Regne (biologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grups taxonòmics
Domini

Regne
Subregne
Branca
Infraregne
Superfílum / Superdivisió
Fílum / Divisió
Subfílum / Subdivisió
Infrafílum
Microfílum
Nanofílum
Superclasse
Classe
Subclasse
Infraclasse
Parvclasse
Superlegió
Legió
Sublegió
Infralegió
Supercohort
Cohort
Subcohort
Infracohort
Magnordre
Superordre
Grandordre
Mirordre
Ordre
Subordre
Infraordre
Parvordre
Superfamília
Grup
Família
Subfamília
Infrafamília
Supertribu
Tribu
Subtribu
Infratribu
Gènere
Secció
Subsecció
Sèrie
Espècie
Subespècie
Varietat
Soca
Forma Specialis

En biologia, un regne és un rang taxonòmic cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.

Com a rang taxonòmic és tradicionalment el rang superior i en el més recent sistema dels tres dominis, el rang zoològic sota el domini biològic.

Els regnes es divideixen en grups més petits anomenats fílums (en zoologia) o divisions in botànica. La seqüència completa de rangs és vida, domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere, i espècie.

Actualment als Estats Units pocs llibres de text utilitzen el sistema de sis regnes (Animalia, Plantae, Fungi, Protista, Archaea, Bacteria) mentre que a Gran bretanya, Austràlia i Colòmbia els llibres de text poden descriure cinc regnes (Animalia, Plantae, Fungi, Protista, i Prokaryota o Monera).

Històricament el nombre de regnes acceptats ha crescut de dos a sis. Tanmateix la recerca filogenètica de l'any 2000 cap enllà no recolza cap dels sistemes tradicionals.

Infraregne[modifica | modifica el codi]

Infraregne en biologia (en llatí:infraregnum, que significa per sota del regne) és una categoria taxonòmica immediatament per sota del subregne i per sobre del fílum. Per exemple: Domini eukaryota, regne chromalveolata, subregne biciliata, infraregne alveolata, fílum myzozoa, subfílum apicomplexa.

Dos regnes[modifica | modifica el codi]

La classificació dels éssers vius entre animals i plantes és la més antiga. Aristòtil (384 aC–322 aC) classificà les espècies animals en el seu llibre Història dels animals, i el seu deixeble Teofrast (cap a 371–c. 287 aC) escriví un llibre similar en paral·lel (Història de les plantes).[1]

Carolus Linnaeus (1707–1778) va fer els fonaments de la moderna nomenclatura biològica, actualment regulada en codis de nomenclatura. Distingí dos regnes d'éssers vius: Regnum Animale ('regne animal') per als animals i Regnum Vegetabile ('regne dels vegetals') per a les plantes. (Linnaeus també va incloure els minerals, ubicant-los en en tercer regne, Regnum Lapideum.) Linnaeus dividí cada regne en tres classes, més tard agrupats en phyla per als animals i divisions per a les plantes.


Vida

Regnum Vegetabile



Regnum Animale




Tres regnes[modifica | modifica el codi]

El 1674, Antonie van Leeuwenhoek, sovint anomenat el "pare de la microscopia", envià a la Royal Society de Londres una còpia de les seves primeres observacions al microscopi d'organismes unicel·lulars. Fins aquell moment s'ignorava completament que aquells organismes microscopics existissin. De primer aquests organismes es van dividir entre animals i plantes i ubicats en el seu regne apropiat. Tanmateix cap a la meitat dle segle XIX va quedar cklar que "la dicotomia existent entre els regnes de les plantes i dels animals [havia passat] ràpidament a ser borrosa i els seus límits passats de moda".[2] El 1866, seguint les propostes de Richard Owen i John Hogg, Ernst Haeckel proposà un tercer regne de la vida. Haeckel revisà el contingut d'aquest regne moltes vegades abans d'encabir-lo en una divisió basada en quins organismes eren unicel·lulars (Protista) o pluricel·lulars (animals i plantes).[2]


Vida

Regne Protoctista



Regne Plantae



Regne Animalia




Quatre regnes[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del microscopi i el microscopi electrònic en particular, revelaren una distinció important entre els organismes que eren unicel·lulars les cèl·lules dels quals no tenien nucli diferenciat (procariotes), i aquells organismes unicel·lulars o plurice·lulars que sí que en tenien (eucariotes). Es va fer una classificació en quatre regnes, desplaçant els dos grups procariotes, bacteris i algues blaves, en un regne separat: Monera.[2]


Vida

Regne Monera (procariotes, és a dir bacteris i "algues blaves")



Regne Protista (eucariotes unicel·lulars)



Regne Plantae



Regne Animalia




La distinció entre procariotes/eucariotes es va revelar molt important i Stanier i van Niel popularitzaren la proposta de Édouard Chatton cap a la dècada de 1960 de reconéixer formalment aquesta divisió. Això va requerir que per primera vegada s'establís un rang superior al de regne, un superregne o imperi.[3]


