Halitosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Halitosi
Classificació i recursos externs
CIM-10 R19.6; r 10
CIM-9 784.9
DiseasesDB 5603

L' halitosi és un símptoma o signe caracteritzat per mal alè o olor desagradable l'alè. En la seva versió crònica és provocada per alguns bacteris que afecta el 25% de la població.[1][2]

Té una gran prevalença en la població general, ja que s'estima que més del 50% de les persones la pateixen en algun moment (no crònica). Gairebé tot el món presenta halitosi al despertar al matí, després de diverses hores de son nocturn, quan les estructures de la boca han estat en repòs i la producció de saliva ha estat molt escassa.

La majoria de la població mundial que pateix de Halitosi són persones que superen els 50 anys.

Etiologia de l'halitosi crònica

Les causes de l'halitosi poden ser múltiples, des d'escassa higiene bucal, fins a malalties tan greus com el càncer de pulmó, passant per la gastritis crònica, encara que la gran majoria tenen l'origen en la pròpia boca .[3]

La mala olor de la boca es produeix per descomposició bacteriana, de restes d'aliments entre les dents, de la saliva, de cèl·lules de la mucosa oral o de la sang, que produeix substàncies volàtils com àcids grassos simples com l'àcid butíric, l'àcid propiònic, l'àcid valèric i components de sulfurats derivats d'alguna proteïna com la putrescina i cadaverina. A causa d'aquesta producció de substàncies, més del 85-90% de les halitosi tenen el seu origen en la cavitat oral i quan no hi ha patologia, sol ser per higiene bucal escassa.

Tractament de l'halitosi

En clínica s'observa freqüentment que una de les causes més comunes d'halitosi és la gastritis crònica. El tractament corresponent alleuja o cura aquest símptoma.

El tractament de l'halitosi no resultant d'altres patologies anteriorment esmentades té diferents fases consecutives com:

  • Anar a un odontòleg que explori la cavitat oral, totes les peces dentàries i les genives. És possible que aconselli una tartrectomia per eliminar el tosca i la placa bacteriana i tracti les peces dentals amb càries o extraient peces en molt mal estat.[1]
  • Ús de seda dental: per eliminar les restes de menjar incrustats entre els dent s. Ha de realitzar després dels àpats i abans del raspallat dental.
  • Raspallat dental, com a mínim tres vegades al dia o després de cada àpat principal i sobretot mai oblidar abans d'anar a dormir a la nit. El raspallat de les dents s'ha de fer en totes les seves cares i també ha d'incloure el dors de la llengua. Es recomana un raspall dental suau si sagnen les genives i una pasta de dents que tingui un alt contingut en fluor.
  • Col·lutori bucal (especialment els que contenen agents antisèptics) després del raspallat o entre raspallats. La seva eficàcia és transitòria i no haurien de substituir el raspallat dental sinó complementar-lo.
  • Mastegar xiclet sense sucre: és un altre remei contra la halitosi entre els àpats o entre raspallats de dents, ja que s'augmenta la producció de saliva. Tampoc ha de substituir el raspallat dental. Els xiclets amb xilitol, a més, tenen un efecte bacteriostàtic a causa de la neutralització dels àcids i eviten la formació de placa dental.
  • Ingesta abundant d'aigua: es recomana beure entre un i dos litres d'aigua al dia per afavorir la producció de saliva.
  • Evitar el tabac, alcohol, cafè i aliments d'intens sabor o olor com el all, que potencien l'halitosi.

· Si tots els passos anteriors no són capaços per si mateixos de solucionar la halitosi s'ha d'acudir a un odontòleg especialista que el portarà a terme un tractament específic contra l'halitosi.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Diagnòstic i tractament de la Halitosi o mala olor bucal, Clínica Castellana 100, Madrid, Espanya
  2. Bosy A, Oral malodor: Philosophical and practical aspects. J Can Dent Assoc . 1997 Mar; 63 (3) :196-201 PMID 9086681.
  3. Rosenberg M. The science of bad breath. Sci Am . 2002 abril; 286 (4) :72-9. PMID 11905111.