Herba adventícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'espina-xoca (Xanthium spinosum), una mala herba.

Mala herba, adventícia o infestant són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no hi és volguda. El terme "mala" herba té connotacions despectives i subjectives, per això sovint és preferible utilitzar els sinònims "adventícia" o "infestant".

La componen plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l'home dissemina involuntàriament (antropocòria), i que entren en competència amb les plantes útils conreades. És el cas de la rosella, la calcida, etc. Per la mateixa distribució humana no és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa; algunes han acabat essent de distribució subcosmopolita.[1] Algunes plantes com la civada eren originalment males herbes dins del conreu del blat fins que van acabar essent domesticades. Mentre la vegetació ruderal és la que es troba als voltants dels nuclis urbans, l'arvense es fa entremig dels camps de conreu. Totes dues formacions són constituïdes per plantes que aprofiten les condicions ecològiques que genera l'activitat agrícola i ramadera. En aquest ambient, abunden les plantes herbàcies de caràcter anual.[2]

El maragall (gènere Lolium) i el melilot (gènere Melilotus) són infestants però també es conreen com farratgeres. Espècies cultivades com el gira-sol i la patatera es poden comportar com males herbes en el cas que neixin o rebrotin a l'any següent de ser conreades ja dins d'una nova sembra o plantació. El cas general és però que les males herbes siguin d'espècies silvestres i produeixin danys econòmics importants.

Normalment el sòl agrícola constitueix l'anomenat banc de llavors del sòl on hi ha un alt nombre de sements i parts vegetatives moltes d'elles en estat de dormició i altres preparades a germinar tan bon punt trobin les condicions adients. Les successives llaurades, que de vegades deixen el sol esmicolat, preparen també el sòl per les adventícies.

La malherbologia és la ciència dedicada a l'estudi d'aquest tipus de plantes.

Principals caràcterístiques vitals[modifica | modifica el codi]

  • Rusticitat: Generalment suporten millor la secada que les plantes conreades, són més resistents a plagues i malalties i són més vigoroses, creixen més depressa.
  • Cicle vital generalment breu, però també hi ha males herbes vivaces o perennes.
  • Producció d'altes quantitats de llavors.
  • Alta capacitat germinativa a vegades combinada amb presència de llavors latents.
  • Facilitat de dispersió de les sements, de vegades amb plomalls pel vent, enganxats a la pell d'animals, en el calçat, les eines etc.
  • Multiplicació vegetativa: Per exemple l'arrel del card anomenat Calcida (gènere "Cirsium")que encara que es talli, el tros d'arrel que queda a sota forma un altre cop la planta i no es pot eliminar de forma mecànica.

Danys que produeixen[modifica | modifica el codi]

  • En la recol·lecció: Les corretjoles del gènere "Convolvulus" s'enreden en la maquinària, les males herbes, encara verdes, poden humitejar la collita i fer-la fermentar. Les restes d'adventícies en la collita deprecien el producte.
  • Ocupen terreny i no deixen créixer el conreu, en alguns casos per al·lelopatia i poden arribar a sufocar-lo
  • Competència per l'aigua, els nutrients i la llum
  • Plantes nocives poden ser verinoses o que donen mal gust a productes com la farina o arribar a intoxicar els ramats

Paper en la vegetació[modifica | modifica el codi]

Les herbes adventícies en els terrenys que es cultiven atrauen i sostenen una gran varietat d'organismes, incloent aquells que regulen la densitat de les males herbes i la composició de la flora d'adventícies. El darrer grup inclou herbívors, granívors i microorganismes. la depredació que aquests fan sobre les llavors redueixen significativament l'entrada de llavors en el banc de llavors i pre tant fan reduir l'ús d'herbicides.[3]

Control[modifica | modifica el codi]

Article principal: Malherbologia

El control de males herbes es pot fer tradicionalment mitjançant tècniques de tipus mecànic bé sigui manuals o amb maquinària, fent servir rotacions de conreu, llaurar uns dies abans de la sembra per tal que surtin primer les males herbes i tornar a llaurar per eliminar-les. Practicar la cobertura del terreny amb matèrial inert (mulching) o en determinats casos amb l'ús de l'aigua o el foc.

Els herbicides és una tècnica més moderna que requereix una cura en l'aplicació molt especial.

L'agricultura ecològica no usa herbicides de síntesi i procura emprar les altres tècniques esmentades.

Principals males herbes dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «arvense». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. [enllaç sense format] http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=3&m=26&s=152&o=9
  3. Paula Westerman European weed reseaarch society AbstractsUniversität Rostock 2007

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • LA FLORA I LA VEGETACIÓ ARVENSES DE CATALUNYA AL LLARG DEL SEGLE XX, Memòria llegida per l'acadèmic electe Dr. Ramon Maria Masalles i Saumell, Memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Num 1019 Any 2008
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba adventícia Modifica l'enllaç a Wikidata