Siderià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PRECAMBRIÀ
Blakey 600moll.jpg
Mapa de la Terra a finals del Precambrià
Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~4.600 Ma)

El Siderià és el primer període geològic del Paleoproterozoic i va durar entre fa 2.500 i 2.300 milions d'anys. A diferència del que es fa amb períodes geològics més recents, que es daten estratigràficament, aquestes dates es defineixen cronològicament.

El nom deriva de l'ètim grec síderos («ferro»).[1]

L'abundància de formacions de ferro bandat va arribar al seu punt màxim a principis d'aquest període. Es creaven a mesura que les algues produïen oxigen com a residu, que es combinava amb ferro per a formar magnetita (Fe3O4, un òxid ferrós). Aquest procés va eliminar el ferro dels oceans i els oceans, abans verdosos, esdevingueren clars. Amb el pas del temps, aquest procés va formar l'atmosfera rica en oxigen que la Terra té actualment.

La glaciació huroniana va començar a principis del Siderià (2.400 Ma) i va acabar a finals del Riacià (2.100 Ma).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vocabulari de l'escala dels temps geològics». [Consulta: 23 novembre 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]