Vida

Imperi Prokaryota

Regne Monera





Imperi Eukaryota

Regne Protista



Regne Plantae



Regne Animalia






Cinc regnes[modifica | modifica el codi]

La diferència entre fongs i altres organismes vists com a plantes havia estat reconeguda des de feia temps. Per exemple, Haeckel va desplaçar els fongs fora de Plantae cap a Protista, abans de canviar d'idea. Robert Whittaker va reconéixer un regne addicional pel regne dels fongs. El sistema resultant era el de cinc regnes, proposat el 1969, i que ha passat a ser molt utilitzat i forma la base dels nous sistemes amb diversos regnes. Està basat principalment en la nutrició ( plantesautòtrofes, animals heteròtrofs, fongs sapròfits). Els dos regnes restants són Protista i Monera.[4] El sistema dels cinc regnes pot combinar-se amb el sistema dels dos imperis.


Vida

Imperi Prokaryota

Regne Monera





Imperi Eukaryota

Regne Protista



Regne Plantae



Regne Fungi



Regne Animalia






Sis regnes[modifica | modifica el codi]

Des de la meitat de la dècada de 1970 hi ha hagut molt interès en que el principal factor de classificació fossin les comparacions genètiques a nivell molecular (inicialment els gens de l'ARN dels ribosomes). Es va primar la similitud genètica per sobre la morfològica. Els grups taxonòmics, inclosos els regnes havien de ser grups d'organismes amb un avantpassat comú ja fos monofilètic (tots ells descendents d'un antecessor comú) o parafilètic (només alguns descendeixen d'un avantpassat comú). Basant-se en aquests estudis d'ARN, Carl Woese diví els procariotes (regne Monera) en dos grups, anomenats Eubacteria i Archaebacteria. Els grups eucariotes com les plantes, fongs i animals encara que semblin molt diferents entre ells són més similars entre ells que als Eubacteria o Archaebacteria. S'ha de tenir present, a més, que els eucariotes estan més estretament relacionats genèticament als Archaebacteria que no pas als Eubacteria. Woese intentà establir un sistema "three primary kingdom" o "urkingdom" .[5] El 1990, es va proposar el nom de "domini" pel rang més alt.[6] El sistema de sis regnes que es mostra a sota representa una fusió del sistema de cinc regnes i els three-domain system. Aquest sistema és l'estàndard en molts treballs.


Vida

Domini Bacteria

Regne Bacteria





Domini Archaea

Regne Archaea





Domini Eukarya

Regne Protista



Regne Plantae



Regne Fungi



Regne Animalia






Woese també reconegué que el regne Protista no era un grup monofilètic.

Sis regnes de Cavalier-Smith[modifica | modifica el codi]

No tothom accepta els punts de vista de Thomas Cavalier-Smith.[7] El 1998, publicà un model en sis regnes,[8] que ha anat revisant. A sota es mostra la revisió de l'any 2004.[9] Cavalier-Smith no accepta la importáncia de la divisió eubacteria–archaebacteria de Woese i altres. El seu regne Bacteria inclou els Archaebacteria com a part d'un subregne junt amb un grup d'eubacteria (Posibacteria).


Vida

Imperi Prokaryota

Regne Bacteria — inclou Archaebacteria com a part d'un subregne





Imperi Eukaryota

Regne Protozoa — e.g. Amoebozoa, Choanozoa, Rhizaria, Excavata, Alveolata



Regne Chromista — e.g. cryptophyta, Heterokonta (stramenopiles), Haptophyta



Regne Plantae — e.g. glaucophyta, algues vermelles i algues verdes, plantes terrestres



Regne Fungi



Regne Animalia






Sumari[modifica | modifica el codi]

La seqüència des del sistema de dos regnes fins al sistema de sis regnes de Cavalier-Smith es pot resumir en la taula de sota.

Linnaeus
1735[10]
2 regnes
Haeckel
1866[11]
3 regnes
Chatton
1937[12][13]
2 imperis
Copeland
1938[14][15]
4 regnes
Whittaker
1969[4]
5 regnes
Woese i cols.
1977[5][16]
6 regnes
Woese i cols.
1990[17]
3 dominis
Cavallier-Smith
1993[18][19][20]
8 regnes
Cavallier-Smith
1998[21][22][23]
6 regnes
(no tractats) Protista Prokaryota Monera Monera Eubacteria Eubacteria Eubacteria Bacteria
Archaebacteria Archaea Archaebacteria
Eukaryota Protista Protista Protista Eukarya Archaezoa Protozoa
Protozoa
Chromista Chromista
Vegetabilia Plantae Fungi Fungi Fungi Fungi
Plantae Plantae Plantae Plantae Plantae
Animalia Animalia Animalia Animalia Animalia Animalia Animalia

S'ha de tenir en compte que les equivalències de la taula no són perfectes. Per exemple Haeckel ubicà les algues roges (la seva Florideae, les modernes Florideophyceae) i algues verd-blaves (la seva Archephyta, que ara es diuen Cyanobacteria) en el seu Plantae.

