Biotecnologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cristalls d'insulina.

La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis. La seva zona d'estudi està entre la biologia, la bioquímica i l'enginyeria química i té a més gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l'agricultura, entre altres camps. El coneixement de què disposen els biotecnòlegs, que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria química, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.

Tècniques d'enginyeria genètica o d'ADN recombinant[modifica | modifica el codi]

Aquestes tècniques permeten manipular i modificar el genoma dels organismes. Diem que un Adn es recombinant quan conté fragments d'ADN de diferent procedència. Existeixen una sèrie de ferramentes que en peremeten modificar l'ADN, com són els enzims de restricció i les ligases. L'ADN pot ser tallat en fragments mitjançant els enzims de restricció. Aquests enzims reconèixen seqüències específiques i tallen per els llocs concrets. A més els fragments rescultants són cohesius. Els enzims que son ADN ligases junten els fragments d'ADN. Els vectors gènics porten l'ADN recombinant des d'una cèl·lula donada a una receptora. Hi ha de dos tipus: -Plasmidis: són molècules circulars que s'autorrepliquen, s'introdueixen dins dels bacteris per un procés anomenat transformació. -Virus bacteriòfags: Infecten les cèl·lules i introdueixen l'ADN recombinant.

Probablement el primer que va usar aquest terme va ser Karl Ereky, enginyer hongarès el 1919.

Una secció de la biotecnologia és l'ús directe d'organismes per a la producció de productes orgànics (alguns exemples són la cervesa, els productes làctics). Actualment els bacteris són emprats en la indústria minera en la biolixivació. La biotecnologia també és emprada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediació), i per produir armament biològic.

Hi ha també aplicacions de la biotecnologia que no empra organismes vius. Els microxips d'ADN fets servir en les anàlisis genètiques en són un exemple. Hi ha moltíssimes produccions que es fan amb només la reacció dels enzims dels microorganismes.

La biotecnologia moderna està freqüentment associada amb l'ús dels microorganismes genèticament modificats com l'E. coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae per a la producció de subtàncies com la insulina o els antibiòtics. També es pot referir als animals transgènics o plantes transgèniques, com el moresc. Cèl·lules animals modificades com les de l'ovari de l'Hàmster xinès (CHO) entre moltíssimes altres són altament emprades per als assajos de les indústries farmacèutiques. Actualment obre expectatives l'ús de les plantes com a bioreactors barats.

La biotecnologia també està comunament associada amb la recerca de noves teràpies i dispositius de diagnòstic.

Camps de la biotecnologia[modifica | modifica el codi]

La biotecnologia té aplicacions en quatre àrees industrials principals: salut, producció de plantes i agricultura, usos no alimentaris de plantes i altres productes (per exemple: plàstic biodegradable, oli vegetal, biocombustible, etc.), i utilitzacions medioambientals.

Alt text
A Gel Documentation System with computer monitor

Per exemple, una aplicació de la biotecnologia és la utilització directa d'organismes per a la manufactura de productes orgànics, com la cervesa o la llet. Un altre exemple és la utilització de bacteris a la mineria com en el cas de la biolixiviació. La biotecnologia també té aplicacions en el reciclatge, el tractament dels residus, la neteja de la contaminació originada per les activitats industrials (bioremediació), i també pot produir armes biològiques.

Hi ha un bon nombre de termes d'argot per als de subcamps de la biotecnologia. A més, hi ha diversos termes puntuals atribuïts al seu estudi (biotecnologia animal, biotecnologia vegetal, biotecnologia microbiològica...).

