Proterozoic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PRECAMBRIÀ
Blakey 600moll.jpg
Mapa de la Terra a finals del Precambrià
Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~4.600 Ma)

En geologia, el Proterozoic[1] és un anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra. L'eó Proterozoic s'estengué entre fa 2.500 i 542 milions d'anys. El Proterozoic és la porció més recent del que se solia anomenar temps Precambrià.

El Proterozoic consisteix en tres eres geològiques, de més antiga a més recent:

Els events que estan ben identificats són:

El registre del Proterozoic[modifica | modifica el codi]

El registre geològic del Proterozoic és d'una qualitat molt més alta que la del període precedent, l'Arqueà. A diferència dels dipòsits arqueans d'aigües profundes, el Proterozoic presenta molts estrats que foren dipositats en extensos mars epicontinentals de poca profunditat; a més, moltes d'aquestes roques estan menys metamorfosades que les de l'Arqueà, i de fet moltes d'elles romanen inalterades. L'estudi d'aquestes roques mostra que aquest durant aquest eó van tenir lloc una integració continental massiva i ràpida, única al Proterozoic, cicles de supercontinents i una activitat orogènica totalment moderna.

Les primeres glaciacions conegudes tingueren lloc durant el Proterozoic; una d'elles va començar poc després de l'inici de l'eó, mentre que n'hi hagué com a mínim quatre més durant el Neoproterozoic, culminant en la "Terra bola de neu" de la glaciació Varanger.

Acumulació d'oxigen[modifica | modifica el codi]

Un dels esdeveniments més importants del Proterozoic fou l'acumulació d'oxigen en l'atmosfera terrestre. Malgrat que s'havia alliberat oxigen per mitjà de la fotosíntesi ja en temps de l'Arqueà, no va poder acumular-se de manera significativa fins que les "esponges químiques" - sofre i ferro oxidats - no van ser emplenades; fins fa uns 2.300 milions d'anys, l'oxigen només estava a un nivell d'entre un 1% i un 2% de l'actual. Els llits de ferro bandat, que representen gran part del mineral fèrric del món, també foren una "esponja química" important; gran part de l'acumulació va cessar després de fa 1.900 milions d'anys, a causa de o bé un increment en l'oxigen o d'una mescla més homogènia de la columna d'aigua oceànica.

Els dipòsits d'hematita indiquen un increment en l'oxigen atmosfèric a partir de fa 2.000 milions d'anys; no es troben en roques més antigues. L'acumulació d'oxigen es degué probablement a dos factors; l'emplenament de les "esponges químiques", i un increment en l'enterrament de carboni, que ocultà compostos orgànics que altrament haurien estat oxidats per l'atmosfera.

Vida en el Proterozoic[modifica | modifica el codi]

Les primeres formes de vida avançades, tant unicel·lulars com multicel·lulars, coincideixen amb l'acumulació d'oxigen; això es pot deure a un increment en els nitrats oxidats que fan servir els eucariotes, en contrast als cianobacteris. També va ser al Proterozoic que va desenvolupar-se la primera relació simbiòtica entre els mitocondris (per als animals i els protists) i cloroplasts (per a les plantes) i els seus hostes.

L'expansió d'eucariotes com els acritarcs no va ser un obstacle per a la dels cianobacteris; de fet, els estromatòlits assoliren el seu punt de màxima abundància i diversitat durant el Proterozoic, fa uns 1.200 milions d'anys.

Clàssicament, el límit entre el Proterozoic i el Paleozoic estava situat a la base del període Cambrià, quan aparegueren els primers fòssils dels animals coneguts com a trilobits i els arqueociats. A la segona part del segle XX se'n trobaren unes quantes formes fòssils en roques del Proterozoic, però el límit del Proterozoic es mantingué a la base del Cambrià - situada actualment a fa 542 milions d'anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proterozoic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Proterozoic». GEC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]