Organisme modificat genèticament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un organisme genèticament modificat (OGM, GMO en anglès) o organisme transgènic és aquell que de manera artificial, mitjançant l'enginyeria genètica ha sofert una transferència o modificació de gens, amb la qual cosa s'obtenen propietats noves. No es considera un organisme modificat genèticament l'obtingut per una clonació si no ha sigut objecte de transferència genètica. Els organismes genèticament modificats poden ser formes de vida microbiana (ja siguin virus, bacteris o llevats) vegetals o animals. Les aplicacions dels OGM abasten a molts camps de l'activitat humana i especialment a la indústria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.

Principals etapes de desenvolupament[modifica | modifica el codi]

  • El 1980 el Tribunal Suprem dels Estats Units va autoritzar per primera vegada que es patentés un organisme viu; precisament es tractava d'un bacteri transgènic.
  • El 1982 es va obtenir el primer animal transgènic, una rata de laboratori.
  • El 1983 es va obtenir la primera planta transgènica una planta de tabac amb resistència a un antibiòtic.
  • El 1987 es va fer el primer conreu transgènic, unes tomaqueres resistents a un insecticida.

Aplicacions industrials[modifica | modifica el codi]

Les possibilitats són molt variades: d'una banda es tracta d'obtenir nous productes o amb noves característiques i de l'altra millorar el procés productiu per tal de fer-lo més eficient, menys contaminant i/o a un cost més reduït.

La biotecnologia ofereix possibilitats interessants en la producció, per exemple de polímers, productes substitutius del petroli, fabricació de paper, matèries plàstiques biodegradables, etc.

Aplicacions en el camp de la salut humana[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una nova forma d'obtenir molècules que pot ser més ràpida, eficaç i econòmica que les tradicionals de síntesi química.

Existeixen algunes malalties com per exemple la diabetis o com la deficiència d'hormona del creixement, que bàsicament consisteixen en el fet que el cos no és capaç de sintetitzar una hormona. Fins fa pocs anys el tractament d'aquestes malalties consistia a obtenir una hormona similar dels animals com les vaques i porcs, però al no procedir d'ésser humans era una mica diferent i de vegades provocava al·lèrgies.

Per no tenir problemes i obtenir una hormona de característiques idèntiques a l'hormona humana es va optar per intentar obtenir-la a partir de microorganismes transgènics.

Per aconseguir-ho es va localitzar en humans el gen responsable de la síntesis de l'hormona, es va incorporar en un plasmidi, que és una cadena d'ADN circular que no forma part dels cromosomes i que és capaç d'autoreplicar-se, i es va introduir en un microorganisme. En primer lloc es va fer amb un bacteri, el més utilitzat és l'Escherichia coli, però no va donar resultat, ja que els bacteris són massa simples per sintetitzar proteïnes humanes. Llavors es va incorporar en un llevat, en aquest cas l'espècie utilitzada fou Saccharomyces cerevisiae, del qual s'obté actualment.

La indústria farmacèutica també està fent recerca utilitzant organismes modificats genèticament per produir proteïnes terapèutiques.[1] Una altra línia d'investigació és obtenir plantes a les quals s'ha pogut transferir una vacuna i que, un cop ingerida, els antígens passin a una població sencera que quedaria vacunada molt fàcilment.

La modificació directa d'éssers humans amb finalitats terapèutiques, possible en les primeres etapes del procés reproductiu, podria evitar entre altres coses la transmissió de malalties o defectes hereditaris. Actualment aquestes manipulacions no estan permeses en cap legislació.

Aplicacions en l'agricultura i la ramaderia[modifica | modifica el codi]

L'any 2005 els conreus transgènics ocupaven unes 90 milions d'hectàrees en tot el món, el 70% d'aquesta superfície correspon als Estats Units.

Hi ha unes 30 espècies de plantes transgèniques conreades. Les principals són la soia, el blat de moro, la colza el cacauet, el blat, el cotó el tabac, la patata transgènica i el tomàquet.

