Parc de la Pegaso

Infotaula de geografia físicaParc de la Pegaso
Imatge
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
EpònimPegaso Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Sagrera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC/ de la Sagrera 179-197, Sant Andreu
Map
 41° 25′ 38″ N, 2° 11′ 20″ E / 41.427142°N,2.188894°E / 41.427142; 2.188894
Dades i xifres
Superfície3,65 ha Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1986

El Parc de la Pegaso està situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona. Va ser creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig.[1]

Descripció[modifica]

Aquest parc es troba al terreny de l'antiga fàbrica ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, Sociedad Anónima), constructora dels famosos camions Pegaso. Encara s'hi conserven algunes restes de l'antiga factoria, com la porta d'entrada i l'edifici d'oficines, destinat a equipaments del barri. El parc fou creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig, els quals van elaborar un projecte que combina el paisatgisme amb espais lúdics i esportius. Hi ha tres àrees principals: la de jocs infantils; una zona d'aspecte més arquitectònic, amb parets i columnes amb pèrgoles, que allotja diverses pistes esportives; i la zona paisatgística, que és potser l'element més destacat del parc, amb un estany de traçat sinuós que recorre bona part del parc com un canal, travessat per diversos ponts, un d'ells corbat, a l'estil japonès. El canal circumda una extensa àrea verda que pren certa altura a diversos punts, amb miradors que ofereixen una ampla vista del conjunt.[2]

Vegetació[modifica]

Entre les espècies presents al parc hi ha: el desmai (Salix babylonica), l'àlber (Populus alba), el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), alguns Cyperus (Cyperus involucratus i Cyperus papyrus), el xiprer dels pantans (Taxodium distichum), el tamariu (Tamarix gallica), la bambusòidia (Phyllostachys sp.), la Phytolaca dioica, la magnòlia (Magnolia grandiflora), el margalló (Chamaerops humilis), el fals pebrer (Schinus molle), la Sparrmannia africana, l'eucaliptus (Eucalyptus globulus), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), el Ginkgo biloba, l'alzina (Quercus ilex), el pi pinyer (Pinus pinea), la mimosa de tot temps (Acacia retinodes), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), l'abèlia (Abelia floribunda), el baladre (Nerium oleander), la troana (Ligustrum ovalifolium), la Pittosporum tobira i el marfull (Viburnum tinus).[3]

Aus[modifica]

Les aus nidificants del parc[4] són: el ballester (Apus melba), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la cadernera (Carduelis carduelis), el colom roquer (Columba livia), la cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i la cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), la cuereta blanca (Motacilla alba), l'estornell comú (Sturnus vulgaris), el falciot negre (Apus apus), el gafarró (Serinus serinus), la garsa (Pica pica), el gavià argentat (Larus michahellis), la gralla (Coloeus monedula), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleua), la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus), la mallerenga petita (Periparus ater), el martinet blanc (Egretta garzetta), la merla (Turdus merula), l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), l'oreneta (Hirundo rustica), el pardal comú (Passer domesticus), el pit-roig (Erithacus rubecula), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), la tórtora turca (Streptopelia decaocto), el tudó (Columba palumbus), el verdum (Chloris chloris).

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gabancho, 2000, p. 80-81.
  2. Viladevall-Palaus, 2004, p. 27.
  3. «Parc de La Pegaso». [Consulta: 4 febrer 2023].
  4. Sàbat, BCNSmart, Consultoria. «Atles de Biodiversitat | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 4 febrer 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de la Pegaso