Planta

De Viquipèdia

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Plantes Registre fòssil: Cambrià – actualitat
Classificació científica
Domini: Eukaryota Clade: Archaeplastida Regne: Plantae Haeckel, 1866[1]
Divisions
Algues verdes Chlorophyta Charophyta Embryophyta Bryophyta Marchantiophyta Anthocerotophyta Bryophyta Horneophytopsida † Plantes vasculars Rhyniophyta † Zosterophyllophyta † Lycopodiophyta Trimerophytophyta † Pteridophyta Progymnospermophyta † Spermatophyta Pteridospermatophyta † Pinophyta Cycadophyta Ginkgophyta Gnetophyta Magnoliophyta Nematophyta †

Una planta (Plantae) és un ésser viu (organisme) pluricel·lular autòtrof (productor primari). Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, arbustos, vinyes, falgueres, molses i les algues verdes. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, definint-les com a espermatofitins, briofitins, falgueres i falgueres afins. Al 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briofitines.

Fora dels contextos de formació científica, el terme "plantes" implica una associació d'organismes amb certs trets comuns: que són multicel·lulars, contenen cel·lulosa, i realitzen la fotosíntesi.^[2][3]

Taula de continguts 1 El concepte de planta 1.1 Concepció tradicional del regne Plantae 1.2 Concepció actual 1.3 Plantes terrestres i algues 2 Evolució dels sistemes de classificació i dels regnes 2.1 Filogènesi 2.2 Història del tàxon 3 Plantes verdes o Viridiplantae 3.1 Algues 4 Origen i evolució 4.1 Aparició 4.2 Plantes terrestres 4.3 De la espora a la flor 5 Caràcters diferencials 5.1 ADN de les plantes 6 Creixement 7 Regles per anomenar les plantes 8 Ús de les plantes 9 Plantes prehistòriques 10 Vegeu també 11 Referències 12 Enllaços externs

[edita] El concepte de planta

Actualment s'anomenen plantes a aquells organismes, individus o espècies, que formen part del regne Plantae. El que passa és que la circumscripció actual del regne Plantae, la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l'antic i abandonat regne vegetal.

[edita] Concepció tradicional del regne Plantae

Inicialment, la diversitat dels éssers vius va ser categoritzadade manera que tots els organismes formaven part exclusivament de dos regnes: el dels animals (Animalia) i el de les plantes (Plantae). Fins a finals del segle XIX, eren els dos únics regnes en els què s'agrupaven els éssers vius, i cada grup nou era catalogat bé com un animal, bé com una planta. Degut a això, van ser classificats com a plantes una diversitat de grups, actualment ubicats en altres regnes, perquè conjuntament posseïen l'única característica comuna, la de no ingerir aliments. Quan es trobava un organisme dubtós, si fagocitava o ingeria aliments l'anomenaven "animal", i si era un organisme autotròfic o sapròfit era una planta. Així van ser considerats com a plantes els cianobacteris, els fongs, tots els tàxons agrupats sota el nom de algues,^[4][5] i les plantes terrestres.

Encara poden observar aquests grups ubicats dins del regne Plantae en els antics sistemes de classificació, com el de Engler (1892). Si bé avui la classificació de Plantae és més acotada, encara s'estudien tots aquests grups dins el camp de la botànica. Es pot dir que la botànica estudia tot el que tradicionalment ha estat considerat un vegetal. Encara avui és freqüent en la literatura de divulgació, i fins i tot en llibres de text, l'ús de planta com a sinònim de vegetal, la qual cosa dificulta el lector la comprensió de la diversitat tal com actualment la ciència la concep.

[edita] Concepció actual

Al segle XX van començar a aparèixer noves dades. Es va veure que ni tots els organismes autotròfics, ni tots els heterotròfics que fagociten o ingereixen aliment tenien un respectiu antecessor comú, perquè aquestes formes de vida s'havien generat moltes vegades entre els éssers vius. L'ús de tècniques més avançades, com el perfeccionament del microscopi òptic, el sorgiment de la microscòpia electrònica i l'ús de tècniques bioquímiques per a la identificació d'organismes, van generar la necessitat de modificar el nombre de regnes, per agrupar organismes que ja no eren tan semblants segons el coneixement del moment. D'aquesta manera va ser acceptada ràpidament l'existència de 5 regnes.^[4]

Dels tradicionals regnes Animalia i Plantae es van anar escindit tres grups més, tres nous regnes:

• Monera, que agrupa tots els procariotes incloent als cianobacteris;
• Fungi, que agrupa tots els comunament coneguts com fongs;
• Protista, que agrupa tots els eucariotes unicel·lulars.

