d'Islàndia
Article principal: Economia d'Islàndia

L'economia d'Islàndia és similar al dels països escandinaus; l'economia social de mercat combina una estructura capitalista i els principis de lliure mercat amb un sistema de benestar molt extens.[6] Amb poc recursos naturals, llevat de l'abundant energia hidrotèrmica i geotèrmica, l'economia depèn principalment de la indústria pesquera, la qual proveeix el 40% de la renda derivada de les exportacions i empra el 5% de la força laboral.[6] Les fonts d'energia hidroelèctrica i geotèrmica són abundants a Islàndia; la primera ha promogut el desenvolupament de les empreses industrials modernes, com ara la indústria de l'alumini que fa un ús intensiu d'energia.[7] En anys recents, l'economia ha assolit diversificar-se i el sector dels serveis inclou la producció de software i la biotecnologia.[7] El turisme també és important.[7]

El 1970, Islàndia es va convertir en membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç, un bloc comercial creat la dècada anterior per Àustria, Dinamarca, el Regne Unit, Noruega, Portugal, Suècia i Suïssa. Tanmateix, la majoria dels islandesos s'han oposat a l'entrada d'Islàndia a la Unió Europea, en gran part a causa de l'interès nacional en mantenir el control estricte dels seus recursos pesquers territorials.[7]

El 2005 va signar l'Acord de Hoyvík amb les Illes Fèroe, establint una molt àmplia llibertat de comerç entre els dos països.

Abans de la crisi financera del 2008, Islàndia havia experimentat taxes de creixement econòmic elevades, taxes d'atur baixes, i una distribució equitativa de la riquesa.[6] Tanmateix, les condicions financeres globals van produir una depreciació abrupta de la moneda. Els banc financers, molt sensibles a les condicions financeres mundials, en haver invertit en els mercats estrangers, i els préstecs i actius dels quals tenien un valor 10 vegades superior al Producte interior brut del país, es van col·lapsar a finals del 2008.[6] El govern va haver de negociar un préstec del Fons Monetari Internacional i altres països de $10.000 milions per estabilitzar la moneda i el sector financer, així com per garantir els dipòsits estrangers en els bancs islandesos.[6] (Vegeu també: Revolució de les Cassoles).

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Reykjavík, capital i àrea metropolitana més poblada d'Islàndia

S'estima que la població islandesa va variar entre 40.000 i 60.000 des de període del primer assentament fins al segle XIX. Durant aquests segles, els hiverns freds, la pluja de cendres de les explosions volcàniques, i les plagues bubòniques, van afectar greument el creixement poblacional en diverses ocasions. El primer cens es va realitzar el 1703 i va mostrar que la població d'aleshores era de 50.358. Després de les erupcions volcàniques destructives del Laki durant 1783 i 1784, la població va decréixer a 40.000. La millora en les condicions de vida han propiciat un increment poblacional ràpid des de la segona meitat del segle XIX; de 60.000 el 1850 a 320.000 el 2008.

L'àrea metropolitana més gran d'Islàndia és l'Àrea del Gran Reykjavík, amb una població de 200.000 o el 64% de la població del país. La regió on està localitzada, el sud-oest de l'illa, és la regió més densament poblada del país. Altres pobles importants que no formen part de l'àrea metropolitana de Reykjavík són Akureyri i Reykjanesbær.

El desembre de 2007 33.678 persones, és a dir, el 13,5% de la població total d'Islàndia, va néixer a l'estranger, incloent-hi els nens de pares islandesos que vivien a l'estranger. D'aquests, 19.000 o el 6% de la població total tenia una ciutadania estrangera. Els polonesos constitueixen el col·lectiu d'estrangers més gran. Prop de 8.000 polonesos el 2008 vivien a Islàndia, 1.500 dels quals vivien a Reyðarfjörður, on constitueixen el 75% de la força laboral en la construcció de la planta d'alumini de Fjarðarál.[8] Aquest increment de la immigració ha estat a causa de l'escassesa de la mà d'obra i el ràpid creixement econòmic que es van produir al mateix temps que les restriccions per a les persones d'Europa Oriental, en unir-se a la Unió Europea el 2004, van ser eliminades. La crisi financera del 2008 farà tornar molts dels immigrants als seus països d'origen.[9]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Article principal: islandès

Llengua germànica parlada a Islàndia, l'islandès té el seu origen en el norrè occidental antic, llengua parlada a les diferents contrades de la Noruega medieval. L'aïllament d'Islàndia i la seva important cultura escrita han permès una conservació excepcional de la llengua original en la seva versió escrita. A més a més, ha desenvolupat neologismes basats en les arrels nadiues en comptes d'incorporar préstecs d'altres llengües. És l'única llengua germànica contemporània que conserva la lletra Þ / þ, adoptada del sistema grafemàtic de l'anglès antic, llengua que, en darrera instància, l'havia presa de l'alfabet rúnic. La llengua més propera a l'islandès és el ferisc. L'islandès és la llengua oficial i nacional.

