Cúscuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cúscuta
Cuscuta europaea sobre Sambucus ebulus
Cuscuta europaea sobre Sambucus ebulus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Convolvulaceae
Gènere: Cuscuta
L.
Espècies

Unes 100-170 espècies, incloent:
Cuscuta americana
Cuscuta applanata
Cuscuta approximata
Cuscuta attenuata
Cuscuta australis
Cuscuta boldinghii
Cuscuta brachycalyx
Cuscuta californica
Cuscuta campestris
Cuscuta cassytoides
Cuscuta ceanothi
Cuscuta cephalanthi
Cuscuta chinensis
Cuscuta compacta
Cuscuta coryli
Cuscuta corylii
Cuscuta cuspidata
Cuscuta decipiens
Cuscuta dentatasquamata
Cuscuta denticulata
Cuscuta epilinum
Cuscuta epithymum
Cuscuta erosa
Cuscuta europaea
Cuscuta exaltata
Cuscuta fasciculata
Cuscuta gigantea
Cuscuta globulosa
Cuscuta glomerata
Cuscuta gronovii
Cuscuta harperi
Cuscuta howelliana
Cuscuta indecora
Cuscuta indesora
Cuscuta japonica
Cuscuta jepsoni
Cuscuta leptantha
Cuscuta lupuliformis
Cuscuta macrolepis
Cuscuta megalocarpa
Cuscuta monogyna
Cuscuta mitriformis
Cuscuta obtusiflora
Cuscuta odontolepis
Cuscuta pentagona
Cuscuta plattensis
Cuscuta polygonorum
Cuscuta potosina
Cuscuta potosona
Cuscuta reflexa
Cuscuta rostrata
Cuscuta runyonii
Cuscuta salina
Cuscuta sandwichiana
Cuscuta squamata
Cuscuta suaveolens
Cuscuta suksdorfii
Cuscuta tuberculata
Cuscuta umbellata
Cuscuta vivipara
Cuscuta warneri

La cúscuta (Cuscuta) és un gènere de plantes algunes de les quals es consideren com a mala herba paràsita.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Dintre de la família de les Convolvulàcies el gènere "Cuscuta" inclou unes 160 espècies en tot el món (uns quatre presents als Països Catalans). L'espècie "Cuscuta epithymum" parasita la farigola i altres plantes silvestres i rep el nom de "cabellets". L'espècie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals.

Es tracta de vegetals anuals parasítics filiformes i volubles, tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glomèruls florals esfèrics, flors pentàmeres groguenques de 3x2 mm i floreix de juliol a setembre. Fruit en càpsula.

Danys[modifica | modifica el codi]

Cúscutes parasitant un gran grup d'argelagues que són plantes lleguminoses com l'alfals

És potser la mala herba que produeix els danys més greus. S'estén per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.

Control[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el millor remei és sembrar llavor d'alfals prèviament descuscutada. La germinació de les llavors de la cúscuta requereix la presència de llum, pel que l'herba abundosa o que les llavors siguin enterrades en disminueix la germinació. Hi ha diversos herbicides capaços de controlar la seva presència en camps d'alfals com el glifosat i la propizamida.[1]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Introduïda, durant el segle XX, a partir d'un nucli originari de la península Ibèrica des del sud d'Anglaterra al centre i sud d'Europa i també Amèrica del Nord.

Als Països Catalans d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins als 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precaució està en expansió des de 1970 aproximadament.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúscuta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Guia per al control de les males herbes 2006. Andreu Taberner Palou. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció social. ISBN 978-8439-37-3.