Regne (biologia)
En biologia, un regne és un rang taxonòmic cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.
Com a rang taxonòmic és tradicionalment el rang superior i en el més recent sistema dels tres dominis, el rang zoològic sota el domini biològic.
Els regnes es divideixen en grups més petits anomenats fílums (en zoologia) o divisions in botànica. La seqüència completa de rangs és vida, domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere, i espècie.
Actualment als Estats Units pocs llibres de text utilitzen el sistema de sis regnes (Animalia, Plantae, Fungi, Protista, Archaea, Bacteria) mentre que a Gran bretanya, Austràlia i Colòmbia els llibres de text poden descriure cinc regnes (Animalia, Plantae, Fungi, Protista, i Prokaryota o Monera).
Històricament el nombre de regnes acceptats ha crescut de dos a sis. Tanmateix la recerca filogenètica de l'any 2000 cap enllà no recolza cap dels sistemes tradicionals.
Taula de continguts |
[modifica] Dos regnes
La classificació dels éssers vius entre animals i plantes és la més antiga. Aristòtil (384 aC–322 aC) classificà les espècies animals en el seu llibre Història dels animals, i el seu deixeble Teofrast (cap a 371–c. 287 aC) escriví un llibre similar en paral·lel (Història de les plantes).[1]
Carolus Linnaeus (1707–1778) va fer els fonaments de la moderna nomenclatura biològica, actualment regulada en codis de nomenclatura. Distingí dos regnes d'éssers vius: Regnum Animale ('regne animal') per als animals i Regnum Vegetabile ('regne dels vegetals') per a les plantes. (Linnaeus també va incloure els minerals, ubicant-los en en tercer regne, Regnum Lapideum.) Linnaeus dividí cada regne en tres classes, més tard agrupats en phyla per als animals i divisions per a les plantes.
|
||||||||||
[modifica] Tres regnes
El 1674, Antonie van Leeuwenhoek, sovint anomenat el "pare de la microscopia", envià a la Royal Society de Londres una còpia de les seves primeres observacions al microscopi d'organismes unicel·lulars. Fins aquell moment s'ignorava completament que aquells organismes microscopics existissin. De primer aquests organismes es van dividir entre animals i plantes i ubicats en el seu regne apropiat. Tanmateix cap a la meitat dle segle XIX va quedar cklar que "la dicotomia existent entre els regnes de les plantes i dels animals [havia passat] ràpidament a ser borrosa i els seus límits passats de moda".[2] El 1866, seguint les propostes de Richard Owen i John Hogg, Ernst Haeckel proposà un tercer regne de la vida. Haeckel revisà el contingut d'aquest regne moltes vegades abans d'encabir-lo en una divisió basada en quins organismes eren unicel·lulars (Protista) o pluricel·lulars (animals i plantes).[2]
|
|||||||||||||
[modifica] Quatre regnes
El desenvolupament del microscopi i el microscopi electrònic en particular, revelaren una distinció important entre els organismes que eren unicel·lulars les cèl·lules dels quals no tenien nucli diferenciat (procariotes), i aquells organismes unicel·lulars o plurice·lulars que sí que en tenien (eucariotes). Es va fer una classificació en quatre regnes, desplaçant els dos grups procariotes, bacteris i algues blaves, en un regne separat: Monera.[2]
|
||||||||||||||||
Des de la meitat de la dècada de 1970 hi ha hagut molt interès en que el principal factor de classificació fossin les comparacions genètiques a nivell molecular (inicialment els gens de l'ARN dels ribosomes). Es va primar la similitud genètica per sobre la morfològica. Els grups taxonòmics, inclosos els regnes havien de ser grups d'organismes amb un avantpassat comú ja fos monofilètic (tots ells descendents d'un antecessor comú) o parafilètic (només alguns descendeixen d'un avantpassat comú). Basant-se en aquests estudis d'ARN, Carl Woese diví els procariotes (regne Monera) en dos grups, anomenats Eubacteria i Archaebacteria. Els grups eucariotes com les plantes, fongs i animals encara que semblin molt diferents entre ells són més similars entre ells que als Eubacteria o Archaebacteria. S'ha de tenir present, a més, que els eucariotes estan més estretament relacionats genèticament als Archaebacteria que no pas als Eubacteria. Woese intentà establir un sistema "three primary kingdom" o "urkingdom" .[3] El 1990, es va proposar el nom de "domini" pel rang més alt.[4] El sistema de sis regnes que es mostra a sota representa una fusió del sistema de cinc regnes i els three-domain system. Aquest sistema és l'estàndard en molts treballs.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Woese també reconegué que el regne Protista no era un grup monofilètic.
