Metro de Barcelona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metro de Barcelona


Antiga entrada estació de Liceu
Obertura 1924
Operador FGC i TMB
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei transit ràpid subterrani
Territori cobert Barcelona i entorn proper
Línies 9
Estacions 147
Longitud 118'6 km
Màx. profunditat 56 m
Ample ferroviari 1.435, 1.674 i 1.000 mm
Cobertura de mòbil 77 estacions (TMB)
Metro de Barcelona
Línia 1 Línia 2
Línia 3 Línia 4
Línia 5 Línia 6
Línia 7 Línia 8
Línia 9 i 10 Línia 11
Tramvies
Trambaix Trambesòs
Tramvia Blau
Línies FGC
Barcelona-Vallès
Terrassa Sabadell
Rubí UAB
Llobregat-Anoia
Can Ros Olesa M.
Martorell Manresa
Igualada
Rodalies de Barcelona
Línia 1 Línia 2
Línia 3 Línia 4
Línia 7 Línia 10
Funiculars i telefèrics
Funiculars i telefèrics de Catalunya
Mitjana Distància
Línia Ca1 Línia Ca2
Línia Ca3 Línia Ca4a
Línia Ca4b Línia Ca6
Línia Ca7 Línia R43
Línia 7
Alta velocitat
Avant Lleida-Barcelona
Eix Transversal (en projecte)
Llarga Distància
Tren convencional
Alta velocitat
Madrid Andalusia

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat que dóna servei a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Montcada i Reixac. Aquest llistat de ciutats es veurà ampliat quan es finalitzin les obres de la línia 9 i altres projectes d'ampliació de la xarxa, millorarant considerablement les connexions entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

Si no tenim en compte les línies Barcelona-Vallès (1863) ni Llobregat-Anoia (1912), que en aquella época funcionaven més com a ferrocarril, la primera línia de metro que s'inaugurà fou l'anomenada Gran Metro de Barcelona el 1924 (actual L3). Dos anys més tard s'inicià el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construït amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l'exposició de la plaça d'Espanya i Montjuïc.[1] Fou inaugurat per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver.

Actualment la xarxa compta amb 9 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalies dins l'Àmbit Metropolità de Barcelona i comarques o municipis limítrofs. Totes les línies de metro es troben a la zona 1 de l'àmbit integrat.

El 2007, 395,7 milions de passatgers van utilitzar el metro (366,4 les línies de TMB i 29,3 les dels FGC), el que va significar una recaptació de més de 205 milions d'euros. Això representa un augment de 13,1 milions d'usuaris respecte el 2006.[2]

Taula de continguts

[edita] Història

Article principal: Història del Metro de Barcelona

La història del Metro de Barcelona té el seu origen en la construcció de la línia Barcelona-Vallès l'any 1863, el mateix any que s'inaugurava el metro de Londres, la xarxa més antiga del món. La primera línia de TMB no es va inaugurar fins el 1924 i des d'aquell moment el metro ha estat un dels protagonistes de la mobilitat urbana per la rapidesa en que permetia fer els desplaçaments per l'interior de la ciutat.[3]

[edita] 1920-1934 El Transversal i el Gran Metro

Unitat històrica sèrie 100 que circulà al Tranversal

L'actual xarxa de metro té el seu origen en la creació de dues societats, una coneguda popularment com El Transversal (Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A.), 1920, que pretenia, segons el projecte de Fernando Reyes Garrido, instal·lar un ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies fèrries de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França, que permetés el trànsit combinat de passatgers i mercaderies, en una línia urbana local que tindria com a eix de partença la que més tard seria l'estació d'Espanya i que uniria el Sud-oest i el Nord-est de Barcelona.

L'altra societat es va constituïr sota el nom de Gran Metropolitano de Barcelona, el 1921 va començar les obres de construcció del traçat Lesseps-Liceu, que, segons el projecte original, s'estenia des de Gràcia fins a Colom. Totes dues operacions comptaven amb un capital inicial de 15 milions de pessetes cada una. Finalment el tram de sis estacions (Lesseps - Catalunya) es va posar en servei el dia 30 de desembre de 1924 sota el nom de Gran Metro de Barcelona o Gran Metro (actual L3) convertint-se en la primera línia del metro de Barcelona.

El recorregut del Gran Metro (L3-L4) entre els anys 1924 i 1934.

Per la seva banda, el Transversal (Ferrocarril Metropolitano Transversal), que aspirava a esdevenir el tren d'enllaç entre les diferents terminals de passatgers i mercaderies cap al sud (Tarragona) i cap al nord (França), va activar el seu primer tram de gairebé quatre quilòmetres al juny de 1926 (la Bordeta - Catalunya).

El projecte de la companyia aspirava a la configuració d'un 8 sobre el plànol de la ciutat, dividit per línies numerades de l'I al V. En realitat en aquella època, el projecte va quallar pel que fa a la línia Lesseps-Liceu i la d'Aragó-Correus (que en el projecte s'anomenava Bifurcació-Portal de Mar) endinsant-se aquesta estació a la mateixa zona portuària. La teòrica Línia 3, es denominava Lesseps-Horta i la Línia 4 Lesseps-Estació de França, o Gran Metro com a conjunt, amb 12 estacions que passaven per Sarrià, les Corts, Gran Via, fins al Parc de la Ciutadella i l'Estació de França. La Línia 5 havia d'unir les estacions de Liceu-Drassanes-Porta de la Pau i Passeig de Colom amb la ja esmentada Estació de França.

La línia del Gran Metro a finals de 1926 va posar en funcionament el ramal entre Encreuament Aragó (Psg. de Gràcia) i Jaume I (actual L4).

L'1 de juliol de 1932 s'inaugura la macroestació de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels Ferrocarrils de Nord procedents de la frontera francesa. Paral·lelament per les vies laterals hi circulaven els combois cap a les, estacions d'Urquinaona i Triomf Nord (Arc de Triomf) i, en sentit contrari, cap a la nova terminal Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat.

[edita] 1935-1950 Frena el creixement del Metro

L'extensió de la xarxa metropolitana es va limitar durant l'etapa de 1935-1950 per culpa de la Guerra Civil i es va limitar a la construcció de túnels de connexió entre línies, que van ser utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o com a refugis antiaeris per protegir la població civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.

