Esfondrament del Carmel
 |
L'exactitud de la informació d'este article és discutida. Si us plau, consulteu la pàgina de discussió al respecte. |
L'esfondrament del Carmel va ser un moviment de terres amb el resultat d'un gran esvoranc creat per accident en la construcció d'un túnel al barri del Carmel de Barcelona el 27 de gener de 2005. La construcció del túnel es feia per a l'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona i s'havia de fer servir com a cua de maniobres. El fet va conduir a una crisi social i política sobre la gestió de les obres, l'anomenada crisi del Carmel.
El 27 de gener del 2005 al matí es va enfonsar el túnel de l'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona ocasionant un esvoranc d'uns 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, ocupat per un garatge al carrer Calafell, 12. L'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer van ser desallotjats dos dies abans arran d'uns primers despreniments al túnel. D'aquesta manera, les destrosses ocasionades per l'esfondrament només varen provocar pèrdues materials.
Com a conseqüència de l'esfondrament, el mateix dia 27 es van desallotjar les famílies de 84 edificis (500 habitatges) i 2 col·legis, essent un total de 1.057 les persones afectades. L'endemà, alguns veïns van poder recollir alguns dels seus objectes personals.
El dia 31, 350 veïns van rebre permís per tornar als seus domicilis, però no tots ho s'hi van traslladar ja que temien per la seva seguretat. El dia 2 de febrer, molts veïns afectats van rebre tres certificats garantint la seguretat del subsòl. L'endemà però va haver-hi un segon col·lapse, de molta menys magnitud que el primer, però que va obligar a desallotjar de nou molts veïns que ja havien estat reallotjats. La invalidesa dels certificats i els redesallotjaments va fer que els veïns perdessin la confiança amb el Govern català i l'Ajuntament i es comencessin a demanar dimissions. El dia 4, la Generalitat va informar que tres edificis estaven greument afectats i s'haurien d'enderrocar. Dies després, s'enunciaria l'enderrocament d'un quart immoble.
Les feines d'estabilització del terreny es van iniciar el dia 4 de febrer. Van consistir en el reblert de l'esvoranc amb formigó i una extensa campanya d'injeccions.
El dia 6 de febrer, Pasqual Maragall i Joan Clos van visitar la zona. L'endemà, el president de la Generalitat va comparar l'esfondrament del Carmel amb el desastre del Prestige. L'anunci de l'arribada de recursos europeus, va ser desmentida el dia següent.
El dia 9 de febrer, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va comparèixer al Parlament. Els grups del govern van votar en contra de la creació d'una comissió d'investigació.
A mitjants de febrer, alguns veïns van poder veure els nous pisos del carrer Garcilaso.
El 26 de febrer el Partit Popular va presentar una moció de censura al president, Pasqual Maragall, que no va arribar a votar-se per la retirada de la moció per part del mateix PP. Durant el debat parlamentari de la moció, però, Maragall va acusar el govern de CiU de rebre comissions il·legals de les constructores a canvi de contractar-les. Esclatava la crisi del 3%. A part de la investigació judicial per esclarir les responsabilitats de l'esfondrament, finalment, es va crear una comissió d'investigació, que va aprovar les seves conclusions el dia 25 de maig.
A nivell veïnal, les conseqüències directes van ser la creació del Partido Azul, per representar els veïns del Carmel a les eleccions, i la constitució de la plataforma AVE pel litoral, davant de la por a nous esvorancs al centre de la ciutat com a conseqüència de les obres del TGV.
Pel que fa a la prolongació del Metro, l'esfondrament va causar un retard de dos anys en l'execució de les obres.[1]
L'episodi havia començat el dia 25, quan un despreniment en l'esmentat túnel va obligar a desallotjar l'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer. Aquesta mesura evità haver de lamentar víctimes mortals en el col·lapse principal al matí del dia 27. Com a conseqüència de l'esvoranc van haver de desallotjar-se 84 blocs d'habitatges (1057 persones) i enderrocar de seguida l'edifici del carrer Calafell, 10, que va quedar amb l'estructura molt danyada. Més tard es van haver d'enderrocar tres immobles més.
El túnel s'havia excavat segons el nou mètode austríac, a secció completa i discorria per un subsòl format per l'alternància d'arenisques, gresos i pissarres i, segons els informes, era d'una arenisca amb un RMR de 42 a la zona de l'accident. Sis mesos després d'haver-se excavat la secció completa, la convergència del túnel detectada, que fou de 60 mm, va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 cm necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinuïtat paral·lel a l'eix del túnel, descobert a posteriori. La constructora, la direcció d'obra i la Direcció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya opinaren diferentment sobre si la discontinuitat era una falla vertical o simplement una zona més diaclassada, però en tot cas, havia servit de llit d'un antic torrent i per tant hi havia aigua. Tampoc se sap encara amb certesa si l'excavació per a la contravolta es féu correctament o no. Immediatament, va aparèixer una xemeneia (dia 25, 1/4 de 9 del matí) i seguidament van començar les tasques d'estabilització (bàsicament projecció de formigó), però encara ningú va témer un col·lapse global, ja que la formació de xemeneies no és estranya. L'estabilització però no va ésser suficient i el col·lapse global es va produir el dia 27.
Com a conseqüència de l'episodi va esclatar una greu crisi política i social i, pel que fa a la prolongació del Metro, l'esfondrament va causar un retard de dos anys en l'execució de les obres.[1]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Notícia de la inauguració (2010).». 3cat24, 30/7/2010. [Consulta: 30/7/2010].
