Institut Geològic de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut Geològic de Catalunya
Dades
Tipusagència governamental
entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 desembre 2005
Data de dissolució o abolició30 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deDepartament de Territori i Sostenibilitat Modifica el valor a Wikidata

L'Institut Geològic de Catalunya (IGC) va ser una entitat adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya que tenia la finalitat d'assolir, en el camp de la geologia, un coneixement adequat del sòl i del subsol, per a l'aplicació a l'obra pública, la política territorial, l'avaluació del risc geològic i l'elaboració de cartografia temàtica.

El Parlament de Catalunya va aprovar la creació de l'Institut Geològic de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per a exercir les seves funcions.

Història[modifica]

L'any 1874 el canonge Jaume Almera inicià les tasques de docència i investigació en geologia.[1] L'any 1884, la Diputació de Barcelona li encomanà la realització d'un mapa geològic dels voltants de Barcelona.[1]

El 1916, la Mancomunitat de Catalunya creà el Servei Geològic de Catalunya (SGC)[2] amb la missió de continuar els treballs geològics a tot Catalunya.[1] El Servei va perviure fins al 1925, en què fou suprimit juntament amb la Mancomunitat per la dictadura de Primo de Rivera.[2]

L'any 1932, després de la proclamació de la República i l'aprovació de l'Estatut hi hagué intents de crear un institut geològic de Catalunya, però van quedar frustrats per la guerra civil i la dictadura del general Franco.[1]

Amb aquests antecedents, el 1979 es va crear el SGC[2] per a disposar de l'instrument tècnic en el camp de la geologia i la geotècnia que permetés assolir, en aquests àmbits, un coneixement adequat del sòl i del subsol per a la seva aplicació a l'obra pública i la política territorial, i per a l'avaluació del risc geològic I l'elaboració de la cartografia geològica.[1]

El 1982 assumí les funcions del Servei de Sismologia de Catalunya, creat el 1981, amb l'objectiu de recollir i avaluar les dades de microsismicitat a Catalunya, per a concretar les zones sísmiques i ajudar a la prospecció dels recursos hidrològics, miners i energètics i a resoldre adequadament problemes d'enginyeria.

En una primera etapa, el SGC, creat com a servei administratiu sense personalitat jurídica, va exercir les seves funcions, de marcat caràcter tècnic i especialitzat, en benefici tant del sector públic com del privat, adscrit al DPTOP.

El 1997 el SGC es va integrar a l'Institut Cartogràfic de Catalunya[1] però l'alt grau d'especialització que adquireix i la importància que estan assolint els estudis geològics, geotècnics i geofísics fan difícil la creació d'una entitat pública amb personalitat jurídica pròpia.Tanmateix, l'any 2005, arran de l'esfondrament del Carmel,[2] el Parlament de Catalunya va aprovar-ne la creació amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per a exercir les seves funcions.[1]

Finalment, al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 30 de gener de 2014, es publica la creació de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la supressió de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC). Aquesta nova institució entra en funcionament l'1 de febrer de 2014.

Camps d'actuació[modifica]

Aquestes funcions del nou IGC se centren fonamentalment en l'estudi, l'assessorament, la investigació i la prevenció del sòl i el subsol de Catalunya; abastant el seu camp d'actuació:

Tasques[modifica]

Les activitats principals que l'Institut exerceix són, entre moltes altres:

  • elaborar el mapa geològic de Catalunya, a escales diverses, i portar a terme programes de cartografia, bases de dades i sistemes d'informació sobre el sòl i el subsol
  • desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica
  • estudiar i avaluar els riscos geològics, inclòs el sísmic i el d'allaus
  • elaborar i fomentar estudis, treballs i avaluacions en el camp de la geologia i de les ciències que s'hi relacionen
  • assessorar i prestar assistència tècnica en el camp de la geologia i de les disciplines afins al DPTOP, altres departaments i altres administracions
  • supervisar, si se sol·licita, estudis geotècnics de terrenys
  • elaborar estudis sobre el sòl i el subsol
  • establir protocols a seguir en l'elaboració dels estudis geològics, geofísics i geotècnics
  • facilitar informació aplegada en les bases de dades

Premis[modifica]

El 2009 es va atorgar menció honorífica a Glòria Martí i Domènech del grup de predicció d'allaus de l'Institut Geològic de Catalunya en el marc del congrés International Snow Science Workshop (ISSW) a Davos (Suïssa).

El 2003 el grup de nivologia i allaus va rebre el premi Euskal Mendigoizaleen Lagunen Saria (Amic del Muntanyisme Basc) durant la VII Gala del Muntanyisme Basc, celebrada a Gasteiz el 15 de febrer de 2003, per la tasca de difusió del Butlletí de Perill d'Allaus.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «L'IGC». IGC, 20078. Arxivat de l'original el 2007-08-24. [Consulta: 8 gener 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Solé, Albert «La Generalitat retalla l’Institut Geològic en plena crisi sísmica». Ara, 19-10-2013, p. 24.

Enllaços externs[modifica]