Biotecnologia

De Viquipèdia

Cristalls d'insulina.

Articles relacionats amb Biotecnologia

La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis. La seva zona d'estudi està entre la biologia, la bioquímica i l'enginyeria química i té a més gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l'agricultura, entre d'altres camps. El coneixement de què disposen els biotecnòlegs, que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria química, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.

Probablement el primer que va usar aquest terme va ser Karl Ereky , enginyer hongarès el 1919.

Una secció de la biotecnologia és l'ús directe d'organismes per a la producció de productes orgànics (alguns exemples són la cervesa, els productes làctics). Actualment els bacteris són emprats en la indústria minera en la biolixivació. La biotecnologia també és emprada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediació), i per produir armament biològic.

Hi ha també aplicacions de la biotecnologia que no empra organismes vius. Els microxips d'ADN fets servir en les anàlisis genètiques en són un exemple. Hi ha moltíssimes produccions que es fan amb només la reacció dels enzims dels microorganismes.

La biotecnologia moderna està freqüentment associada amb l'ús dels microorganismes genèticament modificats com l'E. coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae per a la producció de subtàncies com la insulina o els antibiòtics. També es pot referir als animals transgènics o plantes transgèniques, com el moresc. Cèl·lules animals modificades com les de l'ovari de l'Hàmster xinès (CHO) entre moltíssimes altres són altament emprades per als assajos de les indústries farmacèutiques. Actualment obre expectatives l'ús de les plantes com a bioreactors barats.

La biotecnologia també està comunament associada amb la recerca de noves teràpies i dispositius de diagnòstic.

[edita] Camps de la biotecnologia

La biotecnologia té aplicacions en quatre àrees industrials principals: salut, producció de plantes i agricultura, usos no alimentaris de plantes i altres productes (per exemple: plàstic biodegradable, oli vegetal, biocombustible, etc.), i utilitzacions medioambientals.

Per exemple, una aplicació de la biotecnologia és la utilització directa d'organismes per a la manufactura de productes orgànics, com la cervesa o la llet. Un altre exemple és la utilització de bacteris a la mineria com en el cas de la biolixiviació. La biotecnologia també té aplicacions en el reciclatge, el tractament dels residus, la neteja de la contaminació originada per les activitats industrials (bioremediació), i també pot produir armes biològiques.

Hi ha un bon nombre de termes d'argot per als de subcamps de la biotecnologia. A més, hi ha diversos termes puntuals atribuïts al seu estudi (biotecnologia animal, biotecnologia vegetal, biotecnologia microbiològica...).

Biotecnologia roja: biotecnologia aplicada als processos mèdics. Alguns exemples són el dissenys de microorganismes dedicats a produir antibiòtics i el disseny de cures genètiques per a malalties a través de la teràpia gènica o cel·lular.

Biotecnologia blanca, també coneguda com a biotecnologia grisa o biotecnologia industrial és la biotecnologia aplicada als processos industrials. Un exemple és el disseny d'un organisme per produir un compost químic. Un altre exemple és la utilització d'enzims com a catalitzador industrial tant per produir productes químics preuats o per destruir productes perillosos o contaminants. La biotecnologia blanca tendeix a consumir menys en recursos que els processos tradicionals quan és emprada per a produir béns industrials.

Biotecnologia verda és la biotecnologia aplicada als processos agrícoles. Un exemple seria la selecció i domesticació de plantes a través de la micropropagació. Un altre exemple és el disseny d'un organisme transgènic per créixer sota condicions mediambientals específiques o en presència (o absència) de certes substàncies químiques. És tasca d'aquesta biotecnologia fer més compatible l'explotació agrícola i el respecte pel medi ambient. Actualment, hi ha molt de debat al voltant de plantes transgèniques concretes relacionades amb aquest camp.

Bioinformàtica és un camp interdisciplinari que prova de resoldre problemes biològics mitjançant tècniques computacionals fent possible una ràpida organització i anàlisi de les dades biològiques. Aquest camp també pot rebre el nom de biologia computacional, i que pot ser definida com la conceptualització de la biologia en termes de molècules i l'aplicació de tècniques informàtiques per entendre i organitzar a gran escala la informació associada amb aquestes molècules.^[1] La bioinformàtica juga un paper clau en vàries àrees de l'anàlisi de genomes com la genòmica funcional, la genòmica estructural o la proteòmica.

El terme biotecnologia blava ha estat també emprat per descriure les aplicacions marines i aquàtiques de la biotecnologia, però el seu ús és relativament rar.

A la inversió i la despesa econòmica en tots aquests tipus d'aplicacions de la biotecnologia li ha estat aplicat el terme de bioeconomia.

[edita] Usos

Aquesta rosa començà com un grup de cèl·lules que creixien en un cultiu de teixit.

La biotecnologia té usos en quatre grans àrees industrials, incloent-hi la medicina, l'agricultura, l'ús no alimentari de cultius i altres productes (com ara plàstics biodegradables, olis vegetals o biocombustibles), i un ús ambiental.

Per exemple, una aplicació de la biotecnologia és l'ús dirigit d'organismes per manufacturar productes orgànics (com per exemple cervesa o productes lactis). Un altre exemple són els bacteris naturalment presents utilitzats per la indústria minera en la biolixivació. La biotecnologia també es fa servir per reciclar, tractar residus, netejar llocs contaminats per activitats industrials (bioremediació) o per produir armes biològiques.

[edita] Història

Edat de bronze - babilonis i egipcis milloren les races de cereals per selecció artificial. També es comença a crear cervesa, vi i pa.
4000 aC - els xinesos comencen a produir productes semblants al formatge i el iogurt
1683 - Anton van Leeuwenhoek descobreix els microorganismes
1796 - Edward Jenner crea la primera vacuna
1856 - Gregor Mendel descobreix les lleis de l'herència
1885 - Louis Pasteur cultiva bacteris amb la finalitat de fer-los servir per a vacunes. També refuta la teoria de la generació espontània i demostra la importància dels inòculs en els processos biotecnològics fermentatius.
1919 - Karl Ereky, un enginyer hongarès fa servir el terme biotecnologia
1953 - James D. Watson i Francis Crick descriuen l'estructura de l'ADN
1975 - Kohler i Milstein desenvolupen el mètode de producció d'anticossos monoclonals
1980 - ús d'una soca recombinant d'E coli per a la producció d'insulina
1992 - La Food Drug Administration (FDA), una institució pública nord-americana, aprova els aliments trasgènics produïts per Calgene. És la primera vegada que s'autoritzen aliments transgènics als Estats Units
2000 - Primer esborrany del genoma humà
2004 - La ONU i El Govern Xilè organitzen el Primer Fòrum Global de Biotecnologia, a la Ciutat de Concepció, Xile. (2 al 5 de març).