De tota manera, la recerca dels segle XXI no dóna suport a la classificació dels eucariotes en cap d'aquests sistemes (any 2010).[24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Singer, Charles J. A short history of biology, a general introduction to the study of living things. Oxford: Clarendon Press, 1931. OCLC 1197036. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Scamardella, Joseph M.. «Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista». International Microbiology, 2, 4, 1999, p. 207–16.
  3. Stanier, R.Y.; Van Neil, C.B.. «The concept of a bacterium». Archiv Für Mikrobiologie, 42, 1962, p. 17–35. DOI: 10.1007/BF00425185.
  4. 4,0 4,1 Whittaker, R.H.. «New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms». Science, 163, 863, 1969, p. 150–60.
  5. 5,0 5,1 Balch, W.E.; Magrum, L.J.; Fox, G.E.; Wolfe, C.R.. «An ancient divergence among the bacteria». J. Mol. Evol., 9, 4, 1977, p. 305–11. DOI: 10.1007/BF01796092.
  6. Woese, C.R.; Kandler, O.; Wheelis, M.. «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya». Proc Natl Acad Sci U S A, 87, 12, 1990, p. 4576–9. DOI: 10.1073/pnas.87.12.4576.
  7. Error en arxiuurl o arxiudata.Palaeos.com. «Origins of the Eukarya». Arxivat de l'original el 2010-04-29. [Consulta: 2010-04-29].
  8. Cavalier-Smith, T.. «A revised six-kingdom system of life». Biological Reviews, 73, 03, 1998, p. 203–66. DOI: 10.1017/S0006323198005167.
  9. Cavalier-Smith, T.. «Only six kingdoms of life». Proc. R. Soc. Lond. B, 271, 1545, 2004, p. 1251–62. DOI: 10.1098/rspb.2004.2705 [Consulta: 29 abril 2010].
  10. Linnaeus, C. Systemae Naturae, sive regna tria naturae, systematics proposita per classes, ordines, genera & species, 1735. 
  11. Haeckel, E. Generelle Morphologie der Organismen. Berlin: Reimer, 1866. 
  12. Chatton, É. «Pansporella perplexa. Réflexions sur la biologie et la phylogénie des protozoaires». Ann. Sci. Nat. Zool, 10-VII, 1925, pàg. 1–84.
  13. Chatton, É. Titres et Travaux Scientifiques (1906–1937). Sottano (Itàlia): Sette, 1937. 
  14. Copeland, H. «The kingdoms of organisms». Quarterly review of biology, 13, 1938, pàg. 383–420. DOI: 10.1086/394568.
  15. Copeland, H. F. The Classification of Lower Organisms. Palo Alto: Pacific Books, 1956. 
  16. Woese, CR; Fox, GE. «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 74, 11, November 1977, pàg. 5088–90. PMC: 432104. PMID: 270744.
  17. Woese, C; Kandler, O; Wheelis, M. «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya.». Proc Natl Acad Sci U S A, 87, 12, 1990, pàg. 4576–9. DOI: 10.1073/pnas.87.12.4576. PMC: 54159. PMID: 2112744.
  18. Cavalier-Smith, Thomas. «Eukaryote kingdoms: seven or nine?». Bio Systems, 14 (3–4), 1981, pàg. 461–481. DOI: 10.1016/0303-2647(81)90050-2.
  19. Cavalier-Smith, Thomas. «Origins of secondary metabolism». Ciba Foundation symposium, 171, 1992, pàg. 64–80; discussion 80–7. PMID: 1302186.
  20. Cavalier-Smith, Thomas. «Kingdom protozoa and its 18 phyla». Microbiological reviews, 57 (4), 1993, pàg. 953–994. PMID: 8302218.
  21. Cavalier-Smith, Thomas. «A revised six-kingdom system of life». Biological Reviews, 73, 3, 1998, pàg. 203-266. DOI: 10.1111/j.1469-185X.1998.tb00030.x. PMID: 9809012.
  22. Cavalier-Smith, Thomas. «Only six kingdoms of life"». Proceedings of the Royal Society of London B Biological Sciences, 271, 1545, 2004, pàg. 1251-1262. DOI: 10.1098/rspb.2004.2705. PMID: 15306349.
  23. Cavalier-Smith, Thomas. «Kingdoms Protozoa and Chromista and the eozoan root of the eukaryotic tree». Biol. Lett., 6, 3, 2010, pàg. 342–345. DOI: 10.1098/rsbl.2009.0948. PMID: 20031978.
  24. Roger, A.J.; Simpson, A.G.B.. «Evolution: Revisiting the Root of the Eukaryote Tree». Current Biology, 19, 4, 2009, p. R165–7. DOI: 10.1016/j.cub.2008.12.032.