Herbicida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zona tractada amb herbicides
Unes males herbes a dreta i esquerra recent ruixades amb herbicida glifosat, no s'aprecien efectes.
Efecte de l'herbicida a la mateixa parcel·la 14 dies després

Els herbicides són productes agroquímics que eviten el desenvolupament de les plantes adventícies que són considerades com mala herba.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Ja en l'antiguitat es coneixia les propietats herbicides i esterilitzants de la sal comuna. En temps de l'imperi romà era una pràctica simbòlica i alhora efectiva la d'abocar sal sobre els camps de les ciutats conquerides com es va fer per exemple a Cartago. En aquests casos però la pluja acabaria eliminant la sal en poc temps i la terra recuperaria la fertilitat.

Fins 1940 aproximadament el control de les herbes adventícies es feia amb mitjans mecànics , traient les herbes a mà, amb aixades o a través de llaurades. A partir d'aquell any es van utilitzar els primers herbicides de naturalesa senzilla com el clorat sòdic i l'àcid sulfúric cap d'ells es fa servir actualment com herbicides. La segona generació d'herbicides van ser els hormonals (2,4 D i 2,4 T utilitzats posteriorment com defoliants "agent taronja" a la guerra del Vietnam [1][2] i posteriorment els inhibidors de la fotosíntesi.

Actualment la despesa mundial en herbicides representa aproximadament el 50% del total en agroquímics.

Algunes males herbes desenvolupen, a través d'un ús repetit d'una matèria activa herbicida, una resistència permanent a l'herbicida aplicat.

En agricultura ecològica no s'utilitza cap herbicida ja que tots ells són productes de síntesi química, però s'estan investigant herbicides provinents de la natura.

Classificació dels herbicides[modifica | modifica el codi]

Segons l'abast d'actuació[modifica | modifica el codi]

  • Herbicides totals: Aquells que actuen sobre tot tipus de plantes i s'han d'aplicar de manera que no toqui el conreu al qual també afectarien. En algun organisme modificat genèticament s'ha introduït un gen a la planta conreada que la fa resistent a un determinat herbicida (molt sovint el glifosat) i això permet que s'apliqui aquest producte no selectiu sense afectar-la.
  • Herbicides selectius: Són els que actuen sobre certs grups de plantes i no sobre altres. Basats sobre la interrupció de certes rutes metabòliques específiques dels vegetals per la qual cosa en principi no haurien d'afectar als animals. Hi ha herbicides que només afecten les monocotiledònies i altres que només afecten a les dicotiledònies. Altres són encara més selectius i permeten eliminar una planta de la mateixa família botànica que la conreada.

Per la seva manera d'actuació[modifica | modifica el codi]

  • Herbicides amb efecte residual: S'apliquen sobre el terra llaurat i sense herbes, són productes poc mòbils més efectius sobre les llavors que sobre els bulbs o rizomes.
  • Herbicides que actuen per contacte: Només afecten la part que toquen, normalment les fulles, per la qual cosa cal aplicar-los mullant bé la planta sinó hi ha risc que no l'elimini.
  • Herbicides sistèmics: Un cop aplicats sobre la planta es transporten pel floema i xilema fins que actuen sobre els òrgans de creixement i arriben a les arrels. Són els més efectius en el cas de les males herbes vivaces i perennes.

Segons el moment de l'aplicació[modifica | modifica el codi]

  • Herbicides aplicats prèviament a la sembra o abans de la plantació
  • Herbicides de preemergència: Es fa l'aplicació del producte després de la sembra però abans que surtin les plàntules del conreu. S'ha de tenir en compte que no actuen en cas de secada.
  • Herbicides de postemergència: Es fan servir amb el conreu ja implantat i han de ser selectius o aplicats sense tocar el conreu.

Segons la manera d'actuar[modifica | modifica el codi]

  • Disruptors de la membrana cel·lular: Són tots herbicides de contacte d'efecte molt ràpid, produeixen la necrosi de les fulles.
  • Inhibidors de la fotosíntesi: Poden ser d'acció per contacte o sistèmics en aquest segon cas són d'acció més lenta. Des del principi detenen el seu creixement, després les plantes es tornen cloròtiques i finalment moren
  • Inhibidors de la biosíntesi d'aminoàcids: Són de tipus sistèmic i d'acció lenta, tenen activitat per via foliar i pel terra, amb els símptomes iguals que el tipus anterior
  • Inhibidors de la biosíntesi de lípids: Amb els mateixos símptomes que els inhibidors de fotosíntesi i aminoàcids.
  • Reguladors del creixement: D'acció lenta i per via foliar produeixen una desorganització del creixement que acaba necrosant les plantes.
  • Inhibidors de mitosi i de l'estructuració de la paret cel·lular. Només són actius en el terra i produeixen l'atròfia del sistema radical.
  • Inhibidors de la biosíntesi de carotenoids: Aplicats al sòl provoquen el blanquejament de le plantes
  • Inhibidors de la incorporació d'amoníac: D'acció molt ràpida ja que l'amoníac te efectes fitotóxics. Les plantes mostren clorosi i necrosi.
  • Inhibició de la biosíntesi d'àcid fòlic, precursor del ADN.