  • Biotecnologia blanca: També coneguda com a biotecnologia grisa o biotecnologia industrial és la biotecnologia aplicada als processos industrials. Un exemple és el disseny d'un organisme per produir un compost químic. Un altre exemple és la utilització d'enzims com a catalitzador industrial tant per produir productes químics preuats o per destruir productes perillosos o contaminants. La biotecnologia blanca tendeix a consumir menys en recursos que els processos tradicionals quan és emprada per a produir béns industrials.
  • Biotecnologia verda: És la biotecnologia aplicada als processos agrícoles. Un exemple seria la selecció i domesticació de plantes a través de la micropropagació. Un altre exemple és el disseny d'un organisme transgènic per créixer sota condicions mediambientals específiques o en presència (o absència) de certes substàncies químiques. És tasca d'aquesta biotecnologia fer més compatible l'explotació agrícola i el respecte pel medi ambient. Actualment, hi ha molt de debat al voltant de plantes transgèniques concretes relacionades amb aquest camp.
  • Bioinformàtica: És un camp interdisciplinari que prova de resoldre problemes biològics mitjançant tècniques computacionals fent possible una ràpida organització i anàlisi de les dades biològiques. Aquest camp també pot rebre el nom de biologia computacional, i que pot ser definida com la conceptualització de la biologia en termes de molècules i l'aplicació de tècniques informàtiques per entendre i organitzar a gran escala la informació associada amb aquestes molècules.[1] La bioinformàtica té un paper clau en diverses àrees de l'anàlisi de genomes com la genòmica funcional, la genòmica estructural o la proteòmica.
  • Bioenginyeria: L'enginyeria biològica o bioenginyeria és una branca de l'enginyeria que se centra en la biotecnologia i en les ciències biològiques. Inclou diferents disciplines, com l'enginyeria bioquímica, l'enginyeria biomèdica, l'enginyeria de processos biològics, l'enginyeria de biosistemes, etc. Es tracta d'un enfocament integrat dels fonaments de les ciències biològiques i els principis tradicionals de l'enginyeria. Els bioenginyers sovint treballen escalant processos biològics de laboratori a escales de producció industrial. D'altra banda, sovint atenen problemes de gestió, econòmics i jurídics. Com que les patents i els sistemes de regulació (per exemple, la FDA als EUA) són qüestions de vital importància per a les empreses de biotecnologia, els bioengenieros sovint han de tenir els coneixements relacionats amb aquests temes. Hi ha un creixent nombre d'empreses de biotecnologia i moltes universitats d'arreu del món proporcionen programes en bioenginyeria i biotecnologia de forma independent.
  • Bioremediació i biodegradació: La bioremediació és el procés pel qual són utilitzats microorganismes per netejar un lloc contaminat. Els processos biològics tenen un paper important en l'eliminació de contaminants i la biotecnologia aprofita la versatilitat catabolisme dels microorganismes per degradar i convertir aquests compostos. En l'àmbit de la microbiologia ambiental, els estudis basats en el genoma obren nous camps de recerca in silico ampliant el panorama de les xarxes metabòliques i la seva regulació, així com pistes sobre les vies moleculars dels processos de degradació i les estratègies d'adaptació a les canviants condicions ambientals. Els enfocaments de genòmica funcional i metagenòmiques augmenten la comprensió de les diferents vies de regulació i de les xarxes de flux del carboni en ambients no habituals i per compostos particulars, que sens dubte accelerar el desenvolupament de tecnologies de bioremediació i els processos de biotransformació.[2] Els entorns marins són especialment vulnerables, ja que els vessaments de petroli en regions costaneres i en mar obert són difícils de contenir i els seus danys difícils de mitigar. A més de la contaminació a través de les activitats humanes, milions de tones de petroli entren en el medi ambient marí a través de filtracions naturals. Tot i la seva toxicitat, una considerable fracció del petroli que entra en els sistemes marins s'elimina per l'activitat de degradació d'hidrocarburs duta a terme per comunitats microbianes, en particular, per les anomenades bacteris hidrocarbonoclàstiques (HCB).[3] A més diversos microorganismes com Pseudomonas, Flavobacterium, Arthrobacter i Azotobacter poden ser utilitzats per degradar petroli.[4] El vessament del vaixell petrolier Exxon Valdez a Alaska el 1989 va ser el primer cas en què es va utilitzar bioremediació a gran escala de manera reeixida, estimulant la població bacteriana suplementant nitrogen i fòsfor que eren els limitants del medi.[5]
  • El terme biotecnologia blava ha estat també emprat per descriure les aplicacions marines i aquàtiques de la biotecnologia, però el seu ús és relativament rar.
  • A la inversió i la despesa econòmica en tots aquests tipus d'aplicacions de la biotecnologia li ha estat aplicat el terme de bioeconomia.

