Alfals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alfals
Flors d'alfals
Flors d'alfals

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Trifolieae
Gènere: Medicago
Espècie: M. sativa
Nom binomial
Medicago sativa
L.
Subespècies

M. sativa subsp. ambigua
M. sativa subsp. microcarpa
M. sativa subsp. sativa
M. sativa subsp. varia

L'alfals o userda (Medicago sativa) és una planta de la família de les papilionàcies. És una planta herbàcia perenne amb fulles trifoliades, àpexs foliolars dentats, inflorescències blavoses i fruit en llegum enrotllats en hèlix (orbiculars) amb un cert nombre de llavors. El nom 'alfals' prové d'una paraula àrab que significa "el millor aliment".

Conreu[modifica | modifica el codi]

Llavors d'alfals per a sembrar.
Alfals florit.

És una planta farratgera pròpia de climes meridionals. La llavor té la forma d'una petita mongeta i fa uns 2 mm de longitud.Com més càlid sigui el clima i més aigua tingui a disposició major serà el rendiment Necessita terres de pH neutre o alcalines. La seva arrel pot atènyer els 4 metres de fondària i el conreu pot romandre fins a 12 anys, encara que en conreu intensiu s'alça després de 3 o 4 anys. Es pot conrear en secans amb bons rendiments a partir dels 600 litres de pluja anual però és en els regadius on arriba al màxim potencial productiu. És intensament adobada fins i tot amb nitrogen malgrat que queda inoculada normalment amb bacteris de Rhizobium. Les malalties més comunes són l'insecte conegut com a "cuca" i el pansiment bacterial.

N'hi ha moltes varietats però usualment es conreen els ecòtips "Aragó" i "Empordà" En climes prou càlids pot arribar a tenir uns set dalls efectuats des de finals de març a principi de novembre. La meitat del conreu d'alfals de Catalunya es concentra al Pallars Sobirà i la Noguera.[1]

Actualment és un farratge conreat a tot el món (Europa i Estats Units principalment), en climes d'estiu poc càlid com Anglaterra i altres països del nord el substitueix el conreu del trèvol.

Usos[modifica | modifica el codi]

Es habitual trobar mates als marges de les carreteres. A Torà (Segarra)

Darrerament per influència dels nous corrents en dietètica també es fan servir les llavors germinades en l'alimentació humana però el seu ús primordial és farratgera ja sia en estat verd o com a fenc, ensitjada o també deshidratada.

La deshidratació de l'alfals pot ser feta de forma natural (assecat al sol i després mòlta) o artificial en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la deshidratació es pot comercialitzar en bales o en grànuls.

La deshidratació d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.

Història[modifica | modifica el codi]

L'alfals és originari de l'antiga Pèrsia des d'on es va estendre el seu conreu cap a l'est i cap a l'oest, probablement seguint les vies d'exportació de cavalls "perses" (cavalls Niseus) i les necessitats o costums alimentàries d'aquells animals.[2][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universitat de Lleida, L'agricultura i la ramaderia a Lleida davant les noves perspectives: Estudi per la presa de decisions (1995), p.218
  2. Vern L. Marble. Fodders for the Near East: alfalfa. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1989, p. 6–. ISBN 9789251027998 [Consulta: 12 desembre 2010]. 
  3. United States. Dept. of Agriculture. Farmers' bulletin. G.P.O., 1916, p. 5– [Consulta: 12 desembre 2010]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]