[modifica] Sis regnes de Cavalier-Smith
No tothom accepta els punts de vista de Thomas Cavalier-Smith.[5] El 1998, publicà un model en sis regnes,[6] que ha anat revisant. A sota es mostra la revisió de l'any 2004.[7] Cavalier-Smith no accepta la importáncia de la divisió eubacteria–archaebacteria de Woese i altres. El seu regne Bacteria inclou els Archaebacteria com a part d'un subregne junt amb un grup d'eubacteria (Posibacteria).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
[modifica] Sumari
La seqüència des del sistema de dos regnes fins el sistema de sisregnes de Cavalier-Smith es pot resumir en la taula de sota.
| Linnaeus 1735[8] 2 regnes |
Haeckel 1866[9] 3 regnes |
Chatton 1937[10][11] 2 imperis |
Copeland 1938[12][13] 4 regnes |
Whittaker 1969[14] 5 regnes |
Woese i cols. 1977[3][15] 6 regnes |
Woese i cols. 1990[16] 3 dominis |
|---|---|---|---|---|---|---|
| (no tractats) | Protista | Prokaryota | Monera | Monera | Eubacteria | Eubacteria |
| Archaebacteria | Archaea | |||||
| Eukaryota | Protista | Protista | Protista | Eukarya | ||
| Vegetabilia | Plantae | Fungi | Fungi | |||
| Plantae | Plantae | Plantae | ||||
| Animalia | Animalia | Animalia | Animalia | Animalia |
- ↑ Singer, Charles J. (1931), A short history of biology, a general introduction to the study of living things, Oxford: Clarendon Press, OCLC 1197036
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scamardella, Joseph M. (1999), "Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista", International Microbiology 2 (4): 207–16
- ↑ 3,0 3,1 Balch, W.E.; Magrum, L.J. & Fox, G.E. et al. (1977), "An ancient divergence among the bacteria", J. Mol. Evol. 9 (4): 305–11, DOI 10.1007/BF01796092
- ↑ Woese, C.R.; Kandler, O. & Wheelis, M. (1990), "Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya", Proc Natl Acad Sci U S A 87 (12): 4576–9, DOI 10.1073/pnas.87.12.4576
- ↑ Palaeos.com, Origins of the Eukarya, <http://www.palaeos.com/Eukarya/Eukarya.html>. Consultat el 29 abril 2010
- ↑ Cavalier-Smith, T. (1998), "A revised six-kingdom system of life", Biological Reviews 73 (03): 203–66, doi:10.1017/S0006323198005167, <http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=685>
- ↑ Cavalier-Smith, T. (2004), "Only six kingdoms of life", Proc. R. Soc. Lond. B 271 (1545): 1251–62, doi:10.1098/rspb.2004.2705, <http://www.cladocera.de/protozoa/cavalier-smith_2004_prs.pdf>. Consultat el 29 abril 2010
- ↑ C. Linnaeus. Systemae Naturae, sive regna tria naturae, systematics proposita per classes, ordines, genera & species, 1735.
- ↑ E. Haeckel. Generelle Morphologie der Organismen. Reimer, Berlin, 1866.
- ↑ É. Chatton. «Pansporella perplexa. Réflexions sur la biologie et la phylogénie des protozoaires». Ann. Sci. Nat. Zool, vol. 10-VII, pàg. 1–84.
- ↑ É. Chatton. Titres et Travaux Scientifiques (1906–1937). Sette, Sottano, Italy, 1937.
