Pi pinyer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi pinyer
Pineda de pi pinyeral Parc Natural de La Breña (Andalusia)
Pineda de pi pinyer
al Parc Natural de La Breña (Andalusia)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. pinea
Nom binomial
Pinus pinea
L.

El pi pinyer, pi pinyoner, pi para-sol, pi bo o pi ver[1] (Pinus pinea) és una espècie de pi dins la família Pinaceae caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits (hi ha espècies americanes amb pinyons grans que s'exploten comercialment).

És originari de la regió mediterrània.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pi pinyer a Castelltallat

Arbre de fins a 30 metres d'alçada, tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda, capçada en forma de para-sol. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. Floreix de març a maig produint pinyes ovoides de fins a 15x10cm amb pinyons d'15 a 20 mm. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any, els altres pins ho fan en dos anys).

Creix en garrigues, erms i dunes fixades (com a Guardamar o Torroella de Montgrí). Es troba a tots els Països catalans fins als 1000 metres d'altitud. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.

Usos[modifica | modifica el codi]

Molt usat en jardineria. Els pinyons necessiten molta mà d'obra, cal escalfar les pinyes perquè s'obrin. La fusta no té gaire interès.

Un altre pi, no autòcton, amb els pinyons comestibles és el Pinus edulis, originari de les muntanyes del sud-oest dels Estats Units.

Pins pinyers singulars[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pi al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans