Planta transgènica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grangers de Kenya examinat un blat de moro bt transgènic

Les plantes transgèniques o plantes modificades genèticament són aquells organismes modificats genèticament vegetals que tenen un únic o diversos gens, transferits des d'una espècie no compatible sexualment. Encara que l'ADN d'una planta pot incorporar gens d'una altra espècie mitjançant processos naturals, el terme "planta transgència " es refereix a plantes creades en un laboratori fent servir la tecnologia de l'ADN recombinant.

Cap a l'any 2006 hi havia al món uns 100 milions d'hectàrees de conreus transgènics i es cultivaven en 22 estats. Els Estats Units han adoptatr aquesta tecnologia extensivament en canvi a Europa està molt limitada per les disposicions de la Unió Europea.[1][2]

Existeixen varietats que contenen gens de dues o més espècies diferents que han estat creades per milloradors mitjançant procediments clàssics d'hibridació entre diferents espècies de plantes sexualment compatibles o fins i tot forçant al laboratori la fusió de cèl·lules d'espècies diferents. Aquestes plantes no s'anomenen transgèniques ni són subjectes a cap mena de legislació perquè no s'hi ha emprat l'enginyeria genètica. En són exemples moltes varietats resistents a determinades malalties freqüents en conreus.

En el cas de l'obtenció vegetal pel sistema clàssic es fan servir un nombre de tècniques in vitro com són la fusió del protoplast, rescat d'embrions o la mutagènesi per a generar diversitat i produir plantes que de manera espontània no existirien a la naturalesa.


Taula de continguts

[modifica] Flux natural entre espècies

El flux de gens espontani entre espècies bacterianes, també anomenat transferència de gens horitzontal, ocorre mitjançant un procés natural Això implica una translocació natural a nous lllocs dins el genoma gràcies a elements genètics mòbils anomenats transposons i retrotransposons això al llarg de molt de temps pot portar a que es formin noves espècies.,.[3][4] S’ha de tenir en compte que cada cèl·lula vegetal conté de 20.00 a 60.000 gens i en el millor dels casos només es coneix la funció de la meitat d’aquests L'ADN mòbil genèticament constituteix la fracció més important de l'ADN de moltes plantes.


[modifica] Creació deliberada de plantes transgèniques

El triticale un híbrid entre el blat i el sègol obtingut l'any 1876 va ser el primer ceral transgèncic que es va obtenir (mitjançant selecció pel mètode clàssic).

Al segle XX es va aconseguir repetidament la introducció de germoplasma d’una espècie dins d’una altra, també es van aconseguir, durant dècades, translocacions com la d’inserció de grans blocs de gens del sègol dins del cromosoma del blat.[5]

Cap la dècada de 1930 es va introduir l’ús de la substància (present de forma natural a les plantes del gènere Colchicum) colquicina, i així es van hibridar amb el blat herbes perennes amb la intenció de transferir resistència a mallaties i que a més el blat passés a ser una planta perenne, també es va començar a cultivar en l’agricultura plantes híbrides a gran escala . El 1985 l’empresa Plant Genetic Systems (Gant, Bèlgica), fundada per Marc Van Montagu i Jeff Schell, va ser la primera companyia en desenvolupar plantes genèticament modificades (primer de tabac) les quals mostraven tolerància als insectes ja que expressaven gens que codificaven proteïnes insecticides del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt).[6]


Pruneres modificades genèticament per a resistir al virus de la sharka del gènere Prunus (plum pox virus)

[modifica] Tècniques

Les plantes transgèniques estan generades en laboratori afegint-hi un o més gens al genoma de la planta amb la tècnica anomenada de transformació genètica. Normalment s’aconsegueix la transformació bombardejant amb partícules d’or o a través del procés de transferència de gens horitzontal fent servir el bacteri que de forma natural es troba als sòls, Agrobacterium tumefaciens, portant un vector plàsmid com a vector o portant gens externs seleccionats.

Per identificar la funció dels gens cal modificar-lo i comparar-lo amb una població de plantes sense modificar.

Per limitar l’encreuament a través del pol·len de plantes cultivades amb les transgèniques s’ha adoptat, entre d’altres la tecnologia Terminator que fa que la transformació genètica afecti només al cloroplast de la planta transgènica i així només la llavor d’aquesta portarà el transgen.

