Hadeà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PRECAMBRIÀ
Blakey 600moll.jpg
Mapa de la Terra a finals del Precambrià
Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~4.600 Ma)

L'Hadeà[1] o Catarqueà[2] és l' que precedeix l'Arqueà. Abasta el període comprès des de la formació de la Terra, fa ~4.600, fins fa 4.000 milions d'anys, tot i que diferents fonts donen diferents dates. El nom «Hadeà» ve del grec Hades, que vol dir «infern» i que es refereix a les condicions de la Terra en aquells temps. El geòleg Preston Cloud encunyà el terme el 1972, inicialment per referir-se al període anterior a les roques més antigues conegudes. Més tard, W. B. Harland encunyà un terme gairebé sinonímic; el «Priscoà». Altres textos més antics es refereixen a aquest període com a «Prearqueà» mentre que, durant gran part dels segles XIX i XX es féu servir el terme «Azoic» (sense vida).

Roques[modifica | modifica el codi]

A les últimes dècades del segle XX, uns geòlegs trobaren unes quantes roques de l'Hadeà a l'oest de Grenlàndia, el nord-oest del Canadà i Austràlia occidental. Les formacions rocoses més antigues conegudes (el cinturó supracortical d'Isua) comprenen uns sediments un xic alterats de Grenlàndia, amb una antiguitat d'uns 3.800 milions d'anys i que es formaren amb un dic volcànic que penetrà les roques després que fossin dipositades. S'han trobat cristalls de zirconi en sediments al Canadà occidental i l'oest d'Austràlia que són molt més antics. Els zirconis més antics trobats daten de fa 4.400 milions d'anys, una data molt propera a la formació de la Terra.

Els sediments de Grenlàndia inclouen llits de ferro bandat. Possiblement contenen carboni orgànic i probablement indiquen que la fotosíntesi ja havia aparegut en aquell temps. Els fòssils més antics coneguts daten d'uns quants milions d'anys més tard.

El gran bombardeig tardà tingué lloc durant l'Hadeà i afectà tant la Terra com la Lluna.

Atmosfera i oceans[modifica | modifica el codi]

El material que formà la Terra contenia grans quantitats d'aigua. Les molècules d'aigua s'escaparen de la gravetat terrestre fins a un radi d'un 40% de la seva mida actual, i l'aigua, com els altres elements volàtils, hauria estat retinguda a partir d'aquell punt. Es creu que l'hidrogen i l'heli s'escapen de l'atmosfera contínuament, però la manca de gasos nobles a l'atmosfera actual suggereix que li passà quelcom de catastròfic a l'atmosfera primitiva.

Es creu que una part del jove planeta fou destruïda per l'impacte que creà la Lluna, cosa que hauria causat que una o dues zones extenses es fonguessin. La composició actual no és compatible amb la fosa i és dur de fondre completament i de mesclar grans masses rocoses. Tanmateix, una fracció significativa de material hauria estat vaporitzat per aquest impacte, creant una atmosfera de vapor de roca al voltant del jove planeta. El vapor de roca s'hauria condensat en dos mil·lennis, deixant volàtils calents que probablement portaren a una atmosfera rica en diòxid de carboni, i amb hidrogen i vapor d'aigua. Malgrat la temperatura superficial de 230 °C, hi havia oceans d'aigua líquida a causa de la pressió exercida per l'atmosfera de CO2. A mesura que continuava el refredament, la subducció i la dissolució en l'aigua dels oceans eliminà gran part del CO2 atmosfèric, però hi hagué grans oscil·lacions en el seu nivell a mesura que apareixia nova superfície.

L'estudi de zirconis ha mostrat que l'aigua líquida ja existia fa 4.400 milions d'anys, molt poc temps després de la formació de la Terra. Aquest fet implica la presència d'una atmosfera.

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Com que els indicis geològics d'aquest període a la Terra són gairebé inexistents, no hi ha divisions oficials. Tanmateix, durant aquest període tingueren lloc diverses divisions importants de la història geològica lunar, de manera que a vegades es fan servir els períodes geològics lunars per referir-se als mateixos períodes de temps a la Terra.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hadeà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2013/01» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 20 juliol 2013].
  2. «Precambrià». GEC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Hadeà
L'Hadeà no està formalment reconegut per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Aquestes subdivisions representen una proposta basada en l'escala de temps geològics de la Lluna.
Críptic Basin Groups Nectarià Imbrià Inferior