Durant el període de postguerra van quedar derrogades les concessions públiques i privades dels ferrocarrils amb ample de via espanyol, aquestes lleis afectaven al Metro Transversal i per això tan sols el Gran Metro va prolongar el seu recorregut fins a Ferran. Tanmateix, després de complicades diligències i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Companyia del Transversal es tornava a fer càrrec de la gestió de l'explotació.

[edita] 1951-1967 Període de ressorgiment

En aquesta època el Transversal repren el seu procés de desenvolupament amb noves prolongacions cap al riu Besòs, interromput per la guerra, amb unes instal·lacions que, reformades, modernitzades i modificades, amb elements considerats avanguardistes en la seva època, van permetre que s'hi donés la més gran densitat de viatgers d'Europa, tot gràcies a un crèdit de cinquanta milions de pessetes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona. Una de les millores de més èxit va ser la inauguració del passadís d'enllaç directe entre les dues estacions de Catalunya, duta a terme el 25 de juny el 1956.

El 21 de juliol de 1959 es posava en funcionament la Línia II, amb més de dos quilòmetres i totalment automatitzada, amb trens que funcionaven mitjançant contactes per cèl·lules foto-elèctriques. El recorregut dels quals cobreix les estacions de la Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. El 1967 la Línia II va arribar a Horta.

[edita] Fusió i municipalització

La dècada de 1950 arran del gran creixement industrial, van dur a emprendre una decisió política de transport públic per solucionar les dificultats del trànsit de superfície. Això va provocar la fusió de les dues companyies metropolitanes a través d'un expedient de municipalització per part de l'Ajuntament de Barcelona i que va permetre al consistori ser-ne el propietari. Un cop municipalitzades van ser agrupades sota el nom de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A.. El procés va acabar el 28 de juny de 1961 i la companyia segueix existint actualment tot i que forma part de la marca TMB.

[edita] 1968-1974 Expansió

El Pla d'Urgència va permetre prolongar la Línia I, estendre i modificar la Línia III i ampliar a més de quatre quilòmetres el recorregut de la Línia V (llavors Línia II). El 1969 la Línia V, anomenada Transversal Alt, va obrir al públic amb set estacions: Sant Ramon (ara Collblanc), Badal, Sants (plaça de Sants), Roma (Sants-Estació), Entença, Hospital Clínic i Diagonal.

Un any més tard la Línia V s'ampliava amb sis estacions des de Diagonal fins a Sagrera. Les tres últimes estacions d'aquest tram, que formaven part del primitiu projecte de la Línia II, van quedar annexionades a la Línia V amb aquesta denominació, per evitar la confusió als usuaris.

El ramal de Jaume I de la línia III va tancar al públic l'any 1972 i es va adequar per passar a formar part de la Línia IV, el 5 de febrer de 1973 s'inaugurava amb sis estacions de Jaume I a Joanic i l'estació de Correus va quedar definitivament fora de servei. Aquesta

El 1973 el metro va sortir per primer cop dels límits municipals al posar en funcionament un nou tram de la Línia V de Pubilla Cases a Sant Ramon (Collblanc).

[edita] 1975-1977 Nous trams

D'acord amb els convenis entre el ministeri d'Obres Públiques i l'Ajuntament de Barcelona es posen en funcionament nous trams de la Línia III. A principis de l'any 1975 s'inaugura el tram de la Línia III-B (ara integrada a la Línia 3) que comprèn les estacions de Zona Universitària a Tarragona i sis mesos més tard entra en servei les estacions d'Espanya, Parlament (actualment Poble Sec) i Poble Sec i es completa la Línia III-B. Era anomenada així perquè s'havia de fer transbord entre la línia III i la III-B a l'actual estació de Paral·lel. Finalment s'unificaren el 5 de juny del 1982 a l'instal·lar el mateix sistema de presa de corrent, per tercer carril a les dues línies.

El 1977 s'arriba al Poblenou amb la prolongació de la Línia IV de la Barceloneta a Selva de Mar.

[edita] 1978-1982 Nova etapa

Amb l'arribada de la democràcia l'Ajuntament crea l'entitat Transports Metropolitans de Barcelona per complementar la xarxa de superfície i la subterrània. Això va permetre millorar les prestacions i els possibles dèficits econòmics. D'aquesta manera sota la marca de TMB s'integrava Transports de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, tot i que segueixen existint.

La infraestructura del metro va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya i la xarxa va entrar en un procés de millores i ampliacions.

El 1980 per donar servei al barri de la Torrassa es va construir una estació al barri i es va suprimir l'estació de Santa Eulàlia per construir-la de nou més a propr de la Bordeta.

El 1982 la nomenclatura de les línies canvia de la númeració romana a la aràbiga.

Durant l'any 1982 la Línia 4 es prolonga amb tres estacions més Maragall, Llucmajor i Roquetes (ara Via Júlia), que estaven dotades dels sistemes de seguretat i control més moderns de l'època. Més tard es torna ampliar per una banda fins a Guinardó i per l'altra a la Pau.

S'unifiquen la Línia 3 i la Línia 3-B i s'elimina els transbordament que es feia a Poble Sec (ara Paral·lel). Per fer això va caldre modificar el sistema de presa de corrent de catenària a tercer carril.

[edita] 1983-1992 El Metro més metropolità

Durant aquesta etapa el metro creix endintsant-se als municipis que limiten amb Barcelona.

A finals de l'any 1983 el metro va travessar el riu Besòs per enllaçar la Trinitat Vella amb Santa Coloma. La Línia 1 en aquest nou tram es caracteritza per un traçat de vies sobre travesses de formigó i la millora de la ventilació, que, s'aconsegueix gràcies als equips d'impulsió i, als túnels, mitjançant equips d'extracció. I la Línia 5 arriba a Cornellà (actualment Cornellà Centre).

Dos anys més tard una altra línia travessa el Besòs, la Línia 4 que arriba fins a Pep Ventura. La Línia 3 arriba a Montbau i el nou tram està dotat de megafonia, cirtuits tancats de televisió, telefonia automàtica i selectiva i radiotelefonia.

