Dilluns de Pasqua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mona de Pasqua

El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és el dia següent al diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món. Des del nou ordo litúrgic de Pau VI, però, no se'l contempla com una festa litúrgica;[1] es tracta tan sols del segon dia de l'Octava de Pasqua[2], període de celebració, per part del cristians, de la resurrecció de Jesús.[3] A Catalunya aquest dia representa la fi de la Setmana Santa; les famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals.[4] A Espanya és un dia festiu a Catalunya, Balears, el País Valencià, Navarra, el País Basc, Cantabria i la Rioja,[5]i a algunes localitats de l'Aragó Oriental (Cinca Mitjà) així com d'Astúries (com Avilés), Càceres (Arroyo de la Luz, Jaraíz de la Vera, Trujillo i Jaraicejo) i Badajoz (La Garrovilla)

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

En el passat, el diumenge de Pasqua a la tarda ja s'iniciava la celebració de jornades de caire multitudinari, lúdic i festiu al voltant d'ermites i santuaris per honorar un sant, una santa o una Mare de Déu. No obstant això, eren, sobretot, dies de reunió i de germanor a l'aire lliure durant el transcurs dels quals solia haver-hi una rifa d'ous o altres productes, com llonganisses o ampolles de licor. Ara bé, la proliferació d'aplecs arreu de Catalunya es produïa l'endemà, el dilluns de Pasqua, aprofitant la bonança del temps. I la menja per excel·lència era la mona, un pastís tradicionalment rodó que els padrins regalaven als fillols i filloles aquell mateix dia.[6]

Altres costums a Europa[modifica | modifica el codi]

A França hi havia la tradició de menjar una truita en família feta amb els ous de Pasqua decorats. El 1973, la tradició es va recuperar amb la festa de la "truita gegant": a Becièras, prop de Tolosa, i al sud-oest com Maseras a l'Arieja, els "Cavallers de la Confraria Mundial de la Truita Gegant i Pasqual" confeccionen una truita de 15.000 ous amb una paella d'acer de 400 kg i 4 m de diàmetre, que serà consumida per més de 4.000 persones.[1] A Itàlia, on aquesta diada s'anomena Pasquetta, les famílies també solen sortir a fer un pic-nic on es consumeixen els ous decorats dos dies abans.

Postal que il·lustra el Śmigus-dyngus

A Polònia, el dilluns de Pasqua es coneix com el Śmigus-dyngus (dilluns humit): segons un costum que remunta al segle XV, els nois llencen aigua (símbol de la vida) a les noies i les flagel·len amb branques de salze; el dia següent, és el torn de les noies de fer la mateixa operació amb els nois. Aquest costum té variants a l'Europa central: a Hongria els homes també ruixen les dones amb aigua o perfum per a dur-los sort, i les noies han recompensar-los donant-los diners o ous de Pasqua. A Praga, els nois surten de matí per a fuetejar les noies amb trenes de vímet, operació que serveix a rejovenir-les i donar-los força i bellesa per tot l'any. Per a donar-los les gràcies, les noies els ofereixen també ous decorats. Una noia que no es fes fuetejar era considerat com una desgràcia.[1]

A Anglaterra, el costum del dilluns i dimarts de Pasqua s'anomena lifting o headline: els nois van de casa en casa portant una cadira decorada amb flors; quan una noia s'hi asseu, l'aixequen en l'aire tres vegades per a dur-li bona sort i la noia els ha de donar diners o un petó. L'endemà és el torn de les noies d'aixecar els nois amb la cadira.[1]

Dia festiu a la resta del món[modifica | modifica el codi]

Mapa on es representa a quins estats del món se celebra el Dilluns de Pasqua (en alguns casos, només a certes regions)

El dilluns de Pasqua és oficialment festiu en els següents països i territoris:

  • Albània
  • Alemanya[7]
  • Andorra
  • Antilles Neerlandeses
  • Anguila
  • Antigua i Barbuda
  • Aruba
  • Austràlia
  • Àustria[7]
  • Bahames
  • Barbados
  • Bèlgica[7]
  • Belize
  • Benín
  • Botswana
  • Bulgària (Calendari julià)
  • Burkina Faso
  • Cap Verd
  • Camerun
  • Canadà: festiu al Quebec[7]
  • Txad
  • Xipre (Calendari julià)
  • Costa d'Ivori
  • Croàcia
  • Dinamarca
  • Dominica
  • Egipte
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Finlàndia[7]
  • Fiji
  • França[7]
  • Gabon
  • Gàmbia
  • Geòrgia
  • Ghana
  • Gibraltar
  • Granada
  • Grècia (Calendari julià)
  • Groenlàndia
  • Guadalupe
  • Guatemala
  • Guaiana Francesa
  • Guinea
  • Guinea Equatorial
  • Guyana
  • Haití
  • Hong Kong
  • Hongria[7]
  • Irlanda[7]
  • Illa de Man
  • Islàndia
  • Illes Caiman
  • Illes Cook
  • Illes Fèroe
  • Illes Salomó
  • Illes Turks i Caicos
  • Illes Verges Britàniques
  • Illes Verges dels Estats Units
  • Itàlia[7]
  • Jamaica
  • Kenya
  • Kiribati
  • Lesotho
  • Letònia
  • Líban
  • Liechtenstein
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malawi
  • Martinica
  • Moldàvia (Calendari julià)
  • Mònaco
  • Montenegro (Calendari julià)
  • Montserrat
  • Namíbia
  • Nauru
  • Níger
  • Nigèria
  • Niue
  • Noruega[7]
  • Nova Caledònia
  • Nova Zelanda
  • Països Baixos[7]
  • Papua Nova Guinea
  • Perú
  • Polònia
  • Portugal (festa regional)[7]
  • Regne Unit (excepte Escòcia)[7]
  • República Centreafricana
  • República Txeca
  • Rwanda
  • Romania (Calendari julià)
  • Sant Cristòfol i Neus
  • Sant Pere i Miquelon
  • Saint Vincent i les Grenadines
  • Santa Llúcia
  • Senegal
  • Sèrbia (Calendari julià)
  • Seychelles
  • Sud-àfrica (Dia de la Família)
  • Suècia[7]
  • Suïssa (festa regional)[7]
  • Surinam
  • Swazilàndia
  • Tanzània
  • Trinitat i Tobago
  • Tuvalu
  • Ucraïna
  • Uganda
  • Vanuatu
  • Samoa
  • Zàmbia
  • Zimbabwe

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 92 Catholique
  2. Evangeli.net
  3. Girona.cat
  4. Tinet.cat
  5. Teinteresa.es
  6. Pasqua i primavera Informació a GenCat
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 El calendario.retira.eu