- ↑ H. Copeland. «The kingdoms of organisms». Quarterly review of biology, vol. 13, pàg. 383–420. DOI:10.1086/394568.
- ↑ H. F. Copeland. The Classification of Lower Organisms. Palo Alto: Pacific Books, 1956.
- ↑ Whittaker RH. «New concepts of kingdoms of organisms». Science, vol. 163, 863, pàg. 150–60. DOI:10.1126/science.163.3863.150.
- ↑ Woese CR, Fox GE. «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 74, 11, pàg. 5088–90.
- ↑ Woese C, Kandler O, Wheelis M. «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya.». Proc Natl Acad Sci U S A, vol. 87, 12, pàg. 4576–9. DOI:10.1073/pnas.87.12.4576.
S'ha de tenir en compte que les equivalències de la taula no són perfectes. Per exemple Haeckel ubicà les algues roges (la seva Florideae, les modernes Florideophyceae) i algues verd-blaves (la seva Archephyta, que ara es diuen Cyanobacteria) en el seu Plantae.
De tota manera, la recerca dels segle XXI no dóna suport a la classificació dels eucariotes en cap d'aquests sistemes (any 2010).[1]
[modifica] Referències
- ↑ Singer, Charles J. (1931), A short history of biology, a general introduction to the study of living things, Oxford: Clarendon Press, OCLC 1197036
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scamardella, Joseph M. (1999), "Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista", International Microbiology 2 (4): 207–16
- ↑ 3,0 3,1 Balch, W.E.; Magrum, L.J. & Fox, G.E. et al. (1977), "An ancient divergence among the bacteria", J. Mol. Evol. 9 (4): 305–11, DOI 10.1007/BF01796092
- ↑ Woese, C.R.; Kandler, O. & Wheelis, M. (1990), "Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya", Proc Natl Acad Sci U S A 87 (12): 4576–9, DOI 10.1073/pnas.87.12.4576
- ↑ Palaeos.com, Origins of the Eukarya, <http://www.palaeos.com/Eukarya/Eukarya.html>. Consultat el 29 abril 2010
- ↑ Cavalier-Smith, T. (1998), "A revised six-kingdom system of life", Biological Reviews 73 (03): 203–66, doi:10.1017/S0006323198005167, <http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=685>
- ↑ Cavalier-Smith, T. (2004), "Only six kingdoms of life", Proc. R. Soc. Lond. B 271 (1545): 1251–62, doi:10.1098/rspb.2004.2705, <http://www.cladocera.de/protozoa/cavalier-smith_2004_prs.pdf>. Consultat el 29 abril 2010
- ↑ C. Linnaeus. Systemae Naturae, sive regna tria naturae, systematics proposita per classes, ordines, genera & species, 1735.
- ↑ E. Haeckel. Generelle Morphologie der Organismen. Reimer, Berlin, 1866.
- ↑ É. Chatton. «Pansporella perplexa. Réflexions sur la biologie et la phylogénie des protozoaires». Ann. Sci. Nat. Zool, vol. 10-VII, pàg. 1–84.
- ↑ É. Chatton. Titres et Travaux Scientifiques (1906–1937). Sette, Sottano, Italy, 1937.
- ↑ H. Copeland. «The kingdoms of organisms». Quarterly review of biology, vol. 13, pàg. 383–420. DOI:10.1086/394568.
- ↑ H. F. Copeland. The Classification of Lower Organisms. Palo Alto: Pacific Books, 1956.
- ↑ Whittaker RH. «New concepts of kingdoms of organisms». Science, vol. 163, 863, pàg. 150–60. DOI:10.1126/science.163.3863.150.
- ↑ Woese CR, Fox GE. «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 74, 11, pàg. 5088–90.
- ↑ Woese C, Kandler O, Wheelis M. «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya.». Proc Natl Acad Sci U S A, vol. 87, 12, pàg. 4576–9. DOI:10.1073/pnas.87.12.4576.
Error de citació: Hi ha etiquetes <ref> però no cap etiqueta <references/>