L'anglès i el danès són llengües obligatòries d'aprenentatge.[10] El danès és parlat d'una manera comprensible per als suecs i noruecs i sovint es coneix com a "escandinau" a Islàndia.[11]

Religió[modifica | modifica el codi]

La llibertat de religió és reconeguda en la constitució d'Islàndia, tot i que l'Església Nacional d'Islàndia, luterana, és l'Església de l'Estat. El 2005,[12]

  • el 80,7% eren membres de l'Església Nacional d'Islàndia,
  • el 6,2% eren membres d'organitzacions religioses no registrades o sense afiliació denominacional,
  • el 4,9% eren membres de les Esglésies Lliures Luteranes de Reykjavík i Hafnarfjörður,
  • el 2,8% no eren membres de cap grup religiós,
  • el 2,5 eren membres de l'Església Catòlica Romana
  • el 2,9% restant inclou altres denominacions cristianes o no cristianes.

Una religió no cristiana nombrosa és l'Odinisme, una religió germànica neopagana.[13]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Islàndia

L'assentament i l'establiment de la Mancomunitat[modifica | modifica el codi]

Es creu que les primeres persones que habitaren Islàndia foren els monjos irlandesos o ermitans, coneguts com a Papar, el segle VIII. No hi ha, tanmateix, cap prova arqueològica per provar aquesta teoria, segons la qual, els monjos abandonaren l'illa amb l'arribada dels nòrdics, els quals s'hi assentaren entre el 870 i el 930 dC. El primer colon nòrdic conegut permanent fou Ingólfur Arnarson el qual construí la seva casa a Reykjavík l'any 874. Després d'Ingólfur arribaren altres colons, principalment nòrdics i llurs esclaus irlandesos. Per al 930, la major part de la terra cultivable ja havia estat presa i l'Alþingi, un parlament legislatiu i judicial, es fundà com a centre polític de la mancomunitat d'Islàndia. El cristianisme fou adoptat entre el 999 i el 1000. La Mancomunitat desaparegué el 1262, ja que el sistema polític dissenyat pels colons originals no pogué solucionar els problemes causats pel poder creixent dels cacics islandesos.

De l'edat mitjana a l'edat moderna[modifica | modifica el codi]

Les lluites internes i la guerra civil de l'Era de Sturlung dugueren a la signatura de l'Antic Pacte, el qual posà Islàndia sota la corona noruega. La possessió d'Islàndia passà a Dinamarca-Noruega a finals del segle XIV, quan els regnes de Noruega i Dinamarca s'uniren en la Unió de Kalmar. Els segles següents, Islàndia es convertí en un dels països més pobres d'Europa. La terra infèrtil, les erupcions volcàniques i el clima inclement dificultaren el desenvolupament d'una societat la subsistència de la qual depenia gairebé completament de l'agricultura. La pesta negra arribà a Islàndia el 1402 i el 1494, i en ambdues ocasions prop de la meitat de la població morí.[14]

A mitjan segle XVI, el rei Cristià III de Dinamarca imposà el luteranisme en totes les terres del seu regne. L'últim bisbe catòlic d'Islàndia fou decapitat el 1550 amb dos dels seus fills, i el país es convertí així al luteranisme, denominació cristiana que fins a l'actualitat és majoritària. En els segles XVII i XVIII Dinamarca imposà restriccions extremes al comerç d'Islàndia, mentre que els pirates d'Anglaterra, Espanya i Algèria assaltaven les seves costes. Una epidèmia de verola al segle XVIII matà un terç de la població.[15][16] El 1783 el volcà Laki féu erupció, amb conseqüències devastadores. Durant els anys posteriors a l'erupció, coneguts com les "Dificultats de la Boira (en islandès: Móðuharðindin), més de la meitat del bestiar del país morí, i la fam subsegüent matà a un quart de la població.

Independència i història recent[modifica | modifica el codi]

Pintura de l'Alþingi del segle XIX

El 1814, després de les Guerres Napoleòniques, Dinamarca-Noruega se separà en dos regnes segons les estipulacions del Tractat de Kiel, i Islàndia es mantingué com a possessió danesa.[17] Un moviment independentista s'aixecà, sota el lideratge de Jón Sigurðsson, inspirat en el nacionalisme romàntic de l'Europa continental.

