Cambrils
| Localització | |
  
|
|
| Municipi del Baix Camp | |
 |
|
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
| Gentilici | Cambrilenc/a |
| Superfície | 35,26 km² |
| Altitud | 24 msnm |
| Població (2011[1]) • Densitat |
33.008 hab. 936,13 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 336550 4548950(i) |
| Organització Entitats de població • Alcaldessa: |
6 Mercè Dalmau Mallafré (CiU) |
| Codi postal | 43850 |
| Codi territorial | 430385 |
Cambrils és un municipi de la comarca del Baix Camp. Tradicionalment s'han considerat que està format per dos nuclis, la vila i el port. Avui aquests dos nuclis estan plenament integrats, gràcies al darrer creixement urbanístic.
No s'ha de confondre amb el municipi de Cambrils de la comarca del Solsonès, ni amb Cabrils al Maresme.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
[modifica] Ubicació
Situat al sud-est del Camp de Tarragona, en la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km2. La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d'uns 2% de mitjana, de Nord a Sud. L'alçada màxima no arriba a superar el 70 metres sobre el nivell del mar. En quan a l'alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l'estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils límita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l'oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l'est; de forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular en la zona central del de Cambrils, i el parteix pràcticament en dos.
[modifica] Accidents geogràfics
[modifica] El litoral
està format per un total de 9 km de platges arenosa. Aquestes platges es divideixen en platges de llevant o oriental i de ponent o occidental, segons estiguin situades a l'est o a l'oest del port de Cambrils. Les platges de llevant, que comencen en el límit del terme municipal amb el de Salou, són:
- Platja del Cap de Sant Pere
- Platja de Vilafortuny
- Platja dels esquirols
- Platja del Cavet
- Platja del Prat d'en Forès, també coneguda com del Regueral.
Les de ponent són:
- Platja de l'Horta de Santa Maria
- Platja de la Llosa
- Platja de l'Ardiaca
Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, en tant que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.)
[modifica] Rieres i barrancs
el territori és drenat per diverses rieres, torrents i barrancs. Són del tipus "rambla mediterrània", i han aportat entre tots abundants terres al·luvials de les serralades properes, aptes per a l'agricultura. Les principals rieres són:
- Riera de Riudecanyes (que neix a la serra de l'Argentera i al coll de la Teixeta).
- Riera d'Alforja (que neix als colls d'Alforja i Negre, i al Puigcerver)
- Riera de Maspujols o de Riudoms (que neix a la serra de la Mussara)
Altres barrancs i torrents són:
- Barranc de les Francines i barranc de les canals (que desguacen al Riudecanyes).
- Torrent d'en Gené (que es forma amb la unió dels barrancs de Segura i de Botarell o de l'ànima blanca).
- Barranc del Regueral (barranc que travessa longitudinalment el terme municipal de Vinyols fins a desembocar a la platja del Prat d'en Forés)
[modifica] El territori
El territori del terme municipal de Cambrils està format per 2 sectors: el de ponent i el de llevant. Aquests dos sectors estant pràcticament del tot separat pel terme municipal de Vinyols i els Arcs, el qual entra en forma de cunya en la zona central del territori de Cambrils. El primer, més gran i de forma rectangular, es l'antic terme medieval de Cambrils, i de les "quadres" dels Teixells i de la Plana. El segon sector, més petit i de forma trapezoïdal, és el corresponen als antics termes de Vilafortuny, Mas d'en Bosch i Vilagrassa.
[modifica] Els nuclis urbans actuals
Cambrils ha sofert un canvi radical a partir dels anys 1960. És una ciutat en plena expansió, que té una longitud d'aproximadament 9 km., i una mitjana d'amplada d'un quilòmetre.
El centre urbà de Cambrils. Els seus 2 nuclis urbans originals (la Vila i la Marina) estant pràcticament fusionat en un sol centre urbà, si bé encara es conserven alguns trets sociològics i arquitectònics diferencials. El nucli de la Vila s'ha expendit amb nous barris (La Perellada, el Pinaret, lo Raval de Gràcia, l'Eixample de la Vila, la Pallisa o barri del mercat, el Nou Cambrils); en tant que el de la Marina ho ha fet amb els de l'Eixample del Port o barri de la Roda, el Prat d'en Forés, Cambrils Badia, Cavet, etc.)
Vilafortuny i la zona de llevant. A la zona de llevant de Cambrils, la urbanització Vilafortuny Platja va ser l'embrió de les diverses urbanitzacions que actualment estant a la zona: Vilafortuny 2; Proacosa; Baronia; Els Tallats; Jardins de Vilafortuny; Mas d'en Bosch; Castells de Vilafortuny; Els ametllers; Pinar de Vilafortuny, etc. Tanmateix, la carretera que unia Cambrils amb Salou s'ha convertit en una via urbana al edificar-se a ambdós costats.