El 1987 la Línia 1 es prolonga fins a Avinguda Carrilet. Dos anys més tard arriba a Feixa Llarga (ara Hospital de Bellvitge). El 1992 es va inaugurar l'estació de Fondo equipada amb tots aquelles elements necessaris per atendre les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda o deficiències de visió.

[edita] 1993-1998 Una nova línia

Els estudis de noves prolongacions de línies en funcionament, per donar cobertura a zones escassament comunicades, serveixen en la darrera dècada del segle XX, per completar allò que els tècnics del Metro anomenen "cosir la xarxa".

El 25 de setembre de 1995, la Línia 2, les obres de la qual estaven aturades per diversos motius des del 1973, enllaça les estacions de Paral·lel amb Sagrada Família. Aquesta fou la primera línia del metro que va obrir amb ascensors hidràulics, escales mecàniques, paviments de textura especial per invidents, plafons d'informació visual, megafonia d'ordres i música ambiental i també de màquines expenedores de bitllets i valedores d'accés, en totes les estacions. A finals del mateix any la Línia 2 va enllaçar a Paral·lel amb la Línia 3. Dos anys més tard es va estendre de Sagrada Família a la Pau amb una inversió de 21.000 milions de pessetes.

[edita] 1999-2001 Transport per a tothom

En aquest període, el transport públic s'orienta cada cop més a garantir la mobilitat de totes les persones. En aquest sentit, totes les estacions de les darreres prolongacions o remodelacions de la xarxa que es realitzen en aquests anys tenen en compte tots els requisits d'adaptació per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) i discapacitats visuals i auditives.

El 27 d'octubre de 1999 s'obre el nou tram de Via Júlia (antigament Roquetes) a Trinitat Nova. L'estació de Trinitat Nova és la primera de la xarxa de Metro en què el pas per la línia de peatge té la validadora a la dreta del viatger.

El 2001 la Línia 3 s'estén fins a Canyelles i les tres estacions d'aquest últim tram tenen una única andana central.

[edita] 2002-2008 Noves actuacions al suburbà

La signatura del contracte programa entre l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'administració de l'Estat, amb vigència per als anys 2002-2004, significa una dotació de recursos econòmics que ha de garantir la competitivitat de la ciutat de Barcelona en relació amb altres ciutats europees. Aquest impuls anirà unit a les obres d'ampliació i prolongació de les línies de metro previstes en el Pla d'Infraestructures Ferroviàries (PDI), a la continuació de les obres d'adaptació de les estacions, a la compra de nous trens, i a la millora de freqüències, que permetran també donar servei a la posada en funcionament de la futura Línia 9.

El 29 de juny de 2002 cinc estacions de la Línia 4 del Metro es converteixen en estacions de la Línia 2. Es tracta del tram entre la Pau i Pep Ventura. TMB va decidir integrar aquest tram a la L2 després que els estudis de mobilitat manifestessin la conveniència d'un enllaç directe entre el centre de Barcelona i Badalona. Amb aquesta modificació la Pau es converteix amb l'estació terminal de la Línia 4 a la vegada que enllaç amb la Línia 4.

El 2003 es va inaugurar l'estació del Maresme - Fòrum de la Línia 4 per donar servei a l'esdeveniment que va acollir la ciutat el 2004: El Fòrum de les Cultures.

El 14 de desembre de 2003 s'inaugurà una nova línia, la Línia 11. Un metro lleuger que enllaça Trinitat Nova amb Can Cuiàs, la primera estació de metro de TMB al Vallès Occidental, en via única[3].

Des de 2003 no s'havia inaugurat cap tram del Metro de Barcelona, el 4 d'octubre de 2008 s'ha inaugurat el nou tram de la Línia 3 entre Canyelles i Trinitat Nova afegint dues estacions més i quasi dos quilòmetres a la línia[4].

[edita] La xarxa de Metro

Actualment la xarxa de Metro de Barcelona té una longitud de 118'6 km i 147 estacions repartides en 9 línies. Quan acabin les obres de la línia 9 s'hi sumaran 46'6 km i amb la finalització de la resta de projectes d'ampliació, la xarxa als voltants de l'any 2014 tindrà uns 190 km i 232 estacions repartides en 11 línies, si és considera el ramal de la L9 com a una onzena línia.

[edita] Territori cobert

Districtes de Barcelona i altres municipis

Quan es va construir la primera línia, el Metro tan sols donava servei al centre de la ciutat de Barcelona i amb l'arribada d'altres línies el metro es va anar estenent cap a altres barris i desprès cap a altres ciutats.

La xarxa de metro es troba repartida en tres comarques: majoritàriament al Barcelonès, amb una presència important al Baix Llobregat i al Vallès Occidental el metro és totalment testimonial, ja que tan sols hi ha una estació de la L11 al barri de Can Cuiàs de Montcada i Reixac, però cal dir que la resta de la comarca té una xarxa de línies interurbanes de FGC que funciona amb una freqüència de pas que cada dia s'acosta més a la del metro.

Actualment no hi ha cap municipi del Barcelonès que no tingui al menys una estació de metro. Sant Adrià de Besòs té una estació de la L2, Santa Coloma de Gramenet dos de la L1, Badalona tres de la L2 i l'Hospitalet de Llobregat és la ciutat amb més estacions de metro (15 de FGC i TMB) desprès de Barcelona. A la comarca del Baix Llobregat pel moment tan sols hi ha vuit estacions repartides entre Cornellà de Llobregat (5 de TMB i FGC), Sant Boi de Llobregat (2 de FGC) i una a Esplugues de Llobregat.

Totes aquestes poblacions i altres del Baix Llobregat com el Prat de Llobregat es veuran beneficiades amb les ampliacions que s'estan efectuant sobretot amb la L9, que serà l'única línia que tindrà la majoria d'estacions fora de la ciutat de Barcelona[5].