El 1874, Dinamarca atorgà autonomia a Islàndia, i més competències el 1904. L'Acta d'Unió de Dinamarca i Islàndia, signat l'1 de desembre de 1918, reconegué Islàndia com a estat sobirà que compartia el monarca amb Dinamarca. Durant l'última meitat del segle XIX molts islandesos emigraren a Amèrica del Nord, principalment al Canadà; prop de 15.000 d'una població total de 70.000 emigraren.[18]

Islàndia, durant la Segona Guerra Mundial, declarà la seva neutralitat, igual que Dinamarca. Després de l'ocupació alemanya de Dinamarca, el 9 d'abril de 1940, el parlament islandès declarà que el govern islandès assumia l'autoritat que tenia el rei per prendre el control dels afers exteriors de l'illa i de totes les altres facultats que Dinamarca exercia en favor d'Islàndia. Un mes després, les Forces Armades Britàniques, ocuparen Islàndia, violant la seva neutralitat.

El 31 de desembre de 1943, després de vint-i-cinc anys, va expirar l'Acta d'Unió. A partir del 20 de maig de 1944, els islandesos van votar en un referèndum de quatre dies, finalitzar la unió amb Dinamarca i establir una república, amb el 97% dels vots a favor de finalitzar la Unió, i el 95% dels vots a favor de la nova constitució republicana. Islàndia es convertí formalment en una república independent el 17 de juny de 1944.

El 1946, els aliats abandonaren Islàndia. Es convertí en estat membre de l'OTAN el 30 de març de 1949. El 5 de maig de 1951 Islàndia signà un acord de defensa amb els Estats Units. Les tropes americanes retornaren a Islàndia i hi romangueren durant tota la Guerra Freda fins al 2006. Durant el període de postguerra, l'economia es desenvolupà ràpidament, mitjançant la industrialització de la indústria pesquera i amb el suport atorgat pel Pla Marshall. Durant la dècada de 1970, Islàndia tingué diverses disputes amb el Regne Unit a causa de l'extensió dels límits pesquers del país. L'economia es diversificà i es liberalitzà després que Islàndia es fes membre de l'Espai Econòmic Europeu el 1992.

El 2003, Islàndia començà a transformar-se d'una nació coneguda per la seva indústria pesquera en un centre financer global.[19] La crisi financera de l'any 2008 sacsejà amb duresa Islàndia. Els principals bancs van fer fallida i la corona islandesa patí una forta devaluació. El país hagué de rebre ajuts econòmics del Fons Monetari Internacional i altres països per a estabilitzar-se i contenir la devaluació de la moneda.

En part com a conseqüència de la crisi, el 16 de juliol del 2009 Islàndia sol·licità l'adhesió a la Unió Europea, la qual podria materialitzar-se l'any 2012. L'anomenada "Revolució de les Cassoles" iniciada a Islàndia en 2008 va ser un model de referència per a altres moviments ciutadans a Europa, coneguts als Països Catalans, entre altres noms, com "indignats".

Molts islandesos, però, van quedar descontents amb l'estat de l'economia i les polítiques d'austeritat del govern. El Partit de la Independència, de centredreta, va tornar al poder en coalició amb el Partit Progressista, liberal, en les eleccions de 2013.[20]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «CIA – The World Fact book – Iceland». Government. United States Government, 20 juliol 2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  2. «Statistics Iceland». Government. The National Statistical Institute of Iceland, 14 de setembre de 2008. [Consulta: 14 de setembre de 2008].
  3. History of Medieval Greenland
  4. Iceland: One of the world's most free economies, Invest in Iceland Agency
  5. Power Struggle. Marguerite Del Giudice. National Geographic. March 2008. p. 85.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Island. The CIA World Factbook. [Consulta: 24 de juny de 2009]
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Iceland IV Economy. MSN Encarta. [Consulta: 24 de juny de 2009]
  8. ICELAND: Migration Appears Here Too
  9. Iceland faces immigrant exodus, BBC News, 21 October 2008
  10. Iceland Export Directory http://www.icelandexport.is/english/about_iceland/icelandic_language/
  11. Hvað kostar að tala íslensku?
  12. «CIA - The World Factbook -- Iceland». Demographics. United States Government, 20 de juliol de 2006. [Consulta: 6 d'agost de 2006].
  13. Statistics Iceland - Statistics » Population » Religious organisations
  14. 6th-10th century AD
  15. Iceland: Milestones in Icelandic History
  16. The History of Iceland (Gunnar Karlsson)
  17. Iverslee, P. P.. Events leading to the separation of Norway and Denmark (from 1801-1814) (en anglès). Augsburg Pub. House, 1899, p.122. 
  18. For Iceland, an exodus of workers, International Herald Tribune, December 5, 2008
  19. Lewis, Michael. «Wall Street on the Tundra». Vanity Fair, April 2009.
  20. "Iceland vote: Centre-right opposition wins election". BBC. 28 April 2013

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]