Usos[modifica | modifica el codi]

Aquesta rosa començà com un grup de cèl·lules que creixien en un cultiu de teixit.

La biotecnologia té usos en quatre grans àrees industrials, incloent-hi la medicina, l'agricultura, l'ús no alimentari de cultius i altres productes (com ara plàstics biodegradables, olis vegetals o biocombustibles), i un ús ambiental.

Per exemple, una aplicació de la biotecnologia és l'ús dirigit d'organismes per manufacturar productes orgànics (com per exemple cervesa o productes lactis). Un altre exemple són els bacteris naturalment presents utilitzats per la indústria minera en la biolixiviació. La biotecnologia també es fa servir per reciclar, tractar residus, netejar llocs contaminats per activitats industrials (bioremediació) o per produir armes biològiques.

Avantatges i riscos[modifica | modifica el codi]

Avantatges[modifica | modifica el codi]

Entre els principals avantatges de la biotecnologia es tenen:

  • Rendiment superior. Mitjançant els OGM el rendiment dels cultius augmenta, donant més aliment per menys recursos, disminuint les collites perdudes per malaltia o plagues així com per factors ambientals.[6]
  • Reducció de pesticides. Cada vegada que un OGM és modificat per resistir una determinada plaga està contribuint a reduir l'ús dels plaguicides associats a la mateixa que solen ser causants de grans danys ambientals i a la salut.[7]
  • Millora en la nutrició. Es pot arribar a introduir vitamines[8] i proteïnes addicionals en aliments així com reduir els al·lergens i toxines naturals. També es pot intentar conrear en condicions extremes el que auxiliaria als països que tenen menys disposició d'aliments.
  • Millora en el desenvolupament de nous materials.[9]

L'aplicació de la biotecnologia presenta riscos que es poden classificar en dues categories diferents: els efectes en la salut dels micos que són els humans i dels animals i les conseqüències ambientals.[10] A més, hi ha risc d'un ús èticament qüestionable de la biotecnologia moderna.[11]

Riscos pel medi ambient[modifica | modifica el codi]

Entre els riscos per al medi ambient cal assenyalar la possibilitat de la pol·linització creuada, per mitjà de la qual el pol·len dels cultius genèticament modificats (GM) es difon a cultius no GM en camps propers, pel que poden dispersar certes característiques com resistència als herbicides de plantes GM a aquelles que no són GM.[12] Això que podria donar lloc, per exemple, al desenvolupament de mala herba més agressiva o de parents silvestres amb major resistència a les malalties o als estressos abiòtics, trastornant l'equilibri de l'ecosistema.[13]

Altres riscos ecològics sorgeixen del gran ús de cultius modificats genèticament amb gens que produeixen toxines insecticides, com el gen del Bacillus thuringiensis. Això pot fer que es desenvolupi una resistència al gen en poblacions d'insectes exposades a cultius GM. També hi pot haver risc per a espècies que no són l'objectiu, com aus i papallones, per plantes amb gens insecticides.[12]

També es pot perdre biodiversitat, per exemple, com a conseqüència del desplaçament de cultius tradicionals per un petit nombre de cultius modificats genèticament.[13]

Riscos per a la salut[modifica | modifica el codi]

Hi ha riscos de transferir toxines d'una forma de vida a una altra, de crear noves toxines o de transferir compostos al·lergènics d'una espècie a una altra, el que podria donar lloc a reaccions al·lèrgiques imprevistes.[13]

Hi ha el risc que bacteris i virus modificats s'escapin dels laboratoris d'alta seguretat i infectin a la població humana o animal.[14]

Els agents biològics es classifiquen, en funció del risc d'infecció, en quatre grups:[15]

  • Agent biològic del grup 1: Aquell que resulta poc probable que causi una malaltia en l'home.
  • Agent biològic del grup 2: Aquell que pot causar una malaltia en l'home i pot suposar un perill per als treballadors, sent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment profilaxi o tractament eficaç.
  • Agent biològic del grup 3: Aquell que pot causar una malaltia greu en l'home i presenta un seriós perill per als treballadors, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment una profilaxi o tractament eficaç.
  • Agent biològic del grup 4: Aquell que causant una malaltia greu en l'home suposa un seriós perill per als treballadors, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o un tractament eficaç.

