Melilot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Melilot
Melilot groc
Melilot groc

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Trifolieae
Gènere: 'Melilotus'
Espècie: ''M. officinalis''
Nom binomial
Melilotus officinalis
(L.) Pall.

El melilot (Melilotus officinalis) és una mala herba però també hi ha varietats conreades com a farratgeres.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

M. officinalis a la Serra de Castelltallat, la majoria de les fulles estan menjades per insectes

Planta de la família abans coneguda com a lleguminoses i actualment Fabaceae. Pertany al gènere "Melilotus" el qual també té altres espècies com per exemple "Melilotus alba" planta molt similar però amb flors blanques. És una herba normalment bianual, de fins a 1,5 m. Fulles alternes trifoliades amb folíols obovats el·líptics de marge dentat. Flors en raïms de 30 a 70 flors cadascun, petites de 4 a 7 mm de longitud i de color groc. Fruit en llegum curt de 3 a 5 mm amb una o dues llavors. Floreix en un llarg període des de mitjan primavera fins a principi de la tardor

Danys[modifica | modifica el codi]

És una mala herba invasora. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quedi un tros propaguen la planta. En ser una mala herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu i el fa desaparèixer. En el cas dels cereals pot impedir la recol·lecció, ja que les seves tiges continuen verdes i resistents a ser tallades quan el ceral ja està sec i llest per a ser collit.

Control[modifica | modifica el codi]

En tractar-se d'una planta lleguminosa és sensible a molts herbicides. En ser una planta bianual el control efectiu pot necessitar actuar contra ella durant dues campanyes.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troba en el Centre i sud d'Europa, Àsia i Nord d'Àfrica. Introduïda en altres regions (Amèrica del Nord, Austràlia, Nord d'Europa, etc.).

Com necessita unes terres amb bona fondària i un clima relativament humid aquesta espècie manca en les contrades més àrides i també les més fredes dels Països Catalans.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

  • Cultivada per obtenir el glucòsid cumarina
  • Planta conreada com farratgera en llocs amb clima humit i subhumit. És adaptable a molts diferents tipus de sòls i fins i tot els lleugerament salins. Les seves arrels fixen nitrogen.
  • Com a planta medicinal se li atribueixen usos diürètics i per regular la circulació de la sang.