Farigola
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Thymus vulgaris (L.) |
||||||||||||||||
La farigola, timó, timonet o tomell (Thymus vulgaris) és un subarbust de la família de les labiades (lamiaceae) que es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i fins i tot, subalpí.[1] Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada. La rel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat, revolutes (semblen més estretes perquè l'ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu està constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El gineceu està format per 2 carpels soldats i té l'ovari súper. Els fruits són núcules. La recol·lecció s'efectua durant la floració, del març al juny.
S'utilitzen les summitats florides dessecades.
[edita] Ecologia
La farigola és originària de la zona mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d'Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l'Europa Central i Meridional, Àfrica Oriental, Índia, Turquia, Israel, Marroc i a l'Amèrica del Nord. Els principals països productors d'aquesta droga són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria.[2]
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició química
- Olis essencials. Timol (20-55%), p-cimeno (14-45%), carvacol (1-10%), gamma-terpinè (5-10%), borneol (8%) i linalol (8%).
- Flavonoides. Luteolina, apigenina, naringenina, eriodictol, cirsilineol, salvigenina, cirsimaritina, timonina i timusina.
- Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic. Àcids cefeic i rosmarínic (0.15-1.35%)
- Triterpens. Àcid ursòlic (1.9%) i oleanòlic (0.6%).
- Saponines.
- Tanins.[3]
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
En usos tradicionals:
També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de:
[edita] Accions farmacològiques
[edita] Reaccions adverses
La farigola no sol produir reaccions adverses.[3]
- Al·lèrgiques/dermatològiques. La farigola poseeix un potencial de sensibilització dèbil, per el que pot produir reaccions d'hipersensibilitat o dermatitis per contacte en ocasions puntuals.
A més d'aquestes reaccions adverses, s'han recollit en la base de dades FEDRA (Farmacovigilància Espanyola, Dades de Reaccions Adverses) del Sistema Espanyol de Farmacovigilància altres possibles reaccions encara que no s'ha demostrat una relació causa-efecte amb la farigola:
- Digestives. Anorèxia.
- Cardiovasculars. Arritmia cardíaca, taquicàrdia.
- Neurològiques/psicològiques. Vertígen.
- Genitourinàries. Oligúria, retenció urinària.
- Al·lèrgiques/dermatològiques. Eritema, erupció maculopapular.
[edita] Toxicitat
En dosis normals el seu ús no té cap toxicitat. S' ha de vigilar quan es fa ús de l'oli essencial que no haurà d'emprar-se mai en cas d'embaràs, úlcera o problemes cardíacs. Un ús elevat d'aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertiroïdisme o intoxicació, per irritació de l'aparell digestiu.
[edita] Embaràs
No s'ha realitzat cap assaig clínic en éssers humans, per el que l'ús de la farigola a dosis superiors a les utilitzades en alimentació només s'accepta en cas d'ausència d'alternatives terapèutiques més segures.[3]
[edita] Lactància
S'ignora si els components de la farigola, al administrar-la a dosis superiors a les utilitzades en alimentació, són excretades en quantitats significatives amb la llet materna, i si això pogués afectar al nen. Es recomana suspendre la lactància materna o evitar l'administració d'aquesta substància.[3]
[edita] Alimentació
La farigola s'utilitza a la cuina com a espècia. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega, italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt emprada en la cuina àrab i caribenya. La farigola s'utilitza sovint per a condimentar la carn, l'estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.
[edita] Preparacions
- Infusió: concentrada al 1-3% (10-30g per litre) per prendre via oral, o concentrada al 5-15% per a posar al bany com a efectes sedants.
- Oli essencial: 0.2-2g per presa, 2-3g al dia com a màxim. No és convenient fer esbandides massa concentrades o durant massa temps. L'oli essencial també serveix per diluir-lo en oli d'ametlles dolces i per preparar liniments que s'apliquen per via externa.
- Extracte fluid: 30-40 gotes, varies vegades al dia, dissolt en tisana.
- Xarop: es prepara amb 30g d'extracte fluid, 15cc d'alcohol de vi i 150cc de xarop simple. Es pren en dosis d'una o dues cullerades de cafè, varies vegades al dia.[4]
[edita] Història
Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per embalsamar els morts. A l'antiga Grècia l'utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor, és per això que també la cremaven davant l'altar dels seus déus. Es pensava que l'extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l'utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l'Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s'utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.[4]
[edita] Conservació
En contenidors que tanquin hermèticament i mai en recipients de plàstics (pels olis essencials), sense llum directa i protegida de la humitat.[2]
[edita] Observacions
Segons la tradició, Divendres Sant s'ha de recollir farigola. Aquesta relació ve donada per la fase lunar. En primer lloc, perquè Divendres Sant sempre hi ha lluna plena. Les festes de Setmana Santa i Pasqua es celebren sota la llum de la primera lluna plena de la primavera, la qual té lloc després del 21 de març. Aquest és el millor moment per a recollir les plantes i les herbes, ja que quan hi ha lluna plena les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba. En segon lloc, la farigola està durant aquests dies en el seu període màxim de floració, tant el Divendres Sant com durant tota la Setmana Santa, i fins al juny.
[edita] Galeria d'imatges
 Aspecte general |
 Detall flors |
 Farigola dessecada |
 Thymus vulgaris |
 Farigola al jardí |
 Farigola |
 Aspecte general |
 Detall flors |
[edita] Enllaços externs
- Herbari virtual de la Mediterrània occidental: farigola
- Acció antibacteriana dels olis essencials de la farigola
- Activitat antimicrobiana de 4 olis essencials en combinació amb altres antibiòtics convencionals
- Base de dades GRIN 36631
[edita] Bibliografia
- Chessi, Edmund. Hierbas que curan. Primera Edició.
- Font Quer, P. Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado. Decena Edició.
- http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm
- http://www.botanical.com/botanical/mgmh/t/thygar16.html
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales, Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Cañigueral, Salvador. Plantas Medicinales y Drogas Vegetales para infusión y tisana. Ed. 1998 OEMF Internacional srl. ISBN 8870762165
- Dr. Berdonces i Serra. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ediciones Tikal. ISBN 843058496X
[edita] Notes i referències
- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cañigueral, Salvador. Plantas Medicinales y Drogas Vegetales para infusión y tisana. Ed 1998 OEMF Internacional srl. ISBN 8870762165
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales, Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- ↑ 4,0 4,1 Dr. Berdonces i Serra. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ediciones Tikal ISBN 843058496X