Segons la composició química[modifica | modifica el codi]

  • Dinitroanilines
  • Tiocarbamats
  • Cloroacetamides
  • Urees substituides
  • Fenoxiàcids/ Benzoics/ Picolínics
  • Sulfonilurees
  • Imidazolinones
  • Fosfono-aminoàcids
  • Triazines
  • Dipiridils

Herbicides naturals[modifica | modifica el codi]

Un herbicida natural o herbicida orgànic és aquell que pot ser usat en l'agricultura ecològica. Actualment aquest tipus d'herbicides no estan gaire desenvolupats però n'existeixen sota diverses marques comercials. Entre els herbicides orgànics hi ha:

  • El gluten de blat de moro (Corn gluten meal (CGM)) usat pel control de la germinació d'algunes herbes poàcies.[3]
  • El vinagre[4] més efectiu quan més concentrat sigui necessita ser aplicat ruixant i diverses vegades .
  • El vapor d'aigua s'havia aplicat comercialment però actualment es considera d'ús antieconòmic i inadequat.[5][6][7]
  • La flama és considerada més efectiva que el vapor però amb les mateixes dificultats.[8]
  • D-limonè (oli de cítrics) treu el greix de la cutícula de les males herbes deshidratant-les i matant-les
  • La sal aplicada a la zona radicular mata la majoria de les plantes.
  • La monocerina produïda per certs fongs pot matar certes plantes poàcies.

Factors que afecten l'absorció[modifica | modifica el codi]

A les fulles l'herbicida per arribar al citoplasma ha de superar una triple barrera: La cutícula, la paret cel·lular i la membrana cel·lular, els diversos mecanismes químics dels productes acaben trencant les barreres i penetrant a l'organisme vegetal. En general la mala herba quan està en període de creixement actiu és més sensible a l'herbicida. Les condicions ambientals de temperatura, lluminositat, humitat suficient i vent el més encalmat possible faciliten l'absorció. El producte herbicida no convé que sigui gaire volàtil perquè aleshores es produeix una dispersió que disminueix l'eficàcia i pot afectar zones properes.

Efecte ecològic[modifica | modifica el codi]

La contaminació causada pels herbicides, entre altres productes agroquímics, és un dels problemes medioambientals més greus en l'actualitat. Com que hi ha molt poc control en la venda i l'ús, en moltes ocasions els herbicides s'apliquen d'una manera massa indiscriminada o irresponsable.

Les grans extensions on s'apliquen herbicides junt amb el desconeixement de la naturalesa dels productes intermedis de degradació fan necessari extremar les precaucions.

Degradació[modifica | modifica el codi]

En el sòl el pH del terreny influeix en la degradació dels herbicides, els quals per la seva banda poden ser de reacció àcida o bàsica. Els herbicides de reacció molt similar a la del sòl són fortament retinguts per aquest i actuen menys sobre les males herbes. També actuen com activadors de la degradació els factors climàtics.

  • La degradació microbiana està facilitada per una humitat de mitjana a elevada, la presència d'oxigen en els porus del sòl i una temperatura entre 27 i 32 °C, el pH comprés entre 6’5 i 8 i un alt contingut de matèria orgànica.
  • La descomposició química depèn de la naturalesa de l'herbicida
  • A la descomposició per la llum o Fotodescomposició són sensibles els herbicides derivats de les triazines, urees i dinitroanilines.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbicida
  1. «Spraying of Agent orange by US Army in Vietnam and its consequences». Arxivat de l'original el 11 de gener de 2008.(anglès)
  2. «Epandage de l’Agent Orange par l’US Army au Viêt Nam et ses conséquences.». Arxivat de l'original el 6 de juliol de 2006.(francès)
  3. American Journal of Alternative Agriculture (2000), 15: 189-191
  4. Spray Weeds With Vinegar?
  5. Weed Management in Landscapes
  6. Organic Weed Management in Vineyards
  7. Kolberg, Robert L., and Lori J. Wiles. 2002. Effect of steam application on cropland weeds. Weed Technology. Vol. 16, No. 1. p. 43–49
  8. Flame weeding for vegetable crops

Vegeu també[modifica | modifica el codi]