Preocupacions ètiques i socials[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bioètica

Els avenços en genètica i el desenvolupament del Projecte Genoma Humà, en conjunció amb les tecnologies reproductives, han suscitat preocupacions de caràcter ètic sobre les quals encara no hi ha consens.[11]

  • Reproducció assistida de l'ésser humà. Estatut ètic de l'embrió i del fetus. Dret individual a procrear.
  • Sondeigs genètics i les seves possibles aplicacions discriminatòries: drets a la intimitat genètica ja no saber predisposicions a malalties incurables.
  • Modificació del genoma humà per "millorar" la naturalesa humana.
  • Clonació i el concepte de singularitat individual davant el dret a no ser producte del disseny d'altres.
  • Qüestions derivades del mercantilisme de la vida (p. ex., Patents biotecnològiques) i la possibilitat que corporacions patenten la vida d'éssers humans, és a dir, que les empreses desenvolupadores, siguin "propietàries" de persones a qui s'hagin reproduït mitjançant l'ús de la biotecnologia.[16]

Reconeixent que els problemes ètics suscitats pels ràpids avenços de la ciència i de les seves aplicacions tecnològiques han d'examinar tenint en compte no només el respecte degut a la dignitat humana, sinó també l'observança dels drets humans, la Conferència General de la UNESCO va aprovar l'octubre de 2005 la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans.[17]

Història[modifica | modifica el codi]

L'elaboració de la cervesa, va ser una aplicació anticipada de la biotecnologia

La biotecnologia no es limita a les aplicacions mèdiques i de salut (a diferència de l'Enginyeria Biomèdica, que inclou la major part de la biotecnologia). Encara que normalment no s'identifica amb la biotecnologia, l'agricultura clarament encaixa en la definició de "utilitzar sistemes biotecnològics per fabricar productes" de tal manera que el cultiu de plantes pot ser vist com la primera empresa biotecnològica. S'ha teoritzat que l'agricultura s'ha convertit en la forma dominant de producció d'aliments des de la Revolució Neolítica. Els processos i mètodes de l'agricultura han estat refinats per altres ciències mecàniques i biològiques des de la seva creació. A través de la biotecnologia primerenca, els agricultors van ser capaços de seleccionar les millors collites, amb els rendiments més alts, per produir aliments suficients per mantenir una població en creixement. Altres usos de la biotecnologia es varen requerir perquè cultius i camps esdevinguessin cada vegada més gran i difícil de mantenir. Organismes específics i específics per producte s'han utilitzat per fertilitzar, fixació del nitrogen, i control de les plagues. A través de l'ús de l'agricultura, els agricultors han alterat inadvertidament la genètica dels seus cultius mitjançant la introducció a nous entorns i alimentant amb altres plantes, una de les primeres formes de la biotecnologia. Algunes cultures com les de Mesopotàmia, Egipte i Índia varen desenvolupar el procés d'elaboració de la cervesa. Es realitza amb el mateix mètode bàsic de la utilització de grans maltes (que conté enzims) per convertir el midó dels grans en sucre i després afegint llevats específiques per produir cervesa. En aquest procés els carbohidrats en els grans es descomponen en alcohols, com ara etanol. Més tard, altres cultures van produir el procés de la fermentació làctica, que permet la fermentació i la conservació d'altres formes d'alimentació. La fermentació s'utilitza també en aquesta època per produir pa amb llevat. Encara que el procés de fermentació no va ser entès del tot fins que el treball de Pasteur el 1857, segueix sent el primer ús de la biotecnologia per convertir una font d'aliment en una altra forma.

