Priorat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la comarca del Priorat. Vegeu altres significats a «Priorat (desambiguació)».
el Priorat
Escut del Priorat
(En detall)
Localització
Localització del Priorat
Comarca de Catalunya
Aiguabarreig del riu de Montsant i el riu d'Escaladei, a la Vilella Baixa
Aiguabarreig del riu de Montsant i el riu d'Escaladei, a la Vilella Baixa
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Capital Falset
Gentilici Prioratí, prioratina
Superfície 498,60 km²
Població (2009)
  • Densitat
10.024 hab.
20,1 hab/km²
Coordenades 41° 8′ N, 0° 49′ E / 41.133,0.817Coord.: 41° 8′ N, 0° 49′ E / 41.133,0.817
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

23
Consell comarcal
César López Anguera (FIC)[1]
Codi Idescat 29
PIB per capita 15,1 milers €/hab
Web

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà. És una comarca amb un relleu molt accidentat, sense cap plana i marcada per la presència de la serra del Montsant, ocupant el sector nord de la comarca. És vorejada d'altres serres, també força altes, de les qual destaquen les muntanyes de Prades a l'est, i les serres de l'Argentera, d'en Jover i Llaberia al sud. El Priorat és tancat per la serra de la Llena pel nord-est. El cap de comarca és Falset.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És una comarca muntanyosa i de relleu molt accidentat. Aquest fet i la diversitat de materials fan que es tracti d'una comarca molt heterogènia tant des del punt de vista natural com a humà. La dependència de la vida de l'home al medi natural és molt forta, donat que és una comarca essencialment agrària.

El Priorat pot dividir-se en diferents sectors, cadascun amb característiques naturals i humanes específiques. Els estudiosos han diferenciat quatre zones dins de la comarca actual del Priorat.

Hi ha un Priorat definit per les llicorelles o pissarres. A la paret central de la comarca el rocam és constituït per roques fosques i molt antigues. Són pissarres o llicorelles formades durant l'era Paleozoica. És el Priorat Històric i el més conegut com a tal en l'actualitat. Hi predomina el conreu de la vinya.

Una segona zona comprèn el sector meridional de la comarca, o baix Priorat. És el territori que s'obre i fa de transició a la Ribera d'Ebre. El relleu és menys accidental que a la resta de la comarca, amb un predomini de roques calcàries. Es conrea sobretot la vinya i l'avellaner.

L'extrem nord-oest del Priorat comprèn el territori de l'antiga baronia de Cabassers, a la vall del Montsant. El relleu hi és molt accidental i els conreus més típics són els de l'olivera i l'ametller. La vinya ocupa un lloc secundari.

La quarta zona inclou el sector nord-est de la comarca, entre la serra del Montsant (Parc Natural del Montsant) i les muntanyes de Prades. El relleu hi és molt accidentat, amb un predomini de roques calcàries. Al camp hi ha un mosaic de vinyes, ametllers i oliveres

La comarca actual del Priorat és lleugerament diferent de l'aprovada el 1936 i 1987. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de gener de 1990 segregà el municipi d'Arbolí, fins aleshores inclòs al Priorat, per a agregar-lo a la comarca del Baix Camp. Ara el Priorat comprèn una superfície de 498,60 km² i una població de 9.869 habitants.

La base econòmica és l'agricultura, que ha sofert un fort retrocés al llarg de tot el segle XX. El Priorat ha estat una de les comarques més despoblades els darrers decennis. Entre 1900 i 1986 ha perdut més de la meitat de la població.

Relleu[modifica | modifica el codi]

El relleu del Priorat és configurat per les dues alineacions de la Serralada Prelitoral, que hi al nord de Baix Camp, a partir de les muntanyes de Prades i la serra de la Mussara. Aquestes dues alineacions tanquen el Priorat excepte per l'oest, on dóna lloc a la cubeta de Móra d'Ebre, dins la Ribera d'Ebre.

La serra de Llaberia, que marca els límits amb altres comarques pel sud

L'alineació septentrional comprèn tres grans conjunts: la serra del Montsant, la serra de la Llena i les muntanyes de Prades. L'alineació meridional és formada per nombroses serres, moles, no gaire elevades, però amb cingles i vessants molt inclinats. Entremig hi ha el sector de pissarres paleozoiques, amb relleus baixos, però amb vessants força inclinats.

El sector de pissarres comprèn la part central del Priorat, encarat a la cubeta de Móra. Les pissarres o llicorelles són roques fosques formades durant el Paleozoic. Formen nombrosos turons arrodonits amb pendents sovint abruptes. Constitueix el Priorat històric i geològic, i s'allarga cap a Cornudella de Montsant i Ulldemolins. A l'àrea de Falset, hi afloren granits.