La zona de ponent. En aquella zona, els barris i urbanitzacions són l'Horta de Santa Maria; l'Albereda; la Llosa; Eldorado platja; Marcambrils; La Dorada; Tarraco; i Cambrils Mediterrània.
Dels 4761 habitants amb què comptava Cambrils l'any 1960, actualment la població censada està al 2010 entorn als 32.500 habitants, si bé la quantitat real de resident és superior. Durant els períodes més intensos de l'època turística, Cambrils pot superar els 100.000 habitants.
[modifica] Història
Època prehistòrica: La població es remonta a époques prehístòriques. A Cambrils s'ha trobat les restes d'una de les comunitats neolítiques agrícoles i ramaderes més antigues de la Peninsula, en el Jaciment i zona arqueològica del Cavet.
Època Ibèrica: Cambrils va estar integrada dins del territoris dels ibers cossetans. S'anomenen cossetans o cessetans la gent que poblava el Camp de Tarragona en aquella època, en relació a Kesse (o Tarakon), un antic poblament iber de Tarragona. En el seu terme, només s'ha pogut trobar un indret que hagi donat ceràmica ibèrica amb exclusivitat, que permet plantejar la hipòtesi d'un indici d'un petit nucli habitat: el Castell de Vilafortuny.
Època romana: a Catalunya és el període següent al període iber, i comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que el seu terme estava molt poblat. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Av.Mil·lenari; C/ Gaudi; columnes Millars al llarg de la via Augusta, que discorri travessant tot el terme cambrilenc; etc. El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'està fent campanyes d'excavacions no estan concloses, però s'ha pogut concretar que va existir entre el segle I abans de Crist fins el segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.
De l'Edat Mitjana fins a l'actualitat: apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va fer lliurament de la meitat del terme a Ponç de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligació que edifiqués allà un castell. Una sèrie de problemes que no han quedat gaire clars van fer que en 1154 les terres passessin a les mans de Beltran de Cambrils.
El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per Ramon Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada en 1178 per Alfons I qui va reafirmar la donació als de Cambrils amb l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi. Sembla que el municipi o la seva guarnició van tenir gran importància ja que, en 1202, Pere II va sol·licitar l'alcalde de Cambrils que l'ajudés en la defensa d'Alfama.
En 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta així com en la repoblació posterior de València.
En 1359 es va emmurallar la ciutat. El 1470, el rei Joan II va fer donació del terme a Portugal; tanmateix, la donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el senyor del castell se li va lliurar al duc de Cardona qui va mantenir els seus drets fins que en 1520 diversos veïns van protagonitzar una revolta que va acabar amb el retorn de la ciutat a la senyoria real. Va pertànyer a la Comuna del Camp.
Durant la Guerra dels Segadors tropes fugitives es van refugiar a la ciutat. El 12 de desembre de 1640, Cambrils va ser assetjada per tropes comandades pel marquès de Los Vélez. Aquest episodi es coneix com la Batalla de Cambrils. Els defensors de la ciutat, encapçalats per Antoni d'Armengol, es van negar a lliurar-la i van haver d'enfrontar-se amb un exèrcit format per 23.000 infants, 3.100 cavallers i 24 peces d'artilleria. El dia 14 queia la ciutat; entre 600 i 1.000 dels defensors van ser assassinats. Els dirigents de la defensa i les autoritats de Cambrils van ser assassinats i els seus cadàvers penjats a les portes de la vila; els cadàvers van romandre penjats fins que el 1641, Josep Margarit i de Biure va ordenar el seu despenjament. La crueltat de les tropes castellanes durant el setge de Cambrils va rebre crítiques fins i tot entre els oficials del seu exèrcit.
El 1811 la ciutat va ser ocupada per tropes franceses al comandament de Pierre-Joseph Habert. El 1813 els francesos van ser derrotats per tropes angleses. El 1874 van entrar al poble les tropes carlistes que van incendiar el jutjat i l'ajuntament; a més, van cremar i van saquejar diverses cases i van assassinar tres liberals.
[modifica] Cultura
En el terme municipal s'han trobat diverses restes arqueològiques del període paleolític. També hi ha nombroses restes romanes, com ara mosaics o ceràmica. També s'han recuperat al mar àmfores d'aquest període.
De les antigues muralles que envoltaven la ciutat es conserva la porta, que va ser restaurada el 1932 per Cèsar Martinell. També pot veure's una de les torres, coneguda com a Torre de la Presó ja que va funcionar com a tal durant un temps. A la zona del port es troba una antiga torre de guaita construïda el 1664.
