La Sagrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «la Sagrera (desambiguació)».
Casa Meridiana, al barri de la Sagrera, obra de 1965 de l'arquitecte Oriol Bohigas

La Sagrera és un barri de Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l'est amb el barri de la Verneda; inclou al sud el territori de Navas, i a l'oest el del Congrés i l'antic Barri dels Indians.

El barri de la Sagrera està integrat administrativament al Districte IXè de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que mai no va pertànyer a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sinó al de Sant Martí de Provençals; la realitat político-administrativa i urbanística ha fet, però, que la Sagrera mantingui més relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Martí de Provençals.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen d'aquest nom es remunta al segle XI, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L’Abat Oliba, veient la necessitat de protegir als pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais, els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s'utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.

Les primeres notícies documentades daten del 998 i fan referència a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals.

Aquesta dinàmica de poca població es mantindria. El 1877 trobem encara un nucli format únicament per només unes 48 cases.

A partir del darrer terç del segle XIXè, això canvia. L'impacte industrialitzador sacsejà també la Sagrera que s'anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil. A partir d'aquest moment es desenvolupa un profund procés urbanitzador que comporta la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera queda únicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l'aleshores anomenada carretera del Vallès, al nord del vell nucli rural de Sant Martí.

També d'aquest període, concretament del 1877, data la creació del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinardó. La connexió entre Barcelona i Horta l'any 1885 mitjançant el tramvia, significà, per extensió, la comunicació de la Sagrera amb Barcelona, una connexió que s'enfortí amb l'electrificació de la línia el 1901.

Del procés d'industrialització de la zona en destaca la inauguració d'una fàbrica el 1911 de la Hispano Suïssa –reanomenada ENASA el 1946- que arribà a ocupar més de 8ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Actualment, els seus terrenys han deixat pas a un important conjunt d'habitatges de més de 3ha (Associació de Veïns de Meridiano Cero), un centre escolar (CEIP Príncep de Viana) i a un nou parc conegut amb el nom de Pegaso.

En aquest procés que dura fins a l'actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle XX a nombrosos blocs d'habitatges que s'alineen a ambdós costats de l'avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la línia del meridià, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distància.

El mercat vell es trobava instal·lat a la plaça de Massades, porticada, prop d'on es troba encara avui la parròquia de Crist Rei. En aquesta església fou avortat el 1971 el primer intent de reunió de l'Assemblea de Catalunya, fet que es commemora a la plaça que porta aquest nom.

Actualment, el procés de transformació del barri segueix, i té la seva màxima representativitat en la futura estació-intercanviador de la Sagrera, per on està previst que passi el metro, trens de rodalies, regionals i de gran velocitat (com l'AVE o el TGV francès), així com autobusos urbans i de línia, i taxis. El barri de la Sagrera és un del més ben comunicat gràcies als mitjans de transport subterranis: rodalies R3 i R4, metro L1, metro L5, metro L9 i metro L10. Aquestes dues ultimes línies de metro encara estan en construcció, però hi ha una petita part oberta en direcció cap a Badalona. Aquests elements conformen la Sagrera com un del principals nuclis de transport de la Barcelona del futur.

Actualment, ja s'ha construït una escola bressol, que ha començat el curs aquest setembre i la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet, oberta des del 20 de juny de 2009. El barri de la Sagrera sumarà 30 nous equipaments d'aquí a deu anys, que s'ubicaran en deu grans solars que s'han obtingut a partir de la construcció de la nova gran estació de la Sagrera.

En aquest conjunt d'equipaments s'inclou la Torre del Fang, per sota de la qual s'ha construït el túnel de l'alta velocitat, on hi haurà l'arxiu històric de la Sagrera i una sala polivalent. També s'incorpora a aquesta xarxa d'espais per al barri la Nau Ivanow, que està previst que a l'octubre passi a ser de titularitat pública, i que s'ampliarà per ser un centre cultural de referència al barri i a la ciutat. Al carrer d'Hondures també es construirà un centre esportiu.

En l'àmbit sanitari, el barri sumarà l'Hospital de la Sagrera, i en educació, un centre d'educació infantil i primària i un institut d'educació secundària, entre altres. L'acord preveu el trasllat de la caserna de la Guàrdia Urbana.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

La geganta Sagrerina

Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una colla gegantera. Es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Drac i Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presència d'elements de cultura popular al barri.

La Colla Gegantera de la Sagrera neix de la il·lusió d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrere havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara només compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, tot i que en el moment de la inauguració de la geganta el 2003 es preveia que hi hauria un gegant l'any següent.[1]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La geganta Sagrerina a districtes.info (inclou un vídeo amb la notícia de la inauguració)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sagrera


Coord.: 41° 25′ 20.49″ N, 2° 11′ 10.75″ E / 41.4223583,2.1863194