[edita] Barris de Barcelona sense metro

Tot i que la ciutat de Barcelona és on es troben la majoria d'estacions de metro, encara hi ha 13 barris de 73 que no tenen servei de metro ni de TMB, FGC o rodalies Renfe. Això vol dir que dels 10 districtes que té la ciutat 6 tenen alguna zona o barri amb dèficit de transport públic que és millorarà amb les ampliacions de les línies 2 i 5 i l'entrada progressiva en servei de la L9[6]. Els 13 barris on no arriba el metro són:[6]

[edita] Línies del Metro

Línies del Metro de Barcelona
Nom Color Orígen Destinació Inauguració Primera
operació1		 Operadora Longitud
(km)		 Estacions Temps de viatge
(m)		 Ample de via
(mm)
Línia 1 Vermella Hospital de Bellvitge Fondo 1926 1926 TMB 20'7 30 45 1674
Línia 2 Lila Paral·lel Pep Ventura 1995 19592 TMB 13'5 17 24 1435
Línia 3 Verda Zona Universitària Trinitat Nova 1924 1924 TMB 18'5 26 36 1435
Línia 4 Groga Trinitat Nova La Pau 1973 19263 TMB 16'7 22 36 1435
Línia 5 Blava Cornellà Centre Horta 1959 1959 TMB 16'6 23 37 1435
Línia 6 Malva Plaça Catalunya Reina Elisenda 1929 18634 FGC 5'2 9 14 1435
Línia 7 Marró Plaça Catalunya Avinguda Tibidabo 1954 18634 FGC 4,63 7 10 1435
Línia 8 Rosa Plaça Espanya Molí Nou 2000 19125 FGC 12 11 21 1000
Línia 9 Taronja Terminal 1 Can Zam 2009-14 - TMB 46'6 39 (51) - 1435
Línia 10 Taronja Gorg Polígon Pratenc 2009-14 - TMB - 32 - 1435
Línia 11 Verd clar Trinitat Nova Can Cuiàs 2003 2003 TMB 2'1 5 6 1435
1 Si l'any és anterior a l'inauguració significa que va operar com a part de una altra línia o per una altra comanyia.. 2 Actual L5. 3 Ramal de l'actual L3. 4 Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. 5 Magòria-Martorell.

[edita] Operadors de la xarxa

Mapa de totes les estacions de metro

Les línies 6, 7 i 8 no foren considerades línies de metro fins l'integració tarifària el 2001[1] de tota la xarxa de transports de la primera corona de l'Àrea metropolitana de Barcelona. També ha ajudat a que se les inclogui dins la xarxa de metro el canvi de nomenclatura de U6, U7 i S8 a L6, L7 i L8[7] i l'augment de la freqüència de pas. Des de llavors es podria considerar que hi ha dues operadores de metro: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Transports Metropolitans de Barcelona.

[edita] Transports Metropolitans de Barcelona

[edita] Antecedents

Gran Metropolitano de Barcelona SA (1921)[1] i Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA (1920)[1] van ser les dues primeres operadores del suburbà barceloní. El 1924 és va inaugurar la primera línia del Metro de Barcelona, anomenada Gran Metro de Barcelona (actual L3) construïda i explotada per l'empresa del mateix nom. El Gran Metro anava de Lesseps a Aragó (actual estació de Passeig de Gràcia) on es dividia en dos ramals, un cap a Liceu i l'altre cap a Correus passant per Jaume I (embrió de la L4).

La segona línia va arribar dos anys més tard construïda i explotada per Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA. La línia duia el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona raó per la qual a vegades a l'empresa se li afegia la cua de Transversal en referència a la línia que gestionava i que amb el temps es va guanyar el sobrenom de Metro Transversal. El seu recorregut era de Bordeta a Espanya i d'allà a Catalunya.

El 1961 Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA va adquirir Gran Metropolitano de Barcelona SA, convertint-se així amb l'única operadora del Metro de Barcelona.

[edita] Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA

Logotip de TMB
Imatge o logo de la xarxa de metro de FMB (TMB)

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA[8][9] és una societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), anomenada Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, obtinguda per G. de Müller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l'ajuntament de Barcelona.

L'ajuntament de Barcelona a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la. El 1957 l'ajuntament comprà l'empresa,[1] que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.

Actualment Ferrocarril Metropolità de Barcelona encara existeix i és l'operadora del Metro de Barcelona tot i que opera sota el nom de Transports Metropolitans de Barcelona[1] empresa parapública que aglutina: Ferrocarril Metropolità de Barcelona (metro) i Transport de Barcelona (autobusos)[10]. Les dues empreses tenen el mateix consell d'administració[11].

Les línies de Ferrocarril Metropolità de Barcelona utilitzen unes vies que són exclusives per a cada línia, amb freqüències entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del matí a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, i vigílies de festiu i els dissabtes tota la nit ininterrompudament.

[edita] Línies de TMB

Transports Metropolitans de Barcelona: té 7 línies de metro, una d'ample ibèric (la Línia 1), la resta són d'ample internacional de les quals una és un tren lleuger (Línia 11):

[edita] Dades bàsiques

La xarxa de metro de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (TMB) té 125 estacions (amb les 6 línies i sumant el funicular), 123 trens circulant en hora punta i una xarxa de 86'6 km de longitud. El 71% de les estacions (88 estacions) no tenen correspondència amb altres línies de TMB, 15 estacions tenen una correspondència i 2 estació tenen dues correspondències. Hi ha 9 estacions que enllacen amb la xarxa de Renfe, 4 amb FGC i 1 amb el Funicular de Montjuïc. Cal dir que la distància mitjana entre cada estació és de 650 metres[12].

TMB va transportar l'any 2007 (autobusos i metro) 577'66 milions de passatgers. La xarxa de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona té[13]:

  • Parc mòbil: 746 vehicles; 598 cotxes motors + 148 remolcs.
  • Longitud de la xarxa: 86,6 km.
  • Plantilla de treballadors: 3.481 empleats de metro
Dades de TMB
Línia Trens hora punta1 Interval de pas hora punta1 Velocitat comercial
(km/h)1
Línia 1 24 3'40 29,8
Línia 2 22 2'38 27,7
Línia 3 27 3'13 25,4
Línia 4 19 4' 28,4
Línia 5 29 2'43 25'9
Línia 9 - - -
Línia 10 - - -
Línia 11 2 7' 25'3
F. de Montjuïc 2 10' 25
1 dades de l'any 2007[14].

