Melilot
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Melilot groc
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Melilotus officinalis (L.) Pall. |
||||||||||||||||||
El melilot (Melilotus officinalis) és una mala herba però també hi ha varietats conreades com a farratgeres.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Planta de la família abans coneguda com lleguminoses i actualment Fabaceae. Pertany al gènere "Melilotus" el qual també té altres espècies com per exemple "Melilotus alba" planta molt similar però amb flors blanques. És una herba normalment bianual, de fins 1,5 m. Fulles alternes trifoliades amb folíols obovats el·líptics de marge dentat. Flors en raïms de 30 a 70 flors cadascun, petites de 4 a 7 mm de longitud i de color groc. Fruit en llegum curt de 3 a 5 mm amb una o dues llavors. Floreix en un llarg període des de mitjan primavera fins a principi de la tardor
Danys [modifica]
És una mala herba invasora. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quedi un tros propaguen la planta. En ser una mala herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu i el fa desaparèixer. En el cas dels cereals pot impedir la recol·lecció ja que les seves tiges continuen verdes i resistents a ser tallades quan el ceral ja està sec i llest per a ser collit .
Control [modifica]
En tractar-se d'una planta lleguminosa és sensible a molts herbicides. En ser una planta bianual el control efectiu pot necessitar actuar contra ella durant dues campanyes.
Distribució [modifica]
Es troba en el Centre i sud d'Europa, Àsia i Nord d'Àfrica. Introduïda en altres regions (Amèrica del Nord, Austràlia, Nord d'Europa, etc.).
Com necessita unes terres amb bona fondària i un clima relativament humid aquesta espècie manca en les contrades més àrides i també les més fredes dels Països Catalans.
Altres usos [modifica]
- Cultivada per obtenir el glucòsid cumarina
- Planta conreada com farratgera en llocs amb clima humit i subhumit. És adaptable a molts diferents tipus de sòls i fins i tot els lleugerament salins. Les seves arrels fixen nitrogen.
- Com a planta medicinal se li atribueixen usos diürètics i per regular la circulació de la sang.