Durant milers d'anys, els éssers humans han utilitzat mètodes de selecció per millorar la producció de cultius i bestiar per usar-los com a aliment. A la cria selectiva, els organismes amb característiques desitjables s'acoblen per produir descendència amb les mateixes característiques. Per exemple, aquesta tècnica es va utilitzar amb el blat de moro per produir els cultius més grans i un aliment més dolç.[18]

Al començament del segle XX els científics van obtenir un major enteniment de la microbiologia i varen explorar formes de fabricar productes específics. El 1917, Chaim Weizmann va utilitzar per primera vegada una cultura microbiològica pura en un procés industrial, el de la fabricació de midó de blat de moro amb Clostridium acetobutylicum, per produir acetona, que el Regne Unit necessitava desesperadament per a la fabricació d'explosius a la Primera Guerra Mundial.[19]

La biotecnologia també ha conduït al desenvolupament dels antibiòtics. El 1928, Alexander Fleming va descobrir la soca del Penicillium. El seu treball va conduir a la purificació de l'antibiòtic per Howard Florey, Ernst Boris Chain i Norman Heatley obtenint la penicil·lina El 1940, la penicil·lina va arribar a estar disponible per a ús medicinal per tractar infeccions bacterianes en humans.[18]

El camp de la biotecnologia moderna es pensa que en gran mesura va començar el 16 de juny de 1980, quan la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que un microorganisme genèticament modificat podia ser patentat en el cas de Diamond contra Chakrabarty.[20] Ananda Chakrabarty d'origen indi, que treballava per General Electric, havia desenvolupat un bacteri (derivat del gènere Pseudomonas) capaços de degradar petroli cru, que es proposa utilitzar en el tractament dels vessaments de petroli.

El que avui es coneix com enginyeria genètica o ADN recombinant, va ser part de la troballa el 1970 fet per Hamilton Smith i Daniel Nathans de l'enzim (restrictasa) capaç de reconèixer i tallar l'ADN en seqüències específiques, troballa que els va valer el Premi Nobel de fisiologia i medicina, compartit amb Werner Arber, el 1978. Aquest descobriment (conseqüència d'una troballa accidental - Serendípia) va donar origen al desenvolupament del que avui es coneix com Enginyeria genètica o Biotecnologia, que permet clonar qualsevol gen en un virus, microorganisme, cèl·lula de planta o d'animal.

Avui en dia, la moderna biotecnologia és freqüentment associada amb l'ús de microorganismes alterats genèticament com l'Escherichia coli o els llevats per produir substàncies com la insulina o alguns antibiòtics.

El llançament comercial d'insulina recombinat per humans el 1982 va marcar una fita en l'evolució de la biotecnologia moderna.

La biotecnologia troba les seves arrels en la biologia molecular, un camp d'estudis que evoluciona ràpidament en els anys 1970, donant origen a la primera companyia de biotecnologia, Genentech Inc., el 1976.

Des de la dècada de 1970 fins a l'actualitat, la llista de companyies biotecnològiques ha augmentat i ha tingut importants èxits en desenvolupar noves drogues. En l'actualitat existeixen més de 4.000 companyies que es concentren a Europa, Amèrica del Nord i Àsia-Pacífic. La biotecnologia va néixer a Amèrica del Nord a finals dels 70, Europa es va incorporar al seu desenvolupament en els anys 1990.

Tradicionalment les empreses biotecnològiques han hagut d'associar-se amb farmacèutiques per obtenir fons de finançament, credibilitat i posició estratègica. No obstant això, en els darrers anys s'ha intensificat la recerca del seu propi rumb. Una prova d'això és l'augment d'associacions entre empreses biotecnològiques excedint al nombre d'associacions entre empreses biotecnològiques amb empreses farmacèutiques.

Principals fites[modifica | modifica el codi]

Personatges influents en la Biotecnologia[modifica | modifica el codi]

  • Gregor Mendel - Va descriure les lleis de Mendel, que regeixen l'herència genètica.
  • Louis Pasteur - Va realitzar descobriments importants en el camp de les ciències naturals, principalment en química i microbiologia - descriure científicament el procés de la pasteurització i la impossibilitat de la generació espontània i va desenvolupar diverses vacunes, com la de la ràbia.
  • James Watson i Francis Crick - Descobridors de l'estructura de l'ADN.
  • George Beadle i Edward Tatum - Descobridors que els raigs X produïen mutacions en floridures i després de diversos experiments van arribar a la hipòtesi "un gen, un enzim".