[edita] Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

[edita] Antecedents

La línia Barcelona-Vallès és remonta al 1863 (al gener d'aquell mateix any Londres inaugurava el primer ferrocarril metropolità del món) amb la inauguració del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià construit per la Compañia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, que també n'era l'operadora.

Malgrat l'èxit que va tenir la línia, l'any 1874 la companyia que tenia problemes financers es va veure absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.

El 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Cataluña que va comprar la línia i el 1917 arribava a Sant Cugat. El 1919 s'inaugurava el tram fins a Terrassa i tres anys amb un nou ramal arribava a Sabadell.

Un any més tard de la inauguració del ramal de Reina Elisenda el 1976, la companyia amb una economia precària es va veure obligada a abandonar el servei. Des d'aleshores i fins al traspàs a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) es va fer càrrec de la línia.

La història de la Línia 8, i de les línies Llobregat-Anoia, és remonta al 1912 quan la companyia Camino de Hierro del Nordeste de España va inaugurar la línia Barcelona a Martorell.

El 1919 es van fusionar la companyia Ferrocarril Central Catalán (Línia Martorell a Igualada) i el Camino de Hierro del Nordeste de España sota el nom de Compañia General de Ferrocarriles Catalanes. Amb penúries la línia es va anar renovant fins que l'any 1977 per la precària situació econòmica, i fins al traspàs a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) es va fer càrrec de la línia[15].

[edita] Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Logotip FGC
Cartell de FGC a Provença

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l'any 1979 per gestionar l'explotació de varies línies històriques transferides per l'Estat[15].

Les línies operades per FGC són fruït de la millora de freqüències als trams urbans de les línies de ferrocarril suburbà del Vallès i del Baix Llobregat. Les vies i estacions són compartides amb els serveis suburbans que són també accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans també han estat ampliats els caps de setmana fins a harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, però amb freqüències més baixes.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té 2 línies de metro amb vies d'ample internacional i 1 línia amb via d'ample mètric:

[edita] Les estacions

Solució Barcelona
Cartell de TMB amb el nom de l'estació i el mapa
Cartell al carrer de TMB i FGC

Arreu del món han anomenat com a Solució Barcelona el mètode d'utilitzar tres plataformes o andanes a les estacions de metro de doble via que en hora punta es produeix cert col·lapse a l'entrada i sortida dels passatgers. Amb la construcció d'una tercera andana central es permet que els passatgers de l'interior del tren baixin per l'andana central i els passatgers que estan a l'estació esperant l'arribada d'un tren puguin pujar per les andanes laterals. Això ajuda a rebaixar l'estada dels trens a les estacions i provoca una reducció del temps total del recorregut sense necessitat d'augmentar el material rodant que circula per una línia.

Força estacions de FGC a Barcelona tenen aquesta distribució d'andanes i habitualment l'andana central té escales mecàniques només de pujada, evitant així que la gent baixi a l'andana central per equivocació (com per exemple l'estació de Muntaner).

Les estacions de TMB habitualment tenen dues andanes laterals, per exemple l'estació de Rocafort. Les més noves de la L3 tenen una sola andana central, així poden ser més amples, com l'estació de Mundet. I algunes estacions de la L1 i L5 tenen tres andanes, com la de Sagrera-Meridiana o Fabra i Puig.

La majoria de línies no mantenen en totes les seves estacions una uniformitat en el disseny. Exceptuant les línies de FGC que tenen una arquitectura semblant i amb unes rajoles blanques característiques de la línia. Mentre que les línies de TMB solen tenir una arquitectura i disseny similar en els trams de les estacions que es van construir o reformar en un mateix període, però no al llarg de tota la línia.

A les andanes de les estacions de FGC es pot veure diversos cartells en forma de rombe amb el fons blanc, el contorn vermell i una barra blava amb el nom de l'estació al damunt. TMB en canvi utilitza un cartell de punta a punta de l'estació del color de la línia amb un mapa de la línia que es va repetint diverses vegades i entre mapa i mapa el nom de l'estació en gran i el símbol també en forma de rombe amb una M de metro.

Cartell de l'estació Universitat

Als accessos de metro s'hi pot trobar un cartell damunt un pal. El cartell és un prisma triangular amb el símbol del rombe vermell de TMB i/o el símbol taronja de FGC.

Als vestíbuls de TMB i FGC s'hi pot trobar expenedores automàtiques de bitllets. A les línies de TMB encara hi ha les taquilles de venta manual tot i que actualment s'ha deixat de banda aquest servei i el personal s'ha destinat a l'atenció al públic al mateix vestíbul, però fora de la taquilla.

Per a un inventari complet de les estacions del Metro de Barcelona, vegeu la Llista d'estacions del metro de Barcelona
Ascensor de Sant Antoni
Accés de Sagrada Família

[edita] Accessibilitat

Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març l'any 2006, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburbà ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal·lació d'ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois[16].

A la xarxa de TMB són 84 (70%) les estacions que estan equipades per persones amb mobilitat reduïda, 27 les que estan en obres o a punt d'iniciar-se i 16 les que estan en fase de redacció de projecte[17]. El 2011 acabarà l'adaptació total del suburbà barceloní.

La xarxa de FGC actualment arriba al 86% d'adaptació de les estacions de la xarxa metropolitana (61 de 72 estacions), ha fet que l'empresa hagi estat distingida amb diferents premis i que estigui adherida al programa europeu de "Disseny per a tothom". Això es tradueix en l'adaptació sistemàtica de totes les instal·lacions i els equipaments de nova construcció o que s'hagin de sotmetre a una remodelació integral[18].

[edita] Estacions fantasma

Article principal: Llista d'estacions fantasma de Barcelona

Són varies les estacions del metro que es van canviar d'ubicació, com la de Santa Eulàlia, altres es van tancar i desmantellar, com la de la Bordeta, i altres foren clausudares però encara segueixen al mateix lloc, com la de Correus o Gaudí.

[edita] Viatjar

Des del 2001 el metro es troba integrat en el sistema tarifari[1] de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), des del 2009 també conegut com ATM Àrea de Barcelona. Aquests ens és un consorci encarregat de la planificació d'infraestructures i serveis, relacions amb operadors i ordenació de les tarifes, entre altres.[19] L'existència d'aquest organisme permet viatjar amb un mateix bitllet i fer transbord entre línies del metro de diferents operadors, enllaçar amb altres mitjans de transport com rodalies Barcelona, altres FGC, tramvia i autobusos urbans i interurbans.[20]

La totalitat de la xarxa de metro es troba en la zona 1 de l'ATM[21], és a dir que el preu del bitllet no varia dins d'aquesta zona però per a fer transbord amb mitjans de transport que vagin més enllà d'aquesta zona es necessita un bitllet de la zona a la qual et dirigeixes.

Hi ha fins a nou títols de transport o bitllets integrats: bitllet senzill, T-10, T-50/30, T-Familiar (70/30), T-Mes, T-Trimestre, T-Jove, T-Dia, T-12. Tots ells amb diferents preus decidits per l'ATM, amb una durada determinada i una quantitat de viatges diferents. El transbord amb alguns mitjans de transport com el telefèric de Montjuïc o el Tramvia Blau no és integrat i per tant l'operadora, en aquest cas TMB en posa els preus.


Vegeu també: Evolució dels preus de TMB, Evolució dels preus de l'Autoritat del Transport Metropolità, i Autoritat del Transport Metropolità

[edita] Passatgers

El 2008 el Metro de Barcelona va transportar 376,4 milions de persones i els FGC 81,[22] cosa que els situa com una de les xarxes de metro més freqüentades del món[23] i que ha mantingut un creixement ininterromput des del 1997.

Evolució dels viatges fets al Metro i els FGC
Any Viatges al metro Viatges als FGC Viatges totals
1996[24] 269,0 44,8 313,8
1997[25] 259,1 46,8 305,9
1998[26] 280,9 52,7 333,6
1999[27] 286,7 56,9 343,6
2000[28] 294,1 60,8 354,9
2001[29] 305,11 63,16 368,27
2002[30] 322,0 70,0 392,0
2003[31] 332,0 73,0 405,0
2004[32] 343,3 76,0 419,3
2005[33] 345,3 75,0 420,3
2006[34] 353,4 77,9 431,3
2007[35] 366,4 79,1 445,5
2008[22] 376,4 81,0 475,4


[edita] Ample de via

Amples de via.

A Barcelona hi ha nou línies de metro i tres amples de via diferents:

[edita] Línies en construcció

[edita] Línia 9 i 10

Article principal: Línia 9 del metro de Barcelona

La línia 9 és una línia composta per dos ramals, la L9 i la L10. Actualment està en construcció a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, donant servei a més a la Zona Franca i l'Aeroport del Prat.

La L9 i L10 compartiran el tronc central des de Bon Pastor fins a Can Tries. La principal característica d'aquesta obra és la gran profunditat a que es construeix, per evitar la resta de línies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, donades les característiques de la zona.

La construcció es desenvolupa en la quasi totalitat del traçat mitjançant tuneladores que permeten una construcció més segura i més ràpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d'un diàmetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents).

Per al calendari previst d'inauguració d'aquesta línia vegeu l'apartat properes inauguracions.


Línia 9-10

[edita] Línies proposades

A continuació es detallen una sèrie de línies que foren proposades en algun moment. Algunes d'elles són propostes històriques i d'altres són propostes més recents però que no apareixen en cap projecte futur.

[edita] Línia VI

La línia VI fou una proposta de línia de 20,4 quilòmetres i 24 estacions entre els anys 1971 i 1974 que havia d'unir la Zona Franca passant per la Ronda del Mig fins a la Travessera de les Corts i d'allà fins a la Plaça de Francesc Macià, en aquella època anomenada Calvo Sotelo, per més tard dirigir-se cap al Besòs tot baixant per l'avinguda Diagonal fins a la plaça de les Glòries Catalanes i un cop creuat el Besòs passava per la Salut i acabava a Montigalà, a Santa Coloma de Gramanet.

Finalment amb la finalització de la dictadura, els canvis de govern a Espanya i la reconstitució de la Generalitat els plans de perllongament al metro canviaren.[36]

[edita] Línia Diagonal

La línia Diagonal fou una proposta duta a terme per l'empresa TMB per a la construcció d'un metro a l'avinguda Diagonal entre els anys 1989 i 1992 però que finalment no s'executà.

[edita] Línia 12

La línia 12 fou una proposta de la Generalitat de Catalunya, presidida llavors per Jordi Pujol. Aquesta línia de nova construcció havia de començar a la plaça de Reina Elisenda, final de línia de la L6, i acabar a Castelldefels Platja[37].

El primer projecte preveia que l'operadora en fos FGC i tenia més de 26'2 km de longitud amb 23 estacions, 13 al marge dret del Llobregat i 10 al marge esquerre. Es preveia cobrir el servei amb 19 trens amb una freqüència de pas de 6 minuts, a una velocitat màxima de 90 km/h i una velocitat comercial de 33 km/h. A més, tindria enllaços amb Renfe, FGC, Tram i la L9.[37]

El 10 de febrer de 2006 va arribar la fi d'aquest projecte, que s'ha considerat poc realista pel seu traçat[38]. Així, el projecte inicial va ser reemplaçat per tres projectes d'ampliació. El primer és el perllongament de la L3 de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat i de la L1 fins a Sant Boi de Llobregat i, el més important, el perllongament de la línia de Rodalies R3 de l'Hospitalet de Llobregat fins a Castelldefels Platja -amb un nou traçat de doble via gairebé tot soterrat que començaria a Cornellà Centre- per tal de donar solucions necessàries als municipis i facilitar un accés millor del Baix Llobregat fins a Barcelona, amb un horitzó d'execució situat al 2015. La R3, tot i ser una línia de Rodalies, es pretén que funcioni com un metro entre la zona del Baix Llobregat i Barcelona, i cap al nord com un servei de Rodalies habitual.[38]

[edita] Línia 13

La línia 13 està proposada per enllaçar el barri de la Morera, a Badalona, amb la zona de l'hospital de Can Ruti. Estarà enllaçada amb les línies 1 i 2 i es tractarà d'un tren lleuger. El color identificatiu de la línia serà el rosa, de la combinació del vermell de la línia 1 amb el lila de la 2.

[edita] Incidències

  • L1 - La estació Mercat Nou està fora de servei per treballs de remodelació.
  • L3 i L5 - El passadis que comunica les 2 linies a Diagonal resta tancat degut a obres de remodelació. L'enllaç es fa per l'exterior.
  • L5 - El tram entre Collblanc i Pubilla Cases restarà tancat del juliol al octubre del 2009 per la construcció d'una nova estació.

[edita] Trens

El material mòbil de la xarxa subterrània de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona (TMB), a finals del 2007, era de 746 vehicles, dels quals 598 són cotxes motors i 148 remolcs. Els trens en servei més moderns disposen de vagons interconnectats que permeten una distribució òptima del passatge. El 100% de la flota de metro gaudeix de sistema d'aire condicionat[13] i l'edat mitjana de la flota és de 9,19 anys[14].

Línia 1: Actualment hi circulen els trens de les sèries 4000 i 6000, amb la curiositat que és d'ample de via ibèric (1.668 mm), per això és un dels metros més amples del món. La sèrie 6000 és la versió d'ample ibèric de la sèrie 5000 que circula per la L3 i L4.

Línia 2: Circulen els nous trens de les sèrie 9000, semblant a la sèrie 5000 però construïts per una altra empresa i que s'havien de destinar a la L9. Fins el 2007 hi havien circulat trens de la sèrie 2100 que ara es troben a la L4.

Línia 3: Per aquesta línia circulen trens de les sèries 3000 (els típic cuc), 2000 (que provenen de la L2) i de la nova sèrie 5000 per millorar la freqüència de pas.

Línia 4: Durant molts anys per aquesta línia circulaven els trens de la sèrie 1100, molt semblants exteriorment als de la L5 (sèrie 1000), però van ser retirats el juny de 2008. El 2007 és van anar incorporant trens de la sèrie 2100 de la L2, fins a rebre'ls tots. A més també s'han anat incorporant, des del 2008, trens de la sèrie 9000 per completar la flota de la línia.

Línia 5: Durant molts anys han circulat els trens de la sèrie 1000, les unitats més velles del metro de Barcelona. Però han estat substituïdes progressivament pels trens de la sèrie 5000 (com els de la L3), i des de principis de 2007 és la única sèrie que circula per la línia.

Línia 6: Circulen trens de la sèrie 111. En algunes ocasions s'ha fet el servei amb trens de la sèrie 112.

Línia 7: Circulen trens de la sèrie 111. La sèrie 112 no hi pot circular per problemes de gàlib.

Línia 8: Normalment circulen trens de la sèrie 213 de FGC encara que a vegades hi circulen algunes 211.

Línia 11: Per aquesta línia de via única circulen les unitats de la sèrie 500 classificades com a metro lleuger.

Parc de material rodant
Parc real cotxes S500 S1100 S2000 S2100 S3000 S4000 S5000 S6000 S9000 Total
Motors 6 40 24 60 72 95 156 36 108 598
Remolcs 0 10 6 15 18 24 39 9 27 148
Dades del 31 de desembre de 2007[14].


Tren sèrie 1000 de CAF

Tren sèrie 1100 de CAF

Tren sèrie 2000 de CAF

Tren sèrie 2100 de CAF

Tren sèrie 3000 de CAF

Tren sèrie 4000 de CAF

Tren sèrie 5000 de CAF

Tren sèrie 500 de CAF

Tren sèrie 111 dels FGC

Tren sèrie 213 dels FGC

Tren sèrie 9000 d'Alstom

[edita] Conducció automàtica

Amb la construcció de la línia 9 arribarà al metro barceloní la conducció automàtica i amb això la desaparició dels conductors en aquesta línia i la implementació progressiva a la resta de les línies on actualment s'estan efectuant proves de conducció automàtica.[39]

Però la història de la conducció automàtica al Metro de Barcelona és remunta al 1961 amb un sistema pioner al món desenvolupat pels mateixos tècnics del Metro de Barcelona, i es creu que el primer tram de la Línia 5 (llavors Línia II) va ser el primer ferrocarril metropolità amb conducció automàtica, o almenys un dels primers del món, amb una tecnologia avançada per l'època. El sistema és basava en el contacte de cèl·lules fotoelèctriques que permetia que al tren no hi fes falta conductors. Degut a la desconfiança de la gent, l'empresa es va veure obligada a posar un agent a la cabina de conducció que limitava a deixar-se veure per tranquil·litzar els passatgers. I amb el temps es va recuperar la conducció habitual.[40]

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques durant sis mesos entre el 2007 i 2008 va estar fent proves de conducció automàtica de trens a la Línia 2 del metro de Barcelona, entre les estacions de Clot i la Pau. Les proves han permès comprovar la viabilitat d'aquest sistema, pioner a Espanya, que aporta puntualitat, seguretat i eficiència al transport públic. L'actuació ha servit com a banc de proves per a la futura L9, que des del principi s'ha concebut amb un sistema de conducció automàtica. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 2,2 milions d'euros, s'han executat en horari nocturn, per evitar afectacions al servei habitual de metro.

En els darrers anys, l'automatització en la conducció s'ha convertit en l'alternativa del futur, atès que aporta flexibilitat, fiabilitat, seguretat i eficàcia al transport públic. Per això, cada cop més ciutats europees decideixen adoptar aquest sistema a les xarxes de metro i ferrocarril, per tal d'oferir un servei de qualitat, que millori la puntualitat dels trens, faciliti la regularitat del servei, permeti adaptar l'oferta a la demanda de cada franja horària i concentri els empleats en les tasques d'atenció personalitzada als usuaris.

