La Clota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Clota. Vista des del mirador de la Rambla del Carmel

La Clota és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Es troba situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d'Hebron, al sud-oest d'Horta, concretament entre el carrer de Lisboa, l'Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i l'Avinguda de l'Estatut de Catalunya.

Es tracta d'un dels nuclis de població més antics del districte. Des del petit espai primigeni al voltant de Can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, es va anar estenent per tot el pla dels Ametllers, una zona de gran fertilitat pel conreus. Fou durant molts anys una barriada popular de torretes, masies i horts, un llogarret rural proper a la ciutat que servia sovint com a zona d'estiueig pels aristòcrates barcelonins.[1] La història de la Clota antiga ha estat recollida al llibre "Història de la Clota. Dels orígens d'un veïnat a la formació d'un barri de Barcelona", d'Oriol González, l'obra més important feta al respecte.

Hi confluïen la riera d'Horta, el torrent de Sant Genís, el de les Catorze Plomes i el de la Genissa. Això possibilità el desenvolupament d'un gran nombre i varietat d'instal·lacions hidràuliques, com ara pous i séquies, que van ser l'origen de la fama d'Horta com a reserva d'aigua de Barcelona i que van afavorir el desenvolupament de la indústria bugadera amb les bugaderes clotenques, conegudes a tota Barcelona.[1]

El creixement urbà de la Clota no ha estat molt intens, amb carrers sense esfaltar, sense clavagueres i sense enllumenat públic fins ben entrada la Democràcia, però els últims anys la important tasca de l'Associació de Veïns del barri ha aconseguit suplir totes aquestes mancances per convertir-lo en un lloc comfortable per viure-hi, tot mantenint fins avui un aire semi-rural que constitueix una notable singularitat en la Barcelona actual. Hi coexisteixen cases baixes i masies amb horts i un petit nucli format per edificacions autoconstruïdes. Encara hi podem trobar alguns tallers de fusteria, de marbres, manyeria, etc.[1]

Molts dels carrers de la Clota tenen noms vinculats a la història del territori.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «7. La Clota i la Teixonera». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 febrer 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó (en català). Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6. 
  • González Corsellas, O. Història de la Clota. Dels orígens d’un veïnat a la formació d’un barri de Barcelona. Edita Associació de Veïns de la Clota. Barcelona, gener 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Clota Modifica l'enllaç a Wikidata

* La Clota, a la web de l'Ajuntament de Barcelona

Coord.: 41° 25′ 46″ N, 2° 09′ 13″ E / 41.429427°N,2.153657°E / 41.429427; 2.153657