Les muntanyes de Prades tanquen la comarca pell nord-est, separant-la de la Conca de Barberà i de l'Alt Camp. Pel cantó del Priorat es veu molt bé la successió de materials geològics, ben diferenciats pel color. A la base hi ha les llicorelles paleozoiques fosques i granits. Per damunt hi ha conglomerats i gresos vermells, calcàries i margues, que pertanyen al començament de l'era Secundària: la Gritella (1.093 m) i el puig de Gallicant (1008m).

El conjunt de les muntanyes de Prades i la serra de Montsant és separat pel coll d'Albarca, a 774 metres d'altitud. La serra de Montsant és tota ella dins del Priorat i és constituïda sobretot per conglomerats, la qual cosa ha donat lloc a un tipus de relleu anomenat montserratí. Forma una gran mola allargassada, d'E-NE a O-SO, voltada de cingleres imponents. Destaquen nombrosos cims que superen els 1.000 metres d'altitud: roca Corbatera (1.166m), roca Falconera (1.150m), el Piló dels Senyalets (1.115m) i la Cogulla (1.073 m). La naturalesa de la roca i del relleu han fet que es formessin baumes i abrics arrecerats, on s'han aixecat algunes ermites, com la de Sant Salvador. Alhora el riu Montsant i petits afluents s'hi han engorjat formant congostos profunds i espectaculars, com el congost de Fraguerau.

Al nord-est de la serra de Montsant hi ha la serra de la Llena, que separa el Priorat de les Garrigues i de la Conca de Barberà. També hi dominen els conglomerats amb relleu montserratí, encara que és més petita i amb altituds menors. Les cotes màximes d'aquesta serra són entre les Garrigues i la Conca de Barberà: La Tossa (1.018 m) i l'Abella (1.002 m).

Al sud del Priorat hi ha tot un seguit de serres i moles que tanquen la comarca. Hi predominen les roques calcàries. Hi ha les serres de Puigcerver, de l'Argentera i de Llaberia, i les moles de Colldejou (912 m) i de Llaberia (912 m). Formen un conjunt força compacte i amb nombrosos cingles i espadats, que s'alcen sobre els gresos i conglomerats rogencs. El pas entre aquestes serres és difícil, amb colls com el d'Alforja, la Teixeta i Roig.

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

El Priorat coincideix força amb la conca del Siurana i la del seu afluent el Montsant. Ambdós rius neixen a les muntanyes de Prades i encerclen la serra del Montsant. S'uneixen prop de Bellmunt del Priorat i finalment desguassen a l'Ebre.

Pantà de Siurana des de l'ermita de Santa Maria.

El riu de Siurana travessa el Priorat de nord-est a sud-oest i és alimentat per nombrosos barrancs, torrents i rieres: riu de Cortiella, riera de Capçanes, barranc de l'Argentera i barranc d'Arbolí. El curs d'aigua és permanent, encara que amb fortes variacions en relació amb el règim de precipitacions.

Per aprofitar les seves aigües es construí l'embassament de Siurana de 63 metres d'alçària i 260 d'allargada, entre el 1965 i 1974, per part de la comunitat de regants de l'embassament de Riudecanyes. Les seves aigües, en túnel per sota les muntanyes de Garranxa i el coll de la Teixeta, fins a l'embassament de Riudecanyes. D'aquesta manera l'aigua de la capçalera del riu de Siurana és utilitzada sobretot per al regadiu i per abastir les poblacions del Baix Camp.

L'embassament de Guiamets és a la riera de Capçanes i serveix per embassar i regular l'aigua per al regadiu.

El riu de Montsant recull les aigües del sector nord del Priorat, entre la serra de Montsant i la serra de la Llena. Té alguns afluents, més significatius pel relleu que han modelat que per l'aigua que aporten. Destaquen els riuets del Teix i d'Escaladei i el torrent dels Pèlags.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima del Priorat és mediterrani amb influència marítima, encara que s'hi observa una lleugera tendència continental, en especial a la part septentrional. La marinada hi arriba clarament, però el conjunt de serres i moles paral·leles a la costa dificulten l'entrada de l'aire marítim humit i temperat. Aquesta disposició del relleu fa que les nits d'hivern siguin força fredes.

Serra del Montsant nevada

La temperatura mitjana anual és als volts dels 15ºC, al sector més baix i proper a la cubeta de Móra, i els 12º als vessants superiors de les serres de Montsant i muntanyes de Prades. Els hiverns són força freds a la meitat nord de la comarca, amb mitjanes mensuals de gener per sota dels 5º i 7º a la resta de la comarca. Els estius són calents, amb temperatures mensuals mitjanes de juliol entre 22º i 24º a bona part de la comarca. Les temperatures són més frescals als vessants superiors.

Les precipitacions són més aviat escasses, entre 500 i 700 mm de mitjana anual. Són més abundoses cap al nord-est, a les muntanyes de Prades. L'estació més plujosa és la tardor, i la més seca l'estiu.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Alzinar típic mediterrani a Catalunya

El Priorat és a la franja que limita el territori amb domini natural de les carrasques amb el dels alzinars. Les carrasques ocuparien el sector amb el clima de més tendència continental, cap a les Garrigues. En canvi, els alzinars es constituirien en la meitat meridional, amb un clima amb més influència marítima. Els límits entre ambdós dominis no és clar, ja que la vegetació natural ha estat molt modificada. A més, és possible que hi hagués una franja on serien abundants els dos arbres.

El paisatge actual és constituït per restes de la vegetació natural. Hi ha bosquets de carrasques i alzines, sobretot en les obagues i en indrets amb pendent fort, on ha estat més difícil la seva transformació en conreu, o que ja fa temps que han estat abandonats. La resta són conreus, sobretot llenyosos, i brolles i garrigues màquies, molt sovint amb pins. És fàcil observar llargs vessants esglaonats d'antigues feixes, actualment abandonades i colonitzades per un matollar amb pins.

Als indrets elevats més ombrívols, sobretot als obacs de la serra del Montsant i de les muntanyes de Prades, la vegetació natural estaria dominada per una roureda de roure valencià. Ara és fàcil trobar-hi rouredes, però el més freqüent és un bosc mixt de roures i pinassa. La pinassa és el pi més estès en aquests ambients més frescals. Si el bosc és destruït sol formar-se una boixeda, o matollars baixos o pastures.

Població[modifica | modifica el codi]

Municipi Habitants
Bellmunt del Priorat 336
Bisbal de Falset, la 245
Cabacés 343
Capçanes 401
Cornudella de Montsant 1.006
Falset 2.742
Figuera, la 164
Gratallops 253
Guiamets, els 332
Lloar, el 113
Marçà 662
Margalef 122
Masroig, el 525
Molar, el 290
Morera de Montsant, la 157
Poboleda 354
Porrera 477
Pradell de la Teixeta 169
Torre de Fontaubella, la 137
Torroja del Priorat 147
Ulldemolins 493
Vilella Alta, la 115
Vilella Baixa, la 202
Font: Municat
Municipis del Priorat

El Priorat és actualment una comarca molt despoblada. Les condicions naturals, a causa del relleu, no faciliten pas un desenvolupament millor. Això no vol dir pas que no hi pugui ser, sinó que és difícil. Tampoc no hi ha un procés d'industrialització. Tot plegat fa que la població actual sigui escassa, només 10.051 habitants (1986). Si es compara la població i s'analitza la seva evolució segons censos moderns, es detecta que fa més de cent anys el Priorat era un territori força poblat, ja que tenia més del doble dels habitants que en l'actualitat.

A finals del segle XIV, el territori actual de la comarca del Priorat tenia una població d'uns 3.000 habitants. Era per aquell temps una població notable. Després no va créixer gaire, més aviat es despoblà a causa de les pestes i guerres. El fet és que comença el segle XVIII rondant els 4.000 habitants.[2] Com arreu de Catalunya, el segle XVIII fou un període de prosperitat per al camp. S'artigaren moltes terres i la població es triplicà al llarg del segle. Segurament s'acabà el segle amb més de 14.000 habitants, molt més que la població actual.

El segle XIX, després d'un període de conflictes, fou també una època de creixement econòmic i demogràfic. El cens de 1857 dóna una població de 25.040 habitants.[2] Gairebé tots els vessants eren conreats, fins a les més enlairades. Les feixes aguantades amb parets de pedra sostenien rengles de terra on es cultivava el que es podia. El més petit bocí de terra era aprofitat per a plantar-hi un cep, una olivera o un ametller.

La població augmentaria encara una mica més. El cens de 1887 registra 27.461 habitants.[2] Però la fil·loxera i l'inici de la industrialització i urbanització dels principals nuclis (Reus, Barcelona, Tarragona) començaven a treure la gent del camp, que vivia amb molta penúria. A partir dels censos següents la davallada demogràfica és gran. El cens de 1897 dóna una població de 23.682 habitants, i el de 1900, 22.635 habitants. El despoblament ja no para fins a l'actualitat. Els gràfics de l'evolució mostren molt bé la tendència.

El despoblament ha afectat a tota la comarca, fins a Falset, la capital comarcal. Falset és l'únic municipi que supera el miler, amb 2.603 habitants el 1986. En el cens de 1900, set municipis passaven del miler, mentres que en el de 1887 n'eren nou. Cap comarca no ha canviat tant.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
785 855 1.003 3.848 13.672 25.040 24.857 27.461 22.635 22.041
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
20.688 18.173 15.623 14.660 14.088 12.045 10.335 9.799 9.433 9.366
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.212 9.119 9.129 9.319 9.521 9.796 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

L'evolució demogràfica dóna una idea de les activitats econòmiques de la comarca. El Priorat és una comarca que viu bàsicament del camp. La ramaderia hi és molt reduïda --pràcticament inexistent-- i l'activitat industrial insignificant. Només la capital, Falset, té una important activitat en serveis.

Agricultura[modifica | modifica el codi]

La millor mostra de la riquesa d'avui dia al Priorat. El raïm cabernet savignon

El 37% de la superfície del Priorat és terra conreada. La resta són matollars, garrigues i brolles, i boscos, sobretot de pins. Només el 6% del conreu és regadiu. La resta és secà amb un predomini de cultius llenyosos. La meitat del regadiu és dedicat a l'avellaner. Hi ha també patates i hortalisses.

Al secà destaquen quatre cultius: la vinya, l'olivera, l'avellaner i l'ametller.

El més estès encara és la vinya amb més de 7.000 ha, molt menys de les més de 20.000 ha que hi havia al començament de segle. Al sector central del Priorat, geològicament compost amb pissarres, es cultiven els ceps que produeixen el raïm pera l'elaboració d'un vi d'alta qualitat protegit amb Denominació d'Origen Qualificada Priorat. Dóna un vi de qualitat i de major graduació, però amb baixos rendiments, tres vegades menys que al sector del Baix Priorat, on es produeixen vi de la Denominació d'Origen Montsant.

Segueix en importància l'avellaner, com una continuació de l'àrea central d'aquest conreu, que és el Baix Camp. És als municipis veïns d'aquesta comarca on hi ha més avellaners, a la zona de Cornudella de Montsant-Ulldemolins.

L'ametller és més sofert que l'avellaner per aguantar les terres pobres i seques i és present arreu de la comarca. El mateix passa amb l'olivera, que és un cultiu en regressió. L'olivera abunda sobretot al nord-est del Priorat.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Les carreteres que hi accedien des del Baix Camp havien de salvar colls elevats i molts revolts. La N-420, que ve de Reus i passa per Falset continuant fins a l'Aragó per Móra d'Ebre és la via de penetració més important per al Priorat, alhora que és la carretera que dóna sortida a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta cap el Camp de Tarragona. Aquesta carretera ha tingut importants millores en obrir-se un nou traçat per salvar el Coll Negre i el Coll de la Teixeta. També ha millorat la C-242, carretera que va de Reus a les Garrigues passant per Cornudella, Albarca i Ulldemolins, pujant els colls d'Alforja i de Monencs. La resta són carreteres locals força estretes i amb molts revolts malgrat que s'hi han fet millores durant els darrers anys.

El ferrocarril de Barcelona-Saragossa-Madrid per Móra la Nova i Casp travessa el Priorat pel sud. La via salva la serra de l'Argentera per un llarg túnel del mateix nom, de 4.050 metres de longitud. Té estacions a la comarca a Marçà, Capçanes i Els Guiamets.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

Quan la Generalitat republicana va fer la divisió comarcal de 1936, es plantejà la possibilitat de crear una comarca única que aplegués les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp. Tanmateix, l'opció es desestimà.

Una vegada s'havien delimitat els actuals límits geogràfics de la comarca, el segon problema que sorgí va ser quin nom calia donar-li. Inicialment va prendre força cos la possibilitat d'anomenar-la Conca del Siurana -atesa l'orografia de la contrada-, per bé que finalment s'imposà la memòria popular que històricament havia identificat la contrada amb el monestir o priorat cartoixà d'Escaladei (o Scala Dei). D'aquesta manera la comarca prenia d'aquest monestir d'origen medieval el nom de Priorat. Malgrat això, encara avui és habitual sentir a parlar de l'Alt Priorat (o Priorat històric), del Baix Priorat i del Montsant.

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Falset, capital del Priorat
Resultats electorals de Priorat, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Josep Maria Castan Estivill 2.520 8
Convergència i Unió José Antonio Robles Cerezo 1.861 7
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Jaume Capdevila Orti 1.337 4
Altres 364 -
Vot en blanc 204 -
Total 6.438 19

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Priorat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hi ha l'acord de canviar de president del Consell Comarcal a mitjans de 2013, per algú del PSC
  2. 2,0 2,1 2,2 «Evolució de la població de fet». Idescat. [Consulta: 26/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Priorat Modifica l'enllaç a Wikidata