També molts autors coincidien que calia agrupar tots els regnes excepte el Monera, dins el Supraregne Eukarya, ja que les diferències entre els procariotes i els eucariotes són molt més grans que entre els diferents regnes d'eucariotes.

Per tant, els primers grups en ser desterrats del regne Plantae van ser les cianobacteris i els fongs, que van ser derivats a altres regnes, i també alguns organismes que eren fotosintètics però unicel·lulars van ser ubicats en el regne Protista. A causa de les dificultats per estudiar els protistes, i la manca d'anàlisi genètics que donessin idea dels seus possibles parentius, Protista va ser creat principalment com a calaix de sastre, per a ubicar en algun lloc els organismes que no se sabia quin parentiu tenien amb la resta, i no tant perquè es cregués que tinguessin un antecessor comú.

[edita] Plantes terrestres i algues

Llavors, va quedar com a part del regne Plantae el que comunament coneixem com a plantes terrestres i algues. Definir al regne Plantae a través de les seves característiques es va tornar més fàcil: pertanyen al regne Plantae tots els organismes eucariotes multicel·lulars que obtenen l'energia per créixer i realitzar les seves activitats de la llum del Sol, energia que prenen a través del procés de fotosíntesi, procés que passa en els seus cloroplasts amb ajuda d'algun tipus de clorofil·la. Això no és obstacle perquè algunes d'elles, secundàriament, hagin evolucionat cap a una adaptació al saprofitisme, al hemiparasitisme o al parasitisme.

[edita] Evolució dels sistemes de classificació i dels regnes

Haeckel (1894) Tres regnes	Whittaker (1969) Cinc regnes	Woese (1977) Sis regnes	Woese (1990) Tres dominis		Cavalier-Smith (1998) Dos imperis i sis regnes
Animal	Animal	Animal	Eucariota		Eucariota	Animal
Planta	Fong	Fong				Fong
	Planta	Planta				Planta
	Protista	Protista				Cromista
Protozou						Protozou
	Monera	Arqueobacteri	Procariota	Arqueobacteri	Procariota	Eubacteri
		Eubacteri		Eubacteri .

[edita] Filogènesi

Filogènesi proposada per a les plantes^[6] que segueix l'esquema amb modificacions de els pteridòfits d'Smith et al.^[7] Les prasinofícies podrien ser un grup basal parafilètic de totes les plantes verdes.

Prasinophyceae Streptobionta Embryophyta Stomatophyta Polysporangiophyta Tracheophyta Eutracheophytes Euphyllophytina Lignophytia Spermatophyta Progymnospermophyta † Pteridophyta Pteridopsida Marattiopsida Equisetopsida Psilotopsida Cladoxylopsida † Lycophytina Lycopodiophyta Zosterophyllophyta † Rhyniophyta † Aglaophyton'' † Horneophytopsida † Bryophyta Anthocerotophyta Marchantiophyta Charophyta Chlorophyta Trebouxiophyceae Chlorophyceae Ulvophyceae

[edita] Història del tàxon

Des de temps de Carl von Linné fins ara que el terme Plantae s'ha aplicat a molts clades al llarg de la història, incloent-hi els embriofitins (més restrictiu), els arqueplàstids (més inclusiu) i altres sense valor filogenètic que incloïen tot tipus d'algues i fins tot fongs i eubacteris fotosintètics. Per especificar aquest clade es va crear els noms de viridiplantes (Viridiplantae) i clorobionts (Chlorobionta), però no ha quallat i la tendència és d'anomenar plantes a aquest clade i posar altres noms als altres grups o bé directament desestimar-los per parafilètics.

[edita] Plantes verdes o Viridiplantae

Degut a les seves òbvies característiques en comú, molt aviat els botànics s'havien adonat que les "plantes terrestres" compartien totes un antecessor comú, i les van anomenar embriòfits (el nom significa "plantes amb embrió").

[edita] Algues

Entre les "algues", només es podien establir grups a través de característiques distintives més o menys evidents, entre les quals el color va prendre importància: les algues de color verd eren les algues verdes, les de color vermell eren les algues vermelles, les de color bru eren les algues brunes. Agrupar les algues pel seu color no és tan arbitrari com sembla, ja que el color d'una planta és el resultat de la presència o absència de diferents compostos químics en ella, que molt probablement van ser heretats d'un avantpassat comú. Altres grups anomenats "algues" amb característiques més o menys evidents eren les diatomees i els dinoflagelats. Però les "algues" tenen una quantitat de formes de vida d'allò més diverses, com també adaptacions i característiques fisiològiques d'allò més diverses, per la qual cosa les seves relacions de parentiu amb els embriòfits (plantes terrestres) i entre si encara es mantenien en la foscor.

Amb les millores en el microscopi òptic, i més tard l'adveniment del microscopi electrònic de rastreig, es va obrir un món nou davant els ulls dels botànics, que mai havia estat vist abans. Quan aquestes eines van ser utilitzades per conèixer les característiques de les cèl·lules de les plantes, noves relacions de parentiu van ser descobertes. A les característiques a nivell cel·lular se les anomena "ultraestructura", i en general involucren les característiques del cloroplast, de la divisió cel·lular, i de les gàmetes mòbils o espermatozous.

Una anàlisi detallat de la ultraestructura de les cèl·lules durant la divisió cel·lular i dels espermatozoides de les plantes, va ser revelant ja al llarg dels 60 el grup d'algues conegut com "algues verdes" estava més emparentat amb les "plantes terrestres" que amb el resta de les "algues". Llavors va ser naixent la idea als botànics que les "algues verdes" i les "plantes terrestres" compartien un antecessor comú. A aquest grup avui se l'anomena Viridiplantae, o grup de les anomenades "plantes verdes". Els dos grups d'algues verdes són els parents més propers de les plantes terrestres (embriòfits). El primer d'aquests grups són les Charophyta, a partir dels quals es vam desenvolupar els embriòfits desenvolupat.^[8][9][10]

[edita] Origen i evolució

[edita] Aparició

Les plantes varen ser dels primers éssers vius que aparegueren a la Terra. Descendeixen dels eucariotes autotròfics apareguts al període Proterozoic. Els seus primers representants no van ser vasculars. Per contra tenien estructures poc diferenciades i depenien de l'aigua completament per a la seva vida. L'evolució de les algues les porta a desenvolupar les primeres fulles. Immediatament al període Silurià començaren a desenvolupar-se les primeres plantes terrestres independents de les ja evolucionades algues dels nostres dies.

[edita] Plantes terrestres

Les plantes terrestres es van desenvolupar a l'aire lliure per primera vegada encara des del seu antic ordre. Cobrien roques properes a llacs i rius. A mesura que necessitaven menys de l'aigua per a la seva subsistència van començar a créixer ia prendre forma. Per primera vegada van tenir espores diferenciades i arrels fixes que donaven nutrients a la planta.

Encara que de 5 cm, segons s'estima, van començar a tenir la seva evolució ia tenir parts especialitzades en la fotosíntesi: les fulles. Mentre algunes van quedar sent algues de les roques, altres van viure a terra ferma en llocs d'humitat. Per la seva supervivència va ser necessari que reduïssin a la mida, se'ls va anomenar briòfits o molses. Un altre grup es va desenvolupar, al contrari, amb gran mida i van definir una reproducció, hàbitat d'ombra i participació en l'ecosistema. El paper de les falgueres és potser el més important, sent les desafiadors de les regles i adaptacions del món vegetal. Durant el Carbonífer aparèixer derivades d'un altre grup de grans plantes les gimnospermas. Des de llavors l'evolució de les plantes es veu marcada fonamentalment en la reproducció.

[edita] De la espora a la flor

Les coníferes per una reproducció més sofisticada i sense necessitat d'humitat alguna es van convertir en el juràssic al costat de les falgueres a les plantes dominants. Encara que les angiospermes ja havien aparegut, el seu desenvolupament es trobava incomplet. Uns 70 milions d'anys després es van adaptar amb la reproducció sexual més sofisticada dins de les plantes: la flor. Atraient insectes, són pol·linitzades per on els gàmetes masculins caiguts dels peduncles l'estam passen pel tub pol fins l'ovari on fecunda l'òvul. La flor es transforma i arriba a ser un fruit. Per la seva suculència és consumit per herbívors i les llavors preparades per germinar cauen a terra. Després de l'eocè, les plantes amb flors colonitzar el planeta.

[edita] Caràcters diferencials

Es poden descriure les següents característiques diferencials:

• A nivell cel·lular, són cèl·lules eucariotes.
• Tenen fotosíntesi, respiració i transpiració.
• Necessiten el metabolisme de l'oxigen. Es formen compostos secundaris metabòlics: antocians, flavones.
• El tipus de reproducció i desenvolupament és asexual, sexual (amb gàmetes i zigot), i amb espores haploides (haplo-diploides).
• Són multicel·lulars, i poden existir o no una organització en teixits.
• Són immòbils, és a dir, no tenen capacitat de desplaçament.
• Tenen una estructura i funcions amb plasmodesms, amb teixits cel·lulars variats. La paret cel·lular és de cel·lulosa. Presenten moviment intracel·lular.

Les plantes són eucariotes que es van desenvolupar a partir d'algues verdes del grup Chlorophyta durant el Paleozoic; aquestes algues van colonitzar les zones emergides, gràcies a una sèrie d'adaptacions a la xerofíl·lia que van originar el grup dels embriòfits. Els embriòfits presenten alternança de generacions heterofàsica i heteromorfa, són plantes adaptades a la vida terrestre amb òrgans apendiculars, també anomenats cormobionts.

• Protocormòfits o briòfits (divisió Bryophyta), molses, licopodis i hepàtiques.

Els briòfits són petites plantes confinades a ambients humits, a més necessiten aigua líquida per a la fecundació. En el període silur van aparèixer noves formes de embriòfits, amb millors adaptacions a la xericidad, cosa que els va permetre la conquesta d'amplis espais, es considera que les primeres plantes que van abandonar l'ambient líquid i conquerir la superfície terrestre van ser molses semblants al Physcomitrella patens fa ca. 450 milions d'anys. Aquesta millora va permetre una radiació massiva al Devon el que els va fer dominar el paisatge. Aquest grup presenta, típicament, cutícules resistents a la dessecació i teixits vasculars, que transporten l'aigua a través de l'organisme, la qual cosa dóna origen al terme "plantes vasculars". El esporòfit funciona com un individu separat.

• Cormòfits o plantes vasculars.

• Pteridòfits (divisió Pteridophyta).

Les plantes vasculars inclouen, com a subgrup, als espermatòfits o plantes amb llavors, que es va diversificar al final del Paleozoic. En aquests organismes el gametòfit està completament reduït i el esporòfit comença la seva vida confinat en una estructura especial: la llavor.

• Plantes amb llavors.
• Espermatòfits (divisió Spermatophyta).

• Progimnospermes (subdivisió Progimnospermophytina).
• Cicadofitins (subdivisió Cycadicae, Cycadophytina és un sinònim) o gimnospermas de fulla pinnades.
• Coniferofitins (subdivisió Pinicae, Coniferophytina és un sinònim) o gimnospermas de fulla dicotòmica.
• Gnetofitins (subdivisió Gneticae, Gnetophytina és un sinònim).

• Angiospermes (subdivisió Magnoliophytina).

Aquests grups també es denominen gimnospermes, excepte les plantes amb flors, que s'anomenen angiospermes. Aquest, és el grup més nombrós de plantes, van aparèixer durant el Juràssic i han arribat a ser completament dominants.

[edita] ADN de les plantes

Les cèl·lules de les plantes tenen tres jocs diferents d'ADN:

• Per una banda la cèl·lula té el seu propi genoma al nucli.
• Per un altre els mitocondris també tenen el seu.
• I per altra els cloroplasts també en tenen.

Els mitocondris i els cloroplasts es reprodueixen dins de la cèl·lula, i quan la cèl·lula que els acull es divideix, alguns van a un dels descendents i els altres per a l'altra, de manera que mai quedi una cèl·lula sense mitocondris o cloroplasts.

El nucli de les cèl·lules de les plantes conté genoma de tipus eucariota: igual que en els animals, l'ADN està ordenat en cromosomes, i cada cromosoma és una sola molècula d'ADN lineal, empaquetada. En canvi, els mitocondris i els cloroplasts tenen genoma de tipus bacterià: posseeixen una molècula d'ADN circular per plastidis, igual que els seus ancestres que eren bacteris. La mida de l'ADN és molt més gran en el nucli que en els orgànuls: en el nucli és tan gran que es mesura en megabases, en les mitocondris en canvi, és d'unes 200 a 2.500 kilobases, en els cloroplasts és d'unes 130 a 160 kilobases.^[11]

La forma d'heretar l'ADN també difereix entre el que succeeix al nucli i als orgànuls: mentre que l'ADN del nucli s'hereta de forma biparental (com l'ADN del nucli dels animals), l'ADN dels mitocondris i el dels cloroplasts s'hereta per part d'un sol dels pares, en general per part de la mare, igual que els mitocondris dels animals. Això és degut a que en general els orgànuls que seran transmeses a la generació següent són les que estan ubicades a l'òvul.

[edita] Creixement

Podem classificar el creixement vegetal d'acord amb la següent classificació;

• Anuals: Creixen i es reprodueixen en una temporada de creixement. Pertanyen a aquesta família els cereals, les pastures com ara: blat, mill, sègol, pep-perepep, - ravenissa, fajol, ...
• Biennals: necessiten dos anys per a completar el seu cicle vital, usualment es reprodueixen al segon any. Per exemple: Bleda, rave, pastanaga, ...
• Pluriannuals: Viuen més de dos anys, però es reprodueixen una sola vegada, al final de la seva vida. Per exemple, l'atzavara
• Perennes: Viuen diverses temporades, i una vegada han arribat a la maduresa, es reprodueixen periòdicament. És el cas dels arbres, arbusts, canyes, mates, lianes i moltes herbes. Per exemple: alzina, avet, romaní, melissa, reboll d'olivera, mata.

Les plantes més simples, com les algues tenen vides individuals curtes, però les seves poblacions són generalment estacionals.

Una classificació relacionada és la de les formes vital de Raunkjaer, que classifica les plantes segons on se situen la manera les gemmes persistents durant l'època de l'any més desfavorable (i com es protegeixen).

[edita] Regles per anomenar les plantes

Davant la necessitat de donar un nom clar a cada espècie vegetal no és factible l'ús dels noms vulgars, la qual cosa no significa que aquests hagin de ser oblidats. Els noms vulgars tenen l'inconvenient variar considerablement d'una regió a una altra o que espècies botàniques diferents tinguin la mateixa designació. D'altra banda hi ha multitud d'espècies que no es coneixen per cap nom vulgar.

Per això, a l'hora de nomenar les plantes s'han de seguir una sèrie de regles acordades per la comunitat científica en el "Codi Internacional de Nomenclatura Botànica", que regula també la nomenclatura d'altres éssers vius considerats anteriorment plantes, com algues i fongs . A continuació s'indiquen les regles més importants:

1. No són vàlids els noms anteriors a 1753, any a partir del qual el botànic Carlos Linné va començar la nomenclatura científica de les plantes. En alguns grups específics, aquesta data d'inici és diferent.
2. Es consideren vàlids aquells noms donats per primera vegada després de ser correctament registrats i publicats. No seran vàlids els noms posteriors del mateix tàxon, per considerar sinònims.
3. Els noms han d'estar llatinitzat ja que el llatí és l'idioma acostumat per la nomenclatura en les ciències.
4. El nom científic d'una planta és binominal, és a dir, conté dues paraules (noms) (ex. Cupressus sempervirens):

1. El nom, en majúscula, del gènere al qual pertany la planta. Va davant del nom específic i pot abreviar quan es repeteix, i si no hi ha ambigüitat, p. ex., C. sempervirens.
2. El nom específic donat a l'espècie en minúscula, que, generalment, serà un epítet que caracteritzi l'espècie en qüestió (p. ex. Sibbaldia procumbens, per ser una planta postrada). Podeu també dedicar-se a una persona (p. ex. Rubus castroviejoi, que està dedicat al botànic espanyol Santiago Castroviejo Bolíbar) o punt (p. ex. Crataegus granatensis, granadí, de Granada), o traslladar un nom vernacle, com en el cas de Prunus mahaleb (de l'àrab).

1. A continuació del nom científic s'ha d'escriure la inicial, inicials o cognom complet de l'autor o autors que per primera vegada van descriure la planta (ex. Thymus vulgaris L.. Aquesta llista és oficial i no es poden utilitzar altres abreviatures. Poden afegir les dates en cas de considerar oportú, si bé no hi ha tradició de fer-ho.

A vegades, després del nom científic, apareixen les partícules ex o in entre l'abreviatura de dos autors (ex. Rosa micrantha Esborrar ex Sm.). En el primer cas, vol dir que el segon autor concedeix l'autoria del nom al primer, però que la veritable autoria botànica li correspon al segon, és a dir, el primer va suggerir el nom i el segon el va publicar vàlidament. En el segon cas, el veritable autor és el primer, però ho fa en una obra o article de revista que correspon al segon, per la qual cosa és convenient que quedi citat a tall de recordatori.

