Leif Eriksson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leif Eriksson

Estàtua de Leif Eriksson, a Saint Paul, Minnesota
Naixement 970
possiblement a Islàndia
Defunció al voltant del 1020
probablement Grenlàndia
Nacionalitat Islandès
Conegut per explorador i descobridor de Vinland (part d'Amèrica del Nord, possiblement Terranova)
Religió paganisme escandinau, convertit al cristianisme vora el 999
Fills/es Thorgils, Thorkell
Pares Eric el Roig i Theodhild

Leif Eriksson (Nòrdic antic: Leifr Eiríksson) (d. 970 – d. 1020), anomenat "L'afortunat", fou un explorador víking, que ha estat reconegut durant els últims anys com al primer europeu en arribar, i assentar-se en el continent Americà. La seva arribada és datada cap a l'any 1000, quasi 500 anys abans de Cristòfor Colom.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es creu que Leif Eriksson va néixer al voltant d l'any 970 d.C. a l'illa d'Islàndia,[1] fill del també explorador Eric el Roig (Nòrdic antic: Eiríkr inn rauði) i Thjodhild (Þjóðhildr).[2] El seu pare Eric fou un dels primers colonitzadors vikings a Grenlàndia.

Tenia dos germans, Thorvald i Thorsteinn, i una germana, Freydís. Leif es va casar amb una dona anomenada Thorgunna, i van tenir un fill, Thorkell Leifsson.

Es creu que va morir a Grenlàndia anys després de la seva tornada des de Vinland, tot i que aquestes dades tan exactes són difícils de confirmar, ja que es basa en les Sagues, un gènere literari que barreja realitat i ficció constantment, escrites 200 anys després dels mateixos fets, i en les quals es troben algunes contradiccions cronològiques.

Explorant l'oest de Grenlàndia[modifica | modifica el codi]

Durant la seva estada a Noruega, Leif Eriksson va convertir-se al Cristianisme.,[3] igual que molts altres nòrdics en aquell moment, a instància del Rei Olaf I. Quan va retornar a Grenlàndia, va comprar l'embarcació del comerciant Bjarni Herjólfsson, el qual li va relatar el seu accidentat viatge cap a l'oest, marcat pels vents i la espesa boira, amb el posterior avistament d'una terra verda i fertil, la qual es creu que podria ser la costa de la península del Labrador (actual Canadà).

La Saga dels Grenlandesos narra com Leif va iniciar el seu viatge l'any 1002 o 1003 amb 35 homes per seguir la ruta d'en Bjarni, però en direcció cap al nord.[4]

Les primeres terres que va trobar eren grans roques planes (Nòrdic antic: hella). A causa d'això, va anomenar-ho Helluland ("Terra de les roques planes"). Segurament es tractava de l'Illa de Baffin. Les següents terres amb què es van trobar eren planes i boscoses, amb platjes de sorra blanca, de manera que va anomenar-ho Markland ("Terra de la fusta"), que es tractaria possiblement Labrador.

Assentament a Vinland[modifica | modifica el codi]

Leif i els seus homes van deixar Markland i van navegar direcció sud, fins a trobar terra una vegada més, la qual van anomenar Vinland (''Terra de Vinyes''). Van desembarcar-hi i van construir-hi una petita colònia (Leifbundir). Aquest petit campament constitueix el primer assentament europeu a Amèrica, cinc-cents anys abans que hi arribés Cristòfor Colom. Era una àrea amb abundància de pastures, raïm, i de salmons en els rius. El clima era temperat, amb una mica de gel a l'hivern i herba verda durant l'any. Els contactes amb els indígenes van ser cordials en un principi, però aquests van destruir el campament i assassinar el seu germà Thorvald, un dels primers exploradors de l'interior (zones no costaneres) de l'est de Nord Amèrica, uns anys més tard durant l'absència de Leif, qui havia retornat en un principi de forma temporal al seu país.

La riquesa de la seva terra, i el seu clima agradable, la convertien en una zona perfecta per establir-s'hi, tot i que l'agresivitat dels indígenes (anomenats Skræling), sense el suport militar adequat, s'ha acceptat que va ser una de les principals causes de l'abandonament de la colònia. En el viatge de tornada, Leif va rescatar a un nàufrag islandès anomenat Þórir i la seva tripulació, fet que li va fer rebre el malnom de "L'afortunat" (Nòrdic antic: Leifr hinn heppni).

Recerques dutes a terme en els anys 50 i 60 per l'explorador Helge Ingstad i la seva dona, l'arqueòloga Anne Stine Ingstad, les quals van centrar-se en un antic campament indígena a l'extrem nord de l'illa de Terranova, lloc conegut actualment com a L'anse aux Meadows, han confirmat la vericitat de les sagues de Vinlandia, i l'asentament de Leifbundir. Partint de la base dels seus coneixements sobre cultures nòrdiques, sobre les restes materials trobades en el suposat campament indígena, van arribar a la conclusió que aquell campament no podia ser de cap manera un assentament amerindi, sinó la famosa colònia vikinga del mateix Leif Eriksson.

Posteriors expedicions Vikingues[modifica | modifica el codi]

L'última referècia de cap expedició en direcció a l'oest, vinguent des de Grenlandia, data de l'any 1347. No foren expedicions amb un objectiu de conquesta o colonització, sinó d'abastiment. Els coneixements d'una terra rica en fusta cap a occident, va generar nombroses partides amb l'objectiu d'abastir-se de fusta i altres materials que escasejaven a la colònia grenlandesa. És possible que es produïssin més expedicions posteriors al 1347 de les quals no hi ha documentació escrita, o no s'ha conservat.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A la Saga d'Eric el Roig i a Landnámabók es narra com el pare d'en Leif coneix a la mare d'en Leif, Þjóðhildur, a Islàndia, de manera que es creu que Leif va néixer allà.
  2. Sanderson, Jeanette. (2002) Explorers (Exploradors), p.14. ISBN 0-439-25181-8.
  3. «encarta.msn.com». [Enllaç no actiu] Leif Eriksson Encarta Encyclopedia.
  4. La Saga d'Eric el Roig relata com en Leif va descobrir el continent d'Amèrica tornant a Grenlàndia des de Noruega l'any 1000 (o possiblement 1001), però no menciona cap intent d'acampada allà. De totes maneres, la Saga dels Grenlandesos és considerada la més verídica de les dues.
  5. Sagues

Bibliografia[modifica | modifica el codi]