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. La seva construcció es va iniciar el 1550, és de nau única i planta rectangular. El temple ha estat modificat en diverses ocasions. En el seu interior es veneren les relíquies de sant Plàcid. L'ermita de la Mare de Déu del Camí va ser l'antiga església parroquial segons apareix en un document de 1154. L'edifici actual és de 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc. Té tres naus i cripta; annexa es troba una antiga torre de vigilància.
A l'agregat de Vilafortuny s'hi trobava l'església de Santa Maria, citada ja el 1194. L'església original va ser destruïda per atacs pirates el segle XV. L'arquebisbe Cervantes de Gaeta va autoritzar el 1575 la construcció d'un nou temple, el de Santa Maria del Mas d'en Bosc, que també va ser saquejat pels pirates el 1582 encara que no va ser destruït. Es tracta d'un edifici de petites dimensions amb un petit cementiri.
Al llarg de l'any, Cambrils celebra tres festes majors: el mes de juny, el dia 29, la Festa Major de Sant Pere; el 8 de setembre se celebra la Festa Major de la Mare de Déu del Camí i a l'hivern se celebra la Festa Major de la Immaculada, el 8 de desembre.
Al municipi es troba el Museu d'Història de Cambrils i el Museu Agrícola de Cambrils.[2]
[modifica] Museus
El Museu Molí de les Tres Eres és la seu principal del Museu d'Història de Cambrils i punt de partida de les rutes ecoturístiques locals. La seva visita permet conèixer les restes arqueològiques localitzades al municipi, on es destaca el conjunt de bronzes de la vil.la romana de la Llosa. A més, també podreu descobrir un molí fariner hidràulic en funcionament, després d'haver estat un segle aturat.
El Museu Agrícola és un antic celler cooperatiu modernista dissenyat per l'arquitecte deixeble d'Antoni Gaudi, Sr. Bernardí Martorell. L'edifici va ser utilitzat per fer vi des de 1921 fins al 1994, quan s'iniciaren les obres de rehabilitació per convertir-lo en museu.Aquest obrí les portes per presentar l'evolució de la pagesia a Cambrils, especialment en tot el procés d'obtenció de l'oli i del vi.També hi ha diverses exposicions temporals als antics cups del celler.
La Torre de l'Ermita és una torre militar medieval de guaita declarada Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu bon estat de conservació i impressionant alçada. Situada dins el recinte del Santuari de la Mare de Déu del Camí, es coneix ja des del segle XIV la seva funció de vigilància de la costa i de l'antic Camí Reial de Barcelona a València (via Augusta). Es conserva la seva distribució interna amb escales de cargol i a les sales s'hi pot visitar una mostra sobre Cambrils a l'Edat Mitja.
Torre del Port, al passeig Miramar del port de Cambrils.
Jaciment de la vil·la romana de la Llosa, al carrer Josep Iglesias de la urbanització Albareda.
[modifica] Economia
Durant molts anys les principals activitats econòmiques del municipi van ser la pesca i l'agricultura. Tanmateix, l'apogeu del turisme des de mitjans la dècada dels seixanta han convertit al sector serveis en la principal font d'ingressos de Cambrils. La conjuminació d'aquests dos sectors fa que Cambrils sigui una plaça reconeguda de gastronomia del peix i marisc.
Cambrils és considerada com la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. A mes de 60 restaurants, entre ells alguns de fama internacional i amb distintius d'estel "*Michelin", se li uneix una enorme varietat de bars, cafeteries, terrasses, gelateries, etc..., que fan que una bona part del seu turisme sigui atret pels productes cambrilencs de primera qualitat, tant agrícols com a pesquers, com pel bon fer dels seus restauradors.
El Mercat ambulant dels dimecres, "el mercadet", se celebra amb aproximadament 200 paradistes, i és un dels més visitats turísticament. Cada dimecres, està ubicat des del Passeig Albert a l'Avinguda Mil.lenari, al barri antic de la Vila.
[modifica] Fills il·lustres
- Antoni Gimbernat i Arbós (1734 - Madrid, 1816)
- Francesc Vidal i Barraquer (1868 - Friburg, 1943)
- Josep-Lluís Carod-Rovira (1952)
- Ivan Cervantes Montero (1982)
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| L'Ardiaca | 1.020 |
| Cambrils | 19.214 |
| Llosa, la | 1.158 |
| Mas d'en Bosch | 2.776 |
| Parc Samà | 145 |
| Vilafortuny | 1.896 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 44-45. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web de la Biblioteca de Cambrils
- Pàgina web del Museu d'història de Cambrils
- Pàgina web del Patronat de Turisme de Cambrils
- Informació històrica, geogràfica i cultural de la ciutat, web de la Policia Local Cambrils.
- Grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils l'Anjub
- Pàgina web de la Policia Local de Cambrils
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Camp. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