Quan cal traslladar una espècie d'un gènere a un altre, es citarà el nom del primer autor entre parèntesi abans de l'autor que ha traslladat l'espècie. Així, per exemple, l'espècie Valeriana rubra descrita per Carlos Linné (L.) va ser traslladada al gènere Centranthus per Augustin Pyramid de Candolle (DC.), per la qual cosa el seu nom va quedar com Centranthus ruber (L.) DC.

També és freqüent utilitzar en els noms una sèrie de signes i abreviatures entre les quals cal destacar els següents:

• Sp. / Spp.: Espècie / espècies.
• Subsp. / Subspp.: Subespècie / subespècies.
• Var. / Varradòs.: Varietat / varietats.
• \ Times: híbrid.
• Fl.: Del llatí floruit (florir), es posa al costat de l'abreviatura d'autor, seguit d'un o diversos anys i indica que només se li coneix aquesta època activa com botànic (ex. Andrews fl. 1975).
• Aff.: Abreviatura de affinis, 'semblant', i s'utilitza per indicar en un treball que els exemplars estudiats tenen la majoria dels caràcters d'un taxó, però difereixen en altres (ex. Sempervivum aff. Tectorum).

Per als cultivares s'utilitza l'abreviatura cv. o les cometes simples (ex. Citrullus lanatus cv. Crimson Sweet o Citrullus lanatus' Crimson Sweet ').

[edita] Ús de les plantes

L'etnobotànica estudia l'aprofitament humà de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentació directament per als vegetarians i indirectament per a la resta, ja que molts animals són herbívors. Les verdures, fruites, llegums i hortalisses són aliments d'origen vegetal. El sucre i l'oli, elements bàsics de la cuina, són productes d'origen vegetal.

La fusta d'arbres i arbusts s'usa per construir cases, mobles i estris diversos.

Les flors tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures.

Les plantes remeieres, per altra banda, són els medicaments més usats arreu del món i gran part de la medicina i la farmàcia empren principis vegetals.

[edita] Plantes prehistòriques

• Archaeopteris (Devonià-Carbonífer)
• Baragwanathia longifolia (Silurià)
• Rhynia (Devonià)
• Tortilicaulis (Silurià-Devonià)
• Wattieza (Devonià-Carbonífer)

[edita] Vegeu també

• Respiració vegetal
• Transpiració vegetal
• Planta medicinal

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ Haeckel, E.. Generale Morphologie der Organismen. Berlin: Verlag von Georg Reimer, 1866, vol.1: i–xxxii, 1–574, pls I–II; vol. 2: i–clx, 1–462, pls I–VIII.  ↑ «plant[2 - Definition from the Merriam-Webster Online Dictionary]». [Consulta: 25-03-2009]. ↑ «plant (life form) -- Britannica Online Encyclopedia». [Consulta: 25-03-2009]. ↑ 4,0 4,1 Margulis, L.. «Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells». Evolutionary Biology, vol. 7, pàg. 45–78. ↑ Raven, Peter H.; Ray F. Evert; Susan E. Eichhorn (2005). Biology of Plants, 7ª edició. Nova York: W. H. Freeman and Company. ISBN 0-7167-1007-2. ↑ Kenrick, Paul & Peter R. Crane. 1997. The Origin and Early Diversification of Land Plants: A Cladistic Study. (Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press). ISBN 1-56098-730-8. ↑ Smith, Alan R., Kathleen M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, & Paul G. Wolf. (2006). "A classification for extant ferns". Taxon 55(3): 705-731. ↑ Bremer, K.. «Summary of green plant phylogeny and classification». Cladistics, vol. 1, pàg. 369–385. ↑ Mishler, Brent D.; S. P. Churchill. «Transition to a land flora: phylogenetic relationships of the green algae and bryophytes». Cladistics, vol. 1, pàg. 305–328. ↑ Mishler, Brent D.; Louise A. Lewis; Mark A. Buchheim; Karen S. Renzaglia; D. J. Garbary; Carl F. Delwiche; F. W. Zechman; T. S. Kantz; & Ron L. Chapman. «Phylogenetic relationships of the "green algae" and "bryophytes"». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 81, pàg. 451–483. ↑ Una kilobase és igual a mil bases, o mil "esglaons de l'escala".

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planta

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

• Botanical Online Información sobre plantas, muy interesante en Inglés, Catalán y Español.
• Galeria d'imatges de plantes (alemany)
• Classificació de Cronquist interactiva (anglès)
• Curs de botànica amb fotografies complementàries (francès)
• Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code). Gantner/Koeltz (online)
• TodoFauna.com Portal dedicat a la fauna i la flora terrestre (castellà)
• Arboretum, Plantae (castellà)