Siderià
 Aquest article forma part de la sèrie Proterozoic |
| Paleoproterozoic |
| Siderià |
| Riacià |
| Orosirià |
| Estaterià |
| Mesoproterozoic |
| Calimmià |
| Ectasià |
| Estenià |
| Neoproterozoic |
| Tonià |
| Criogenià |
| Ediacarà |
El Siderià (del grec sideros, «ferro») és el primer període geològic del Paleoproterozoic i va durar entre fa 2.500 i 2.300 milions d'anys. A diferència del que es fa amb períodes geològics més recents, que es daten estratigràficament, aquestes dates es defineixen cronològicament.
L'abundància de formacions de ferro bandat va arribar al seu punt màxim a principis d'aquest període. Es creaven a mesura que les algues produïen oxigen com a residu, que es combinava amb ferro per a formar magnetita (Fe3O4, un òxid ferrós). Aquest procés va eliminar el ferro dels oceans i els oceans, abans verdosos, esdevingueren clars. Eventualment, aquest procés va formar l'atmosfera rica en oxigen que la Terra té actualment.
La glaciació huroniana va començar a principis del Siderià (2.400 Ma) i va acabar a finals del Riacià (2.100 Ma).
Vegeu també [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre períodes geològics. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
