Almoster

Almoster

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Camp
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp
Gentilici	Almosterenc, almosterenca
Superfície	7'00 km2 km²
Altitud	min: 288 - max: 700 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.362 hab.
Coordenades	UTM(ED50) 31T 341900 4562600
Organització Entitats de població • Alcalde:	7 ERC (esquerra republicana de catalunya)
Codi postal	43393
Codi territorial	430115

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia

El terme municipal d'Almoster és de reduïdes dimensions, té tan sols 7'00 Km2. El terme té una forma allargada i estreta, mig escanyat entre els de la Selva del Camp, amb el qual limita pel nord-est i l'est, l'Aleixar al nord-est, Castellvell al sud-oest i Reus al sud. Les aigües del terme, les arrepleguen el barranc de la Llengudera, el de Picarany i la riera d'Almoster.

La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 702 metres d'altitud al vessant sud-oest del Puig d'en Cama, mentre el terreny del nucli de població es elevat en parts del poble amb fortes pendents i al sud va planejant el terreny, en avall del terme tocant a Castellvell del camp i a Reus és més planer, trencat tan sols per petits turons. L'altitud inferior del terme és de 200 metres i de 300 metres la situada al peu de l'edifici de l'Ajuntament. La via de comunicació és la carretera TP-7049 de Reus a Castellvell del Camp i la TV-7048 a Castellvell del Camp a Almoster, i el camí núm. 5063 d'Almoster a la Selva del Camp. És a 4,5 quilòmetres de Reus i a 2,5 quilòmetres de la Selva del Camp. (També hi ha camins rurals que comuniquen amb Prades, amb l'Aleixar, l'Albiol, la Selva del Camp, Vilaplana, Maspujols...

Hidrografia

• Barranc de la Llenguadera; Generalment és sec. A la vora hi creixen pins i alzines.
• Barranc de Picarany
• Barranc de l'Abeurada amb les pluges el barranc baixa amb força però se sec la resta del temps i en part es fa servir com a camí rural.
• Riera de la Quadra o d'Almoster.

Economia

Fora de l'agricultura, Almoster és una població on resideixen gent sobretot de Reus que treballen fora del poble.

Urbanitzacions

Hi ha quatre urbanitzacions principals: al nord-oest del poble la Urbanització Picarany, i al sud el conjunt anomenat l'Aubareda. Aquesta darrera va tenir com a promotor al Sr. Joan Maria Roig. La urbanització Pontarrons és a la partida d'aquest nom. I la Urbanització Castellmoster, continuació de la del Picarany, està en bona part dins de terme de Castellvell del Camp.

Demografia

La població va disminuir el segle XX i va passar de 455 habitants a començaments de segle, a 291 el 1950. Després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins els poc mes de mil habitants actuals. El 2005 hi havia censats 1.140 habitants, però al poble nomès hi ha 700 habitans.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 12 18 24 286 524 516 529 453 455 402

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 353 354 355 291 363 415 371 406 481 586

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 679 716 823 927 1.050 1.241 ? 1.360 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Entitat de població	Habitants
Almoster	795
Castellmoster	105
Picarany	153
Puntarrons	5
Font: Municat

S'han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat Les Masies i també restes romanes a la partida anomenada Pontarró.

L'origen de l'actual vila se suposa que fou una masia àrab (Al-Munastir, traduït com a "convent de frontera"). A la carta de poblament de la Selva de 1184 s'esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus i el castlà de la ciutat Bernat de Bell-lloc en va cedir 2/3 a un tal Bartomeu. Disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de Reus que va reconèixer el dret d'Almoster a un batlle propi però com a part del terme de Reus a la que havia de pagar tribut; finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.

Pactes amb La Selva per les pastures d'Almoster es van signar el 1428 i 1480. En extingir-se la cambreria el 1545 va passar a l'Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia Moster apareix el 1564 i com Almoster el 1582. El 1573 l'església va obtenir pila baptismal. Un tractat de 20 de maig de 1599 va reconèixer el poble com part del terme de Reus a la que havia de pagar 12 lliures l'any, però podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls i estaria exempta de contribuir a les despeses de Reus. L'arquebisbe Joan de Montcada va reconèixer el 1641 la pertinença d'Almoster al terme de Reus, el batlle de la qual podia exercir-hi la jurisdicció civil i criminal. El 1710 es va declarar per l'arxiduc. El 1714 el guerriller catalanista Carrasclet va fer gran mortaldat d'invasors castellans a un lloc anomenat Torrent de Na Castella.

El 1717 va quedar cancel·lat el pacte amb Reus del 1599 i dos anys després consta una població de 286 persones que pugen a 524 el 1787 quant ja te la categoria de parròquia sempre sota jurisdicció del Arquebisbat. A començaments segle XVIII va augmentar la població però va començar a baixar el 1844 (passa de 621 a 493) i amb lleus oscil·lacions arriba als 412 habitants el 1897. El 1850 va obrir l'ajuntament del poble. El 1868, amb la revolució de Joan Prim, aprova unir-se a Reus però no es va consumar. El 1854 va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l'Albiol. Federalista el 1871 i 1872. El 1873 els carlins foren desfets i perseguits fins La Selva pels liberals de Reus i l'exèrcit.

Fills Il·lustres

Els germans missioners Antoni, Manel i Josep Aymemí Ferrer.

Festes locals

El 30 de juliol és la Festa Major dedicada als Sants Abdó i Senén; el 29 de setembre es l'altra Festa Major, dedicada a Sant Miquel. Cada primer diumenge de desembre es fa la Festa de l'Oli, que abans es feia a la urbanització Aubareda i ha canviat a un altre lloc. El 15 de maig se celebra la festa de Sant Isidre.

Vegeu també

• Escuts i banderes del Baix Camp

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya