Les Corts

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Aquest article tracta sobre el districte de Barcelona. Vegeu altres significats a «Cort».
Les Corts
Ciutat Flag of Barcelona.svg Barcelona
Districte IV
Gentilici cortsenc, cortsenca
Habitants
(cens 2005)		 82.588 hab
Regidor/a Montserrat Sánchez (PSC)

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte IV i està format per tres barris. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat al sud i amb el districte de Sants-Montjuïc, al nord amb el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.

Taula de continguts

[edita] Història

Emblema de les Corts

El territori que avui forma el districte de les Corts es fruit de l'annexió a Barcelona dels antics municipis de les Corts de Sarrià, més conegut simplement com les Corts, i de Sarrià. Dels tres barris del districte, dos formaven part del municipi de les Corts (les Corts i la Maternitat i Sant Ramon) i un de Sarrià (Pedralbes).

[edita] Les Corts de Sarrià

L'antic terme municipal de les Corts de Sarrià tenia una extensió de 3,53 km², però abans d'ésser municipi independent pertanyia a l'antic municipi de Sarrià. Des del punt civil els habitants de les Corts disposaven de la franquesa de pagament de la lleuda reial que es basava en una sentència del 1274 de Jaume I i en el fet que els homes de les Corts eren francs de temps immemorial.

Les franqueses es van mantenir fins als decrets de Nova Planta, a partir d'aquell moment els homes de les Corts tenien representació pròpia en el consell de Sarrià. El 1814 Sarrià volgué imposar-los el nomenament de batlle i des d'aquell moment les relacions harmonioses es trencaren entre els dos nuclis, a més la política dels pobles començà a diferir, ja que Sarrià creixia sota l'impuls dels burgesos i de l'artistòcracia de Barcelona, on hi dominava un sentiment absolutista i conservador, mentre que les Corts mantenia el vell esperit franc autòcton i es decantava per un constitucionalisme liberal.

Finalment, el 1822 la junta de veïns de les Corts va aprovar un projecte de rodalia de terme nou i el 4 de gener de 1823 es procedí a l'elecció de l'ajuntament de les Corts, independent de Sarrià, a Cal Prat d'en Cuiàs. Durant un període absolutista va perdre l'autonomia, però l'any 1836 va aconseguir la plena autonomia. Llavors es construí la parròquia (1850) el cementiri i l'eixample cortsenc.

El 1858 el terme es va dividir en quatre districtes: les Corts Velles, les Corts Noves, el Camp de la Creu i Can Batlló.

El 20 d'abril de 1897, en contra dels cortsencs de l'època, entra en vigor un Decret Reial d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Sants i les Corts s'havien d'integrar al municipi de Barcelona.

Fins al segle XX, fou un poble camperol, amb nombrosos masos que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. També s'instal·laren diversos edificis de serveis, com l'edifici de la Maternitat i diversos ordes religiosos. A principis del segle XX, comencen a establir-se al poble diverses fàbriques i colònies obreres (la Colònia Castells és una mostra viva d'aquesta època).

A principi dels anys 60, comença una urbanització salvatge que fa desaparèixer bona part de les masies de les Corts. Avui, d'aquestes masies només en queden 3 mostres: la Biblioteca de Can Rosés, la Masia del Barça i la masia Torre Rodona, propietat de la cadena d'hotels HUSA.

[edita] Barris

El districte de les Corts està dividit en tres barris:

Barris del districte de les Corts.

[edita] Les Corts

El barri de les Corts està format per 5 sectors.

[edita] Camp de la Creu

El carrer de Loreto, al barri del Camp de la Creu

Els límits d'aquest barri són el carrer de Josep Tarradellas, el carrer de Berlín, el carrer de Numància, la travessera de les Corts, el carrer d'Entença, l'avinguda Diagonal i l'avinguda de Sarrià. El barri del Camp de la Creu correspon a l'antiga partida medieval de Magòria i fa referència a la creu de terme que hi havia en aquest indret (la Creu de Magòria). Durant la dècada dels anys setanta del segle XIX es van obrir els principals carrers (carrer de Morales) i la plaça del Carme (anomenada primer de la Llibertat). A finals de segle va adquirir un aspecte industrial amb la instal·lació de la fàbrica Castells i altres indústries i, més endavant, amb la construcció de les casetes obreres de la Colònia Castells (avui amenaçades per un Pla d'Ordenació Urbanística).

[edita] Camp Vell

Els límits d'aquest barri són el carrer de Joan Güell, la travessera de les Corts, el carrer de Numància i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants. El nom d'aquest barri ve donat perquè en aquestes terres és on es va edificar l'antic camp del Futbol Club Barcelona, conegut llavors com el Camp de les Corts.

[edita] Can Batllori

Els límits d'aquest barri són l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Sarrià, el carrer de Jiménez i Iglesias i el passeig de Manuel Girona. El nom del barri ve donat per l'històric mas de Can Batllori, important pels vestigis ibers i romans que conservava en el seu territori. Abans de ser enderrocat, s'hi van trobar sitges de gra, un caldarium i fragments de les columnes de l'hipocaust al costat d'una necròpolis romana. Avui en dia, als antics terrenys del mas hi ha els Jardins de Can Batllori.

[edita] Can Sol de Baix

Els límits d'aquest barri són la travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, el carrer de Joan Güell i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants. El nom ve donat perquè ocupa l'espai on hi havia els camps i la masia de Can Sol de Baix. El nom originari d'aquest mas era de Can Planes de Baix, però el sol de ferro forjat que presidia l'entrada de la finca va donar aquest malnom a la masia, que va perdurar fins que la van enderrocar. L'any 1965 es va recuperar el topònim amb la construcció de la plaça del Sol de Baix, entre els carrers de Gerard Piera i de Fígols.

[edita] Centre

Els límits d'aquest barri són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de Carles III, la travessera de les Corts i el carrer d'Entença. Conegut com el Barri Vell, conté els edificis més representatius del barri: l'Ajuntament, l'Església del Remei, la Biblioteca de Can Rosés i el Centre Cívic de Can Déu. També inclou el que en el seu dia es va conèixer com a l'Eixample de les Corts.

[edita] La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat i Sant Ramon està format per 2 sectors.

[edita] Can Bacardí

[edita] Sant Ramon

[edita] Pedralbes

Pedralbes està fomart per 3 sectors.

[edita] Zona Universitària

Part d'aquest sector es troba en el barri de les Corts

[edita] La Mercè

[edita] Pedralbes

[edita] Equipaments

El districte disposa d'una xarxa d'equipaments culturals municipals formada pel Centre Cívic de Can Déu, el Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart", el Centre Cultural de les Corts i el Centre Cultural Riera Blanca.

[edita] Educació

Campus Nord de la UPC

Al barri hi ha una notable oferta educativa:

[edita] Ensenyament públic

[edita] Ensenyament concertat

  • Educació Infantil i Primària: Col·legi Pare Manyanet
  • Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Pare Manyanet, Súnion ICC

[edita] Ensenyament privat

  • Educació Infantil i Primària: Col·legi Loreto - Abat Oliba
  • Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Loreto - Abat Oliba

[edita] Educació especial

  • Centres d'Educació Especial: Escola Paideia, Escola Geroni de Moragas i Escola Esclat.
  • Centres Ocupacionals: Centre Ocupacional Les Corts i Taller Ocupacional Ariadna.
  • Centre d'Higiene Mental Les Corts
  • Centre de Recursos Educatius Joan Amades - ONCE

Per altra banda, el districte també disposa de dues biblioteques integrades dins la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: la Biblioteca de Can Rosés i la Biblioteca Miquel Llongueras.

[edita] Esport

Les Corts és la casa del Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya pel nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té l'estadi més gran d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones.

[edita] La festa major

La festa major del barri se celebra al voltant del 7 d'octubre, diada de la Verge del Remei, patrona de les Corts. Els seus colors són el blau i el vermell. L'any 2006 es va celebrar el 200è. aniversari de la festa major del barri, ja que la primera de què es té constància documental data de l'any 1806.

[edita] Entitats

Les Corts té un creixent teixit associatiu.

[edita] Educació en el lleure

[edita] Cultura popular

  • Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts: Coordinadora d'entiats i persones de les Corts que organtiza cada any la Festa Major Jove, la Calçotada, el Carnestoltes i la revetlla de Sant Pere, entre altres activitats.
  • Els Bocs de can Rosés: Fundada l'1 de desembre de 1996. Colla de diables.
  • Colla Grallera de les Corts: Colla de grallers i gralleres fundada el 19 de març de 2006. La seva seu és al Casal de Joves de les Corts.
  • La Republik de l'Avern: Grup de percussió nascut al barri que actualment compta amb una vintena de membres.
  • Diables de les Corts : Colla de Diables fundada el 20 de maig de 1994. Pels volts de la plaça de la Concòrdia. Actualment la seva seu és al Casal de Joves de Les Corts, al carrer Dolors Masferrer. A més a més de realitzar correfocs també realitza espectacles pirotècnico-teatrals i intercanvis amb altres colles.
  • SC L'Espiga de Les Corts. Entitat fundada el 1924 i que el 2004 va inaugurar el seu nou casal, on hi tenen la seva activitat les seccions de Coral, Teatre i Escacs. També hi tenen lloc cursos de ball, country, pintura...
  • Societat Gastronòmica Lo Calçot Roig
  • Tabalers de Les Corts : Grup de tabalers que formen part de la Colla de diables Diables de Les Corts. Acompanyen la colla en tots els correfocs i també fan actuacions pel seu compte.

[edita] Associacions de veïns/es

  • AVV El Racó de les Corts
  • AVV Els tres jardins
  • AVV Camp Nou
  • AVV Les Corts
  • AVV Les Corts Sud

[edita] Cortsencs il·lustres

[edita] Font


v • d • e
Antics municipis del pla de Barcelona


(i) 41° 23′ 4.33″ N, 2° 7′ 53.31″ E / 41.3845361, 2.131475

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Corts»