Camp de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la regió de Catalunya. Vegeu-ne altres significats a «Estació del Camp de Tarragona».
  •  Camp de Tarragona històric
  •  Comarques que juntament amb el Camp de Tarragona històric, formen part de l'AFT del Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp[1] és una regió natural i històrica del sud de Catalunya i també és la denominació utilitzada per un ambit funcional territorial i una de les set vegueries que apareixen en la Llei de vegueries.[2]

La supracomarca o regió històrica del Camp de Tarragona ja és documentada l'any 1315.[1] La regió és planera, voltada per les muntanyes de la Serralada Prelitoral i la mar Mediterrània, en contacte amb el Penedès, la Conca de Barberà i les Terres de l'Ebre. La població sobre les quals s'articula aquesta regió, al voltant de Tarragona, Reus i Valls,[1] és de 482.000 habitants.[Nota 1] Els rius principals són el Francolí i el Gaià.

Història[modifica | modifica el codi]

Donació del Camp de Tarragona per Ramon Berenguer III a l'arquebisbe Oleguer, conservada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp.

La denominació és una pervivència del llatí territorium tarraconensis que en l'època romana designava el territori sota influència directa de Tàrraco i no de cap altre civitates.

La regió va constituir la vegueria de Tarragona, i durant molts anys (1356-1715) la majoria dels seus termes i pobles van formar part de la comuna del Camp.

En la divisió comarcal de 1936 quedà subdividida en les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès i el Baix Camp; i alhora separada en dues regions o vegueries amb capital a Tarragona i Reus, tot i que alguns pobles o zones pertanyents al Camp se'n quedaren fora i van anar a altres comarques com el Priorat o la Conca de Barberà. Inicialment el Camp de Tarragona es dividia en dues comarques: Alt Camp i Baix Camp. Tanmateix, a causa de la rivalitat entre Tarragona i Reus, Tarragona decidí formar la seva pròpia comarca i va absorbir així dins d'ella altres municipis del Baix Gaià en veure la mida inicial del projecte.

  •  Àmbit funcional del Camp de Tarragona

Amb el Pla territorial general de Catalunya de 1995, el Camp de Tarragona es va constituir com un dels set àmbits funcionals territorials integrant les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

Comarca Habitants
Alt Camp 44.178
Baix Camp 187.403
Baix Penedès 95.644
Conca de Barberà 21.161
Priorat 9.869
Tarragonès 241.549

Denominacions de la vegueria i capitalitat[modifica | modifica el codi]

Arran de la nova Llei d'ordenació territorial, a totes dues ciutats, Tarragona i Reus, s'han mogut per defensar la seva visió de la futura vegueria.

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Des de la capital del Tarragonès i de la província de Tarragona, es defensa la idoneïtat del manteniment de les estructures de funcionament de l'antiga provincia en la nova vegueria i la defensa del lideratge econòmic exercit per la ciutat en els darrers seixanta anys. En aquest context, diversos agents socials i polítics s'han mobilitzat per defensar dues idees: que el nom sigui vegueria de Tarragona i que la capital sigui únicament Tarragona.[4]

Reus[modifica | modifica el codi]

Des de la capital del Baix Camp, es proposa la cocapitalitat entre Reus i Tarragona i el nom de Camp, sovint sense l'afegitó de Tarragona. Hi al·leguen motius econòmics i de descentralització.[5]

Característiques de l'àmbit funcional del Camp de Tarragona[modifica | modifica el codi]

Té una extensió de 2998km2 i una població de 520.200 habitants el 2013.[6] El relleu del Camp de Tarragona està format per la Serralada Prelitoral, el marge meridional de la Depressió Central, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la línia de costa.

És de clima meditarrani, la tempertura mitjana se situa entre 15 i 16ºC a les planes i a la zona de costa, entre 13 i 14ºC a la Conca de Barberà i 11ºC al Priorat. Un dels vents més característics és el mestral, sobretot a l'Alt i Baix Camp i al Tarragonès. La xarxa hidrogràfica es divideix en dos sistemes: els rius que formen part de la conca de l’Ebre i els que desemboquen directament al Mediterrani. D'aquests últims, els més importants són el Francolí, el riu Gaià i el Foix. Pel que fa a la vegetació, predomina el pi blanc, que ha desplaçat altres especies com l’alzinar, els carrascars i la màquia litoral. D'altra banda, la garriga es localitza a les muntanyes del Montmell, el massís de Vandellòs i a la serra del Tormo. A les muntanyes de l’Alt Gaià s'hi troben rouredes de roure de fulla petita i pinedes de pi roig.[7]

El PIB del Camp de Tarragona és de 13.893 milions d'euros (any 2010) i representa el 7% del PIB de Catalunya. El PIB per cápita és de 27.300 euros, lleugerament per sota de la mitjana catalana, mentre que la taxa d'atur arriba al 28,8% (any 2011).[8][9] L'estructura productiva no és homogénea en el territori. El sector Primari té un pes destacat en el Priorat, en comparació de la resta de comarques, mentre que la indústria és especialment important a la Conca de Barberà, on representa el 41% del PIB.

Pes de cada sector en el total del PIB. 2013

Comarca Primari Indústria Construcció Serveis
Alt Camp 4,70% 34,77% 7,02% 53,51%
Baix Camp 1,96% 25,91% 7,44% 64,69%
Baix Penedès 1,29% 15,89% 13,57% 69,25%
Conca de Barberà 6,91% 41,18% 7,61% 44,30%
Priorat 13,35% 18,63% 13,42% 54,60%
Tarragonès 0,64% 22,47% 7,03% 69,86%

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2014. Catalunya Caixa.

Dins el sector primari, la producció de vi predomina en totes les comarques excepte el Baix Camp. Al Tarragonès, a més, també té un pes destacat la pesca. Pel que fa a la indústria, hi ha una forta especialització en el sector de l'energia i extractives al Baix Camp (57% del VABpb industrial de la comarca) i en el sector químic al Tarragonès (44% del VABpb industrial de la comarca).[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Suma de la població del 2009 de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Camp de Tarragona». GGCC. [Consulta: 1 de febrer de 2010].
  2. «Avantprojecte de llei de l'Organització Veguerial de Catalunya» (PDF). Gencat. [Consulta: 1 de febrer de 2010].
  3. «Distribució per comarques. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 1 de febrer de 2010].
  4. «Tarragona vol ser capital única de vegueria i refusa ser capital provincial… de moment». Tarragona 21, 16/2/2013. [Consulta: 7/11/2013].
  5. «Reus es reivindica davant de Tarragona com a cocapital en la futura vegueria». 324, 21/12/2009. [Consulta: 5/11/2013].
  6. «Població. Comarques, àmbits i províncies». Anuari Estadístic de Catalunya. Idescat. [Consulta: 24/11/2014].
  7. Generalitat de Catalunya. El paisatge del Camp de Tarragona, 2012. ISBN 9788439389309. 
  8. «PIB Camp de Tarragona». IDESCAT. [Consulta: 11 desembre 2014].
  9. «Taxa d'atur Camp de Tarragona». IDESCAT. [Consulta: 11 desembre 2014].
  10. «Annex estadístic». Anuari Econòmic Comarcal 2014. Catalunya Caixa. [Consulta: 11 desembre 2014].


Coord.: 41° 8′ N, 1° 15′ E / 41.133°N,1.250°E / 41.133; 1.250