[modifica] Utilitats

Els dos principals motius per a crear plantes transgèniques són la resistència a determinats herbicides i la resistència a certes malalties i plagues a més se n'han dissenyat, entre altres, per a tenir resistència a la salinitat, a la secada, a l'escassedat de nitrogen i per incrementar el rendiment nutricional (arròs daurat, mes ric en proteïna, per exemple) . També s'han fert servir plantes transgèniques adaptades a capturar productes indesitjables en la bioremediació.[7]

[modifica] Controvèrsia

La primera planta transgènica viable va ser una varietat de tomàquet ( FlavrSavr) de “llarga vida” (manté molt de temps les caractrísitiques de la maduresa) que només creixia dins del laboratori però amb l'arribada d’aquest tomàquet transgènic la soia i la dacsa transgèniques van passar a cultivar-se a l’aire lliure a gran escala als Estats Units.

L'origen i el desenvolupament d’aquestes tècniques en laboratoris fan que gran part dels consumidors desconfiin de les plantes obtingudes ja que d’una banda estan sotmeses i protegides per patents i de l’altra són de difícil comprensió per la població en general.

Els factors comercials han fet que només en els conreus principals s’hagin desenvolupat plantes trangèniques. A més les resistències a herbicides van lligades a una marca comercial que és la que impulsa l’obtenció d’aquestes plantes transgèniques.

Des del punt de vista de l'ecologia es presenten tres preguntes principals:

  • És capaç la planta transgènica de créixer fora de la seva zona on es cultiva?
  • Pot la planta transgènica passar els seus gens a espècies silvestres locals i la descendència resultant ser fèrtil?
  • La introducció de trangens confereix un avantatge selectiu a la planta o els seus híbrids en el mediambient?

Les vies que es consideren possibles per a que escapi una planta transgènica són:

  • Hibridització amb conreus no transgènics de la mateixa espècie i varietat.
  • Hibridització amb plantes silvestres de la mateixa espècie.
  • Hibridització amb plantes silvestres relacionadesestretament, normalment del mateix gènere.

Tanmateix hi ha un nombre de factors que s’han de presentar per a fer-se híbrids.

  • Les plantes transgèniques han d’estar prou aprop de les silvestres per a que el pol·len hi arribi.
  • Les plantes silvestres i transgèniques han de florir al mateix temps.
  • Les plantes silvestres i transgèniques han de ser genèticament compatibles.
  • Per a persistir els híbrids han de ser viables, fèrtils i portar els transgens

Els estudis suggereixen que un escapament possible per als transgènics podria ser la hibridació amb espècies relacionades silvestres.

[modifica] Referències

  1. ↑ Lemaux, Peggy. «Genetically Engineered Plants and Foods: A Scientist's Analysis of the Issues (Part I)». Annual Review of Plant Biology, vol. 59, February 19, 2008, p. 771–812 [Consulta: 9 maig 2009].
  2. ↑ «EU GMO ban was illegal, WTO rules». Euractiv.com, Friday 12 May 2006. [Consulta: 5 January 2010].
  3. ↑ Birth of a chimeric primate gene by capture of the transposase gene from a mobile element — PNAS:1. Richard Cordaux*,2. Swalpa Udit†,3. Mark A. Batzer*, and 4. Cédric Feschotte†,‡(+Author Affiliations)1.*Department of Biological Sciences, Biological Computation and Visualization Center, Center for BioModular Multi-Scale Systems, Louisiana State University, 202 Life Sciences Building, Baton Rouge, LA 70803; and 2.†Department of Biology, University of Texas, Arlington, TX 76019 1. Edited by Susan R. Wessler, University of Georgia, Athens, GA, and approved March 27, 2006 (received for review February 10, 2006)
  4. ↑ November 2003 Vol 4 No 11 Nature Reviews Genetics 4, 865-875 (2003); doi:10.1038/nrg1204 THE ORIGIN OF NEW GENES: GLIMPSES FROM THE YOUNG AND OLD (By Manyuan Long, Esther Betrán, Kevin Thornton & Wen Wang
  5. ↑ Plant genetic resources: What can they contribute toward increased crop productivity? — PNAS: 1. David Hoisington*, 2. Mireille Khairallah, 3. Timothy Reeves, 4. Jean-Marcel Ribaut, 5. Bent Skovmand, 6. Suketoshi Taba, and 7. Marilyn Warburton
  6. ↑ Vaeck, M., A. Reynaerts, H. Hofte, S. Jansens, M. De Beuckeleer, C. Dean, M. Zabeau, M. Van Montagu & J. Leemans. 1987, Transgenic plants protected from insect attack, Nature 328: 33-37.
  7. ↑ Meagher, RB. «Phytoremediation of toxic elemental and organic pollutants». Current Opinion In Plant Biology, vol. 3, 2, 2000, p. 153–162. DOI: 10.1016/S1369-5266(99)00054-0. PMID: 10712958.
Notes

[modifica] Vegeu també


[modifica] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Planta_transgènica&oldid=11701753»