La transferència genètica es fa servir, entre altres objectius, per obtenir plantes amb resistència a un determinat herbicida generalment l'anomenat glifosat. Es tracta d'un herbicida no selectiu que mataria la planta cultivada si aquesta no en fos resistent; amb aquesta nova propietat introduïda, eliminar les males herbes és més fàcil.

Un dels problemes amb què es troba l'agricultor quan produeix els seus cultius és la malesa, ja que redueix el rendiment i la qualitat dels productes cultivats. Molts dels herbicides que estan al mercat combaten només certs tipus de malesa i estan aprovats per a ser utilitzats únicament en determinats cultius i en etapes específiques del desenvolupament de las plantes. Els residus d'alguns herbicides romanen al sòl un any o més i els agricultors han d'estar molt atents als antecedents d'aplicacions d'herbicides en un camp quan planegen el que sembraran allà. Els cultius tolerants als herbicides poden resoldre molts d'aquests problemes perquè inclouen transgens que proporcionen tolerància a aquests.

Una altra propietat molt usual és la introducció d'un gen insecticida a la planta conreada que fa que no sigui afectada per plagues d'insectes, com el blat de moro bt produït per diverses empreses, com per exemple la varietat de blat de moro Bt-176 comercialitzat per Novartis. A aquest blat de moro bt se li ha incorporat el gen cry IA de l'Eubacteri Bacillus thuringiensis subsp. kumamotoensis, el qual produirà al panís la proteïna cry que té propietats insecticides contra el cuc anomenat Diabrotica spp que ataca l'arrel del panís. Amb aquesta modificació genètica és possible estalviar en insecticides i contaminar menys el medi.

Altres característiques introduïdes permeten lluitar contra les malalties vegetals, millorar la conservació o modificar la forma de la planta, el contingut alimentari en oli, midó, etc.

S'han obtingut plantes tolerants a condicions de baixa pluviometria, resistents a la salinitat del terreny i a altres condicions mediambientals.

En ramaderia la manipulació genètica és més complicada i costosa en els animals però també té moltes possibilitats del tipus de modificació ràpida de la forma i mida dels animals, característiques del pèl, cuir, carn, llet, etc. Com a exemple s'ha aconseguit que una vaca doni llet amb determinats productes no presents en la llet natural.

Objeccions als organismes modificats genèticament[modifica | modifica el codi]

  • D'una banda l'obtenció de productes transgènics ha estat iniciativa de determinades companyies. Per exemple la companyia agroquímica Monsanto obtentora de l'herbicida Roundup a base de glifosat ha impulsat les plantes transgèniques resistents a aquest herbicida per tal que augmenti el seu ús per part dels agricultors. Els camperols que sembren aquestes varietats transgèniques depenen totalment de l'empresa subministradora de les llavors.[cal citació]
  • Pol·lució genètica : A través del pol·len les plantes transgèniques poden transmetre els seus gens introduïts o bé a la mateixa espècie o a una altra amb risc que es generin resistències i alteracions incontrolades de la flora.[cal citació]
  • Risc de la irreversibilitat de certes modificacions.[cal citació]
  • Aparició d'al·lèrgies en els consumidors.[cal citació]

En general l'opinió pública no confia en els productes transgènics alimentaris perquè ignora quina és la seva composició i no està segura de la innocuïtat del producte.

Tot i que hi ha un intens debat, més de 1700 estudis avalen la seguretat dels transgènics, el març de 2014 es va fer un meta-estudi sobre els 10 últims anys de cultius transgènics i no es va detectar cap perill significatiu.[2]

L'agricultura ecològica no utilitza organismes genèticament modificats ans el contrari intenta recuperar i fer servir les varietats tradicionals.

Legislació europea aplicable a aliments transgènics[modifica | modifica el codi]

La UE ha autoritzat la utilització de 26 espècies transgèniques en alimentació, algunes de les quals només permet la seva utilització com a ingredient però en prohibeix el cultiu.[3] [4] [5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organisme modificat genèticament Modifica l'enllaç a Wikidata