Estudis universitaris[modifica | modifica el codi]

Fins fa uns anys, la biotecnologia era una branca especial de la biologia, però actualment, hi ha estudis específics en aquest camp. En el cas d'Espanya el pla d'estudis inclou assignatures com ara:

Firmes biotecnològiques[modifica | modifica el codi]

Les 10 companyies biotecnològiques amb més de capital segons dades del 2003:

  1. Amgen
  2. Genentech
  3. Serono
  4. Biogen Idec
  5. Chiron Corporation
  6. Genzyme
  7. MedImmune
  8. Pfizer
  9. Millennium Pharmaceuticals
  10. Applied Biosystems

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gerstein, M. "Bioinformatics Introduction." Yale University. Revisat el 14 de desembre, del 2008.
  2. Diaz E (editor).. Microbial Biodegradation: Genomics and Molecular Biology. 1a ed.. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-17-2. 
  3. Martins VAP et al. «Genomic Insights into Oil Biodegradation in Marine Systems». A: Microbial Biodegradation: Genomics and Molecular Biology. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-17-2. 
  4. «The Effects of Essential Elements on Bioremediation». [Consulta: 16/11/2007].
  5. «Bioremediation of Exxon Valdez Oil Spill», 31/07/89. [Consulta: 16/11/2007].
  6. E. Schnepfm et al.. «Bacillus thuringiensis and its pesticidal crystal proteins». Microbiology and Molecular Biology Reviews, 32, 3, 1998. ISSN 1098-5557.
  7. Agrios, GN.. Plant Pathology. 5a ed.. Elsevier Academic Press, 2005. ISBN 0-12-044564-6. 
  8. Ye et al. 2000. La ingeniería genética para dar al endosperma de arroz de un camino de síntetis de la provitamina A beta-caroteno. Science 287 (5451): 303-305 PMID 10634784
  9. E. S. Lipinsky. «Fuels from biomass: Integration with food and materials systems». Science, 199, 4329, 1978. ISSN 0036-8075.
  10. Cronología de la biotecnología vegetal en usinfo.state.gov.
  11. 11,0 11,1 Iáñez Pareja, Enrique. (2005) Biotecnología, Etica y Sociedad. Instituto de Biotecnología. Universidad de Granada, Espanya. (Publicat el 2005-02-15)
  12. 12,0 12,1 Persley, Gabrielle J. y Siedow, James N. (1999) Aplicaciones de la Biotecnología a los Cultivos: Beneficios y Riesgos Programa de Conservación de Recursos Genéticos, Universidad de California en Davis, Estats Units. Publicat en Agbioworld el 1999-12-12.
  13. 13,0 13,1 13,2 La biotecnologia en l'alimentació i l'agricultura FAO
  14. Revista del Sur - Virus mortal de laboratorio
  15. Real Decret 664/1997, del 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball. BOE n. 124 de 24/5/1997. España
  16. El futur del menjar (Estats Units, 2006), en Google VideoSubtitulat al castellà
  17. Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans Conferència General de la Unesco. (octubre de 2005).
  18. 18,0 18,1 Thieman, WJ;. Palladino, MA. Pearson / Benjamin Cummings. Introducció a la Biotecnologia, 2008. ISBN 0321491459. 
  19. Springham, D.; Springham, G.; Moses, V.; Cape, R.E.. Biotechnology: The Science and the Business. CRC Press, 24 agost 1999, p. 1. ISBN 9789057024078. 
  20. "Diamond v. Chakrabarty, 447 U.S. 303 (1980). No. 79-139." Cort Suprema dels Estats Units. 16 de Juny de 1980. Recuperat el 4 de maig de 2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biotecnologia
Portal

Portal: Biotecnologia

Viccionari Vegeu biotecnologia en el Viccionari, el diccionari lliure.