Els trens 9000 tenen la possibilitat de funcionar en modalitat automàtica sense conductor, mitjançant els equips embarcats, o amb conductor. La xarxa de metro de TMB camina cap a l'automatització en un horitzó mitjà-llarg. En aquest sentit, la L9 serà automàtica des del principi, i en el futur s'automatitzarà també la L2, que es perllongarà des de Sant Antoni fins a enllaçar amb el tram de la L9 de Parc Logístic - aeroport del Prat. Igualment, s'està treballant perquè la L11 de metro lleuger es converteixi en una línia automàtica.[39]

[edita] Properes inauguracions

A continuació es detallen les inauguracions previstes, entre parèntesi podeu veure les dates inicialment previstes:

  • 2009 Octubre L9 Can Zam - Can Peixauet (2007)
  • 2010 L10 Gorg - Bon Pastor (2007)
  • 2010 L9 Bon Pastor - Sagrera (2007)
  • 2010 L5 Horta - Vall d'Hebron (2007)
  • 2010 L2 Pep Ventura - Badalona Centre (2008)
  • 2011 L1 Fondo - Badalona Centre (2010)
  • 2012 L9 Zona Universitària - Aeroport (2007)
  • 2012 L10 Polígon Pratenc - Can Tries (2007)
  • 2012 L2 Poble Sec - Aeroport
  • 2013 L4 La Pau - Sagrera (2011)
  • 2014 L9 Zona Universitària - Sagrera (2007)

[edita] La Xarxa el 2015

Està previst que les obres dels actuals projectes s'hauran finalitzat el 2015. La xarxa del metro quedarà de la següent manera[41]:

La Xarxa el 2015
Línia Recorregut Obertura Longitud (km) Estacions
Línia 1 Estació del Prat - Badalona Est 1926 22 37
Línia 2 Terminal D - Morera 1995 32,53 33
Línia 3 Sant Feliu de Llobregat - Trinitat Vella 1924 19,22 26
Línia 4 Trinitat Nova - Sagrera-Meridiana 1926 20 28
Línia 5 Cornellà Centre - Vall d'Hebron 1930 19,16 27
Línia 6 Plaça de Catalunya - Finestrelles-Sant Joan de Déu 1929 5,38 9
Línia 7 Plaça de Catalunya - Avinguda Tibidabo 1954 4,63 7
Línia 8 Plaça Espanya - Molí Nou - Ciutat Cooperativa 1912 11,26 11
Línia 9 Can Zam - Terminal D 2009-2014 46,6 51
Línia 10 Polígon Pratenc - Gorg 2009-2014 - 32
Línia 11 Trinitat Nova - Ripollet 2003 10,1 6
Total 192 232

[edita] Trens de Rodalies

Finalment les sis línies de Rodalies de Barcelona de Renfe (empresa estatal de ferrocarril), R1, R2, R3, R4, R7 i R10, que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro exprés, integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.

De la mateixa manera, els trens de servei suburbà i rodalies dels FGC també funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns.

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Història de TMB
  2. ↑ «Transports urbans. Subterranis: Evolució anual de viatgers, recaptació i quilòmetres recorreguts». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1 gener 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 Història del Metro de Barcelona, TMB
  4. ↑ Notícies Bcn.cat, Nou tram de la L3
  5. ↑ Gencat, Línia 9 del Metro
  6. ↑ 6,0 6,1 El Periodico de Catalunya Barcelona encara té 15 barris sense metro
  7. ↑ Canvi nomenclatura L6, L7 i L8 (PDF)
  8. ↑ Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC (PDF)
  9. ↑ Títol al portador de Ferrocarril Metropolità de Barcelona
  10. ↑ Què és TMB?
  11. ↑ Consell d'administració de TMB
  12. ↑ TMB Transports que gestiona i altra informació
  13. ↑ 13,0 13,1 Dades bàsiques de TMB
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Dades bàsiques TMB (PDF)
  15. ↑ 15,0 15,1 Història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
  16. ↑ TMB i el Decret 135/1995 (PDF)
  17. ↑ TMB accessibilitat, nota de premsa
  18. ↑ FGC accessibilitat
  19. ↑ ATM: L'Autoritat del Transport Metropolità (funcions).
  20. ↑ ATM: Sistema Tarifari Integrat.
  21. ↑ ATM: Àmbit geogràfic.
  22. ↑ 22,0 22,1 «TransMet Xifres 2008». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  23. ↑ «Metro systems by annual passenger rides». Viquipèdia. [Consulta: 27 maig 2009].
  24. ↑ «TransMet Xifres 1996». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  25. ↑ «TransMet Xifres 1997». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  26. ↑ «TransMet Xifres 1998». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  27. ↑ «TransMet Xifres 1999». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  28. ↑ «TransMet Xifres 2000». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  29. ↑ «TransMet Xifres 2001». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  30. ↑ «TransMet Xifres 2002». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  31. ↑ «TransMet Xifres 2003». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  32. ↑ «TransMet Xifres 2004». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  33. ↑ «TransMet Xifres 2005». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  34. ↑ «TransMet Xifres 2006». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  35. ↑ «TransMet Xifres 2007». ATM. [Consulta: 27 maig 2009].(PDF)
  36. ↑ El Periódico, la plaça [de Francesc Macià] "tingué" metro fa casi mig segle.
  37. ↑ 37,0 37,1 Línia 12
  38. ↑ 38,0 38,1 El Periodico de Catalunya L12, R3, L3, L1 (PDF)
  39. ↑ 39,0 39,1 Conducció automàtica
  40. ↑ Transport Barcelona.
  41. ↑ Mapa de la línia 9

[edita] Bibliografia

Salmerón, Carles. El Metro de Barcelona (I) i (II). Barcelona: Términus, 1992. ISBN 8460423875. 

[edita] Vegeu també

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Metro de Barcelona

[edita] Enllaços externs

v • d • e
Xarxes de metro, rodalies, tramvia i tròlei als Països Catalans
Països Catalans
Projectats: Rodalies Girona  •  Rodalies Lleida  •  Rodalies Tarragona  •  TramCamp  •  TramBages
Actualment aquest article ha estat proposat per a distingir-lo com a Article de Qualitat. Un article d'especial qualitat hauria de representar el millor treball de la Viquipèdia i, per tant, s'està considerant si compleix els criteris de qualitat per a ser-ho. Us encoratgem que hi participeu i feu les vostres observacions.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Metro_de_Barcelona»